A-Infos (ct) Butlletí Contrainformatiu nº86 (1ª part)

[worker-a-infos-ct@ainfos.ca (Flow System)]

 ________________________________________________
      A - I N F O S  N E W S  S E R V I C E
            http://www.ainfos.ca/
        http://ainfos.ca/index24.html
 ________________________________________________


Per: CGT Reus <baixc-p@pangea.org>

BUTLLETÍ CONTRAINFORMATIU Nº 86
Secretaria de Comunicació del Comitè Confederal de Catalunya de la
CGT.  13-02-03
www.cgt.es/cgtcatalunya

* * * * * * * * * *

Continguts:

- 15 FEBRER: JORNADA INTERNACIONAL DE LLUITA CONTRA LA GUERRA A
L'IRAQ

- LA CGT DAVANT L'ACORD PER A LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA 2003

- SEGUEIX LA VAGA A CORREUS DE BARCELONA

- CCOO TRAEIX ELS TREBALLADORS DE VALEO ILUMINACIÓN SIGNANT UN
PREACORD QUE PERMET EL TANCAMENT DE LA FACTORIA

- SENTÈNCIA EN EL CAS DE L'INE DE GIRONA: L'ESTAT VA PAGAR MENYS
D'UN TERÇ DEL QUE CORRESPONIA ALS TREBALLADORS QUE VAN ELABORAR EL
CENS DEL 2001

- CGT CONVOCA MOBILITZACIONS A LA FUNCIÓ PÚBLICA EL 25 DE FEBRER
CONTRA L'ACORD ENTRE SINDICATS I ADMINISTRACIÓ

- ACCIDENTS FERROVIARIS: MASSA COINCIDÈNCIES

- CGT DENUNCIA LA FALTA DE PERSONAL DE SALVAMENT MARÍTIM

- DAVANT UNA SENTÈNCIA QUE ANULA LA DOBLE ESCALA SALARIAL, NISSAN
CONGELA ELS SALARIS A BARCELONA

- LA CGT CONSOLIDA PONTS AMB ASSOCIACIONS DEL MARROC

* * * * * * * * * *

15 FEBRER: JORNADA INTERNACIONAL DE LLUITA CONTRA LA GUERRA A L'IRAQ

Durant aquest dia es duran a terme manifestacions multitudinàries
amb la participació de milions de persones a tot el món. Les
principals convocatòries als Països Catalans són:

- Barcelona (Barcelonès): 17 h. Pg. de Gràcia / Diagonal
- Falset (Priorat): 13 h. Plaça de la Quartera
- Girona (Gironès): 12 h. Plaça del Vi
- Igualada (L'Anoia): 18 h. Plaça de l'Ajuntament
- Lleida (Segrià): 17 h. Plaça Catalunya
- Mataró (Maresme): 19 h. Plaça Santa Anna
- Tarragona (Tarragonés): 18 h. Rambla Nova (davant d'Hisenda)
- Tortosa (Baix Ebre): 18 h. Plaça de l'Àngel
- Santa Coloma de Farners (Selva):17 h. Plaça Farners
- Alacant (l'Alacantí): 19:30 h. Pl. dels Estels
- Castelló de la Plana (Plana Alta): 18 h. Plaça de la Pau
- València (l'Horta): 18 h. Plaça Sant Agustí
- Palma de Mallorca: 18'00 h. Plaça Espanya

A continuació el manifest contra la guerra elaborat per la CGT de
Catalunya:

NO A LA GUERRA
NO MÉS SANG PER PETROLI

Ja fa uns  mesos que Estats Units va decidir iniciar una agressió
en tota regla contra L'Iraq. Més enllà de les explicacions,
argumentacions legals, econòmiques o de “seguretat mundial” que
ens vulguin donar, són moltes les raons que ens duen a prendre
posició contra aquesta guerra, conti o no amb el recolzament del
Consell de Seguretat de Nacions Unides. Per desgràcia, des de fa
molt temps les decisions d'aquest organisme internacional estan
clarament supeditades al designi dels grans del planeta, i
singularment d'EEUU.  En el moment present no s'ha aportat cap
prova sòlida que relacioni a L'Iraq amb l'anomenat terrorisme
internacional. D’altra banda, fa temps que Bagdad, amb capacitats
militars retallades i en posició defensiva, no és un perill per a
ningú. No pot dir-se el mateix, en canvi, d'altre Estat, Israel,
del que consta posseeix un complex arsenal d'armes químiques i
nuclears que, malgrat tot, no susciten atenció alguna.  Des de
1991 L'Iraq ha estat sotmès a una guerra que va suposar la
destrucció del gruix de les seves infraestructures civils, li va
seguir l'embargament d'aliments i menjar més genocida de la
història --s'ha cobrat la vida de més d'un milió de persones, en
la seva majoria nens--, i el bombardeig sistemàtic del seu
territori per les aviacions nord-americanes i britàniques.  Res de
l'anterior pot convertir-se en un argument en favor d'un govern,
el qual encapçala a Bagdad  Saddam Hussein (des de 1979), que és
responsable, sens dubte, del sofriment de molts iraquians. Un
govern autoritari, militarista, repressiu i conculcador dels drets
més bàsics. Responsable també de matances entre la població kurda
i de les agressions militars de 1980 a Iran i la de 1990 a Kuwait.

Però la política bel·licista d'EEUU no pretén restaurar els drets
i llibertats del poble iraquià. L'agressió nord-americana té
objectius de caràcter cojuntural: fer callar els successius
escàndols financers i obtenir presumibles guanys electorals.
Però, per sobre de tot, hi ha dos propòsits fonamentals:
apuntalar la posició estratègica d'Israel en l'Orient Pròxim i
fer-se amb el control d'un país, L'Iraq, i de les seves ingents
reserves de petroli. Es tracta d'imposar els interessos més
obscens de la gran potència planetària, decidida a asestar atacs
preventius per a imposar l'hegemonia i l'expansió del model
capitalista dels EEUU.

Aquesta  barbàrie política i militar, que implica la mort de
milers d'innocents reclama de tots nosaltres una resposta urgent i
enèrgica que impedeixi un nou bany de sang. Entenem que a tots els
ciutadans i ciutadanes ens assisteix el dret a l'objecció de
consciència per a negar-nos a realitzar qualsevol tipus de treball
que contribueixi a engegar la maquinària de guerra i mort.  La CGT
de Catalunya crida a la mobilització, a la rebel·lió contra
aquesta estratègia de guerra que pretén canviar sang per petroli.

Confederació General del Treball de Catalunya
Via Laietana 18, planta 9 08003 BARCELONA  Tel 933 103 362  Fax 933
107 110 http://www.cgt.es/cgtcatalunya E-mail: spccc@cgt.es

******************************************************

LA CGT DAVANT L'ACORD PER A LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA 2003

Davant la signatura d'un nou Acord InterConfederal per a la
Negociació Col·lectiva 2003 per part d'UGT-CCOO i de CEOE-CEPYME,
la Confederació General del Treball vol manifestar el seu rebuig a
aquest acord per les següents raons:

1r.- Aquest acord és un nou pacte dintre d'una escalada cap a la
consolidació del model de pacte social permanent i, per tant, una
nova traïció a l'esforç de milers de treballadors i treballadores
que s'han mobilitzat al llarg de l'any 2002 per a defensar una
altra lògica social, basada en la justícia i el repartiment de la
riquesa.

2n.- Aquest acord és continuació directa de l'acordat l'any 2002,
amb uns continguts similars i amb el qual es pretenia limitar la
Negociació Col·lectiva. Aquest irresponsable acord va haver de ser
desmantellat des de l'Acció Sindical i la mobilització conveni a
conveni, empresa per empresa.

3r.- En aquest moment les treballadores i els treballadors som
víctimes del major robatori produït mai en les nostres butxaques.
Amb els preus disparats molt per sobre de les estadístiques i un
IPC oficial en el 4% per al 2002 , quan UGT-CCOO van pactar un
increment salarial del 2% . Aquest any signen novament per al 2003
un increment orientatiu del 2%, col·laborant novament amb l'expoli
que manté a la majoria de la població a la vora dels seus límits
econòmics, intentant supeditar qualsevol possible increment
salarial o clàusula de salvaguarda al constant increment de la
productivitat.

4t.- La situació de l'ocupació ha seguit empitjorant
lamentablement. A l'increment de la precarització de l'ocupació (
temporalitat, abaratament de l'acomiadament,…) cal afegir aquest
any la reducció del ritme de creació d'ocupació i el que és més
destacable i lamentable un clar increment de l'atur.

5è.- Les receptes neoliberals, unánimente assumides per UGT-CCOO i
per CEOE- CEPYME ja són conegudes: contractació temporal,
acomiadament lliure, increments de la productivitat,
flexibilització de les condicions laborals,… Aquestes propostes que
són la columna vertebral del AINC 2003 (com ho van ser del AINC
2002) , xoquen directament amb els interessos dels treballadors i
les treballadores i amb els mínims exigibles de justícia social.

6è.- Les necessitats reals de formació del conjunt dels
treballadors i treballadores, la situació de permanent desigualtat
entre homes i dones i les dificultats de determinats col·lectius
socials no haurien de ser tractats d'una manera tan frívola i
malintencionada com ho fan les parts signants del AINC 2003, ja que
s'utilitzen problemes reals sense resoldre per a justificar acords
que van contra els treballadors i treballadores.

7è.- La sinistralitat laboral i el nombre de morts per accidents
laborals que es produeixen de manera estable, segueixen sense
trobar solució dintre del marc del pacte social. És evident que
només una modificació de les actuals tendències, novament
ratificades en aquest acord, cap a una situació de major
estabilitat en l'ocupació, de majors nivells de seguretat i de
major justícia social pot aportar solucions.

Per tot això, la Confederació General del Treball manifesta el seu
ferm rebuig al contingut de l'Acord Interconfederal per a la
Negociació Col·lectiva 2003 i al pacte social permanent
desenvolupat per UGT-CCOO amb les organitzacions patronals i el
govern.

3 de febrer de 2003.

CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)
Secretariat Permanent Comitè Confederal
C/ Sagunto 15 - 28010 Madrid. Telf.: 91 593 16 28 - Fax 91 445 31
32.

******************************************************

SEGUEIX LA VAGA A CORREUS DE BARCELONA

La vaga indefinida de 3 hores per torn en Correus des del passat
23 de gener va ser convocada per CGT, Plataforma de Treballadors i
USO pel trasllat forçós d'uns 800 treballadors que realitzen el
seu treball a Barcelona, a un nou centre de tractament
informatitzat a Sant Cugat del Vallés.  Les exigències de CGT en
aquesta convocatòria són:
- Garanties totals de manteniment d'ocupació tant per a funcionaris
com per a laborals.  - Transport a càrrec de l'empresa computant el
temps de desplaçament dintre de la jornada laboral.  - Garantias de
permanència a Barcelona del personal afectat que no vulgui
traslladar-se a Sant Cugat.  - Plus de desplaçament igual per a
tots els treballadors, i que en cap cas sigui variable ni vinculat
als dies de treball efectius.

Des de CGT entenem:
- Que aquesta convocatòria de vaga pot produir un retard en el
servei de més d'un 50%, tant en la correspondència que es rep com
en la que s'envia a qualsevol punt de l'estat espanyol.  - Que no
ens sentim en cap cas responsables dels perjudicis que es puguin
produir a l'usuari.  - Que els responsables són la Direció
Territorial de Correus per la seva falta de respecte als
treballadors, així com els sindicats CCOO, UGT i CSIF, qui en un
pacte de mobilitat amb l'empresa van arribar a l'acord que sols
haurien compensacions econòmiques o de temps en trasllats superiors
als 40 km, mobilitat contra la qual els treballadors de Correus vam
ser també el 20-J a la vaga general.

La vaga ha estat tenint un seguiment important, proper al 90%, i
centenars de milers d'objectes (fins a 5.000.000) s'han anat
acumulant, davant la qual cosa l'empresa va ordenar classificar
els enviaments dirigits a Barcelona en les delegacions de Girona,
Tarragona, Lleida i València, a més de contractar personal, ja que
es trobava totalment desbordada per la situació. Davant aquest
fet, CGT va presentar denúncies en les Inspeccions de Treball de
les províncies abans assenyalades i també va presentar denúncia en
el jutjat social de Barcelona per vulneració del dret de vaga
(substitució de treballadors, classificació de correspondència en
altres províncies perquè no arribés als pavellons en vaga,
modificacions de les condicions de treball,...).  El dia 27 de
gener va tenir lloc una manifestació de 300 treballadors des del
centre de Correus de Colón fins l'oficina principal de Barcelona.
El dia 4 de febrer, va tornar a realitzar-se una manifestació
d'uns 350 treballadors.  El dia 5 de febrer tres delegats de CGT i
dos d'USO van iniciar un tancament en el despatx del director de
la 5ª Zona de Correus (Catalunya) per a forçar una reunió de
l'empresa amb el comitè de vaga, reunió a la qual l'empresa es
negava en rodó. Mentre, un grup de treballadors s'encadenava a
l'entrada de l'oficina principal de Barcelona.  El dia 7,
representants de CGT i USO es van presentar a una reunió que
l'empresa havia de tenir amb la resta de sindicats, davant la qual
cosa l'empresa la va desconvocar, en una nova mostra del seu
tarannà autoritari i la falta de respecte pels treballadors en
vaga.  Els cinc treballadors de Correus que es troben tancats des
del passat dia 5 en el despatx del director territorial de
l'empresa a Catalunya van rebre citacions judicials per a acudir a
declarar el dilluns dia 10 per una denuncia de Correus per
usurpació d'edifici públic en un intent de criminalitzar una vaga
que està tenint un èxit important. L'empresa però no es va sortir
amb la seva ja que el jutjat nº 24, en lloc d'ordenar el
desallotjament dels treballadors tancats, va obrir diligències per
conèixer els fets i va acceptar un escrit dels treballadors. Els
empleats tancats, tres delegats de CGT i dos d'USO, han rebut els
queviures i medicaments necessaris i asseguren que no finalitzaran
la protesta fins que l'adreça de l'empresa accepti negociar amb
ambdós sindicats.  El dia 10, 5 delegats de CGT de Correus es van
tancar també a les oficines centrals de Madrid, en solidaritat amb
els companys de Barcelona, però van ser desallotjats per la
policia.

Més informació: Alejandro Bagán, Secretari General CGT Correus
Barcelona, tel. 670 75 05 40.

*********************************************************

CCOO TRAEIX ELS TREBALLADORS DE VALEO ILUMINACIÓN SIGNANT UN
PREACORD QUE PERMET EL TANCAMENT DE LA FACTORIA

El divendres 7 de febrer, la Secció Sindical de CCO a Valeo
Iluminación (Juan Roncero Castellanos, Rafael Carrasco Muñoz, Juán
Carlos Bermúdez Rus, Carlos Toribio Muñoz, Montserrat Gutierrez
Couto, Antonio Melus Jiménez, Rafael Hinojo Sánchez i José Luis
Villegas Garcia), acompanyada per Vicenç Rocosa (secretari general
CCOO Metall Catalunya), Felix Repullo (secretari general CCOO
Metall Baix Llobregat), Antonia Lozano (secretària general CCOO
Baix Llobregat) i l'advocat laboralista Francesc Melero, van
signar amb alevosía i nocturnitat un preacord en contra del
sentiment de la plantilla i a les seves esquenes, una plantilla
que es troba des de desembre lluitant per evitar el tancament de
la factoria de Sant Esteve Sesrovires (Bcn), davant les portes de
la qual continua l'acampada de treballadors que es va iniciar el
26 de gener sota el nom de Campament Dignitat. CCOO ha signat un
patètic preacord que permet el tancament de la factoria per poc
més del que marca l'Estatut dels Treballadors, acord que intenten
vendre com "la millor sortida", "un bon acord", ..., quan els
treballadors tenien molt clar que el que volien era que l'empresa
no tanqués. De nou els buròcrates sindicals decideixen en "nom"
dels treballadors sense el seu consentiment i intenten carregar-se
una lluita sindical. El procès no te desperdici. Després d'acabar
sense acord el periode de negociació de l'Expedient de Regulació
d'Ocupació, la decisió del tancament passava a mans del
Departament de Treball de la Generalitat que ya habia dit en una
reunió amb CCOO i CGT que no estava d'acord amb el tancament.
Després de finalitzat el periode CCOO es treu de la màniga una
convocatòria de vaga sense consultar-ho a ningú i sol.licita una
mediació que els permeti pastelejar, tots sabem que CCOO cobra
pels tancaments d'empreses si es ella qui els negocia, i la
qüestió es guanyar diners per a poder seguir mantenint la seva
estructura burocràtica. Després de realitzar la mediació no
s'arriba a cap acord, però misteriosament (deu ser la llarga ma
que CCOO té a l'Administració), la Directora del CMAC convoca a
l'empresa i a la secció sindical de CCOO a Valeo a una nova
mediació el 7 de febrer. Aquesta mediació agafa per sorpresa a
l'Inspector de Treball Antonio Martinez que així ho expressa a la
Secció Sindical de la CGT, que també és convocada però a una altra
hora i per separat, reunió que finalment no es celebra.  Degut a
que molts treballadors de Valeo s'havien concentrar a les portes
del CMAC al conèixer la noticia, els buròcrates de CCOO van haver
de sortir pel parking escortats pels antiavalots i en furgonetes
dels mossos d'esquadra. A més, com a prova de que tot estava ja
preparat, havien convocat una assemblea d'afiliats pel dia
següent, que va tenir lloc als locals de CCOO de Cornellà, amb
assistència de 50 treballadors i sota el control d'una guàrdia
pretoriana formada per delegats de Seat i Valeo que decidia qui
podia i qui no podia entrar. Allí van explicar les condicions del
preacord:
- Prejubilaciones a partir dels 52 anys amb el 90% del salari i amb
un increment anual del 2%, i si no t'agrada, indemnització de 20
dies per any amb un màxim de 30 mesos com marca l'artícle 51 de
l'estatut dels treballadors. Això afecta a 56 persones.  - Per a la
resta 45 dies per any, el mateix que marca la llei per un
acomiadament improcedent, i si no t'agrada pots anar a treballar a
la factoria de Valeo a Jaén. Això afecta a 200 persones.

I no acaba aquí, el punt 8è del preacord diu textualment: "El
present preacord queda subjecte a ratificació pels mecanismes que
estableixi el sindicat". O sigui, ni assemblees ni res. A més els
treballadors tenen que donar una resposta al trasllat o
l'acomiadament-prejubilació abans del 14 de febrer, per começar a
treballar a Jaén el dia 17. El dia 11 l'empresa realitza un
tancament patronal temporal donant com excusa "l'actitud
amenaçadora dels treballadors", al mateix temps que CCOO acusa a
la CGT de "coaccions i amenaces". Un cop més es veu el veritable
paper que juga CCOO, al costat de la patronal, desmobilitzant,
carregant-se les lluites sindicals i facilitants el tancament
d'empreses. No entenem com els afiliats i afiliades no reaccionen
a tantes traicions i els envien a la merda, tal com ja han fet
alguns afiliats de CCOO a Valeo. El dia 12 es va realitzar una
concentració davant el CMAC per protestar pel tancament de
l'empresa mentre hi havia una reunió del comitè d'empresa amb
l'Inspector de Treball.

***********************************************************

SENTÈNCIA EN EL CAS DE L'INE DE GIRONA: L'ESTAT VA PAGAR MENYS D'UN
TERÇ DEL QUE CORRESPONIA ALS TREBALLADORS QUE VAN ELABORAR EL CENS
DEL 2001

La sentència que va sortir divendres 7 de febrer, reconeix la
precarietat que denunciàvem des de la CGT i es condemna l'INE a
pagar més del doble del que havia abonat en salaris.  El jutjat
social nº 2 de Girona condemna l’INE a pagar 64.072 euros als 28
extreballadors que van demandar l’institut a través de la CGT,
estimant íntegrament la demanda que 28 exagents censals havien
interposat contra l'INE en reclamació dels sous deixats de
percebre en la seva tasca de recollida de dades del Cens
d'Habitatges i Població 2001.  El judici es va celebrar el passat
21 de gener mentre la CGT duia a terme a les portes del jutjat una
xoriçada contra l’estat per denunciar la precarietat que la dreta
promou fins i tot en la contractació pública. La sentència posa de
manifest el greu frau comès per l’estat a la gent que va
contractar per recollir en quatre mesos les dades del cens.  El
mes de juny de 2002 CCOO va perdre a l’Audiencia Nacional
espanyola un procediment de conflicte col.lectiu, en afrontar la
demanda qüestionant l’aplicació als treballadors del cens de
l’article 1-4-6 del Conveni Col.lectiu Únic del Personal Laboral
de l’Administració de l’Estat. La sentència fou favorable a l’INE,
i ratificava la legalitat de l’exclusió dels treballadors
temporals del Conveni Únic.  En l’actual sentència favorable als
exagents censals de Girona representats per la CGT, es reconeix
que essent incontrovertit el pronunciament de l’Audiencia
Nacional, el nucli del litigi el constitueix la determinació de si
a aquests treballadors els és d’aplicació el Conveni Col.lectiu
d’Oficines i Despatxos de Catalunya o el salari mínim
interprofessional. El jutge reflexiona en la sentència que
“certament no s’arriba a entendre que l’Administració, al marge
del sistema de retribució que considerés més adequat, no s’adonés
que sempre hauria de preservar aquest mínim retribuït”. En els
fonaments de Dret de la sentència s’arriba a la conclusió, per
dues vies diferents, que el salari d’aplicació és el d’Oficines i
Despatxos. Una via, la que argumentava l’advocat de la CGT, Xavier
Méndez, fixa l’atenció en què l’Organització Internacional del
Treball estableix que quan una de les parts és autoritat pública
els contractes hauran de tenir clàusules que garanteixin als
treballadors salaris, hores de treball i altres condicions
laborals no menys favorables que les establertes per a una feina
d’igual naturalesa a la professió o indústria interessada a la
mateixa regió, en aquest cas les recollides al Conveni d’Oficines
i Despatxos –que és el que inclou realització d’enquestes- de
Catalunya.  L’altra via, que condueix a idèntic resultat, és
l’aplicació de l’article 3 de l’Estatut dels Treballadors, que
recull que les exclusions com la de l’article 1-4-6 del Conveni
Únic del Personal Laboral de l’Administració de l’Estat obliga a
l’aplicació d’aquells altres convenis en els què sigui subsumible
l’activitat.  A la demarcació de Girona, com a molts altres llocs,
els agents censals es van començar a mobilitzar el desembre del
2001 amb el suport de la CGT per denunciar les precàries
condicions de treball (salarials però també manca de recursos,
acomiadaments, retards en les altes a la Seguretat Social,
substitució d’agents per persones contractades per la filial de
Telefónica Atento) i la previsible mala qualitat del treball
resultant.  La Federació Intercomarcal de Girona de la CGT, que
està duent a terme actualment una campanya contra la precarietat
mitjançant conferències adreçades als treballadors, va advertir
públicament l’octubre passat que les dades del Cens 2001 no són
efectivament fiables en absolut.
Aquesta sentència és de gran importància i crea un precedent per
als altres judicis que la CGT té pendents els propers mesos a
diferents localitats. Unes 40.000 persones van ser contractades en
aquestes condicions per l’INE a tot l’estat espanyol.

CGT, Federació Intercomarcal de Girona

**********************************************************

CGT CONVOCA MOBILITZACIONS A LA FUNCIÓ PÚBLICA EL 25 DE FEBRER
CONTRA L'ACORD ENTRE SINDICATS I ADMINISTRACIÓ

La Federació Estatal d'Administració Pública de la CGT ha convocat
el 25 de febrer una aturada de dues hores a nivell d'Estat
espanyol entre les 13 i les 15 h., així com concentracions davant
les subdelegacions del govern, com a protesta contra l'Acord
Administració-Sindicats per a la modernització i millora de
l'Administració Pública, acord aprovat el novembre del 2002. La
CGT també està recollint signatures contra l'acord que seran
entregades el 25 de febrer al Ministeri d'Administracions
Públiques, al mateix temps que retornaran al ministre Javier
Arenas els llibrets sobre l'acord entregats als treballadors.

Perquè la CGT diu No a l'Acord Administració-Sindicats 2003-2004:
1.- S'ha negociat a esquenes dels treballadors, sense informació ni
consulta. 2.- Obre pas a l'externalització de serveis, amb
l'objectiu d'anar introduint l'activitat privada en la gestió dels
serveis públics. 3.- No dona impuls a la millora dels serveis
públics, ja que estableix un límit molt clar a les ofertes
d'ocupació pública: no podran superar el 100 % de la taxa de
reposició d'efectius, o sigui, no hi haurà increments de plantilla.
4.- Estableix la mobilitat forçosa, inclosa la interprovincial.
5.- S'estableix un objectiu clar d'anar progressivament cap a
l'horari de matí i tarda (horari únic). 6.- Es produeix un
increment dels fons de productivitat, el complement més questionat
pels empleats públics. 7.- L'increment de retribucions per aquest
any (2'7%) no arriba al'IPC del 2002 i, amb tota seguretat, serà
superat per l'IPC del 2003.

En definitiva, aquest acord suposa un retrocès en les condicions
laborals dels empleats públics.

***************************************************

ACCIDENTS FERROVIARIS: MASSA COINCIDÈNCIES

En els últims dies estem assistint a una successió, que comença a
fer-se interminable, d'accidents ferroviaris: Tobarra, Lorca,
León, Pancorbo; després de cada accident apareixen informacions
que s'han produït altres incidències i accidents recents en la
mateixa zona (el de Lleó era el quart descarrilament des de finals
de desembre en la província, el de Pancorbo venia precedit per
altres dos descarrilaments i dos atropellaments des de setembre).
Tant el Ministeri de Foment com la Direcció de RENFE mantenen un
silenci informatiu sospitós, una cosa que el Sindicat Federal
Ferroviari-CGT ja ha denunciat en les Comissions de Seguretat en
la Circulació, on a partir de l'accident de Torredembarra
l'empresa va deixar d'informar sobre els accidents ocorreguts. Un
silenci que només trenquen per a insinuar suposats factors
externs, causes externes, i finalment vincular-lo tot a la
“fatalitat”. El Ministeri de Foment ja ens té acostumats a les
seves pràctiques de traspassar responsabilitats i d'enviar els
problemes al fons, en lloc d'anar al fons dels problemes.  En el
cas del transport ferroviari, quan s'ha decidit adoptar l'equació
rendibilitat-sinistralitat que el 1996 proposava el Llibre Blanc
del Ferrocarril, cal assumir les conseqüències previsibles. A
RENFE duu temps preparant-se el camí de la liberalització:
tancament de línies, supressió de serveis, dràstica disminució de
plantilla, reducció del manteniment del material (tancament de
tallers) i de la infraestructura (subcontractació), eliminació de
personal encarregat de la seguretat en trens i estacions.  El
govern ha decidit adoptar un model de ferrocarril les
conseqüències del qual són sobradamente conegudes; la Llei de
Ferrocarrils que està preparant és només un pas més d'un projecte
que ja s'està posant en pràctica i les conseqüències de la qual ja
estem sofrint. A Gran Bretanya es va crear, conscientment, una
situació caòtica que suposadament anava “a solucionar” la
privatització: el drama es va convertir en tragèdia. La nostra
geografia ferroviària es va omplint de creus negres, fites que van
marcant el procés de liberalització del ferrocarril:
descarrilaments i xocs, arrollaments en Passos a Nivell,
treballadors de contractes atropellats o electrocutats mentre
realitzen treballs de manteniment de la infraestructura,
treballadors morts en la construcció de la faraònica alta
velocitat.  El SFF-CGT ha mantingut una defensa constant del
ferrocarril, ha denunciat la reducció de la seguretat i s'ha
mobilitzat contra la privatització i les seves conseqüències. La
defensa d'un ferrocarril públic, social i segur no la han portar a
terme en solitari els treballadors ferroviaris, perquè el
ferrocarril és de tots i totes i la seva pèrdua afecta a tota la
societat. No dubtarem a apel·lar a totes les forces socials per a
mobilitzar-nos units.

Sindicat Federal Ferroviari-CGT

*********************************************************

CGT DENUNCIA LA FALTA DE PERSONAL DE SALVAMENT MARÍTIM

El Comitè d'Empresa de Remolcadors Marítims S.A. (REMASA), empresa
propietat de la Societat Estatal de Salvament i Lluita Contra la
Contaminació (SASEMAR) i la qual gestiona la major part de les
unitats de la Flota dedicada al Salvament Marítim, denúncia davant
l'opinió pública que a pesar de les nostres repetides demandes
perquè es dotin a les unitats de salvament de les tripulacions
adequades, de plans de formació contínua i dels mitjans materials
necessaris l'administració espanyola, amb l'excusa de la falta de
diners no sols no ha procedit a fer-ho sinó que fins i tot a
propiciat que es treguin els reforços de les unitats implicades en
la lluita contra la contaminació per causa de l'accident del buc
PRESTIGE que es troben treballant en la costa de Galícia i en el
Cantàbric.  En situació semblant es troben les unitats implicades
en la lluita contra la contaminació en la badia d'Algesires per
l'enfonsament del SPABUNKER IV.  Els professionals implicats en el
Salvament Marítim han demostrat sobradamente la seva
responsabilitat, serietat i eficàcia al llarg d'aquests anys, qui
no ha complert és l'administració. Per tant exposem la necessitat:

- D'augmentar immediatament les tripulacions de les unitats
d'intervenció ràpida de forma que s'asseguri es puguin complir els
serveis amb seguretat i en bones condicions.  - Un adequat Pla
Nacional de Salvament dotat dels fons pressupostaris necessaris,
que permetin una infraestructura real de control del tràfic
marítim, amb els mitjans humans i materials corresponents.  - Una
organització de Salvament totalment Pública i Professional,
multidisciplinar i amb capacitat d'afrontar amb eficàcia els
contratemps marítims que succeeixin i al seu torn poder dur avant
una política real de prevenció i control dels accidents, per a això
s'hauria procedir a la immediata integració de REMASA a SASEMAR.  -
Pla de formació continu per a tots els implicats en el Salvament.
Així mateix el Comitè d'Empresa de Remolcadors Marítims procedirà a
portar a terme les accions legals oportunes per a denunciar aquesta
situació.

¡Per un Salvament Marítim Públic i Professional!

Sector del Mar i Ports de la Confederació General del Treball
Federació deTransportes i Comunicacions
C/ Sagunto 15, 28010 Madrid Telèfon: 914470572 Fax: 914453132
E-mail: cgtsectormar@cgt.es Telèfon de Contacte: 639570144.

***********************************************************

DAVANT UNA SENTÈNCIA QUE ANULA LA DOBLE ESCALA SALARIAL, NISSAN
CONGELA ELS SALARIS A BARCELONA

Després d'una sentència del Tribunal Superior de Justicia de
Catalunya que anul.la la doble escala salarial existent a
l'empresa, Nissan Motor Ibérica de Barcelona ha comunicat als
3.200 treballadors de la Zona Franca i Montcada la suspensió de
l'abonament dels increments salarials previstos per a 2003 i de
les diferències corresponents a l'IPC del 2002, la qual cosa
equival a una retallada del 4% del salari.  La doble escala
salarial aplicada per l'empresa suposava per als nous treballadors
cobrar un 17% menys que la resta. Mentre que la UGT i el sindicat
independent SIGEN acceptaven aquesta doble escala salarial, CCOO i
CGT van decidir impugnar-la. Ara acaba de dictar sentència el
TSJC, que diu que no existeix justificació objectiva i raonable
per a la doble escala salarial establerta per Nissan l'any passat,
que implicava que els treballadors que s'incorporaven a l'empresa
després de l'entrada en vigor del conveni col.lectiu aprovat
l'estiu de 2002 no cobressin un plus al que si tenia dret la resta
de la plantilla. Davant una claúsula del conveni que implicava que
en cas d'anular-se una part del conveni, tot ell podia quedar a
l'aire, l'empresa ha decidit aquesta congelació salarial com a
"càstig" davant la sentència, contra la qual ha decidit a més
presentar un recurs. I per continuar amb l'enrabiada que ha
agafat, Nissan amenaça els treballadors tot dient que els seus
plans de futur i la creació d'ocupació es veuran afectats, en
concret insinuant que queda en entredit la continuitat dels 100
treballadors amb contracte indefinit incorporats després de la
signatura del conveni vigent, és a dir, els que cobren un 17%
menys, i insinuant que la producció d'un model de tot terreny nou
podria anar a parar a una altra factoria.	 Està clar que les
multinacionals estan massa acostumades a fer i desfer segons els
seus interessos, que no són altres que obtenir el màxim benefici
econòmic a costa dels drets dels treballadors, i el cas de Nissan
n'és una nova mostra.

**********************************************************

LA CGT CONSOLIDA PONTS AMB ASSOCIACIONS DEL MARROC

El sindicat CGT i diverses associacions del nord del Marroc que
treballen amb immigrants realitzaran a mitjan febrer una sèrie
d'actes comuns en les dues ribes de l'estret sobre immigració i
racisme, entre les quals es troben actes de protesta enfront de la
comissaria de Policia Nacional de Màlaga, en record dels
immigrants morts en l'incendi ocorregut fa unes setmanes, i un
altre a Tànger, al costat de col·lectius marroquins que fixi les
bases futures d'un treball en comú.  Al costat d'aquestes
iniciatives, incloses en la anomenada 'Xarxa Entre Dues Ribes', se
celebraran trobades entre immigrants i associacions del nord del
Marroc que treballen amb aquest col·lectiu, i altres reunions
entre associacions i col·lectius de cada localitat, així com amb
els mitjans de comunicació. Aquesta espècie de 'gira' amb
associacions marroquines, de tres o quatre dies, visitant llocs i
col·lectius d'interès a Algesires, acabarà amb un acte simbòlic en
aquesta riba i un altre acte a l'endemà en la ciutat marroquina de
Tànger.

******************************************************
******************************************************
******************************************************

Confederació General del Treball (CGT)

Realitzat per CGT Reus: baixc-p@cgt.es

Si no desitges rebre el butlletí, avisan’s.




*******
   ****** Servicio de noticias A-INFOS *****
 Noticias de, y de interés para, anarquistas

-SUSCRIPCIONES: lists@ainfos.ca
-RESPONDER: a-infos-d@ainfos.ca
-AYUDA: a-infos-org@ainfos.ca
-WWW: http://www.ainfos.ca/org
-INFO: http://www.ainfos.ca/org

Para recibir a-infos en un idioma solamente escribir para lists@ainfos.ca
la mensage seguinte:
                                    unsubscribe a-infos
                                    subscribe a-infos-X
con X= ca, ct, pt, en, fr, etc (i.e. el codigo del idioma)