A - I n f o s

una agència de notícies multilingüe de i per a anarquistes
News in all languages
Last 30 posts (Homepage) Last two weeks' posts Arxius A-Infos

The last 100 posts, according to language
Castellano_ Català_ Deutsch_ Nederlands_ English_ Français_ Italiano_ Português_ Russkyi_ Suomi_ Svenska_ Türkçe_ The.Supplement
The First Few Lines of The Last 10 posts
First few lines of all posts of last 24 hours

Links to indexes of first few lines of all posts of last 30 days | of last months of 2002 | of 2003 | of 2004

(ct) 27 de gener, vaga general!!!

From a-infos-ct@ainfos.ca
Date Wed, 12 Jan 2011 20:32:52 +0100
Delivered-to ilan@ainfos.ca
Delivered-to ainfos.ca-a-infos-ct@mail.tuxic.nl
Dkim-signature v=1; a=rsa-sha256; c=relaxed/relaxed; d=gmail.com; s=gamma; h=domainkey-signature:mime-version:from:date:message-id:subject:to :content-type:content-transfer-encoding; bh=sh/4+jNM1cx+bEyNqMvLqHC1G/JGgVKquZ6oXRnnIWg=; b=pqLvXS9PAlbkYUDroq4jgnlzk/VnSayweP/gfg7A/3YldT6ylugajo7y162emU1jDj NgVdLv8uDHTOH7RA702ryYA7gPQsEDczsv28M0mNi7LItRKTS/jdsoCzcmdR87YwAnD7 xy5HtUpHLS1PDFj5w+hAIuf5VIbgC//6ddaps=
Domainkey-signature a=rsa-sha1; c=nofws; d=gmail.com; s=gamma; h=mime-version:from:date:message-id:subject:to:content-type :content-transfer-encoding; b=jPyEE7d6TO+DVXfMVm316sSRu1tgPwwrimowUHDS7tuoP5vqWA4XVKvDzsSJPlNzES 0jk3vPgNMrAxh/hPw2qVQGvmVnchJwqc1QTLnxKt7C33xXJJ0Y8thv+STi1Npd5b81so Jyf3WWaYSUEk8CQTbZ6rCf1DzeFL8I2kJhbU4=
List-archive <http://ainfos.ca/mailman/private/a-infos-ct>
List-help <mailto:a-infos-ct-request@ainfos.ca?subject=help>
List-id <a-infos-ct.ainfos.ca>
List-post <mailto:a-infos-ct@ainfos.ca>
List-subscribe <http://ainfos.ca/mailman/listinfo/a-infos-ct>, <mailto:a-infos-ct-request@ainfos.ca?subject=subscribe>
List-unsubscribe <http://ainfos.ca/mailman/options/a-infos-ct>, <mailto:a-infos-ct-request@ainfos.ca?subject=unsubscribe>


Durant els Ãltims temps assistim a un debat sobre la necessitat de
reformar el sistema de pensions amb el qual s'està emprant un
llenguatge deliberatament alarmista (drÃstics descensos del superÃvit,
desequilibri en els comptes de la Seguretat Social, etc), una mica que
hem vingut veient durant tot l'any 2010, primer referit al balanà de
2009 i desprÃs, al finalitzar novembre, tambà al de 2010. El que per
contra ningà ha explicat, Ãs que en l'any 1999 no havia cap fons en el
qual guardar i rendibilitzar el superÃvit de la Seguretat Social, que
s'anava segons venia, i no obstant aixà a la classe polÃtica i
empresarial llavors li semblava bà el sistema de pensions. --- Es
segueix retallant tambà per on sempre: entre els treballadors, en
actiu o en atur, i en general entre els mÃs desfavorits. Prova d'aixÃ
Ãs que mentre, s'han aprovat una sÃrie de nous beneficis fiscals per a
les empreses, que per a 2011 li costaran a les arques pÃbliques 230
milions d'euros, s'ha acordat eliminar l'ajuda de 426 euros a
desocupats sense prestacià ni subsidi, s'ha aprovat una pujada de
l'IRPF i altra de l'IVA, imposats ambdÃs que afecten molt directament
al conjunt dels treballadors... tot aixà sense oblidar la Reforma
Laboral mÃs agressiva per als treballadors en tota la histÃria recent
d'aquest paÃs, en la qual es danya molt seriosament la negociaciÃ
colÂlectiva, s'abarateixen els acomiadaments i es fomenta el treball a
jornada parcial amb la precarietat salarial que aixà implicarÃ.

I ara toca carregar-se tambà el sistema de pensions, tal vegada perquÃ
l'Estat Espanyol Ãs un dels paÃsos on menys negoci fa la banca amb els
plans de pensions privats, i seguint la polÃtica que impera ara que hi
ha crisi, ha d'aprofitar-se aquesta excusa d'or per a fer que els
diners pÃblics passada a ser privat com sigui. Tal vegada, perquà a
compte de la crisi, que els Estats han convertit en carta blanca,
estem assistint a la liquidacià dels pocs drets i cobertura social que
tenÃem els treballadors, en el que Ãs un dels pitjors processos de
liberalitzacià de l'economia vists aquà i en la resta d'Europa.

Amb aquesta fi se'ns diu que l'actual sistema de pensions Ãs
insostenible. ConvÃ, per tant, aclarir alguns aspectes:

1. Durant les Ãltimes tres dÃcades les arques de la Seguretat Social
no han deixat mai d'estar en superÃvit. Dita d'altra forma, durant els
Ãltims trenta anys el muntant total reportat en concepte de quotes que
paguem a la Seguretat Social ha estat superior a la despesa total
efectuat en pensions, subsidis i prestacions de tota classe. En 2010
el superÃvit va anar de 11.100 milions d'euros. El Govern va crear en
l'any 2000 el Fons de Reserva de la Seguretat Social, en el qual s'ha
anat "guardant" una part d'aquest superÃvit. En l'any de la seva
creacià el Fons tenia 604 milions d'euros; en 2009 va arribar els
60.022 milions d'euros.

Segons l'informe anual mÃs recent (2009) de la Direccià general
d'Assegurances i Fons de Pensions, depenent del Ministeri d'Economia i
Hisenda, el pes del Fons de Pensions espanyol sobre l'economia del
paÃs se situa en un 8,1% del PIB, una de les taxes mÃs baixes d'entre
els estats que figuren en el mostreig, que inclou majoritÃriament
paÃsos rics. De fet, la mitjana ponderada resultant de totes les taxes
del mostreig dÃna un 67,1% del PIB enfront del 8,1 de l'Estat
Espanyol.

2. Convà recordar que la reforma laboral (35/2010 de 17 de setembre)
incrementarà la intermitÃncia de les cotitzacions per a la pensiÃ, a
l'incrementar la temporalitat i les trajectÃries laborals discontÃnues
(ocupacià temporal - atur - ocupacià fixa - ERO â atur â ocupaciÃ
temporal).

Aixà mateix la tendÃncia de la temporalitat passarà de ser un"efecte
edat", (els temporals sÃn joves i arribats a certa edat tendeixen a
tenir contractes fixos, estadÃsticament parlant) a ser un "efecte
generaciÃ" estenent la temporalitat a qualsevol edat i sector econÃmic
fruit de les des-regulacions en el mercat de treball, sobretot les
recents. El que provocarà que la pensià resultant en el moment de la
jubilacià sigui de misÃria.

3. Tant augmentar l'edat de jubilacià com incrementar els anys per a
calcular la pensià suposen un clar atac als drets aconseguits pels
treballadors al llarg de les seves lluites: la primera opcià suposaria
dos anys menys de pensions treballant dos anys mÃs (o el que Ãs el
mateix: una pÃrdua de quatre anys); la segona provocarà que
s'incloguin molts trams de les trajectÃries laborals discontÃnues
rebaixant la pensià ultima.

4. Amb la reforma busquen doncs, dos objectius: a) retallar el "salari
diferit", Ãs a dir la part de salaris pagada per cotitzacions i que Ãs
retornada a la jubilacià i b) forÃar la situacià per a promoure la
privatitzacià de les mateixes (independentment que s'incentivin per
altres vies les privades). En la mesura que la classe treballadora
vegi que la pensià pÃblica que li queda Ãs molt baixa, es plantejarÃ
fer-se plans de pensions privats. Ãs per aquesta via lenta per la qual
el capital financer pot clavar la dent a una massa importantÃssima de
capital que estava "fora de mercat" en mans de la Seguretat Social i
l'Estat. D'altra banda, no ens oblidem que les pensions privades
segueixen sent objecte d'importants desgravaments fiscals des de fa
molts anys, i aquests desgravaments mai es toquen.

Les nostres alternatives:

Si arriba a haver problemes de finanÃament, es podran finanÃar tambÃ
amb impostos com en altres paÃsos: Impostos al capital financer;
eliminar els mÃxims de cotitzacià per a les rendes altes (fent una
redistribucià mÃs justa de la renda) i abolir els desgravaments per
sistemes privats de pensions. Fomentar la incorporacià de la dona al
mercat de treball (per exemple millors baixes de
maternitat/paternitat), amb una taxa similar a la d'altres estats
europeus, el nombre de cotitzadors augmentaria.

A mÃs de les mesures a curt-mig termini que hem citat, la classe
treballadora ha de, en paralÂlel, establir una crÃtica radical al
sistema capitalista que ens està colÂlocant als peus dels sacrosants
comprats amb el beneplÃcit del govern de torn. Els treballadors i
treballadores hem de seguir la senda de la mobilitzacià i la lluita
esbossades el 29-S, que en no pocs llocs i sectors va sobrepassar als
tebis sindicats oficials en les seves mobilitzacions per, en
definitiva, anar fixant les bases d'un profund canvi de sistema per
altre mÃs just i igualitari, un sistema per a les persones i no els
diners.

Hem de respondre a aquests atacs, per aixÃ, el 27 de Gener, Vaga
general! I la lluita, el dia a dia. Mentre els sindicats pactistes
CCOO i UGT li fan el joc al govern, la CNT-AIT es posiciona fermament
contra la reforma de les pensions, aixà com de la reforma laboral i la
resta de retallades perquà els i les de sempre paguem la crisi dels
rics.

CNT-AIT Catalunya i Balears

www.cnt.cat


Quins drets tinc en una vaga?
Hem recollit aquest text d'altres organitzacions sindicals, que pot
ser Ãtil per a mÃs d'un.

Els serveis mÃnims sÃn legals?
Els Ãnics serveis mÃnims legals sÃn aquells que estan publicats al
BoletÃn Oficial del Estado o al del govern autonÃmic que correspongui.
En aquest butlletà surt esmentat explÃcitament el
nom de l'empresa i departament que ha de fer un servei mÃnim. El
PatrÃ, mitjanÃant una carta, ha de fer esment al punt exacta del BOE
que justifica el servei mÃnim.
L'establiment de serveis mÃnims fora dels indicats pel govern es
consideren un atac gravÃssim al dret de Vaga i Ãs denunciable.

El meu cap em pregunta si farà Vaga. Li haig de respondre?
NO. El treballador notifica a la seva empresa que fa Vaga quan no va a
treballar. Aquesta
decisià es pot prendre a l'Ãltim moment i no afecta si abans s'havia
dit el contrari.

El meu cap em pressiona per a que no faci Vaga. Quà faig?
El dret de Vaga Ãs considerat com a dret fonamental dels ciutadans i,
com a tal, protegit
especialment per la ConstituciÃ. Si algun cap o patrà coacciona un
treballador per a quÃ
no faci Vaga està cometent un delicte molt greu. Se l'ha d'aturar i
denunciar. Posa't en
contacte amb la Seccià Sindical de la teva empresa en la que confiis mÃs.

Aquest dia em toca GuÃrdia. Haig de fer-la?
NO. En una vaga, legalment, no es realitza cap tipus de treball, sigui
l'habitual o el puntual com una intervencià per guÃrdia. De fet, un
dels mecanismes d'una Vaga Ãs que l'absÃncia de la nostra feina tingui
conseqÃÃncies als seus negocis. No som prescindibles per la Patronal?
No ens tracten com a porqueria o despedeixen a la primera oportunitat?
Que comprovin com de prescindibles son els "recursos". Si tens mÃbil o
portÃtil de guÃrdia dÃna-li a l'empresa o sÃmplement apaga el mÃbil
les 24 hores de la Vaga.

Les hores que no treballi les haurà de recuperar desprÃs?
En absolut. El quà sà pot fer legalment el Patrà Ãs descomptar els
dies de vaga del sou.

I la Vaga, servirà per alguna cosa?
Tot el quà hem aconseguit com a treballadors mai se'ns ha regalat. Des
de l'esclavisme del s.XIX qualsevol millora ha estat arrencada
mitjanÃant mobilitzacions i lluita dels treballadors a diferents
paÃsos.
Tot aquest temps hem aturat tambà innumerables agressions mitjanÃant
la nostra mobilitzaciÃ. De vegades no Ãs suficient i no hi ha garantia
assegurada de victÃria perquà el rival Ãs molt poderÃs, perà podem
tenir una cosa molt clara: Si no lluitem, ens trituraran avui i ens
esclafaran demÃ.
La HistÃria no Ãs nomÃs un llibre, Ãs l'evidÃncia de quà lluitant
recuperem la dignitat i seguretat mentre que no fent res comprem
submissiÃ, por i explotacià salvatge.
_______________________________________
AGENCIA DE NOTICIAS A-INFOS
De, Por y Para Anarquistas
Para enviar artlos en catalan
escribir a: A-infos-ct@ainfos.ca
Para suscribirse/desuscribirse: http://ainfos.ca/cgi-bin/mailman/listinfo/a-infos-ct
Archivo: http://www.ainfos.ca/ct



_______________________________________________
A-infos-ct mailing list
A-infos-ct@ainfos.ca
http://ainfos.ca/mailman/listinfo/a-infos-ct