A - I n f o s

una agŔncia de notÝcies multilingŘe de i per a anarquistes
News in all languages
Last 30 posts (Homepage) Last two weeks' posts Arxius A-Infos

The last 100 posts, according to language
Castellano_ Català_ Deutsch_ Nederlands_ English_ Français_ Italiano_ Português_ Russkyi_ Suomi_ Svenska_ TŘrkše_ The.Supplement
The First Few Lines of The Last 10 posts
First few lines of all posts of last 24 hours

Links to indexes of first few lines of all posts of last 30 days | of last months of 2002 | of 2003 | of 2004

(ct) Propostes de la CNT catalano-balear per sortir de la Crisi. 29 de setembre, vaga general.

From a-infos@ainfos.ca
Date Thu, 26 Aug 2010 16:23:42 +0200


A continuació, us oferim una serie de documents perquè pogueu valorar
la situació actual i els motius per afegir-vos a la Vaga General. Ho
anirem ampliant a mesura que anem desenvolupant més accions al carrer
i als centres de treball.-----
Evidentment, tot i que la vaga està convocada pels sindicats grocs de
l’Estat, creiem que la greu situació ens obliga a fer pinya i deixar
momentaneament de banda les nostres diferències. Tot hi això , és
evident que la CNT s’afegeix a la convocatòria amb propostes i
posicionaments propis. ----------- 1. MOTIUS PER ANAR A LA VAGA
GENERAL EL 29 DE SETEMBRE.---------------Què es pretén amb aquesta
reforma laboral?--------- Bàsicament, l’abaratiment de l’acomiadament,
la descentralització de la negociació col·lectiva, la flexibilització
de les maneres de contractació i la disminució de costos laborals com
els associats a les cotitzacions socials.

Quines son les mesures que ens afecten de manera més preocupant?

* Contractes temporals:

El govern planteja que els contractes d’obra i servei tinguin una
durada màxima de 3 anys, ampliables altres 12 mesos si així es recull
en el conveni col·lectiu del sector. L’empresa ha
de fer constar en què consisteix específicament el servei.
Transcorreguts aquests terminis, ja sigui en la mateixa empresa o en
una del mateix grup o a través d’una Empresa de Treball Temporal
(ETT), els treballadors adquiriran la condició de
treballadors fixos.

És palpable la intencionalitat enganyosa d’aquest últim paràgraf, ja
que simplement està posant sobre el text de l’Estatut dels
Treballadors quelcom que ja s’estava aconseguint per la via judicial
si s’encadenaven diversos contractes per un període superior a dos
anys sense 20 dies entre contracte i contracte. Amb aquest tipus de
contracte l’única cosa que es fomentarà serà la temporalitat encara
més, sobretot en aquells llocs de treball on no es requereix un llarg
període de formació per als nous treballadors/es.

* Contractes eventuals:

Tindran una durada màxima de sis mesos dintre d’un període de 12 mesos
des de l’inici de la relació laboral. El conveni col·lectiu ha de
fixar les activitats per a les quals es pot realitzar aquests
contractes i el seu volum total sobre la plantilla.


* Les indemnitzacions dels contractes temporals:

S’amplia dels 8 dies per any a 12 de forma progressiva. De 10 dies per
als quals se signin al llarg de 2012 i 2013. De 12 dies per als quals
se celebrin a partir del 1 de gener de 2014.
També s’augmenta en dos punts les cotitzacions a la Seguretat Social
dels contractes d’obra i servei.

Encara que s’imposin límits a aquests contractes, el fet que es
mantinguin una àmplia diversitat de models per a contractar permetrà a
les empreses seguir amb la seva política de no arriscar-se a integrar
en el seu equip al personal permanentment, encara que les seves
necessitats siguin permanents.

* Causes objectives d’acomiadament:

A l’espera del que pugui acordar el Govern durant la seva negociació
amb la resta de grups, on podria fixar un període mínim de sis mesos
(a diferència de l’anterior document, el presentat pel consell de
ministres no s’hi ha fixat un termini mínim de pèrdues perquè una
empresa pugui acollir-se a causes objectives -econòmiques, tècniques o
organitzatives) en pèrdues continuades per a una empresa, el text
reconeix que concorren causes econòmiques que justifiquen una reducció
de plantilla “quan els resultats de l’empresa llancin pèrdues
econòmiques no merament conjunturals”. “A aquests efectes, l’empresa
haurà d’acreditar objectiva i documentalment els resultats al·legats i
justificar que dels mateixos es dedueix mínimament la raonabilitat de
la decisió extintiva”, afegeix el document.
Els acomiadaments procedents tenen una indemnització de 20 dies per
any treballat per a tot tipus de contractes. L’ampliació dels supòsits
perquè les empreses puguin acollir-se a causes econòmiques, amb la
consegüent retallada dels diners a pagar per acomiadar, afectarà tant
als indefinits comuns com als de foment de l’ocupació.

Si fins ara ja ha estat fàcil l’acomiadament (per molt que diguessin
que era car recordem que ja ens apropem als 5 milions d’aturats…), ara
ja ens podem anar calçant!
A més, això és un Expedient de Regulació d’Ocupació amb extinció de
contractes per la via ràpida, ja que és la quantitat econòmica que es
venia cobrant en els ERO fins abans de l’entrada en vigor de la nova
Reforma.

* Contracte de foment de la contractació indefinida:

Aquest tipus de contracte, ja en vigor menys per als homes d’entre 31
a 45 anys però molt poc utilitzat, s’estén a tots els treballadors que
duguin més de tres mesos a l’atur. A la pràctica s’ha extés a tots,
donat que al que no se li pugui aplicar, se li farà un d’obra i servei
i llavors ja no podrà tenir un contracte amb indemnització de 45 dies.
Solament podran realitzar aquest tipus de contractes les empreses que
no hagin reduït ocupació de forma improcedent en els 6 mesos anteriors
previ a la signatura del mateix. En cas d’acomiadament improcedent la
indemnització és de 33 dies fins a un màxim de 24 mensualitats.
No afecta als indefinits ja signats, que segueixen mantenint la seva
indemnització de 45 dies per any treballat en cas d’acomiadament
improcedent.

* Un fons per a pagar les indemnitzacions (model austríac):

Es dissenyarà un fons de capitalització mitjançant un projecte de llei
en el termini d’un any, i que no suposarà l’elevació de les
cotitzacions empresarials a la Seguretat Social, per a abonar part de
les indemnitzacions pels acomiadaments de qui signin un contracte de
foment de l’ocupació des d’aquest moment (no està concretada la data
d’entrada en vigor).
Els diners a aportar a aquest fons, que es perllongarà al llarg de la
vida laboral del treballador independentment de l’empresa, serà igual
a un determinat nombre de dies per any treballat a concretar. El fons
es nodrirà amb aportacions empresarials i es podrà fer efectiu en cas
d’acomiadament, reduint una part del que han de pagar les empreses,
mobilitat geogràfica o per al desenvolupament d’activitats de
formació. La part que no s’empri passarà a cobrar-se a la jubilació.

Evidentment, si és pagat per les empreses acabarem cobrant menys quan
es pactin els salaris als convenis i si acabem reservant les
quantitats per la jubilació ens podem trobar que quan ens volguem
jubilar, vist com van les coses, ens trobem sense aquesta possibilitat
(recordem que no fa gaires mesos el govern pretenia modificar l’edat
de jubilació dels 65 als 67).

Fins a la constitució del fons, les extincions dels contractes de
foment de l’ocupació, amb una indemnització de 33 dies per any
treballat fins a un màxim de 24 mensualitats, es dividirà entre
l’empresa i el Fons de Garantia Salarial, de caràcter públic, ja
siguin justificats o no. L’empresa abonarà 22 dies i el Fogasa, els
restants 8.
Els de 20 dias també seran abonats pel FOGASA 8 dies. Els que son
indefinits abans de la reforma, si surten amb 45 dies per any
treballat per improcedència, 8 els paga FOGASA.

Es sufragaran acomiadaments improcedents amb diners públics des d’un
fons on la patronal, a diferència dels treballadors/es, no hi aporta
res des de la reforma laboral del 2006. Resumint, ens pagarem
l’acomiadament nosaltres mateixos.

El model alemany. “Flexibilitat” interna i clàusules per desentendres
del conveni col.lectiu.

Es facilita que les empreses puguin modificar les condicions laborals
(horari, jornada, sistema de remuneració, mobilitat funcional i
geogràfica), tant de caràcter individual com col·lectiu. S’estableix
un procediment arbitral (si aixi ho possibilita el conveni) per als
casos de desacord (les consultes només podran durar quinze dies
improrrogables), que el seu laude serà vinculant i immediatament
executiu.

* Clàusula de inaplicació salarial.

Quan els convenis col·lectius d’àmbit superior a l’empresa estableixin
revisions salarials que poguessin danyar la situació i l’estabilitat
de l’empresa, afectant a les possibilitats de manteniment de
l’ocupació en la mateixa, podrien no aplicar-se aquestes revisions.
També en aquest cas podrà anar-se a l’acord o a l’arbitratge (En cas
que es debati la inaplicació salarial -és a dir, la no aplicació de la
pujada pactada-, o la seva modificació per causes geogràfiques,
organitzatives o funcionals i no s’arribi a acord, el recurs a
l’àrbitre no serà obligatori), excepte que el conveni de l’empresa
reculli el contrari. Si intervé aquesta nova figura, el seu laude serà
d’obligat compliment. La mesura no podrà durar més temps que el
període pel qual s’ha signat el conveni o com a màxim 3 anys. No està
clar si es cobraran endarreriments un cop passat aquest plaç.

Aquest punt és molt ambigu i apart de carregar-se la negociació
col.lectiva, ja que una de les parts signants es pot desentendre de
l’acord mentre que l’altra està obligada a complirlo, tots sabem què
passa especialment a les petites i mitjanes empreses (el 90% de les
d’aquest Estat) amb la doble comptabilitat.

* Suspensió de contractes

Per altra banda, les empreses podran reduir les jornades laborals dels
seus treballadors o suspendre els seus contractes “per causes
econòmiques de força major qualsevol que sigui el nombre de
treballadors de l’empresa”.
Segons el text, s’entén com a reducció de jornada la disminució
temporal d’entre un 10% i un 70% de la jornada de treball computada
sobre la base d’una jornada diària, setmanal, mensual o anual. Limita
a un any la suspensió dels contractes de treball i la reducció de
jornada.
Les empreses que apliquin aquestes mesures podran beneficiar-se de
bonificacions de fins al 80% en les seves quotes a la Seguretat Social
si realitzen accions formatives per als treballadors afectats. La
bonificació actual és del 50%.

Això no és més que un Expedient de Regulació Temporal per la via
ràpida i amb premi per l’empresari tan econòmic com pel fet de
poder-lo dur a terme unilateralment.

* Inclusió de les ETT:

Es liberalitzen els serveis d’ocupació donant entrada a les Empreses
de Treball Temporal en tots els sectors. Les ETT hauran de garantir
que els seus usuaris entren en igualtat de condicions a les empreses.
És a dir, tindran el mateix sou que els seus companys i gaudiran dels
mateixos drets i condicions: durada de la jornada, hores
extraordinàries, descansos, treball nocturn, vacances i festius. També
haurien de tenir els mateixos beneficis en qüestions socials com
lactància, guarderia o permisos de maternitat.

Evidentment, les ETT són una lacra que fomenta la temporalitat i la
precarietat i que hauria de desaparèixer. Està per veure si aquesta
legislació podrà controlar-les. El 92% dels contractes que es signen
cada mes són temporals. De veritat algú creu que amb aquestes mesures
es frenarà això? Actualment estem al 30% de temporalitat. La mateixa
que el 1999 tot i les successives reformes laborals (la del 2010 és la
setena. Totes per facilitar l’a contractació i el treball estable…)

Conclusions:

Per finalitzar, volem remarcar que aquesta reforma laboral no fomenta
la contractació indefinida tal com diu el govern. Aquesta reforma
laboral, es ni més ni menys que la desaparició del contracte indefinit
i l’enfortiment del temporal, acostant-nos cada cop més a
l’acomiadament lliure i gratuït (el “model americà” en poden dir…).
Tal com diuen els nostres companys de l’ICEA: “Argumenten també, que
aquesta reforma es per flexibilitzar el mercat de treball.
“Flexibilitzar”, en tot cas, per a separar millor. Doncs no una altra
és l’estratègia dissenyada: un procés de segmentació i separació
forçosa del col·lectiu de treballadors/es, de manera que es torni
inhàbil per a defensar els seus propis interessos, fragmentats en una
infinitat de situacions formalment diferents.”
Hem de tenir clar que els empresaris no contractaran ocupació si no
tenen expectatives d’obtenir beneficis i això dependrà principalment
del seu volum de vendes, de les condicions imperants en el mercat i de
la seva estructura general de costos que generalment té més que veure
amb factors relatius a l’entorn general de l’empresa que amb el
muntant particular dels seus costos laborals.
No fa falta una reforma laboral perquè la creació d’ocupació no depèn
simplement de les condicions de l’oferta i la demanda en el mercat de
treball sinó del que passi en el mercat de béns.
Un cop més es fa palès que tot i les grans declaracions dels polítics
(entre ells el famós Obama) de reformar el model de gestió econòmic i
establir noves normatives per contrarrestar l’especulació per part de
les entitats bancaries i borsàries, s’acaba transformant en reformes
laborals i retallades socials que afecten negativament a la classe
treballadora, perquè els poderosos de sempre puguin seguir campant
lliurement i rapinyant a gust.

Cada dia queda més clar qui dirigeix aquest món, i està clar que no
són els polítics…

Prenem la iniciativa. Organitza’t i lluita!

http://www.cnt.cat/crisi/posicionament-crisi.pdf
_______________________________________
AGENCIA DE NOTICIAS A-INFOS
De, Por y Para Anarquistas
Para enviar artlos en catalan
escribir a: A-infos-ct@ainfos.ca
Para suscribirse/desuscribirse: http://ainfos.ca/cgi-bin/mailman/listinfo/a-infos-ct
Archivo: http://www.ainfos.ca/ct



_______________________________________________
A-infos-ct mailing list
A-infos-ct@ainfos.ca
http://ainfos.ca/mailman/listinfo/a-infos-ct
_______________________________________________
A - I N F O S N E W S S E R V I C E
By, For, and About Anarchists
Send news reports to A-infos mailing list
A-infos@ainfos.ca
Subscribe/Unsubscribe http://ainfos.ca/cgi-bin/mailman/listinfo/a-infos
Archive: http://www.ainfos.ca/A-Infos/