A - I n f o s

una agència de notícies multilingüe de i per a anarquistes
News in all languages
Last 30 posts (Homepage) Last two weeks' posts Arxius A-Infos

The last 100 posts, according to language
Castellano_ Català_ Deutsch_ English_ Français_ Italiano_ Português_ Russkyi_ Suomi_ Svenska_ Türkçe_ Altres.llengües _The.Supplement
The First Few Lines of The Last 10 posts
First few lines of all posts of last 24 hours

(ct) Butlletí Contrainformatiu nº78 (2ª part)

From CGT Reus <baixc-p@pangea.org>
Date Tue, 26 Nov 2002 11:31:17 -0500 (EST)



 ________________________________________________
      A - I N F O S  N E W S  S E R V I C E
            http://www.ainfos.ca/
        http://ainfos.ca/index24.html
 ________________________________________________



BUTLLETÍ CONTRAINFORMATIU Nº 78
Secretaria de Comunicació del Comitè Confederal de Catalunya de la CGT. 
25-11-02

* * * * *

Continguts: 

- PROGRAMA IV JORNADES LLIBERTÀRIES DE CGT A VALÈNCIA 
Somiar ens permet seguir vivint, lluitar ens ajuda a viure amb
dignitat 
Del 2 al 13 de desembre del 2002

- CONTINUA LA PRIVATITZACIÓ DE L'ATENCIÓ PRIMÀRIA 
CATALUNYA I VALÈNCIA "PIONERS" DEL "NOU MODEL" 

- LA PLATAFORMA EN DEFENSA DE LA SANITAT PÚBLICA PRESENTA UNA
MOCIÓ A L'HOSPITALET DE LLOBREGAT 

- CONCENTRACIÓ A BARCELONA EN DEFENSA DE LA SANITAT PUBLICA EL
28 NOVEMBRE

- DEPANA PRESENTA EL SEU ESTUDI SOBRE LES DECLARACIONS D'IMPACTE
AMBIENTAL (1999 -2002) A CATALUNYA

- 100.000 MANIFESTANTS A VALÈNCIA PER UNA NOVA CULTURA DE
L'AIGUA 

- L'ESTAFA DE LA GLOBALITZACIÓ DE L'AIGUA 

- ON ES CONSTRUIRÀ EL MAGATZEM DE RESIDUS NUCLEARS ESPANYOLS
D'ALTA ACTIVITAT? 

- INVESTIGACIÓ MILITAR: LA CARA OCULTA DE LA CIÈNCIA 

* * * * *

PROGRAMA IV JORNADES LLIBERTÀRIES DE CGT-VALÈNCIA 
Somiar ens permet seguir vivint, lluitar ens ajuda a viure amb
dignitat 
Del 2 al 13 de desembre del 2002

Dilluns 2 de desembre 
19h: Xerrada de José Luis Humanes (coordinador de la Comissió
Chiapas de CGT) 
"Situació a Chiapas: la lluita continua". Passada del documental
"Caminantes" de Fernando León. Local de CGT-PV. 

Dimarts 3 de desembre 
19h: Exposició "Les cultures de la llibertat en l'anarquisme
ibèric, 1870-1939" en el Hall de Psicologia. Taula rodona a
càrrec de l'Associació Cultural Alzina d'Alacant i la Fundació
Salvador Seguí- València i presentació de la col·lecció
"Vermella i Negra". Saló d'actes de la Facultat de Psicologia. 

Dimecres 4 de desembre 
De 16h a 19h: Programa especial en Ràdio Klara. Presentació de
les Jornades Llibertàries i Xerrada amb integrants de Elkarri i
l'Avanç. Llei de Partits, manipulació informativa. 
19h30h: Xerrada a càrrec de Elkarri, Kalegorria i l'Avanç
"Euskadi i L'Iraq, dues realitats silenciades. La paret
mediàtica en marxa". Local de CGT. 

Dilluns 9 de desembre 
18h: Presentació pública de les Jornades Llibertàries. Xerrada
de Osvaldo Bayer (escriptor, Universitat Madres Plaza de Mayo) i
Marcia Quizhpe: "Llatinoamèrica: entre la bota neoliberal i la
revolta popular", modera Alfons Cervera. Universitat de
València, C/ de la Nau, Saló d'actes. 
22h: Presentació del cicle cinematogràfic "Cinema i revolució a
Argentina" de l'autor Osvaldo Bayer i Juan Sainz (programa
Kartelera de Ràdio Klara) amb la projecció de la pel·lícula "La
Patagonia Rebelde". Col·legi Major Luis Vives 

Dimarts 10 de desembre 
19h: Xerrada "El Sindicalisme Anticapitalista enfront de les
pròximes lluites en una Europa Globalitzada". Ponents: Unicobas
(Itàlia), Confédération Paysanne (França), SAC (Suècia), SOC i
CGT. Local de CGT. 
22h: Cicle cinematogràfic "Cinema i revolució a Argentina".
Projecció de la pel·lícula de Bayer "El vindicador". Col·legi
Major Luis Vives. 

Dimecres 11 de desembre 
19h: Xerrada d' Octavio Alberola "Recuperar la memòria
històrica. El cas Delgado i Granado". Projecció del documental
"Delgado y Granado, un crimen legal". Saló d'actes de la
Facultat de Psicologia. Exposició en el Hall de la Facultat. 
22h: Cicle cinematogràfic "Cinema i revolució a Argentina".
Projecció de la pel·lícula de Bayer "Elizabeth". Col·legi Major
Luis Vives. 

Dijous 12 de desembre 
19h: Xerrada de Hanneke Willemse sobre el seu llibre "El pasado
compartido. Memorias anarcosindicalistas de Albalate de Cinca" i
passada del vídeo "Ni peones, ni patronos". Saló d'actes de
Rector Peset. 
22h: Cicle cinematogràfic "Cinema i revolució a Argentina".
Projecció de la pel·lícula de Bayer "Panteón militar". Col·legi
Major Luis Vives. 

Divendres 13 de desembre 
21h30: Festa de clausura de les IV Jornades Llibertàries en el
local de CGT. Músiques del món (Magrib, Equador, Argentina,
Colòmbia...). 

***************************************************************

CONTINUA LA PRIVATITZACIÓ DE L'ATENCIÓ PRIMÀRIA 
CATALUNYA I VALÈNCIA “PIONERS” DEL “NOU MODEL” 

CATALUNYA: El Servei Català de la Salut preveu obrir 23 nous
centres de salut en els pròxims mesos, mitjançant fórmules de
gestió privada, basades en la creació de societats limitades o
cooperatives, a les quals s'assigna un pressupost anual per a
cobrir l'assistència sanitària de la població. 
Avantatges del model de gestió privada, segons l'Administració: 
Entre unes altres, els “salaris superiors” i el repartiment “de
beneficis” (sobre la base de "l'estalviat “ a costa de pacients
i treballadors) entre els professionals que es decideixin a
laboraliTzar-se i convertir-se en empresaris. 
El que no expliquen: Les experiències existents. Un petit grup
(fonamentalment mèdics) crea una Societat Limitada, que funciona
com una empresa privada pura i dura, i que cobreix en molts
casos l'assistència sanitària amb personal en atur, als quals
se'ls apliquen contractes laborals en precari o per hores. Els
incentius es cobren, entre altres coses, en la mesura que s'atén
a pacients privats, amb qui tenen concert aquestes societats.
Respecte a l'atenció als pacients, no hi ha dades serioses que
indiquin una millora de la qualitat de l'assistència, però sí
una retallada de prestacions sanitàries. 

VALÈNCIA: La Generalitat Valenciana, del PP, és imaginativa en
això de negociar amb la salut: “Experiència” de l'Hospital
d'Alzira, on un grup d'empreses privades (ADESLAS, BANCAIXA i
DRAGADOS) gestiona l'Atenció Especialitzada. El procés és el
següent: 
- El grup privat va invertir 54 milions d'euros a construir
l'hospital i l'Administració els va cedir la seva gestió (com
fan amb les autopistes). 
- Cada any, ha rebut de l'Administració 49 milions d'euros (i
encara diuen que no han tingut beneficis) 
- Ara, l'Administració va “a recuperar” l'hospital, previ
pagament a aquestes empreses de 44 milions d'euros. 
- A continuació l'Administració tornarà a treure a concurs la
gestió d'Alzira, per 44 milions. 
- A més cedirà a la mateixa empresa que s'encarregui de
l'Hospital d'Alzira (probablement la mateixa) la gestió de 13
centres d'atenció primària, 25 consultoris i un ambulatori
d'especialitats (inclòs el personal estatutari existent). 
Torrevella: On està previst construir un nou hospital seguint el
mateix model que a Alzira: concessió administrativa a una
empresa privada per a la seva explotació, i cessió a aquesta
empresa privada de la gestió dels 12 centres de salut, 44
consultoris i un ambulatori d'especialitzada que ja existeixen
en l'àrea. 

LES PRETENSIONS PRIVATITZADORES DEL PP A MADRID SON DE TOTS
CONEGUDES. HAURÍEM D'ESTAR ATENTS PER A FRENAR-LES I EVITAR LA
DETERIORACIÓ DE L'ASSISTÈNCIA I DE LES CONDICIONS LABORALS. LA
SALUT NO ÉS UN NEGOCI 

Confederació General del Treball 
Secció Sindical Sanitat S.O.V. MADRID SUD-EST 

****************************************************************

LA PLATAFORMA EN DEFENSA DE LA SANITAT PÚBLICA PRESENTA UNA
MOCIÓ A L'HOSPITALET DE LLOBREGAT

	
La Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública formada per la
Federació d'Associacions de Veïns de l'Hospitalet, Comissions
Obreres, CGT, UGT, Els Verds, Ciutadans pel Canvi, ICV, EUiA,
ERC, PSC, AFEMHOS i la Comissió d'Entitats de Collblanc i La
Torrassa, vol instar al nou conseller Xavier Pomès a que
expliqui públicament els motius perquè no reconeix a la
Plataforma com interlocutora dels usuaris de la Sanitat Publica
de l'Hospitalet i quins són els motius pels quals no vol
reunir-se amb els seus membres.
	
Des de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de
l'Hospitalet, la negativa expressada pel Conseller Xavier Pomès
a través del Director d'Atenció Primària de l'ICS, Joan Gené,
durant la tancada a l'ambulatori a La Torrassa, es un acte de
menyspreu al teixit social, als usuaris i a la ciutadania que
representa la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública. La
plataforma de la Sanitat Pública que va reunir el passat mes
d'octubre més de 5000 persones en una manifestació contra el
canvi de gestió dels ambulatoris de La Torrassa i Collblanc, ha
presentat una moció al Ple de l'Ajuntament de l'Hospitalet
aprovada per totes les forces polítiques menys CiU, i ha
recollit més de 15.000 signatures …. 
	
La Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública tornarà a
sol·licitar una trobada amb el Conseller. Al mateix temps vol
manifestar que s'ha donat un pas endavant amb la suspensió
temporal de la privatització dels ambulatoris, fins la trobada
amb l'Alcalde de l'Hospitalet i CCOO, però no baixarà la guàrdia
perquè aquesta decisió motivada per la pressió ciutadana no
implica que s'hagi tancat el problema. 

*************************************************************

CONCENTRACIÓ A BARCELONA EN DEFENSA DE LA SANITAT PUBLICA EL 28
NOVEMBRE

	
La CGT, sotasignant de la Plataforma en Defensa de la Sanitat
Pública, convoca conjuantament amb les altres organitzacions de
la Plataforma a una CONCENTRACIÓ el dijous 28-11 a les 19,30
hores a la Plaça ST. Jaume de BCN, per defensar allò que és de
tots i totes.
	
La Conselleria de Sanitat pretén donar la gestió de 10
ambulatoris de Barcelona a entitats privades. Son 2 a Sarrià, 1
a Sant Gervasi, 4 a la dreta de l´Eixample i 3 a Gràcia.
	
La Plataforma en defensa de la Sanitat Pública i la CGT que en
forma part, denunciem que:
- És un perill per al nostre dret a una atenció sanitària de
qualitat i igual per a tothom
- Els criteris de gestió privada no tenen en compte a les
persones i responen només a criteris econòmics.
- Els diners dels nostres impostos destinats a la nostra salut
es podrien utilitzar en benefici d'interessos particulars.
- No resol el problema de les llistes d´espera i pot fer-lo més
greu.

Per tot això exigim:
Es paralitzi la concessió d´aquests ambulatoris.
Es mantingui la gestió pública.

PER UNA SANITAT DE QUALITAT I GESTIÓ PUBLICA.

**************************************************************
	
DEPANA PRESENTA EL SEU ESTUDI SOBRE LES DECLARACIONS D'IMPACTE
AMBIENTAL (1999 -2002) A CATALUNYA

Estudi sobre els estudis d'impacte ambiental en el període
1999-2002 publicats als DOGC segons la llei de la CE de 1986

	
DEPANA, Lliga per a la defensa del Patrimoni Natural, ha
realitzat un informe sobre les declaracions d'impacte ambiental
(DIA) emeses per la Generalitat de Catalunya en el període 1999
- 2002. Aquest estudi l'hem fonamentat en les 201 DIA publicades
al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya atès que l'àmbit
general de DEPANA és el territori català.
	
Les DIA són un acte administratiu que culmina el procés
d'avaluació d'impacte ambiental d'una obra. Es tracta d'un
procés reglat que porta aplicant-se a Catalunya des de finals de
l'any 80. El resultat d'aquestes declaracions es poden resumir
en : compatibles amb l'obra, impacte moderat, sever o crític.
- Una obra compatible implica una absència de canvis
significatius entre la situació anterior i la posterior a la
realització de l'obra. 
- Un impacte moderat es defineix com la recuperació no implica
mesures correctores o correccions intensives. 
- Un impacte sever exigeix l'adequació de mesures correctores o
protectores i necessita d'un temps dilatat de recuperació. 
- Un impacte crític implica un canvi de magnitud superior al
llindar del acceptable amb la pèrdua permanent de la qualitat de
les condicions ambientals sense recuperació possible.
	
En conseqüència només les declaracions crítiques comporten la
impossibilitat de dur a terme una obra, encara que la majoria de
les declaracions corresponen a la categoria de moderat.
	
L'objectiu d'aquest estudi sobre les avaluacions d'impacte
ambiental, vistos els resultats, és el de reclamar una major
importància d'aquests procediments en les polítiques de gestió
del territori i un major protagonisme del Departament de Medi
Ambient en favor de la conservació de la biodiversitat.

EL 97% SÓN FAVORABLES A L'OBRA
	
Examinades les 201 declaracions hem observat que el 97% de les
declaracions són favorables (moderat o sever) i un 3%
desfavorables (crític). Entre les favorables un 77'6%
corresponen a l'impacte moderat , un 10% al sever i el 10% són
compatibles. Observem que quasi totes les obres que se sotmeten
a l'avaluació d'impacte ambiental són autoritzades.
	
Des del nostre punt de vista una bona part del 10% de
declaracions d'impacte sever haurien d'haver estat considerades
crítiques atès que en general es perd de vista que el nucli
essencial de la declaració és considerar una obra ambientalment
viable o no. Malauradament, els estudis d'impacte ambiental són
considerats com un accessori ineludible que introdueix mesures
de reducció dels impactes no com quelcom clau que decideix quin
model de país desitgem. 
	
Si comparem els resultats obtinguts en aquest estudi amb un
altre que DEPANA va realitzar però que no es va publicar del
període 1991-1994, observem que el 6.5% de les DIA eren
desfavorables. Amb l'estudi realitzat ara només el 3% han estat
desfavorables. Aquesta variació ens indica que, possiblement, el
número de construccions rebutjades hauria de ser més alta. El
nivell d'obres és similar però fins al 1994 es denegaven més que
avui; aquesta xifra tampoc vol dir que ara es construeixi millor
que fa uns anys enrera, de fet la majoria d'obres afecten
irreversiblement espais naturals: actuacions al litoral com
ports esportius, ampliacions de dominis esquiables, etc.

EL 54% SÓN D'OBRA PÚBLICA I CAP DENEGADA
	
Una altra variable interessant és que el 54% de les obres són
púbiques. D'aquestes cap ha estat considerada crítica, és a dir,
el 3% de les obres considerades amb un impacte crític
corresponen a 6 iniciatives privades. 
	
Les obres publiques realitzades o apunt de realitzar-se
considerades amb un impacte sever són més de la meitat de les
total de la categoria de severes. DEPANA considera que la
majoria d'aquestes obres haurien d'haver-se considerat crítiques
i no realitzar-se atès que entre elles es troben carreteres com
la de Benifallet afectant el PEIN de la Serralada de Cardó-Boix
o la d'Olot afectant els PEINs de Collsacabra i serres de Milany
i Santa Magdalena o una canonada d'impulsió a la Pobla de
Massaluca travessant l'espai d'interès natural de la Riba-Roja.

EL PEIN NO PROTEGEIX ELS ESPAIS NATURALS 
	
Un altre element a comentar és l'afectació a espais protegits.
Una quarta part de les 201 DIA's han estat projectades dins
d'espais del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). Això
significa que aquesta figura no suposa una garantia sòlida per a
la salvaguarda d'un espai natural, atès que acaben
autoritzant-se les obres, a excepció del 3% desestimat per tenir
un impacte crític que formaven part del PEIN. 
	
Fins i tot, podem el fet de tenir un nivell de protecció més
elevat no significa que un espai estigui lliure
d'infrastructures. ( vegis el cas de les Reserves Naturals
Parcial del Delta del Llobregat i el Parc Natural del Delta de
l'Ebre per exemple).

LA PARTICIPACIÓ DE LA SOCIETAT CREIX
	
Cada vegada més la societat civil i ajuntaments presenten més
al·legacions als projectes d'obres. L'any 1999 només el 41'5%
dels estudis d'impacte ambiental anaven acompanyats
d'al·legacions aquesta tendència ha crescut fins que enguany, a
data de 9/07/02 un 79'3% en presentaven.
	
Malauradament aquest esforç no es veu detallat en les DIA atès
que només anoten si s'han presentat o no al·legacions en cap cas
detalla de qui són, quantes, què al·legaven i quina part s'ha
incorporat al projecte, si es que ho ha fet. Lamentablement
aquest esforç ciutadà no una recompensa real.

ANTECEDENTS I CONCLUSIONS
	
S'han realitzat altres treballs sobre aquest tema, del qual
destaquem el realitzat per el Sr. Hernández, Premi Nacional de
Medi Ambient i publicat el gener de 2000 a la Revista Biològica.
Aquest estudiava les declaracions de tot l'Estat des del 1988
fins al 1997 amb un total de 3701 declaracions d'impacte
ambiental. Aquestes DIA el 5.8% van ser desfavorables amb una
distribució irregular atès que la majoria de les comunitats
autònomes tenien un 0% però amb l'excepció d'una que en va tenir
un 31.4%.
	
Les conclusions a les qual va arriba aquell estudi de l'any 2000
són que es tendeix cap a la complexitat, es revela un cert caos
i retards en l'aplicació de procediments, es contempla una gran
disparitat de criteris i les mesures correctives són en realitat
unes normes de bona pràctica constructiva i es tracta d'un
simple tràmit burocràtic. 
	
Tot i que el treball d'avui es refereix exclusivament a
Catalunya es poden assumir les conclusions totalment, atès que,
com s'evidencia en les dades obtingudes:
- Els DIA amb resultats favorables és quasi igual al total de
les DIA a les presentades, 
- Els espais naturals no tenen una protecció alta. 
- La requalificació d'espais per tal d'afectar-los amb la
construcció d'una obra és una realitat massa habitual, però en
canvi no succeeix a l'inversa. 
- Les mesures correctores són diferents segons cada estudi tot i
tractar-se tot sovint d'obres similars. 
- Les mesures correctores són de tipus general i, en molts
casos, es defieneixen normes que en realitat son actuacions de
bona pràctica constructiva. 
Tot això justifica la idea de caos i una manca total de criteris
malgrat la legislació existent. A més,
- No s'han trobat dades sobre el seguiment, control o vigilància
de l'aplicació de les mesures correctores que segons la llei
correspon al Departament de Medi Ambient. 
- No s'ha localitzat documentació d'expedients per la manca de
cumplimentació, errors o infraccions abans i durant les obres
tot i que en tenim constància d'uns quants exemples. centrals
eòliques a la Mola de Colldejou i la Serra de l'Argentera,
l'Aeroport de Barcelona, el port espotiu de Portbou, el Golf de
Torrebonica, etc. 
- Com a conseqüència d'aquests dos punts demanem que el
Departament de Medi Ambient aporti més recursos per fer real la
vigilància i seguiment ambiental de les obres, així com el
cumpliment de les recomanacions de les DIA. 
- Els Estudis d'Impacte ambiental publicats al BOE i al DOGC són
molt diferents tant en forma com en contingut. Aquest estudis
són molt més extensos i detallats al primer que al segon, però
per contra les DIA del Ministeri són més difícil d'entendre que
les catalanes. 
- La Generalitat és sovint jutge i part en la majoria d'obres
amb un 0% de qualificacions desfavorables en el total del
període estudiat. Totes les DIA desfavorables corresponen a
obres de tipus menor privades. 
- Moltes de les correccions/compensacions que ofereixen aquestes
DIA són pur maquillatge de pintura verda, com les del desviament
del Llobregat, Muntanyó d'Àrreu, etc.
	
Durant el 2001 s'han produït 5 qualificacions desfavorales que
modifiquen la tendència. Es pot afirmar que les qualificacions
del EIA's no acompleixen l'esperit de la legislació i són
parcials tot i conèixer el mal inflingit. Així mateix, volem
afirmar que en molts casos, manca un estudi d'impacte ambiental
global per a un conjunt d'infraestructures que afecten a una
mateixa àrea; un exemple clar són el cúmul d'infraestructures
que s'estant desenvolupant al delta del Llobregat, que si bé
parcialment totes tenen el seu estudi d'impacte ambiental, el
resultat final afecta a totes les dinàmiques geològiques i
naturals d'aquest espai únic.

Per a més informació podeu trucar a DEPANA 93 210 46 79 o bé
info@depana.org 

***************************************************************

100.000 MANIFESTANTS A VALÈNCIA PER UNA NOVA CULTURA DE L'AIGUA 

	
El clam contra el transvasament i el PHN s'ha fet sentir també a
València, el diumenge 24 de novembre. Més de 100.000 persones,
segons l'organització, es van manifestar per reivindicar una
nova cultura de l'aigua i per reclamar la retirada del Plan
Hidrológico Nacional (PHN). La diferència és que ho van fer a
València, que suposadament s'ha de beneficiar amb el
transvasament.
	
Estem vivint un èxit i aquesta manifestació marca un abans i un
després», va manifestar el portaveu de la Plataforma en Defensa
de l'Ebre (PDE), Manolo Tomàs, tot assenyalant que si «el PP
perd el suport dels territoris que suposadament beneficia, pocs
arguments li queden per mantindre aquest pla hidrològic».
	
Cent mil persones, segons l'organització, i vuit mil, segons la
policia local, aquestes són les xifres diametralment allunyades
que uns i altres exposaven ahir per definir la gran
manifestació. La gran majoria dels manifestants eren gent del
País Valencià però també hi va haver una nodrida representació
de gent de les Terres de l'Ebre -unes 5.000 persones- i gent de
l'Aragó, així com també es van poder veure pancartes d'altres
punts de Catalunya, el País Basc, Andalusia i la Rioja, entre
altres, a més de representants d'ONG d'arreu del món que estaven
a València amb motiu de la vuitena Conferència de la Convenció
Ramsar. De fet, un dels objectius de la manifestació era incidir
sobre aquest organisme mundial que vetlla per la protecció de
les zones humides.
	
El to festiu va marcar les més de dues hores que va durar el
recorregut -prop de dos quilòmetres entre les places Sant Agustí
i Amèrica- i ni els incidents aïllats -una dona que va llençar
aigua als manifestants i un grup de membres de l'organització
d'extrema dreta España 2000 amb una pancarta que posava «Aigua
per a tots»- ni la pluja, que es va deixar sentir durant una
bona estona, van aconseguir aigualir els ànims dels
manifestants.

*************************************************************

L'ESTAFA DE LA GLOBALITZACIÓ DE L'AIGUA 

	
Estem acostumats a veure en les botigues rellotges japonesos,
sabates italianes o formatges suissos. I quan paguem ens tornen
monedes franceses, alemanes, etc. Con estranyar-nos, aleshores,
que vulguen que quan obrim l'aixeta caiga aigua de l'Ebre? 
	
Però encara que el capitalisme global ho vulga globalitzar tot,
les coses no són tan senzilles. Menjar un formatge suís pot ser
abellidor, però hi ha bens que es millor consumir-los prop d'on
se 
generen, primant la localització i l'estalvi, per tal com
transportar- los lluny provoca fortes distorsions i genera
importants costos ambientals. 
	
L'aigua (dolça) és un d'aquests bens. Un be més limitat del que
de vegades sembla, i que requereix desenvolupar una nova cultura
de l'aigua que evite el seu malbaratament i ature el procés de 
desertització. 
	
Al País Valencià, aquesta desertització és un greu problema, al
socaire dels nombrossos incendis que han assolat les nostres
terres (alguns no massa misterosos)i de la desecació de zones
humides (tampoc massa "naturals"). Molts marxals de les zones
costaneres s'han eliminat o estan greument amenaçats, i moltes
zones de l'interior s'han vist despoblades, sense habitants que
visquen de la terra i tinguen cura d'ella, i amb una intensa
erosió accelerada per urbanitzacions i activitats industrials
menyspreadores de la natura. 
	
A això ha contribuït també el transvasament Tajo-Segura, fiasco
que mai ha arribat a acomplir ni amb un terci d'allò promés, i
que va deixar al regadius creats baix la seua expectativa sense
dotacions de reg i provocà la sobrexplotació d'aquífers amb
l'ull grós de l'autoridad "competent". Així s'ha trencat
l'equilibri ecològic als nostres montes i marxals, i la pérdua
de vegetació, els incendis i la combinació de sequeres i riuades
es reforcen recíprocament. És important maldar per una
recuperació de la coberta vegetal que retinga l'aigua, regule la
seua circulació i ature la desertització. 
	
En lloc d'això, el Govern ens proposa un anomenat Pla Hidrològic
Nacional que en realitat és un Pla de Transvasaments, basat en
la realització d'obres immenses que augmentarien més encara la 
destrucció ecològica de les nostres terres, i que a mitjà
termini agreujarien els problemes: en lloc d'aprendre la lliçó
de la necessitat de respectar la natura per a combatre les
causes de la desertització, incrementarien la seua degradació.
Si no vols caldo, dues tases.
	
La pretensió de globalitzar les aigues de l'Ebre (però també del
nostre Xúquer, aigua de millor qualitat de la que eventualment
rebriem, no ho oblidem) s'incriu en una política de
menyspreament de la natura que pretén, en darrera instància,
alimentar urbanitzacions, parcs temàtics i camps de golf que
malbaraten l'aigua, i també plenar les butxaques tant dels seus
promotors com de les constructores i la faràndula que les
envolta. No solament malbaratarien en grans construccions
recursos públics (casolans o europeus) que serien millor
utilitzats en la millora de serveis públics, sinó que els grans
costos del trasllat de l'aigua a grans distàncies finalment els
pagariem els seus consumidors. Al final consumiriem aigua més
cara i de pitjor qualitat (per tal com l'aigua de l'Ebre té, per
exemple, més salinitat que la del Xúquer que consumim ara en
València, a més de la inevitable contaminació 
rebuda durant el seu recorregut) per a que uns pocs pogueren fer
negoci en grans instal·lacions d'oci. 
	
Per una nova cultura de l'aigua, per defensar el nostres rius i
marxals, rebutjant malbarataments i transvasaments destructius i
oposant-nos al Plà Hidrològic Nazional del govern del PP. 

Rafael Pla López i Antonio Arnau, membres del Moviment de
Resistència Global (Pa amb tomaca), València

********************************************************

ON ES CONSTRUIRÀ EL MAGATZEM DE RESIDUS NUCLEARS ESPANYOLS
D'ALTA ACTIVITAT? 

	
La decisió de la Comissió Europea de forçar als països membres
de la UE amb centrals nuclears a decidir l'emplaçament del
magatzem de residus d'alta activitat abans de 2008 farà que
ENRESA recuperi les zones favorables que ja ha estudiat entre
les quals ha d'elegir l'emplaçament per a la instal·lació del
magatzem definitiu. ENRESA ha de designar 2 o 3 emplaçaments
entre els quals el Govern elegirà el definitiu. 
	
D'acord amb els plans de la Comissió aquest deurà estar operatiu
en 2018 . El projecte ZOA (acrònim de Zones Favorables) va ser
la tercera fase dels estudis realitzats sigilosament per ENRESA
amb vista a designar un emplaçament per a la construcció del
cementiri de residus d'alta activitat. 	Aquesta fase es va
caracteritzar per la realització de sondejos sistemàtics per a
la caracterització geològica de les diferents zones proposades.
Els estudis del projecte ZOA servirien per a seleccionar les
zones més apropiades d'entre la vintena de les estudiades,
sempre des del punt de vista de ENRESA, i llançarien el resultat
de 2 o 3 candidates a l'emplaçament final, que tindran unes
extensions entre 3 i 6 km2. 
	
D'acord amb aquests plans el Govern haurà de decidir d'entre
aquests candidats el definitiu per a la ubicació del Magatzem
Geològic en Profunditat (AGP). Aquests plans van ser abandonats
pel govern quan es va produir la Ponència del Senat sobre els
residus d'alta activitat amb motiu de les protestes que es van
produir en 1996 en les zones estudiades per ENRESA. La decisió
de la Comissió Europea obliga que es recuperin aquells plans i
que ENRESA recuperi els estudis realitzats en aquella època.
D'entre les zones ZOA deurà proposar 2 o 3 candidats al Govern
perquè aquest designi un emplaçament abans de 2008. A
continuació ENRESA tindrà 10 anys per a construir el AGP, ja que
aquest ha d'estar operatiu en 2018 . 
	
Ecologistes en Acció va conèixer i va difondre en 1995 les zones
del Projecte ZOA i que, per tant, són candidates novament a
albergar aquesta perillosa herència de l'energia nuclear. Les
formacions geològiques que ENRESA ha investigat són de tres
tipus: granítiques, sedimentaries i salines. 
	
Les zones graníticas de les quals hem tingut coneixement són les
següents: 
- Villanueva de Córdoba (Córdoba) 
- Mogábar (Córdoba) 
- Belalcázar de los Pedroches (Córdoba) 
- La Serena (Badajoz) 
- Sonseca (Toledo) 
- Almeida (entre Zamora i Salamanca) 
- Unes altres dues zones en la província d'Avila. 
- Existeixen entre 5 i 7 zones més sense determinar. 
	
Zones sedimentaries a les quals hem pogut tenir accés: 
- Salinas de Rosío (Burgos) 
- Estella (Navarra) 
- Súria i Cardona (Catalunya) 
- Izaga (Navarra) 
- Monegros (Saragossa) 
	
Zones Salines: 
- S. Pedro (Burgos) 
- El Rosío / Rosillo (Euskadi) 
- La Canal de Verdún (Navarra) 
- Els Monegros (Saragossa) 
- Finca Monegros (Saragossa) 
- La Segarra (Catalunya). 
- Existeixen entre 2 i 5 zones més que no hem pogut determinar
en les conques de l'Ebre i del Duero. 	Per a Ecologistes en
Acció el més assenyat és reduir el problema dels residus a la
seva mínima expressió tancant les centrals nuclears i, a
continuació, procedir a un ampli debat ciutadà on intervinguin
tots els agents socials per a elegir l'alternativa menys dolenta
per a la gestió dels residus. 

Ecologistes en Acció 

*************************************************************

INVESTIGACIÓ MILITAR: LA CARA OCULTA DE LA CIÈNCIA 
	
	
La investigació amb finalitats militars és una gran desconeguda
malgrat que, a escala mundial, rep més del 30% dels recursos
totals destinats a investigació i desenvolupament (I+D). De la
investigació militar no es parla en els mitjans de comunicació,
on només quan hi ha una guerra apareixen els seus productes. 
	
L'objectiu de la investigació militar és molt simple i alhora
terrible: crear nous armaments més "eficaços", o sigui, que
matin més i millor. Si en les guerres de principis d'aquest
segle la majoria de les víctimes eren soldats, actualment, i en
bona part com resultat de les noves armes inventades durant el
segle XX, el 90% dels morts són civils. 
	
Actualment, més de mig milió de científics en tot el món estan
dedicats exclusivament a la I+D militar. Els recursos que reben
són molt superiors als que es dediquen a qualsevol àrea
d'investigació civil. Així, a escala mundial, la investigació
militar rep 5 vegades més diners que el destinat a investigació
sanitària o 10 vegades el dedicat a investigació agrícola. 

- Els nous armaments no són necessaris ni tan sols des del punt
de vista estrictament militar, i es desenvolupen exclusivament a
causa de la pressió que exerceixen "lobbies" d'industrials i
militars sobre els governs. Tant en la guerra del Golf com en la
de Kosovo, i en contra de la falsa imatge que de vegades
transmetien els mitjans de comunicació, el pes fonamental dels
bombardejos va recaure sobre els avions desenvolupats abans dels
anys 70, i la contribució de les "armes intel·ligents" va ser
gairebé menyspreable (en la guerra del Golf, només el 8% de les
bombes que es van llançar eren guiades).

- La I+D militar fomenta la carrera d'armaments. L'adquisició de
nou armament per part d'un país comporta el rearmament dels
països que ho consideren "enemic", que al seu torn es converteix
en una amenaça a contrarestar, creant així un procés de
rearmament sense fi. 

- La I+D militar consumeix quantitats enormes de recursos que es
podrien dedicar a la I+D destinada a resoldre necessitats
socials reals, com una millor alimentació, salut, o preservació
dels ecosistemes. 

- La investigació militar alimenta les guerres en el Tercer Món:
els "nous armaments" que genera substitueixen als antics, que
aleshores s'exporten massivament al Tercer Món, i van a parar
sovint a règims dictatoriales o regions en conflicte, on
serveixen per a alimentar les guerres. 

- Referent a l'ús civil de la I+D militar, els pocs avanços
derivats d'aquest "ús civil" s'haurien pogut aconseguir d'una
forma molt més ràpida i barata si els recursos destinats a I+D
militar s'haguessin dedicat directament a fins civils. A més, la
majoria d'innovacions militars no tenen usos civils, de fet
només un 10% de les patents generades per la investigació
militar tenen alguna aplicació civil. I és que les
característiques dels productes que demanen els militars, com
resistència a certes condicions tèrmiques, mecàniques,
químiques, etc., tenen molt poc que veure amb les
característiques que es demanen als productes civils. 
	
	
A més, tota una sèrie de característiques de la I+D militar la
fan extraordinàriament costosa i poc aplicable a fins civils: 

= Secretisme: Les armes es desenvolupen en secret, sense els
controls que existeixen en la investigació civil. Resulta així
impossible detectar les possibles fallades en el seu
desenvolupament o els costos exagerats. Els pocs invents útils
per a la societat civil queden en secret durant anys, cosa que
retarda el seu profit per a la societat. 

= Domini de les (poques) empreses. Malgrat que gairebé tot el
diners per a I+D militar prové dels Estats, va a parar a un
selecte grup d'empreses. Aquestes empreses controlen el
desenvolupament de les armes i convencen sovint als polítics
perquè inverteixin en armaments suposadament "imprescindibles" o
"sofisticats". Per a això els presenten uns pressupostos
desorbitats, que a més van creixent amb el temps, destinats en
bona part a engreixar el compte de resultats de l'empresa. 

= Costos astronòmics: Per les raons anteriors, desenvolupar un
producte militar costa unes 20 vegades més que un producte civil
equivalent. No és d'estranyar, doncs, que els propis
Pressupostos Generals de l'Estat Espanyol per al 2002 reconeguin
que "les característiques estratègiques i especials d'aquests
Programes de desenvolupament" (referint-se als militars), "els
llargs períodes de recuperació i els quantiosos costos que
comporten, fan que els criteris estrictes de rendibilitat (...)
no puguin ser aplicats a aquest àmbit" 

La investigació militar a Espanya 
	
El cas d'Espanya mereix un apartat especial. En primer lloc, cal
assenyalar que és el país desenvolupat que menys inverteix en
I+D. En 1999, el percentatge del PIB que es va destinar a I+D a
Espanya no va arribar al 1%, mentre que la mitjana de la UE està
en el 1,83%, gairebé el doble. Es tracta del tantes vegades
citat endarreriment investigador del nostre país. Però l'Estat
no només destina uns recursos escassos a la I+D, sinó que en
bona part estan dedicats a la investigació militar. En concret,
en el 2003, dels 4.000,12 milions d'euros pressupostats per a
I+D, 1.373 milions d'Euros (el 35 %) van a parar a investigació
i desenvolupament militar. Hi ha poc diners per a investigar, i
una part molt important es dedica a desenvolupar noves armes. És
interessant destacar que aquest percentatge és molt superior al
de la majoria de països de la UE. Així, a Alemanya i Itàlia el
percentatge de despeses en I+D que es dedica a fins militars no
passa del 8%, i en una potència nuclear com França tot just
arriba al 30%. 
	
Aquesta situació és, a més, relativament nova a Espanya. Els
pressupostos destinats a I+D militar s'han disparat durant els
últims cinc anys, i han passat de 48.465 milions de pessetes en
1995 als ja citats 228.438 en el 2003, el que suposa un
increment de més del 400%. D'aquest diners, uns 322,97 milions
d'euros els gestionarà el Ministeri de Defensa i la resta el
d'Indústria, i aniran a parar majoritàriament a un reduït grup
d'empreses fabricadores d'armament per a subvencionar el
desenvolupament de quatre noves armes: l'avió de combat
Eurofighter (EFA-2000), la fragata F-100, els carros de combat
Leopard i l'avió de transport militar C-295 . 
	
Mentre els grups d'investigació de les Universitats o el CSIC ha
de treballar durament per a aconseguir fons de l'Estat per a
portar a terme investigació científica civil, redactar projectes
detallats que passen diverses comissions avaluadores i un llarg
procés de tramitació, i en general reben menys diners del
necessari, un selecte grup d'empreses rep, sense tots aquests
controls, una pluja de milions de l'Estat per a dissenyar quatre
nous armaments. 
	
Per a donar una idea més clara de la magnitud de la despesa en
I+D militar de l'Estat Espanyol, podem comparar-lo amb el
destinat a altres àrees. Els pressupostos per a I+D militar són
quatre vegades els dedicats a investigació bàsica en totes les
ciències socials i naturals (incloent físiques, químiques,
biològiques, matemàtiques, etc.), 12 vegades els corresponents a
investigació sanitària o 28 vegades els destinats a investigació
agrícola. 
	
I, si fem la comparança amb els recursos pressupostats per a
altres fins, els resultats són també sorprenents. La despesa de
l'Estat en I+D militar és més de 4 vegades superior als
pressupostos de cooperació per al desenvolupament, 55 vegades
els recursos dedicats a operacions de manteniment de la pau o
2000 vegades la contribució espanyola a la FAO... 
	
Hi ha més informació de tot això en la web
www.fundacioperlapau.org/prouinvestigaciomilitar (en català i
castellà). També es pot trobar informació de la campanya
d'objecció científica, i baixar l'imprès per a declarar-se
objector científic. 

Fundació per la Pau 

***********************************************************
***********************************************************
***********************************************************

Confederació General del Treball (CGT) 

Realitzat per CGT Reus: baixc-p@cgt.es

Si no desitges rebre el butlletí, avisan’s.



*******
   ****** Servicio de noticias A-INFOS *****
 Noticias de, y de interés para, anarquistas

-SUSCRIPCIONES: lists@ainfos.ca
-RESPONDER: a-infos-d@ainfos.ca
-AYUDA: a-infos-org@ainfos.ca
-WWW: http://www.ainfos.ca/org
-INFO: http://www.ainfos.ca/org

Para recibir a-infos en un idioma solamente escribir para lists@ainfos.ca
la mensage seguinte:
                                    unsubscribe a-infos
                                    subscribe a-infos-X
con X= ca, ct, pt, en, fr, etc (i.e. el codigo del idioma)