|
A - I n f o s
|
|
una agència de notícies multilingüe de i per a anarquistes
News in all languages
Last 30 posts (Homepage)
Last two
weeks' posts
Arxius A-Infos
The last 100 posts, according
to language
Castellano_
Català_
Deutsch_
English_
Français_
Italiano_
Português_
Russkyi_
Suomi_
Svenska_
Türkçe_
Altres.llengües
_The.Supplement
The First Few Lines of The Last 10 posts
First few lines of all posts of last 24 hours
(ct) 14 nov. Mani + Xerrada a Tarragona
From
CGT Reus <baixc-p@cgt.es>
Date
Thu, 7 Nov 2002 09:34:08 -0500 (EST)
________________________________________________
A - I N F O S N E W S S E R V I C E
http://www.ainfos.ca/
http://ainfos.ca/index24.html
________________________________________________
Dijous 14 novembre, 19 hores, Tarragona
MANIFESTACIÓ
Pel retorn del patrimoni sindical als treballadors
Continuem reivindicant un local a l'edicici de l'antic INEM de Tarragona
Dijous 14 novembre, 20 hores,
XERRADA/DEBAT:
LA RESISTÈNCIA LLIBERTÀRIA AL FRANQUISME. EL CAS GRANADO Y
DELGADO a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres, Universitat Rovira i
Virgili, Tarragona a càrrec d'Octavio Alberola
* * * * *
Dijous 14 novembre, 19 hores, Tarragona
MANIFESTACIÓ
Pel retorn del patrimoni sindical als treballadors
Continuem reivindicant un local a l'edicici de l'antic INEM de Tarragona
Punt de sortida: davant el local de la CGT (Rambla Nova 97), per anar fins la
Subdelegació del Govern (Pça. Imperial Tarraco).
Ja coneixeu la lluita que estem portant des de 1999, i d'una forma especialment
intensa en els últims mesos, per aconseguir un local del Patrimoni Sindical
Acumulat a Tarragona, un local que per dret i justicia ens pertany. Un local que
estem reivindicant que sigui als antics locals de l'INEM de Tarragona que s'han
repartit entre CCOO, UGT i la patronal CEPTA.
Aconseguir aquest local ens permetria disposar d'unes instal.lacions dignes,
que poguessin ser la casa de tots els treballadors i treballadores, i una
referència pels moviments socials de la ciutat.
Per això fem una crida a militants, afiliats, persones solidàries, col.lectius i
organitzacions, per tal que participeu el dia 14 a la manifestació.
És lluitant com s'aconsegueixen les reivindicacions.
+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Dijous 14 novembre, 20 hores, Sala de Graus de la Facultat de Lletres, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona
XERRADA/DEBAT:
LA RESISTÈNCIA LLIBERTÀRIA AL FRANQUISME. EL CAS GRANADO Y
DELGADO
a càrrec d'Octavio Alberola , coordinador de Defensa Interior en aquells
moments i membre de les Joventuts Llibertàries
“Significo a V. I. haber dispuesto todo convenientemente y haber dado
cumplimiento a la sentencia a las cinco horas del dia de hoy, sin novedad.
Dios guarde a V. I. muchos años”.
Amb aquesta escarida i administrativa frase de data 17 d'Agost de 1963
el director del penal de Carabanchel comunicava al magistrat titular del
Juzgado Especial Nacional de Actividades Extremistas l'execució de dues
penes de mort en l'Espanya dels 24 anys de Paz. Per si hagués dubte sobre
mètode utilitzat, el metge oficial de la presó indicava la defunció de Joaquín
Delgado Martínez i Francisco Granat Gata “como causa inmediata asistolia y
causa fundamental traumatismo bulbar”. Darrera de tot això s'ocultava
el "ajusticiamento a garrote vil" (una pràctica d'assassinat legal en l'Espanya
negra de la dictadura franquista) de dos militants llibertaris al que se'ls acusava
de col·locar artefactes explosius en els edificis del Ministerio de la Gobernación
i dels sindicats verticals en l'estiu de 1963 .
Els dos llibertaris eren Francisco Granado i Joaquín Delgado, de
l'organisme llibertari de lluita antifranquista "Defensa Interior" i de les Joventuts
Llibertàries, condemnats a mort i executats per la col·locació de bombes en
edificis oficials, que no havien posat, ja que uns altres, Antonio Martín i Sergio
Hernández, més tard, es van declarar públicament autors d'això. Segons
Octavio Alberola, coordinador en aquells moments de "Defensa
Interior" "...abans de l'execució —com es pot comprovar amb la lectura de la
premsa francesa d'aquells dies—, el DI no només va desmentir les acusacions
franquistes contra els nostres dos companys, sinó que va haver de plantar cara
a una onada repressiva de les autoritats franceses. Més de seixanta companys,
principalment de les Joventuts Llibertàries, van ser detinguts en diverses ciutats
franceses, mentre permetien la celebració, en Toulouse, del Congrés de la CNT
en l'exili que devia parar l'acció a Espanya. No obstant, les Joventuts Llibertàries
la van continuar, amb els mitjans al seu abast, per a denunciar la continuïtat de la
repressió franquista davant l'opinió pública mundial. Recordi's l'eco
internacional del segrest, en 1966, de Monsenyor Ussía, conseller eclesiàstic
de l'ambaixada espanyola davant la Santa Seu. I en 1974, després de
l'execució de Salvador Antich, el segrest del director del Banc de Bilbao a
París per a impedir que executessin a altres dos companys. Jo vaig ser detingut
i no vaig poder obtenir la llibertat provisional fins 1975, quedant assignat a
residència a París fins 1981
"... Sacco i Vanzetti van ser executats per ser anarquistes i perquè el Poder
volia imposar el terror en els mitjans obrers. Les autoritats que els van
condemnar sabien que eren innocents, que no eren ells qui havien llençat les
bombes. En el cas de Granado i Delgado, les autoritats franquistes també
sabien que no eren ells els autors de les accions contra la Dirección General
de Seguridad i contra la seu dels sindicats falangistes a Madrid. També els
van assassinar per ser anarquistes, i perquè els anarquistes volien abatre al
Dictador. La seva execució va ser, a més, bàrbara (el “garrote vil”), perquè el
Règim volia estendre el terror de la seva repressió més enllà dels quals li
resistien, volia que el poble espanyol ho tingués ben present, que no cregués
que el període de terror havia acabat. Per això va seguir matant fins el final i
reprimint durament tots els moviments de protesta obrera. La campanya que
va obligar a les autoritats nord-americanes a rehabilitar la memòria de Sacco
i Vanzetti va ser propiciada pel moviment obrer i pot servir d'exemple a seguir
per a rehabilitar la memòria de Granado i Delgado. No només perquè eren dos
joves obrers que lluitaven contra una dictadura, sinó perquè també aspiraven a
l'emancipació de la classe obrera."
*******
****** Servicio de noticias A-INFOS *****
Noticias de, y de interés para, anarquistas
-SUSCRIPCIONES: lists@ainfos.ca
-RESPONDER: a-infos-d@ainfos.ca
-AYUDA: a-infos-org@ainfos.ca
-WWW: http://www.ainfos.ca/org
-INFO: http://www.ainfos.ca/org
Para recibir a-infos en un idioma solamente escribir para lists@ainfos.ca
la mensage seguinte:
unsubscribe a-infos
subscribe a-infos-X
con X= ca, ct, pt, en, fr, etc (i.e. el codigo del idioma)