A - I n f o s

una agència de notícies multilingüe de i per a anarquistes
News in all languages
Last 30 posts (Homepage) Last two weeks' posts Arxius A-Infos

The last 100 posts, according to language
Castellano_ Català_ Deutsch_ English_ Français_ Italiano_ Português_ Russkyi_ Suomi_ Svenska_ Türkçe_ Altres.llengües
The First Few Lines of The Last 10 posts
First few lines of all posts of last 24 hours

(ct) Butlletí Contrainformatiu nº70 (2ª part)

From CGT Reus <baixc-p@pangea.org>
Date Thu, 10 Oct 2002 12:42:19 -0400 (EDT)



 ________________________________________________
      A - I N F O S  N E W S  S E R V I C E
            http://www.ainfos.ca/
        http://ainfos.ca/index24.html
 ________________________________________________



BUTLLETÍ CONTRAINFORMATIU Nº 70

Secretaria de Comunicació del Comité Confederal de Catalunya de la CGT. 
09-10-02. 

* * * * *

Continguts:

- 12 OCTUBRE: MANIFESTACIÓ ANTIFEIXISTA A BARCELONA

- 12 D’OCTUBRE, MARXA A BARCELONA

- MARXA A PEU CONTRA L’ESPECULACIÓ AL PIRINEU, 20 OCTUBRE, VALL
D'ARREU (Lleida)

- EXPOSICIÓ D'HOMENATGE A JOAN PEIRÓ A MATARÓ

- CRIDA CONTRA L’AMNESIA HISTÓRICA I LA INJUSTICIA

- CAMINADA EN MEMÒRIA D'ISABEL VILÀ

- LA JUSTICIA AVALA ALS OKUPES DE CAN MASDEU (BCN) I REBUTJA EL
DESALLOTJAMENT

- DESALLOTJAMENT DE LA TORRETA A BARCELONA

- DES DE LA KASA ESKALERA KARAKOLA DE MADRID

- RESPOSTES DE L’HEGEMONÍA, per Carlos Taibo

* * * * *

12 OCTUBRE: MANIFESTACIÓ ANTIFEIXISTA A BARCELONA

Manifestació Antifeixista, 12 de octubre, 11:00h, Plaça
Urquinaona, Barcelona.

Convoca: Plataforma Antifeixista

Comunicat de la Plataforma Antifeixista 
Manifest pel 12 d'octubre antifeixista 2002.

Com cada any, i ja són massa, el 12 d'octubre tornarem a patir
la presència de grups d’ultradreta en un acte públic que omplirà
de símbols feixistes els carrers i les places de la nostra
ciutat. Aquest acte, no cal dir, es realitzarà amb el
consentiment i la complicitat directa de la delegada del govern
Júlia Garcia Valdecasas així com dels que veritablement ostenten
el poder, que emparen el feixisme i amb les seves lleis i
actuacions restrictives de la llibertat (llei d'estrangeria,
llei del menor, reforma laboral, LOU, el PHN, la llei de
partits, etc.) promouen i afavoreixen la consolidació d'una
societat més autoritària i jerarquitzada. 
	
És en aquest context on, a través de la desinformació
sistemàtica, la prepotència institucional, les mentides
repetides fins la sacietat pels mitjans de comunicació amb la
condició de fer-les veritats absolutes, s'intenta crear un model
de pensament únic que, amb un discurs summament demagògic,
criminalitza i reprimeix tota la dissidència i les veus
crítiques i indueix a formar uns comportaments socials que
tendeixen cada vegada més a mostrar actituds racistes,
xenòfobes, sexistes, patriarcals, homófobes i militaristes
inherents dintre del feixisme
	
Així, estem fartes de veure com grups de nazis i veïns (molts
d'ells antics immigrants) fan manifestacions conjuntes en contra
del mestissatge i la interrelació etnicocultural (Sant Vicenç de
Castellet, l’Hospitalet, Vic, Premià, etc.) que són, o haurien
de ser, els pilars o ciments bàsics per a construir tota
societat, així com les nombroses agressions i morts en mans de
feixistes que s'han anat succeint al llarg de l'any. En els 19
anys que fa que se celebra s'ha intentat, des de diversos
col·lectius, entitats i plataformes, evitar un acte que atempta
contra tots els valors de solidaritat i justícia social, duent a
la pràctica diverses accions com poden ser manifestacions de
rebuig popular, concentracions, sabotatges, actes reivindicatius
i ludicofestius, recollida de signatures d'uns 30 ajuntaments
així com de nombroses entitats i persones demanant i exigint
(amb la legitimitat històrica i quotidiana) que no es concedeixi
el permís. 
	
Per contra, tot aquest desplegament tècnic i humà i de recursos
no tan sols no ha servit per a evitar aquest acte sinó que ha
estat utilitzat per la Delegació del Govern per a assenyalar,
reprimir, perseguir, empresonar i desacreditar (en els últims 4
anys, han estat detingudes i encausades més d'una cinquantena de
persones amb peticions fiscals que oscil·len entre 2 i 7 anys de
presó) totes les organitzacions, col·lectius, veus i persones
crítiques que decideixin prendre el carrer aquest dia donant
resposta a l'agressió que suposa aquesta insultant i aberrant
celebració.. 
	
Per tot això cridem a la mobilització i a la desobediència civil
contra el feixisme social i institucional i convoquem a la
MANIFESTACIÓ ANTIFEIXISTA del pròxim dia 12 d'octubre a les onze
del matí a la plaça Urquinaona.

Plataforma Antifeixista Ofensiva’02

****************************************************************

12 D’OCTUBRE, MARXA A BARCELONA

- SOLIDARITAT AMB ELS POBLES D'AMÈRICA LLATINA 
- CONTRA LA NEOCOLONITZACIÓ 
- PELS DRETS DE LES I ELS IMMIGRANTS

CONCENTRACIÓ: 18 HORES A PLAÇA CATALUNYA 
RECORREGUT: FINS EL MONUMENT A COLÓN 
AL FINALITZAR L'ACTE HI HAURÀ FESTIVAL MUSICAL A DRASSANES

***********************************************************

MARXA A PEU CONTRA L’ESPECULACIÓ AL PIRINEU, 20 OCTUBRE, VALL
D'ARREU (Lleida)

No volem que la Vall d’Àrreu sigui l’exemple del desordre
territorial que està aplicant al Pirineu el govern de la
Generalitat. Aquest últim ha optat per primar els projectes
especulatius, mancats de cap criteri de sosteniblilitat, a les
zones de muntanya. Allò que trobem més lamentable, és que sigui
a l’any 2002 declarat com a any internacional de les muntanyes
quan la Generalitat s’ha decidit a destruir tot un seguit
d’espais com: la Vall d’Àrreu, considerada com una de les valls
pirinenques més ben consevades o la vall de Filià, la més
meridional dels Pirineus. A crear pistes d’esquí com la
d’Arinsal o Pal cap a la Vall Ferrera pel coll de Salòria a
Alins. O la nefasta ampliació de les pistes de la Molina. 
	
Cal que ens trobem tots/es plegats el 20 d’octubre a la Vall
d’Àrreu per aplegar esforços i exigir que es reconegui per llei
la importància dels Pirineus com a patrimoni natural i es reguli
el seu desenvolupament potenciant activitats respectuoses i
ambientalment sostenibles.

Programa de la caminada

SORTIDES
Grup primer
8:00 h. Trobada al Port de la Bonaigua, des d’on es farà la ruta
completa al llarg de tota la vall d’Àrreu Temps: 6 hores 
Desnivell: ascensió de 2000 m a 2400 m i descens fins a 1300 m
Dificultat: mitjana

Grup segon
9:30 h. Sortida de Boren cap a la vall d’Àrreu 
Temps: 3 hores
Desnivell: de 1200 a 1400 m
Dificultat: apta per tothom

TROBADA
13:30 h. Trobada dels 2 grups a l’ermita de la Mare de Déu de
les Neus d’Àrreu.

ACTES
Lectura del manifest, menjar, debat i festa

TORNADA
18:00 h. Arribada a Boren i tornada amb autocars
Sortida d'autocars

Comarques Gironines
IAEDEN-Ecologistes de Catalunya: 972 670 531 / iaeden@sinix.net
ANG: 972 223 638 / ang@grn.es

Catalunya Central:
l'Alzina-Ecologistes de Catalunya: 938 725 380 /
alzina@manresa.com

Comarques de Tarragona:
GEPEC-Ecologistes de Catalunya: 977 342 604 / gepec@gepec.org

Comarques de Lleida:
IPCENA-Ecologistes de Catalunya: 973 263 793 / ipcena@ipcena.org
Centre Excursionista de Lleida: 973 242 329

Barcelona metropolitana:
CEPA-Ecologistes de Catalunya: 936 802 751 / 936 801 678 /
cepa@pangea.org


***************************************************************

EXPOSICIÓ D'HOMENATGE A JOAN PEIRÓ A MATARÓ

Joan Peiró, un obrer, un sindicalista íntegre i coherent: un
revolucionari.
Homenatge a Joan Peiró en el 60è aniversari del seu afusellament
Exposició gràfica del 14 d'octubre al 2 de novembre de 2002 
Biblioteca Pública Pompeu Fabra - Plaça Occitània, Mataró 

Acte de presentació dia 14 a les 20 h.

"La màquina i la racionalització dels mètodes de producció han
de tendir a impulsar el progrés material de la societat, però
també a proporcionar el descans i el benestar dels
treballadors."

"És acció directa tota acció popular, deixant de banda els
polítics professionals i el sistema parlamentari, mirall de la
societat capitalista, que s'oposi a tots els vicis, corrupcions
i injustícies inherents a aquesta, i destrueixi tots els
obstacles oposats per l'Estat a les iniciatives alliberadores
del poble."

Organitza: Confederació General del Treball - Federació Comarcal
del Maresme

***************************************************************

CRIDA CONTRA LA AMNESIA HISTÒRICA I L’INJUSTICIA

Distingits companys: 
	
Malgrat els obstacles que han oposat i segueixen oposant les
Institucions de la Democràcia i a l'amnèsia dels que viuen
encara en la il·lusió del canvi de Règim, els esforços per a
treure del pou del silenci històric el cas de Francisco Granado
i Joaquín Delgado no han estat relativament vans.
	
No obstant, no hem aconseguit encara que el Tribunal
Constitucional es pronunciï sobre el Recurs d'empara (dels
familiars dels nostres dos companys assassinats) contra la
fallada de la Sala del Militar del Tribunal Suprem que va
denegar el Recurs de revisió de la sentència del Consell de
Guerra que els va condemnar a mort en 1963, ni que s'aprovi, en
el Congrés dels Diputats, una "Proposició no de Llei" per a
solucionar els casos pendents "de reparació moral i econòmica
als presos i represaliats durant l'infame règim franquista"
(entre ells el de Pilar Vaquerizo). I això perquè, a pesar de
"reafirmar el seu ple reconeixement moral a tots els homes i
dones que van patir la repressió del règim franquista per
defensar la llibertat i professar conviccions democràtiques", el
PP es va oposar, el 19 de febrer últim, que fos aprovada la
"Proposició no de llei" que, amb aquest objectiu defensaven els
altres Grups parlamentaris.
	
Així doncs, prosseguint els nostres esforços per a impedir que
la memòria històrica sigui enterrada i per a aconseguir que es
reconegui i concedeixi a Pilar Vaquerizo, vídua de Francisco
Granado, el dret a aquesta "reparació moral i econòmica", us
instem a participar activament en la campanya d'informació i
sensibilització (amb la finalitat d'organitzar manis, plantades,
ocupacions, etc.) que estem iniciant en aquest mes d'octubre per
a obligar al Tribunal Constitucional a pronunciar-se i als Grups
Parlamentaris a prendre iniciatives per a resoldre
definitivament els casos (pendents d'indemnització) dels
antifranquistes executats durant la dictadura.
	
Difoneu aquesta Crida i envieu cartes (personals o a nom de
Col·lectius o Grups, etc.) a
Sr. D. Manuel Jiménez de Parga y Cabrera 
Presidente del Tribunal Constitucional 
C/Domenico Scarlatti, 6 - 28003-MADRID 
(perquè s'aprovi el Recurs d'empara presentada per les famílies
de Francisco Granat i de Joaquín Delgado) 
i als Portaveus del Grup Popular, del Grup Socialista, del Grup
Federal IU, del Grup Català-CIU, del Grup Basc (PNB) i del Grup
Coalició Canària :
AL Portaveu del Grup ...
Congrés dels Diputats
Pza. de las Cortes, 9 - 28071-MADRID 
(perquè es resolguin els casos pendents de "reparació moral i
econòmica" dels antifranquistes executats durant la dictadura, i
en particular el de Pilar Vaquerizo, vídua de Francisco Granado)

"Grupo pro revisión del proceso Granado-Delgado y de apoyo a
Pilar Vaquerizo" 
QUEIMADA - Apdo N° 48094 - 28080 MADRID 

*****************************************************************

CAMINADA EN MEMÒRIA D'ISABEL VILÀ

El passat diumenge 6 d'octubre es va fer la tercera caminada
Llagostera-La Bisbal Memorial Isabel Vilà, en la què
col.laborava entre altres la CGT de Girona. 
	
La Isabel Vilà de Llagostera va ser ensenyant i la primera
sindicalista de les comarques gironines. El 6 d'octubre de 1869
va participar en el Foc de La Bisbal. Realitzà una marxa amb
altres persones des de Llagostera i Cassà a La Bisbal travessant
les Gavarres, per participar en la revolta que tingué lloc per
defensar la República Democràtica Federal. 	
	
Fou la primera dona sindicalista de les comarques gironines i
treballà en la secció de paletes i de tapers de la 1a
Internacional AIT, Federació Local de Llagostera, va demanar a
l'ajuntament la cessió d'un local per a biblioteca dels
treballdors, i va reivindicar la jornada de 5 hores per als
menors de 5 anys. Per això se la conegué per la "Isabel 5
hores". També fou directora d'una escola de nenes de la
Institución Libre de Enseñanza de Sabadell, ciutat on morí el 23
de desembre de 1886. 
	
Es va fer un Homenatge de l'ajuntament a Isabel Vilà a la Plaça
de Catalunya de LLagostera. Després es va iniciar el recorregut
per Urbanització Els Escuts, Mas Boix, Casa Nova d'en Bóta, El
Roquetal, Coll del Matxo Mort (GR92.1), Can Sitges, Puig de la
Gavarra, Castanyeda d'en Janoer, Mas Matas, Font d'en Mercader,
Molí d'En Coia, Pont de les Dobles, Can Llobet, Palanca del
Daró, La Bisbal. A l'arribada a La Bisbal es va fer la lectura
d'un manifest. 

****************************************************************

LA JUSTICIA AVALA ALS OKUPES DE CAN MASDEU (BCN) I REBUTJA EL
DESALLOTJAMENT

L'Audiència de Barcelona ha rebutjat el desallotjament per la
força de la trentena d’okupes que des de fa un any habiten en la
masia de Can Masdeu, en el barri de Canyelles de Barcelona, al
considerar que és una mesura innecessària, desproporcionada i la
més perjudicial. Els jutges opinen que abans d'enviar a la
policia al lloc, com reclamava el propietari de la masia, ha
d’haver una sentència judicial ferm, sigui penal o civil.
	
Els afectats es van felicitar per la resolució, de la qual no es
coneixen precedents, perquè en la pràctica avala l'ocupació.
Almenys, per un temps. L'acte dictat per la Secció Setena de
l'Audiència de Barcelona desembolica una mica l'embull judicial
del cas i suposa una treva d'almenys un any. Aquest és el temps
que pot transcórrer fins que hagi una sentència penal ferma
contra els nou okupes als quals el Jutjat d'Instrucció nombre 4
de Barcelona ha obert judici oral. El fiscal reclama
l'absolució, però l'acusació particular sol·licita per a ells
una multa. Contra la primera sentència del cas podrà recórrer-se
davant l'Audiència, i si al final els okupes fossin absolts, la
propietària de l'immoble hauria d'intentar-ho aleshores per la
via civil. Però fins que tornés a produir-se la nova sentència
passaria altre any més.
	
Aquesta reflexió també la fan els jutges de l'Audiència de
Barcelona en la resolució, i per això conclouen que ara no és el
moment d'enviar a la policia a la masia. El representant de la
Fundació Sant Pau -en la qual estan representats l'Ajuntament,
la Generalitat i l'hospital del mateix nom- va demanar en el mes
de maig que els geos, un cos d'operacions especials de la
policia, desallotgessin als okupes. El jutge del cas ho va
autoritzar, però després va fer marxa enrere i va suspendre el
desallotjament després que 11 integrants del col·lectiu okupa es
pengessin en la façana per a evitar-lo i entressin en un delicat
estat de salut. L'acusació va recórrer contra aquesta decisió i
ara l'Audiència ha desestimat de nou la petició.
	
El magistrat Daniel d'Alfonso, ponent de l'acte, assegura: 'El
nostre Estat no només és un Estat de dret, sinó també
democràtic, i sobretot és i deu ser un Estat social'. Per això,
afegeix, 'la necessitat de contribuir a la pau social, alterada
en aquesta causa, desaconsella l'adopció d'aquesta mesura per no
ser en aquesta fase del procediment que ens trobem, necessària'.
El jutge també creu que la 'desproporció' que suposaria el
desallotjament policial 'vulneraria l'esperit i la lletra de la
Constitució'.
	
Els advocats del col·lectiu okupa han acollit amb satisfacció la
decisió de l'Audiència de Barcelona i consideren que, així les
coses, les institucions deuen asseure's a negociar amb voluntat
d'arribar a un acord. 'És el moment d'apel·lar al diàleg i a la
responsabilitat de tots i buscar una alternativa que ajudi a
reorientar el conflicte', va assegurar l'advocat Jaume Asens. En
aquest sentit, va recordar que els joves que viuen en Can Masdeu
van acceptar fa mesos, en una decisió sense precedents, que
intervingués un mediador penal, però les seves gestions no van
fructificar per la negativa de l'Ajuntament
	
En qualsevol cas, el que resulta indiscutible és que la
sentència de l'Audiència de Barcelona paralitza de moment els
plans urbanístics de la zona. La masia de Can Masdeu, que data
del segle XVII, està situada en un torrent del mateix nom, en el
barri de Canyelles, a 500 metres escassos de la Ronda de Dalt.
El paratge ocupa 400.000 metres quadrats de massa forestal i els
plans municipals per a la zona preveuen que una part d'aquesta
superfície es dediqui a zona verda, en el que es pretén un nou
accés al parc de Collserola. La resta es vendrà a la iniciativa
privada perquè ho destini a un equipament formatiu o
sociosanitari. Can Masdeu va acollir fins 1950 una leprosería
que depenia de l'hospital de Sant Pau i des d'aleshores va
romandre deshabitada fins que el passat mes de desembre es van
instal·lar en ella els okupes.
	
'Ara tenim a gairebé tot el món a favor: al jutge instructor, a
l'Audiència, al fiscal i als veïns de la zona. Suposo que les
institucions recapacitarán', va assegurar l'advocat Jaume Asens.
Els okupes de Can Masdeu, per contra, no eren tan optimistes i
recordaven els seus irrenunciables plantejaments 'A l’okupació,
l'Audiència Provincial ni treu ni dóna la raó, sinó la justícia
social, la gent i el sentit comú', afirmava un portaveu dels
okupes, per a qui la resolució judicial no canvia massa les
coses. 'Estem contents, però tampoc és per a donar salts
d'alegria, perquè nou persones segueixen inculpades i estan
pendents de judici', va assegurar. 'Ens alegraríem si s'hagués
protegit el parc de Collserola o si s'hagués garantit el dret a
l'habitatge de la gent', va afegir el portaveu dels okupes, qui
va recordar el desallotjament recent d'altra casa. Es tracta de
La Torreta, en el nº 77 del carrer Olzinelles, en el barri de
Sants, que estava ocupada des de feia tres anys.
	
La resolució de l'Audiència tampoc és aliena al moviment okupa i
en un apartat dedica una reflexió poc habitual. Això si, en
llenguatge judicial. 'La vigent regulació processal en aquesta
matèria -la okupació- està demandant una necessària i urgent
reforma, adequada a les presents exigències socials derivades,
entre unes altres, del notable increment experimentat en els
últims anys en els delictes contra el patrimoni... Mentre
aquesta ansiada reforma arriba serà sempre precis acudir a la
Constitució', diuen els jutges. I això és el que van fer ells.

*****************************************************************

DESALLOTJAMENT DE LA TORRETA A BARCELONA

La casa Okupada La Torreta, situada al c/Olzinelles, en el barri
de Sants, va ser desallotjada per sorpresa per la policia el 26
de setembre, sense que els okupants haguessin rebut la
preceptiva comunicació judicial ni es fixés una data per al
desallotjament. La llei d'enjudiciament civil (LEC), que regula
el procés obert contra La Torreta, diu en l'article 150 que
totes les resolucions judicials seran notificades a les parts
implicades, i en el 704, que abans del desnonament s'haurà de
fixar una data concreta.
	
En una roda de premsa celebrada el divendres 27 en el Centre
Social de Sants, un portaveu dels/les okupants/es i un advocat
van explicar aquestes qüestions i van anunciar que es
querellarien contra la jutge per prevaricació, així com la seva
intenció d'utilitzar totes les vies possibles (Consell General
del Poder Judicial, Síndic de Greuges...) per a denunciar la
impunitat amb què alguns jutges se salten la llei. El mateix dia
250 persones es van manifestar pels carrers del barri per a
protestar pel desallotjament i mostrar la seva solidaritat amb
els okupes.

*******************************************************************

DES DE LA KASA ESKALERA KARAKOLA DE MADRID

Com moltes sabreu, La Eskalera Karakola ha donat inici a un nou
procés: la baralla per recuperar i rehabilitar l'edifici del
carrer Embajadores 40 amb el propòsit de convertir-lo en un
Centre Social de Dones per al barri de Lavapiés i la ciutat de
Madrid. El mal estat de la casa, les limitacions del projecte
social i polític tal com existeix en l'actualitat i la
intervenció de Gerència d'Urbanisme han estat els desencadenants
d'aquesta apassionant i incerta travesia.
	
El passat mes de juliol, Gerència d'Urbanisme va realitzar una
inspecció tècnica de l'edifici. Com resultat de les visites i
converses que vam mantenir ­les okupantes, el nostre equip
tècnic i la Xarxa de Lavapiés amb els representants de Gerència­
es va acordar demolir una part de la casa (una nau, antic pati
independent del cos central de l'edifici) i prendre una sèrie de
mesures de seguretat en la zona que okupa la nostra casa de
dones, que romandrà oberta per no veure’s afectada per les obres
que realitzarà Gerència durant els pròxims mesos.
	
L'edifici, per a qui no ho sàpiga, va ser okupat en 1996 després
d'un llarg període d'abandó per part de la propietat. Al llarg
d'aquests sis anys, moltes han estat les dones, grups i
iniciatives que s'han donat cita entre aquests murs i més enllà
dels mateixos. L’Eskalera Karakola és un lloc de referència del
Moviment Feminista i una experiència única d'acció política de
dones. Sota el lema «Okupa i REhabi[li]ta entre dones» s'ha
desenvolupat un procés de denúncia i acte-rehabilitació d'un
espai que com punts altres en el nostre barri i en la nostra
ciutat han estat objecte d'abandó i especulació. En 1999 vam
realitzar un Camp Internacional de Treball gràcies al com dones
de distints països van contribuir a la conservació parcial
d'aquest edifici. Avui, cal donar un pas més.
	
Dilluns passat 30 de setembre Gerència ha donat començament a
les obres que conduiran a la demolició de la nau (antic pati).
Aquesta acció necessària donat l'estat de la casa no pot ser la
definitiva. En aquests moments estem preparant un projecte: la
proposta de recuperació i rehabilitació d'aquest edifici per a
convertir-lo en el Centre Social Autogestionat La Eskalera
Karakola. Aquesta proposta va dirigida a l'Ajuntament de Madrid,
institució que deuria garantir la conservació i l'ús públic
d'aquest tipus d'edificis, i a tots els moviments, persones i
col·lectius actius en la nostra ciutat que apostin per una
política que front despotisme afirmi el nostre desig i el nostre
dret de fer ciutat. 
	
Es tracta d'un repte important. Primer, per reconèixer la
rellevància dels espais polítics i socials de les dones; segon,
per recuperar un espai que no ha estat utilitzat ni preservat
per la propietat, un edifici que conta amb protecció
estructural, una casa única en el barri de Lavapiés que mereix
el compromís de l'Ajuntament de cara a la seva recuperació com
valor històric i social, i tercer, per ser una oportunitat de
combatre la falta d'espais públics participatius enfront de
l'especulació, la ruïna i la gestió privada. Front els
privilegis i negligències de la propietat i la privatització
dels recursos socials, vam afirmar la legitimitat de l'ocupació
ciutadana. 
	
Hem donat passos per a recuperar aquesta casa com bé comú i
esperem que altres persones del veïnat, col·lectius i, sobretot,
institucions donin suport i facilitin aquest somni que és una
ciutat amb recursos i possibilitats de trobada per a totes.
Durant els pròxims mesos veureu obres en una part de la nostra
casa, en l'altra estarem maquinant com un centre social de
dones. Us convidem a unir-vos a aquesta travesia contactant amb
nosaltres a través de la nostra web (eskalerakarakola.org) o
acudint a les activitats que anem organitzant (l'assemblea de la
casa són els dimarts a les 9 de la nit), entre unes altres, la
pròxima presentació del projecte de recuperació i rehabilitació
d'aquesta casa de dones.

La Eskalera Karakola, Lavapiés,Septiembre 2002 

***************************************************************

RESPOSTES DE LA HEGEMONÍA, per Carlos Taibo

Per vegada primera en la història, l'hegemonia d'un país, Estats
Units, es fa valer avui, de forma simultània, en tots els
terrenys rellevants: el polític, l'econòmic, el cultural, el
tecnològic i el militar. L'ocorregut després del 11 de setembre
de 2001 no ha fet sinó confirmar la condició d'un poder
indisputat de la mà, per exemple, d'unes Nacions Unides que han
renunciat a l'aplicació de la seva pròpia carta, d'una UE en
patètica i subalterna posició, o d'una Rússia obstinada en
assentar-se com lleugera cua de lleó. Perquè res falti, i en
circumstàncies simbòlicament interessants, EUA ha imposat que el
Fons Monetari i el Banc Mundial assumissin generosa i
inopinadament la condonació, o el reescalonament, del deute de
baluards d'ocasió com Pakistan o Indonèsia.

CARLOS TAIBO ÉS PROFESSOR DE CIÈNCIA POLÍTICA EN LA UNIVERSITAT
AUTÒNOMA DE MADRID.

Així les coses, no pot sorprendre que molts dels pronòstics
sobre el futur siguin pessimistes. Si l'escenari planetari no
canvia dràsticament, el que ens espera és una vorágine de
globalització desbocada, militarització, crua repressió de la
dissidència, proliferació d'Estats fallits i, sobretot,
desigualtat i explotació. No hi ha cap motiu per a descartar,
això si, que en el carro del triomfador trobin acomodament molts
dels seus aliats del passat i alguns dels més recents, operació
per a la qual podria ser d'utilitat una OTAN ampliada en la qual
es donin cita, a manera de fortalesa, els països del Nord.
	
Si el diagnòstic anterior no és ferm, això es deu a un fet fàcil
d'enunciar en el seu perfil més general: l'hegemonia
nord-americana --i amb ella la primacia de la globalització
neoliberal-- ha de sortejar encara alguns obstacles que poden
fer-li mal, rebaixar les seves ínfules dominadores i, arribat el
cas, subvertir les regles del joc. Pel que a nosaltres respecta,
ens contentarem amb ressenyar quins són, segons una percepció
bastant estesa, aquests obstacles, sense escometre la tasca, més
enuntjosa, d'avaluar quin és el seu relleu i quins les seves
possibilitats d'assentar-se.
	
El primer repte que ha d'afrontar l'hegemonia nord-americana
adopta la forma d'una delicada situació social, la
característica d'Estats Units, que pot produir sorpreses. En el
país que presideix George W. Bush hi ha 46 milions de pobres, 40
milions de ciutadans que manquen d'assistència sanitària i 52
milions d'analfabets funcionals. Si l'opció en profit de
polítiques obscenament neoliberals es confirma, el seu és que
les xifres esmentades s'acreixin i que, de resultes, ho faci
també el potencial explosiu de l'escenari. Atents com estem a
les contingències externes que envolten a l'hegemonia
nord-americana, dolent seria que oblidéssim la possibilitat que
aquesta es vegi sotmesa a l'erosió derivada de fallides en la
cohesió interna de la pròpia societat nord-americana.
	
Un segon obstacle que pot presentar-se en l'horitzó és, no sense
paradoxa, aquest cavall desbocat al que hem anomenat
globalització neoliberal. La desaparició de controls que aquesta
duu aparellada --la seva aposta per una sort de paradís fiscal
d'escala planetària-- pot fer que el procés escapi de les mans
de qui fins avui li han extret pingües beneficis. El
desenvolupament del capitalisme al llarg del segle XX ha revelat
amb claredat que la general desaparició de regles té a la llarga
efectes negatius per a aquell, com ha posat de manifest que
l'evaporació dels matalassos socials en profit de l'explotació
més descarnada implica riscos no precisament menors. Alguns dels
experts que, anys endarrere, no dubtaven a cantar les
excel·lències de la globalització en curs li han vist les
orelles al llop i, ara, més prudents en els seus judicis,
coquetegen amb la conveniència de preservar normes i poders. Els
noms de Enron, WorldCom i Vivendi acudeixen, per cert, en el seu
socors.
	
No falten els historiadors que aseveren, en tercer lloc, que el
desfondament d'algunes de les potències hegemóniques del passat
va ser abans el producte de la seva incapacitat per a calibrar
les pròpies limitacions --de la seva prepotència, per dir-lo en
una sola i redundant paraula-- que el resultat de la competició
plantejada per uns o altres enemics. Tampoc semblen faltar ara
les dades que conviden a concloure que del costat d'EUA són
molts els comportaments marcats per una prepotència extrema.
Sense anar més lluny, el suport indiscriminat que Washington ha
vingut oferint a les polítiques criminals desplegades pel primer
ministre israelià, Ariel Sharon, i l'agressiva actitud per la
qual Bush fill s'ha inclinat en relació amb L'Iraq bé poden
tornar-se en contra dels interessos nord-americans, a l'empara
de problemes creixents en un ampli arc que discorreria des del
Marroc a Filipines.
	
El mateix cal dir de l'impresentable unilateralisme que es
revela a través de l'abandó del tractat ABM, la negativa a
subscriure el protocol de Kioto o el designi de mantenir als
ciutadans nord-americans al marge de l'emergent jurisdicció
penal internacional. 
	
Una quarta amenaça que penja sobre l'hegemonia nord-americana
ens parla d'imaginables aproximacions entre potències de rang
secundari. L'exemple que comunament s'addueix referent a això és
el d'un acostament entre la UE i Rússia encaminat a gestar una
macropotencia euroasiática en la qual es donarien cita la
riquesa de la primera i la profunditat estratègica i les
matèries primeres de la segona. Sembla fora de dubte que molts
dels passos assumits per EUA en els últims mesos responen, en
l'estratègic i en l'econòmic, al propòsit de cortcircuitar
aproximacions com la referida. En elles, i d'altra banda, no cal
dipositar massa esperances, encara que només sigui per la
naturalesa, plena de doblets, dels agents cridats a
protagonitzar-les. En aquesta mateixa rúbrica cap enquadrar,
també, la possibilitat que busquin l'alè de la contestació
potències regionals que es considerin perdedores per efecte del
tractament dispensat a conflictes singulars o de resultes de la
pròpia dinàmica de la globalització neoliberal. Pensi's que
qualsevol compensació assumida per Washington en profit d'alguna
de les parts enfrontades a Caixmir pot fer trontollar equilibris
molt precaris i conduir a escenaris difícilment digeribles per
als EUA. 
	
L'últim dels entrebancs que deu sortejar l'hegemonia
nord-americana, i el propi desenvolupament de la globalització
neoliberal, és una instància de recent aparició i encara feble
fortalesa. Parlem, naturalment, dels moviments de resistència
enfront de l'esmentada globalització, que han experimentat, amb
tot, un rapidíssim creixement, en el Sud com en el Nord, a
partir de 1999. Els moviments contesten la lògica imperial
desplegada per EUA, s'enfronten al poder, ara per ara tot just
qüestionat, de les companyies transnacionals i reclamen un
creixent protagonisme de les societats i de la seva
autoorganització, circumstàncies totes que dibuixen horitzons
més esperançadors --sembla- - que els que s'entreveuen a
l'empara de les perspectives que ens han ocupat en els paràgrafs
anteriors. 
	
Malgrat la seva provisional debilitat, els moviments s'han
convertit en un interessant espai de convivència i intercanvi
entre gents i corrents que abans d'ahir es donaven l'esquena,
alguna cosa que, per si sol, els atorga un atractiu inèdit i es
converteix en una raonable explicació de per què sobre ells han
recaigut tramades estratègies de demonització i criminalització.
La vocació d'aquestes xarxes arriba a, d'altra banda, a la
contestació de les dos grans tesis que, amb innegable eco
mediàtic, ens han acorralat en els últims anys: la fi de la
història de Fukuyama i el xoc de civilitzacions de Huntington.
Mentre la primera, imbuïda d'un irrefrenable, esbiaixat i
interesat optimisme, no sembla hagi conduït, molt al contrari, a
una excelsa generositat del costat dels triomfadors, la segona,
impregnada d'un profund pessimisme i aparentment més realista,
sembla cridada a enfortir vells fluixos autoritaris i
militaristes. Que l'una i l'altra tesi mostrin perfils molt
distints no vol dir, de cap manera, que no es beneficiïn, quan
cal, del mateix impuls. Sense anar més lluny, ambdues semblen
obstinades en explicar-nos la història, amb manifesta
precipitació, com si d'ella s'haguessin baixat per a sempre les
forces que, obstinades, segueixen preocupades per desigualtats,
pobreses i agressions contra el medi. 
	
El sens fi d'iniciatives de resistència, en notori creixement,
que suscita la globalització neoliberal és, ara per ara, raó
suficient per a recelar de qui afirmen que la història ha acabat
i de qui s'avenen a perllongar-la en virtut, això si, d'un
irracional xoc de civilitzacions que més aviat es presenta com
una col·lisió entre barbàries. Res és més urgent avui que
escometre una crítica d'aquestes últimes, i singularment
d'aquella, la liderada per Estats Units, que la majoria dels
mitjans de comunicació retraten amb còmplice ceguesa.

Fuente: REBELIóN 
Enlace: http://www.eurosur.org/rebelion/opinion/taibo240902.htm 

*************************************************************
*************************************************************
*************************************************************

Confederació General del Treball (CGT) 

Realitzat per CGT Reus: baixc-p@cgt.es

Si no desitges rebre el butlletí, avisan’s.


*******
   ****** Servicio de noticias A-INFOS *****
 Noticias de, y de interés para, anarquistas

-SUSCRIPCIONES: lists@ainfos.ca
-RESPONDER: a-infos-d@ainfos.ca
-AYUDA: a-infos-org@ainfos.ca
-WWW: http://www.ainfos.ca/org
-INFO: http://www.ainfos.ca/org

Para recibir a-infos en un idioma solamente escribir para lists@ainfos.ca
la mensage seguinte:
                                    unsubscribe a-infos
                                    subscribe a-infos-X
con X= ca, ct, pt, en, fr, etc (i.e. el codigo del idioma)