A-Infos (ct) BUTLLETÍ CONTRAINFORMATIU Nº 66 [II]

[CGT Reus <baixc-p@pangea.org>]

 ________________________________________________
      A - I N F O S  N E W S  S E R V I C E
            http://www.ainfos.ca/
        http://ainfos.ca/index24.html
 ________________________________________________




Secretaria de Comunicació del Comitè Confederal de Catalunya de la CGT.
12-09-02 .
-------------

Continguts:

- L'ASSEMBLEA D'ENTITATS ECOLOGISTES DE CATALUNYA FA PÚBLIC UN INFORME 
SOBRE LA SITUACIÓ DEL MEDI AMBIENT A CATALUNYA

- JORNADA REIVINDICATIVA DE LA PLATAFORMA EN DEFENSA DE L'EBRE A MEQUINENSA

- EL GEPEC DENUNCIARÀ A BASF I AL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT PER 
AUTORITZAR EMISSIONS PER SOBRE DELS LÍMITS LEGALS

- 200 PERSONES RECORREN LES VALLS DE L'IRATI PER A DENUNCIAR EL PROJECTE 
DE ITOIZ I DEMANAR LA LLIBERTAT D'IÑAKI GARCIA

- ECOLOGISTES EN ACCIÓ DEMANA EL TANCAMENT DE ZORITA

- EL DECRET SOBRE PROSTITUCIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA: PRIMER LES 
COSES, DESPRÉS LES PERSONES

- DEBAT A REUS SOBRE LA QÜESTIÓ NACIONAL AL SEGLE XXI

- EXPOSICIÓ A TERRASSA SOBRE FERRER I GUARDIA I L'ESCOLA MODERNA

- CIMERA DE LA TERRA DE JOHANESBURG: APARADOR MEDIÀTIC SENSE CAP 
COMPROMÍS POLÍTIC

- PAU PER A VIEQUES
Accions el 23 de setembre de 2002 enfront de les Ambaixades d'Estats 
Units d'Amèrica

- NO A LA SEGONA GUERRA DEL GOLF

- PUNXA EN EL LINK: SIBÈRIA, VOLA SENSE BITLLET I SENSE PAPERS
---------

L'ASSEMBLEA D'ENTITATS ECOLOGISTES DE CATALUNYA FA PÚBLIC UN INFORME 
SOBRE LA SITUACIÓ DEL MEDI AMBIENT A CATALUNYA

    L'Assemblea d'Entitats Ecologistes ha fet públic un informe sobre 
l'evolució del medi ambient a Catalunya entre Rio i Johannesburg. 
L'informe demostra que no només no s'ha avançat cap a un model 
sostenible sinó que ens n'allunyem a passes gegants
    En motiu dels deu anys de la Cimera de la Terra a Rio de Janeiro, 
l'Assemblea d'Entitats Ecologistes de Catalunya (AEEC), ha elaborat un 
informe sobre l'evolució del medi ambient a Catalunya. Aquest informe, 
estructurat en deu apartats repassa l'evolució de deu vectors ambientals 
en els darrers deu anys i fa propostes per redreçar la situació.
    La conclusió d'aquest estudi és que Catalunya participa cada cop més de 
la destrucció ambiental causada principalment pels països 
industrialitzats. La realitat de les xifres és evident i contradiu els 
discursos sostenibilistes de les administracions.
    Podeu consultar l'informe sencer en format PDF a : 
http://aeec.pangea.org/johannesburg/informeJohannesburg.pdf

1. Territori i poblament
    Malgrat que s'ha detectat un cert augment de la superfície boscosa degut 
a l'abandonament d'activitats tradicionalment lligades a la vida rural i 
a l'explotació forestal, la superfície urbanitzada no para d'augmentar. 
Les darreres dades disponibles indiquen queentre 1992 i 1997 va 
augmentar un 35% mentre que la població va augmentar només un 1,7%, de 
manera que hi ha una clara desproporció entre l'augment demogràfic i el 
creixement urbà. S'ha passat de 0,019 ha de sòl urbanitzat per habitant 
a 0,028.
    La major part d'aquest creixement es va concentrar al voltant de les 
conurbacions urbanes existents, ocupant sòl agrícola lliure i estenent 
les ciutats en forma de taca d'oli. El creixement està essent 
especialment important a la primera corona metropolitana de Barcelona i 
a l'àrea de Tarragona, que concentren el 90% dels nous habitatges. 
Aquest creixement exagerat de la taca urbana té importants efectes en 
l'ocupació del territori per infraestructures de transport i en el 
consum energètic, ja que comporta un important augment de la mobilitat.

2. Transport
    El transport per carretera no para d'augmentar. En el cas del transport 
de mercaderies, la quantitat de mercaderies transportades ha augmentat 
un 42%, passant de 176 milions de tones el 1992 a 259 el 2000. El 
transport de mercaderies per carretera ha agmentat un 49% entre 1992 i 
2000, passant de 125 a 186 milions de tones. El tren, mitjà més segur i 
amb molt menys impacte ambiental ha vist disminuïda la seva quota en un 
40%. Actualment el 97% de les mercaderies transportades per terra ho fan 
per carretera.
    Pel que fa al transport de passatgers, els viatgers per km de carretera 
han augmentat un 64% entre 1992 i 2000 (de 453 a 727 milions) amb 
l'agreujant que es tendeixen a concentrar a l'àrea de Barcelona, amb el 
60%. Aquest augment no és més gran perquè els viatgers en tren en les 
línies de rodalies (RENFE i FGC) han augmentat un 30%, de 100 a 130 
milions de viatgers.
    Malgrat aquest clar desequilibri, les polítiques segueixen incentivant el 
transport per carretera en detriment del transport en ferrocarril.Un 
exemple és la gran inversió que ha comportat el Tren d'Alta Velocitat 
mentre les línies regionals segueixen deixades i degradant-se, com ha 
quedat palès en els darrers accidents a Torredembarra.
    A resultes d'aquesta realitat, el consum energètic pel transport ha 
augmentat un 60% des de 1992 i ara el transport és el responsable del 
40% del consum energètic.

3. Turisme
    El turisme és una de les grans fonts econòmiques de Catalunya, amb el 10% 
del PIB, però també és una de les majors causes d'ocupació del territori 
i d'abús dels recursos. El nombre de turistes s'ha duplicat des de 1992. 
El mitjà de transport dels turistes que arriben a Catalunya és el 
transport per carretera --77%-- o en avió --19%--, només un 4% ho fa en 
vaixell o en tren.
Quant a la destinació, el 93% del turisme, xifra estable des de 1992, es 
concentra a la costa, agreujant el desequilibri territorial ja existent 
a Catalunya.
    L'aposta per un "turisme de qualitat", més intensiu en recursos --aigua, 
energia, territori, residus...-- ha provocat una explosió en 
instal·lacions com camps de golf i ports esportius. S'ha passat de 17 
instal·lacions de golf (entre camps reglamentaris i pitch&putt) el 1992 
a 52 el 2000 mentre que les places d'amarradors han augmentat un 20% 
aquest mateix període.
D'altra banda, l'intent d'atraure turisme a les zones de muntanya està 
provocant operacions immobiliàries especulatives a les zones més ben 
preservades del territori.

4. Residus
    De 1992 a 2001, la quantitat de residus declarats ha augmentat un 72%, 
passant de 5.420.000 tones a 9.341.000. D'aquesta quantitat els 
industrials són un 60%.
    Malgrat les directrius europees en matèria de residus i l'aprovació de la 
llei de residus el 1993, els residus municipals han augmentat un 
29%entre 1992 i 2001, incomplint tots els objectius marcats per llei. 
S'ha passat de 2.814.000 tones el 1992 a 3.624.000 el 2001. Donat que la 
població ha augmentat només un 4,5% l'augment en quantitat de residus 
generats per habitant ha estat del 23,3%, passant-se de 464 a 571 kg anuals.
    Quant a la gestió dels residus, el reciclatge ha augmentat percentualment 
però l'augment imparable de la quantitat de residus generada fa que els 
residus incinerats hagin augmentat un 27,7% i que els abocadors rebin un 
30% més de residus que el 1992. Un element important de valoració és que 
només un 4,4% de la matèria orgànica es recupera. Un altre element 
important és la generació de residus d'envasos. Les poques dades 
disponibles indiquen que entre 1998 i 2000 els residus d'envasos van 
augmentar un 23,7%, malgrat els objectius de reducció fixats a la Llei 
d'envasos.
    Pel que fa als residus industrials, la quantitat incinerada ha augmentat 
un 164% des de 1992 i la quantitat abocada ha augmentat en un 45%.

5. Energia
    El consum d'energia primària a Catalunya ha augmentat un 27,7% entre 1992 
i 2000, darrer any del qual es disposen dades. Paral·lelament, 
l'eficiència energètica de l'energia, per contra, ha disminuït, ara es 
necessita un 5% més d'energia per produir la mateixa quantitat de PIB 
que el 1992.
La producció elèctrica ha augmentat un 28% des de 1992 a 2000, de 27.079 
milers de Mwh a 36.720. D'aquest només un 12% es pot considerar 
renovable, tot i tenint en compte que el 96% de l'electricitat renovable 
prové de grans hidroelèctriques que representen un aprofitament no 
sostenible. D'altra banda, Catalunya és el tercer país més nuclearitzat 
del món, només superat per França i Lituània, ja que el 62% de 
l'electricitat prové de centrals nuclears.
    El consum de petroli ha augmentat un 21% fins el 2002, el de gas natural 
ha augmentat un 125% i només el de carbó ha disminuït en un 46%. El 
resultat final és que el consum d'energies fòssils ha augmentat un 
32,5%, essent ara el 97,74% de l'energia consumida. Per contra, la 
contribució de les renovables ha passat del 2,8% al 2,26% del total 
energètic.
    El gran augment del consum energètic i de la proporció d'energies 
fòssils, eclipsa l'augment de generació de les noves energies 
renovables, que si bé percentualment és important, representa encara una 
quantitat ínfima del pastís energètic. No obstant, les energies 
renovables mostren signes d'estar començant el camí cap al canvi de 
model energètic.
    Pel que fa a la distribució del consum energètic per sectors, veiem que 
el principal consumidor d'energia és el transport, amb un 40% del consum 
total, seguit de la indústria amb un 32% i del consum domèstic i de 
serveis amb un 28%. Aquests sectors han experimentat imporants augments: 
un 60% el transport, un 50% la indústria i un 34% domèstic i serveis.
    Segons les dades disponibles, de 1992 a 1997, Catalunya va passar 
d'importar un 88% dels recursos energètics a importar-ne un 91,5%. Cinc 
anys després, la situació és, de ben segur, pitjor. Així doncs, 
Catalunya és cada cop més dependent de les fonts energètiques importades.

6. Efecte hivernacle
    Hi ha una important manca de dades públiques quant a les emissions de 
gasos hivernacle a Catalunya. No obstant, les nostres estimacions 
permeten assegurar que les emissions de CO2 degudes al consum d'energia 
han augmentat un 50% de 1992 a 2000. Aquestes emissions suposen 
aproximadament un 75% de les emissions totals de gasos hivernacle que 
havien de disminuir un 11% fins el 2010.
    L'augment global de les emissions de gasos hivernacle ja està afectant el 
clima de Catalunya. L'únic estudi d'aquest tipus fet a Catalunya i 
dirigit per Josep Peñuelas demostra que la temperatura mitjana a la zona 
de Cardedeu ha augmentat 1,4°C des de 1950, produint canvis en el 
comportament d'animals i vegetals.

7. Pesca
    Des de 1995 fins a 2000, la potència de la flota pesquera a Catalunya ha 
disminuït un 6%, seguint les directrius de la política europea. No 
obstant, la política de subvencions ha permès una major eficiència 
pesquera i amb el mateix esforç es pot capturar més peix.
    Aquesta situació fa que a hores d'ara, entre un 65% i un 70% de les 
espècies comercials estiguin sobreexplotades, situació que no ha 
millorat en la darrera dècada.
    Pel que fa a l'aqüicultura, ha experimentat un augment del 30% en la 
producció, especialment de peixos, la producció dels quals ha augmentat 
deu vegades. Aquesta progressió és inquietant per l'impacte que té 
aquesta activitat sobre els ecosistemes litorals, especialment sobre les 
praderies de posidònia.

8. Contaminació atmosfèrica
    Si bé les dades són insuficients per fer una avaluació correcta, hi ha 
una tendència a la disminució de la concentració dels principals 
contaminants atmosfèrics. El monòxid de carboni, el diòxid de sofre, 
l'àcid sulfhídric, les particules en suspensió total, el plom i els 
hidrocarburs han experimentat una davallada en la darrera dècada en la 
major part de les estacions de mesura. Només el diòxid de nitrogen 
experimenta un augment generalitzat.
    No obstant, hi ha una inexistència total de dades quant a contaminants 
orgànics persistents inclosos en el conveni d'Estocolm. Així mateix 
falta una avaluació de la capacitat de càrrega del territori.

9. Espais Naturals
    El pla d'espais d'interès natural (PEIN), aprovat el novembre de 1992, 
mai ha acabat de desenvolupar-se. Els Plans d'Ús i Gestió, eines 
bàsiques de planificació, resten pendents de realització en més d'un 60% 
dels espais. Respecte els compromisos d'inversions econòmiques tant sols 
s'ha realitzat un 10%. I per contra, un 80% dels espais inclosos al PEIN 
s'han vist afectats per projectes amb importants impactes ambientals.
    La Xarxa Natura 2000, xarxa europea d'espais naturals, està encara 
pendent d'aprovació i el govern de la Generalitat modifica la proposta 
en funció de l'existència o no de projectes que puguin afectar les zones 
proposades. En seria un exemple el projecte d'ampliació de Baquèira-Beret.
    Entre 1992 i 2000 es va cremar el 12% de la superfície forestal catalana, 
amb especial importància dels grans incendis de 1994 que van arrasar el 
Bages i el Berguedà. Les línies elèctriques segueixen essent una causa 
important dels incendis forestals.

10. Aigua
    El consum d'aigua ha experimentat un augment important, del 14% entre 
1992 i 1999, darrer any del que es tenen dades. La major part d'aquest 
augment, el 80%, es deu a l'agricultura que ha augmentat la seva despesa 
hídrica un 17%. El consum públic ha augmentat un 10% i l'industrial ha 
augmentat només un modest 3%. En xifres absolutes l'agricultura ha 
augmentat el seu consum en 260 milions de m3, la indústria 9,7 milions 
de m3 i els usos urbans 58,7 milions m3.
    L'important augment del consum d'aigua per part de l'agricultura es deu, 
bàsicament, a l'augment de la superfície de conreu de regadiu.
    Per contra, l'Àrea Metropolitana de Barcelona ha disminuït el seu consum 
d'aigua, passant de 221.401 milers de m3 el 1992 a 209.894 el 1998, 
darrer any amb dades disponibles. Això representa que la seva 
contribució al consum total de Catalunya també ha disminuït, passant del 
9,4% al 8% en el mateix període.
    Des de 1992 a 2001 la població servida per sistemes de tractament ha 
augmentat un 30%, passant-se del 57,1% de la població al 70,5%. Entre 
1992 i 1999 el cabal tractat ha augmentat un 50%. Aquesta política ha 
permès una certa millora de la qualitat de l'aigua dels rius però el fet 
que la major part de les depuradores no tinguin tractament terciari i 
que el cabal dels rius sigui baix, fa que encara quedi treball per fer.
    D'altra banda, un tema preocupant és la creixent contaminació dels 
aqüífers, antigament la font d'aigua de millor qualitat i actualment un 
perill per la salut en bona part del territori. Actualment, 26 comarques 
que tenen municipis on s'ha consumit aigua contaminada per nitrats, amb 
un mínim de 202 municipis amb aigua contaminada.

******

JORNADA REIVINDICATIVA DE LA PLATAFORMA EN DEFENSA DE L'EBRE A MEQUINENSA

    El dissabte 14 de setembre, la Plataforma en Defensa de l'Ebre ha 
convocat a Mequinensa una jornada reivindicativa de totes les 
plataformes, amb l'objectiu d'analitzar l'estat del riu Ebre i de 
reforçar la unitat dels pobles de tota la conca de l'Ebre en la lluita 
contra els embassaments i els transvassaments previstos en el Plan 
Hidrológico Nacional.
    Dins la jornada hi haurà unes xerrades històriques i tècniques en que 
diferents experts analitzaran l'evolució de l'ecosistema fluvial des de 
la construcció dels embassaments de Mequinensa i Riba-roja.
    Un dels principals actes programats és el trasllat simbòlic dels 
sediments acumulats a l'embassament de Mequinensa, centenars de milions 
de tones de llims i fangs. El dia següent, diumenge 15, els sediments 
seran dipositats de forma simbòlica al Delta de l'Ebre, on arribaven els 
sediments abans de la contsrucció dels grans embassaments del riu Ebre.

****

EL GEPEC DENUNCIARÀ A BASF I AL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT PER 
AUTORITZAR EMISSIONS PER SOBRE DELS LÍMITS LEGALS

    El passat 5 de Juliol de 2002 la Comissió Territorial d'Activitats 
Classificades (CTAC) va autoritzar a l'empresa BASF a realitzar les 
següents emissions a la planta de deshidrogenació de propà del polígon 
petroquímic de Tarragona:
Òxids de Nitrogen (NOx).- 500 mg/Nm3.
Monòxid de Carboni 100 mg/Nm3.
Òxids de Sofre.- 100 mg/Nm3.
    Aquestes disposicions vulneren l'establert respecte als límits màxims 
d'abocament.
    En el cas de l'Òxid de Nitrogen, NOx, la Directiva 2001/80/CE de 23 
d'octubre de 2001 sobre limitacions d'emissions a l'atmosfera de 
determinats agents contaminant procedents de grans instal·lacions de 
combustió recull al seu Annex 6 aquest límit màxim d'abocament, vigent a 
Espanya.
Com la planta funciona amb propà, que és un gas, el límit d'abocament es 
situa entre 200 o 300 mg/Nm3 segons la potència de la planta.
    L'autorització és de 500 mg/Nm3, és a dir, més del doble o gairebé més 
del doble del màxim legal permès.
    El GEPEC a més vol remarcar que el volum de matèria contaminada que 
s'abocarà a l'atmosfera es molt significatiu atès que es tracta d'una 
gran instal.lació industrial.
    El diòxid de nitrogen és un dels gasos que tenen efectes molt 
perjudicials per a l'atmosfera, produint impactes sobre l'efecte 
hivernacle i sobre la pluja àcida, paradoxalment, un dels problemes mes 
discutits en la Cimera de Johanesburg.
    Es per això que el GEPEC demanarà:
- Que es deixi sense efecte immediata l'autorització de les emissions.
- Que es justifiqui perquè es va donar aquest tracte especial a Basf, 
vulnerant la directiva comunitària.
    D'altra banda, el GEPEC fa un seguiment exhaustiu sobre la situació de 
l'aqüífer en la zona d'influència de la indústria química de Tarragona. 
Els resultats obtinguts fins al moment són escandalosos i mostren una 
presència de compostos orgànics persistents, hidrocarburs i altres 
substàncies extremadament tòxiques en els pocs pous que l'Agència 
Catalana de l'Aigua controla amb analítiques, la informació pública de 
les quals és irregular i molt poc actualitzada. Aquests pous estan 
justament a l'entorn de les empreses: BASF, HOECHST, ERKIMIA, LA SEDA, 
AISCONDEL, DOW, BAYER, etc...
    Les xifres de substàncies perilloses que tenen un màxim autoritzat entre 
1 i 10 micrograms/litre per la potabilitat de l'aigua, superen amb 
escreix de 10 a 100 vegades aquests límits. Estem parlant de substàncies 
com el TRICLOROETILÈ, el DICLOROETÀ, el CLOROFORM, el TETRACLORUR DE 
CARBONI, etc.... totes elles cancerígenes i de gran toxicitat per la 
salut humana.
    El fiscal, una vegada acabat el nostre informe, haurà d'esbrinar d'on 
procedeixen aquestes substàncies, que ha fet l'Administració per evitar 
una degradació tan impactant de l'aqüífer, perquè no s'esta exigint a 
les empreses la neteja i recuperació de les aigües contaminades... i 
exigir responsabilitats per als que han permès amb la seva actitud 
negligent i passivitat la realització d'activitats que tal i com diu el 
Codi Penal són susceptibles de provocar efectes greus en la salut de les 
persones i una degradació quasi irreversible del medi.

Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp
Reus, 05 de setembre de 2002

*****

200 PERSONES RECORREN LES VALLS DE L'IRATI PER A DENUNCIAR EL PROJECTE 
DE ITOIZ I DEMANAR LA LLIBERTAT D'IÑAKI GARCIA

    Unes 200 persones arribades des de diferents punts de l'Estat i d'Europa 
van participar del 28 al 31 d'agost en la marxa organitzada contra la 
construcció del pantà de Itoiz i per a demanar la llibertat d'Iñaki.
    La marxa que es realitzava a peu i recorria les valls i pobles afectats 
per aquest projecte va ser un èxit. Cada dia es caminava unes 6 hores i 
per les tardes havia activitats programades en els pobles que acollien 
els participants per a dormir. Es van fer xerrades en les quals van 
participar veïns i regidors dels pobles afectats, informant sobre la 
situació actual de les obres, dels canvis legals que ha sofert el 
projecte (recordem que des de fa uns mesos s'ha donat llum verda a 
l'omplert total del pantà, desestimant els informes de risc que hi ha en 
contra), de la resposta social en la zona, de com ho viuen els afectats. 
També es va aprofitar per a informar sobre altres lluites, es van fer 
passades de video, teatre, titelles, tamborilada i concerts.
    El dissabte 31 d'agost, com ja és habitual cada any, es va fer una cadena 
humana que sortia del poble de Itoiz fins el de Agoitz passant per la 
part més alta de la presa, on alguns antidisturbis la protegien.
    El diumenge 1 de setembre a les 12h, ja fora de la marxa però dintre de 
la campanya contra el pantà de Itoiz, havia convocada una concentració 
davant la presó d'Iruña per a demanar la llibertat d'Iñaki García Koch, 
l'únic dels membres de Solidaris amb Itoiz detingut pel tall dels cables 
de les obres. Recordar que des de fa pocs dias se l'ha descatalogat com 
pres FIES i que a partir d'ara es comença una campanya per a demanar la 
seva llibertat els caps de setmana. Durant la concentració Iñaki va 
poder veure i saludar des de la seva cel·la als companys que estaven 
fora cridant. En cap moment va aparèixer la policia i de manera festiva 
cap a les 14h la gent donava per finalitzada la concentració.

*****

ECOLOGISTES EN ACCIÓ DEMANA EL TANCAMENT DE ZORITA

    El permís d'explotació de la central nuclear de Zorita (Guadalajara) venç 
a mitjan octubre i tot el món està pendent d'un informe que ha 
d'elaborar el Consell de Seguretat Nuclear (CSN). Independentment dels 
resultats d'aquesta avaluació, el Ministeri d'Economia deuria procedir 
al tancament de la central.
    Ecologistes en Acció creu que els sistemes de seguretat de la central 
nuclear de Zorita estan prou degradats com per a no renovar el permís 
d'explotació, que caduca aquest mes d'octubre. Tot el món està pendent 
que el CSN emeti un informe sobre l'avaluació de l'execució del Pla de 
Millores, que fou la condició que va imposar als explotadors de Zorita 
per a seguir funcionant des de 1999 fins el pròxim mes d'octubre.
    Aquest Pla de Millores venia a actuar sobre les fallades més clamorosos 
de seguretat com la situació del panell de control, la motorització de 
les vàlvules de refrigeració, etc., però no pot canviar elements 
essencials de la seguretat de la planta com el fet que posseeix un sol 
llaç de refrigeració o la debilitat de la seva cúpula enfront d'incendis 
o accidents.
    Ecologistes en Acció considera que el Ministeri d'Economia deuria 
procedir al tancament de la planta, independentment de la resolució del 
CSN, que només seria vinculant en cas de ser negativa per a Zorita. Per 
a aquesta organització ecologista les úniques causes per a mantenir la 
central en funcionament són de caràcter econòmic i polític. L'empresa 
propietària, Unió Fenosa, és la més endeutada de les companyies 
generadores d'electricitat, amb un deute que supera els 720.000 euros 
(1,2 bilions de pessetes), el que fa que es resisteixi a prescindir 
d'una central extremadament rendible com ho és Zorita: atès que la 
planta ja aquesta amortitzada, Unió Fenosa cobra el kilowat-hora a 
quatre vegades el diners que li costa. A més el PP i la indústria 
nuclear no estan disposats a modificar el mapa nuclear espanyol. El 
tancament d'una nuclear, encara que sigui petita, antiga, obsoleta, 
perillosa i perfectament prescindible, com ho és Zorita, donaria ales a 
les organitzacions ecologistes i a les posicions antinuclears del nostre 
país. Ells temen que l'opció antinuclear guanyi terreny i perdin en el 
futur l'oportunitat de construir més centrals.
    El 7 de setembre va tenir lloc a la Plaza Santo Domingo de Guadalajara a 
les 12:30 hores una concentració de 300 persones per a demanar el 
tancament de Zorita, convocada per la campanya "Zorita: ni un any més".

*****

APORTACIÓ AL DEBAT SOBRE LA PROSTITUCIÓ I LA REGULACIÓ D'AQUESTA 
ACTIVITAT AMB MOTIU DE L'APROVACIÓ PER LA GENERALITAT DE CATALUNYA D'UN 
DECRET SOBRE ELS LOCALS ON S'EXERCEIX

El decret sobre prostitució: primer les coses, després les persones

    Molta gent aplaudirà el nou decret de CiU sobre la prostitució i dirà 
"guaita que 'progres' aquests del Govern, ara fins i tot regulen la 
prostitució. Així que és veritat que són de centre...". Però no ens 
deixem enganyar, aquesta Llei només regula els locals de prostitució, 
marca unes condicions d'higiene i seguretat per als clients, i per a 
millorar les conflictives relacions amb el veïnat (horaris, ubicació, 
etc.). L'objectiu és, en principi, protegir als clients i a la 
ciutadania que encara s'escandalitza d'aquesta forma de treball que és 
la prostitució, però qui més se'n beneficia és "l'empresariat del 
sector" o proxenetes; el decret asseguraria -suposadament- una millora 
de la qualitat i per tant fa més profitós el seu negoci, beneficia als 
de sempre, als rics.
    Hipocresia i misèria. Mai no deixaran de sorprendre'ns aquestes dues 
característiques del capitalisme que tan bé saben aplicar els governants 
actuals. Però, parlem clar, qui protegeix les persones treballadores? 
Qui defensa els drets de les prostitutes? Ara, asseguren el negoci i, 
per a quan una llei que nomativitzi les condicions de les treballadores 
sexuals? Quan arribaran els drets humans a les prostitutes i prostituts?
    La situació de les persones treballadores en la prostitució és força 
dramàtica ja que la inexistència total de drets laborals fa que no hi 
hagi afiliació a la Seguretat Social, contractes, dret a vacances, 
subsidis d'atur o jubilació, regulació de l'horari, cap criteri de 
remuneració, etc. Això es tradueix, en la pràctica, en una situació 
d'indefensió legal total i, en conseqüència, en abusos i explotació 
laboral tant per part de l'empresariat com per part de la policia, tal i 
com manifesta Regina de Paula Medeiros a "Hablan las putas", un dels 
estudis antropològics realitzats a Catalunya.
    Normativitzar les relacions d'intercanvi sexual-econòmic significaria 
regular o crear un marc laboral estable i unes condicions de treball 
dignes, equiparables a la resta de la classe treballadora -partint de la 
presuposició que la resta tinguem aquesta "dignitat laboral"-. Cal tenir 
present que la prostitució és, en la majoria dels casos, una forma de 
treball decidit voluntàriament, i que la inclusió de les prostitutes a 
la xarxa social significaria, entre altres coses, la sortida de la 
marginació i clandestinitat a què es veuen abocades. És, doncs, 
necessària una llei de la qual les prostitutes en siguin protagonistes i 
participin en la seva elaboració -en l'actual decret només és tenen en 
compte les aportacions dels empresaris-, que inclogui la capacitat de 
denunciar a Inspecció de Treball qualsevol forma d'explotació i que faci 
real la persecució legal del seu incompliment. Seria, també, una eina 
per acabar -o almenys intentar-ho- amb les màfies, que ja no podrien 
traficar amb persones d'altres països amb falses promeses de treball i 
obligar-les després a prostituir-se, retenint-los la documentació, 
practicant amenaces i segrestos, tal i com passa en l'actualitat.
    Cal una llei que permeti exercir la prostitució a compte d'altres, de 
forma autònoma, en cooperatives autogestionades, etc. Una llei que, com 
deia ja fa dotze anys la prostituta italiana Carla Caso, permeti que les 
dones puguem tornar a apropiar-nos del nostre cos. Països com Holanda ja 
han seguit les recomanacions de l'Organització Internacional del 
Treball, regulant la prostitució de forma adequada a la realitat. A 
Catalunya, aquesta llei serà possible quan enlloc de pensar amb la 
butxaca primer es tinguin en compte les persones.

Anna Campanera, Confederació General del Treball de Lleida

*****

DEBAT A REUS SOBRE LA QÜESTIÓ NACIONAL AL SEGLE XXI

Dijous 19 setembre, 8 tarda, Sala d'actes del Centre de Lectura, c/Major 
15, Reus

Intervindràn:
Josep Sunyer, alcalde de La Fatarella i membre d'Unió de Pagesos
Jordi Martí, de la CGT Baix Camp-Priorat
Antoni Borrel, de la Plataforma en Defensa de l'Ebre

Organitza: Forum "Un altre Reus és possible"

******
EXPOSICIÓ A TERRASSA SOBRE FERRER I GUARDIA I L'ESCOLA MODERNA

Del 14 al 28 de setembre, de dilluns a dissabte, de les 18 a les 21 
hores, als locals de la CGT (Ramón Llull 134) i la CNT (Montcada 79).

Inauguració 14 setembre, 17h., local CGT
Clausura 28 setembre, 17h., local CNT

Organitzen: Ateneu Enciclopèdic Popular, CGT, CNT

******

CIMERA DE LA TERRA DE JOHANESBURG: APARADOR MEDIÀTIC SENSE CAP COMPROMÍS 
POLÍTIC

    Molt s'ha parlat aquests dies passats de la Cimera de la Terra a 
Johanesburg (Sudàfrica). Poc s'ha avançat darrere de construir un 
desenvolupament sostenible per al planeta, d'acabar amb la pobresa i les 
desigualtats, i de salvar el medi ambient del planeta. Una vegada més 
les organitzacions internacionals del capitalisme, els lobbies de 
pressió, les multinacionals i els governs de les principals potències 
polítiques i econòmiques han evitat que d'una cimera com aquesta surti 
alguna cosa que vagi en contra dels seus interessos. Una vegada més el 
despotisme de governs i multinacionals han marcat la pauta.
    Diversos punts del món, començant pel propi Johanesburg, han viscut 
durant els ultims dies mobilitzacions de protesta davant de la 
hipocresia que durant aquests dies a Johannesburg han mostrat governs i 
multinacionals. El fracàs ha estat evident en tots els àmbits de la 
trobada (energia, aigua, agricultura, etc.), sense ni tan sols la 
cortina de fum que van suposar els teòrics acords arribats a l'anterior 
Cimera de Rio de Janeiro. Simplement s'han reafirmat a nivell teòric els 
principis de Rio i l'Agenda 21, si bé no s'ha acordat res per a avançar 
en el seu desenvolupament.
    Aquesta vegada la presència massiva dels grans lobbies econòmics en els 
diferents àmbits ha conduït a un bloqueig de qualsevol possibilitat 
d'acord que reduís la contaminació, el consum o l'explotació natural i/o 
humana. Els acords han estat molt escassos i febles, fins i tot alguns 
dels acords de la Cimera de Rio (1992) van ser posats en dubte i 
marginats del "Pla d'Acció de la Cimera Mundial de Desenvolupament 
Sostenible". Estats Units va aconseguir el seu objectiu de bloquejar els 
principals acords, mentre que la Unió Europea no va fer gairebé gens per 
a evitar el fracàs de la Cimera. El patètic discurs final del 
representant dels EEUU Colin Powell va mostrar clarament una vegada més 
com és la postura nord-americana pel que fa als problemes del món.
    Per a les organitzacions ecologistes i socials, l'Organització Mundial 
del Comerç i les multinacionals han estat els guanyadors a Johanesburg a 
costa de la defensa del medi ambient i de l'eradicació de la pobresa. El 
Pla d'Acció de la Cimera de Desenvolupament Sostenible de Johanesburg no 
realitza cap crítica al sistema capitalista, ni esmenta que aquest hagi 
estat la principal causa dels problemes ambientals que pateix el 
planeta, ni fa aparèixer a les multinacionals com responsables d'aquests 
problemes. Per contra, en el Pla d'Acció les referències a l'OMC són 
contínues, així com el suport a la nova ronda de negociacions oberta a 
Doha, proposant que el camí per al desenvolupament sostenible pansa per 
una major liberalització dels mercats.
    A Johanesburg l'alliberament dels mercats i la dictadura de la OMC s'ha 
imposat al desenvolupament sostenible, i els criteris econòmics van 
prevaler sobre els criteris ambientals i socials. En lloc d'adoptar 
mecanismes concrets per a eradicar la pobresa s'està intentant que els 
països pobres es converteixin en simples clients dels productes més 
contaminants i perillosos de les multinacionals. Així les empreses 
transnacionals com la BMW, ABB o Texaco, i organismes com el Banc 
Mundial o l'OCDE han demostrat àmpliament que el medi ambient és sols un 
negoci per a ells. Lamentablement a Johanesburg aquestes empreses i 
entitats van gaudir de més espais i micròfons que els moviments socials.
    Finalment, els governs i les Nacions Unides, en lloc d'optar per 
desenvolupar els acords de Rio i fomentar el desenvolupament sostenible, 
van optar, com era d'esperar, per seguir les regles imposades per la OMC 
i continuar amb l'insostenible lliure comerç. Ni els drets humans, ni 
els drets de la dona, ni les energies renovables, ni la pobresa, ni 
l'escassesa d'aigua, ni la contaminació, ni el canvi climàtic, ni la 
preservació de la biodiversitat, ni l'asfixiant deute externa dels 
països menys desenvolupats han rebut autèntics plans de treball per a 
solucionar els problemes existents des d'un punt de vista ecologista, 
sostenible mediambientalment i socialment just.
    Els governs del món han mostrat novament al servei de qui estan i han 
perdut de nou l'oportunitat de prioritzar els temes del desenvolupament 
sostenible global i l'eradicació de la pobresa sobre l'agenda comercial 
mundial, el que hauria permès almenys corregir els efectes ambientals i 
socials adversos de l'actual procés de globalització que han dut a una 
nova forma de "apartheid" social global, i han mostrat la falta de 
voluntat política per a incloure metes concretes en moltes de les àrees 
que integren el desenvolupament sostenible.

******

PAU PER A VIEQUES
Accions el 23 de setembre de 2002 enfront de les Ambaixades d'Estats 
Units d'Amèrica

    Durant l'última reunió (Agost 3-9, 2002) del War Resisters International, 
a Dublin, Irlanda, l'organització va acordar donar suport la causa per 
la pau i la justícia del Poble de Vieques, Puerto Rico, mitjançant 
demonstraciones enfront de les ambaixades d'Estats Units d'Amèrica al 
voltant del món, en rebuig a les pràctiques militars de la marina de 
guerra i els experiments militars en la illa de Vieques, Puerto Rico, 
que han posat en perill i menyscabat la salut i la vida dels seus 
habitants per més de 60 anys.
    Les demonstraciones seran organitzades pels afiliats i participants de 
l'última reunió del War Resisters International en els seus respectius 
països; així com per moltes altres organitzacions en solidaritat amb la 
causa de Vieques i la seva lluita per la pau. Les demostracions seran 
pacífiques i en la forma de piquetes o "sit ins" enfront de les 
ambaixades d'EUA al voltant del món aquest 23 de setembre de 2002. Una 
carta serà lliurada a les ambaixades d'EUA exigint el cessament immediat 
de les pràctiques i activitats militars a Vieques. Tots els membres 
podran contactar la premsa local i internacional per a disseminar les 
seves respectives activitats Els detalls de les activitats i fotos 
digitals deuran ser notificades als següents correus electrònics de la 
premsa a Puerto Rico:

eferedac1@etbyte.net
elpais@elnuevodia.com,
editor@estrelladepr.com
gaud_estrella@altavista.com,
primerahora@elnuevodia.com
sjstar@sanjuanstar.net,
amarrero@raycommedia.com
enrique.cruz@lintv.com,
redaccion@elvocero.com
wkaq580@yahoo.com,
claridad@coqui.net
aspropr@yahoogroups.com
sjubureau@ap.org
HRamos@cprdp.gov.pr
AAlvarez@cprdp.gov.pr
Rosa@cprdp.gov.pr

    Per a més informació comunicar-se amb el Dr. Luis Nieves Falcón, Comité 
de Derechos Humanos de Puerto Rico: nazysant@caribe.net

Tels. 1-787-725-1463, 1-787-727-4561, 1-787-723-9829 (Fax)
Tels. 1-787-758-0315, 1-787-759-0315, 1-787-756-0315 (Fax)

Per a més informació sobre la lluita per la pau del poble de Vieques 
visiteu:

www.redbetances.com
http://vieques.bravepages.com
www.viequeslibre.org
www.viequesvive.net
www.prorescatevieques.org
www.viequespaz.com
http://endi.zonai.com/archivo/vieques
www.viequestimes.com

******

NO A LA SEGONA GUERRA DEL GOLF

per Josep M. Pijuan
Membre de la Plataforma per l'Aixecament de les sancions a l'Iraq

    Quant properament recordarem que farà dotze anys de la primera guerra del 
golf, 16.1.91, potser estarem vivint la segona.
    En aquest intermedi 1.500.000 de persones, 900.000 infants de menys de 5 
anys morts, un embargament assassí i la ració diària de plom, per part 
de les 40.000 intervencions aeris de l'EUA i Gran Bretanya.
    Fa dotze anys un motiu podia justificar una intervenció, la invasió de 
Kuwait per part del regim Iraquià, avui quina es la justificació, només 
una,les riqueses d'Iraq, el seu petroli. Cap més justificació.
Per quin motiu volen envair Iraq, l'EUA només tenen petroli per 10 anys 
en els seus territoris amb el nivell de desenvolupament actual.
    Quin és el crim dels Iraquians? Voler ser els amos del seu territori i de 
les seves riqueses.
Quines justificacions? govern democràtic?, el regim de l'Iraq no es més 
o menys democràtic que el 85 per cent de la resta de països representats 
a les NNUU. En aquesta nova política dels EUA a més de
democràtic s'ha de ser simpàtic i caure bé, sinó que li preguntin al 
President de Veneçuela, que està permanentment amb una cama dintre i un 
altra a fora per voler mantindré la seva independència política i econòmica.
    La democràcia que vol els EUA no es només anar a votar cada x anys, la 
democràcia dels EUA es poder "comprar", privatitzar, per no dir robar, 
les riqueses que a ells els interessa i amb aquestes
perspectives el que Iraq té (numero dos en reserves mundials de petroli 
del mon) els interessa molt.
    Control de les armes per part de la comissió de verificació i control de 
les NNUU (UNMOVIC) de l'Iraq?, ara aquest es el motiu, pura mentida, 
pura hipocresia, estan armant governs de la zona,
especialment a Israel, per poder destruir el món sencer. Apart del 
l'embargament que ha estat sotmesos aquest últims dotze anys, amb les 
conseqüents pèrdues humanes i les dificultats per l'adquisició de 
materials, cal tenir present la presencia dels inspectors de les NNUU 
fins a l'any 1998 i les incursions dels avions dels EUA i de Gran 
Bretanya, unes deu intervencions armades diàries, contra tot tipus 
d'objectius. Pot quedar quelcom sencer?
    A l'Estat Espanyol aquest tambors de guerra sembla que no interessa, 
poques repercussions (escrits) hi han als mitjans d'informació no 
obstant cal que la societat espanyola i catalana no es deixi enganyar 
una vegada més per la propaganda del gran "amo" yanki, cal recuperar 
l'esperit de pau i la lluita per empenyer una alternativa al costat de 
moltes altres societats al llarg del món que eviti una segona part d'una 
guerra que pot conduir al conflicte generalitzat en una amplia zona 
geogràfica del nostre món, del que em patirem les conseqüències, en 
aquest sentit s'està preparant accions populars contra l'amenaça de 
guerra pel proper octubre i gener.
    Us hi esperem.

Plataforma per l'Aixecament de les sancions a l'Iraq
(PASI)Tel-936996099

******

PUNXA EN EL LINK: SIBERIA, VOLA SENSE BITLLET I SENSE PAPERS

http://www.deportation-alliance.com/siberia/index.html

************************
************************
************************
Confederació General del Treball (CGT)

Realizat per CGT Reus: baixc-p@cgt.es

Si no vols rebre el butlletí, fes-nos-ho saber.










*******
   ****** Servicio de noticias A-INFOS *****
 Noticias de, y de interés para, anarquistas

-SUSCRIPCIONES: lists@ainfos.ca
-RESPONDER: a-infos-d@ainfos.ca
-AYUDA: a-infos-org@ainfos.ca
-WWW: http://www.ainfos.ca/org
-INFO: http://www.ainfos.ca/org

Para recibir a-infos en un idioma solamente escribir para lists@ainfos.ca
la mensage seguinte:
                                    unsubscribe a-infos
                                    subscribe a-infos-X
con X= ca, ct, pt, en, fr, etc (i.e. el codigo del idioma)