A - I n f o s

una agència de notícies multilingüe de i per a anarquistes
News in all languages
Last 30 posts (Homepage) Last two weeks' posts Arxius A-Infos

The last 100 posts, according to language
Castellano_ Català_ Deutsch_ English_ Français_ Italiano_ Português_ Russkyi_ Suomi_ Svenska_ Türkçe_ Altres.llengües
The First Few Lines of The Last 10 posts
First few lines of all posts of last 24 hours

(ct) Butlletí Contrainformatiu nº 65 (2ª part)

From CGT Reus <baixc-p@pangea.org>
Date Mon, 9 Sep 2002 07:22:51 -0400 (EDT)



 ________________________________________________
      A - I N F O S  N E W S  S E R V I C E
            http://www.ainfos.ca/
        http://ainfos.ca/index24.html
 ________________________________________________



BUTLLETÍ CONTRAINFORMATIU Nº 65
Secretaria de Comunicació del Comitè Confederal de Catalunya de
la CGT. 
04-09-02.

* * * * * * *

Continguts:

- LA CGT DE LLEIDA ORGANITZA UNA XERRADA SOBRE GLOBALITZACIÓ I
LLUITES SINDICALS

- EL GOVERN RECONEIX 1.300 HECTÀRES ROTURADES IL·LEGALMENT A
MURCIA

- LA PLATAFORMA EN DEFENSA DE L’EBRE EN CAMPANYA CONTRA EL
PRIMER PAS DEL TRASVASSAMENT DEL EBRE CAP AL NORD

- EL GOVERN DEL PP AUTORIZARÀ DURANT 6 ANYS MES L’EXPLOTACIÓ 
DE LA CENTRAL NUCLEAR DE ZORITA

- ECOLOGISTES EN ACCIÓ SEGUEIX ENDAVANT AMB LA VIA JURÍDICA
CONTRA L'EMBASSAMENT DE RIALB (Lleida)

- EL GEPEC DENUNCIA BASF AL MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE 
PERQUÈ LA TRAMITACIÓ DE LA CENTRAL TÈRMICA DE CICLE COMBINAT 
DE TARRAGONA HA OBVIAT LES COMPETÈNCIES DE MADRID EN EL 
TEMA

- FORUM SOCIAL A ARGENTINA: EL DESAFIAMENT DE CONSTRUIR
L’ALTERNATIVA AL NEOLIBERALISME 

- LA VIOLENCIA VERS ELS INDÍGENES DE XIAPES AUGMENTA I QUEDA
IMPUNE

* * * * * * *

LA CGT DE LLEIDA ORGANITZA UNA XERRADA SOBRE GLOBALITZACIÓ I
LLUITES SINDICALS

XERRADA-COL·LOQUI 
amb PEP RIERA 			  
sobre globalització i lluites sindicals 

Dijous 12 de setembre de 2002
19.30 h a la Biblioteca Pública de Lleida

Organitza:
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL DE PONENT

****************************************************

EL GOVERN DEL PP RECONEIX 1.300 HECTÀREES ROTURADES 
IL·LEGALMENT A MURCIA

L'Executiu central va confirmar que en només dos anys han estat
denunciades 1.300 hectàrees de roturacions il·legals a Múrcia.
La xifra es refereix només als dos últims anys, segons la
resposta a una pregunta de la Chunta Aragonesista en el Congrés
el passat 22 de juliol.
	
La dada, encara que fa referència a una part dels terrenys
roturats il·legalment per a explotacions agràries, posa de
manifest el creixement desmesurat i incontrolat, amb la
permissivitat dels Governs central i de Múrcia, que està sent
utilitzat com justificació del transvasament de l'Ebre.

La xifra de roturacions il·legals es refereix només als dos
últims anys i no inclou a altres moltes denúncies en aquest
mateix temps o en períodes anteriors.
	
L'increment de les roturacions il·legals tenen a veure amb
l'anomenat "efecte transvasament", encara que la resposta no diu
res sobre les mesures de control i les sancions.
	
Els grups ecologistes han denunciat en múltiples ocasions la
construcció de regadius il·legals en la conca del Segura.
Fenomen que es va disparar amb l'anunci del travassament de
l'Ebre fins arribar a les 1.000 hectàrees de roturacions
il·legals a l'any.
	
El diputat de la Chunta José Antonio Labordeta va posar com
exemple, per a conèixer la magnitud del que signifiquen aquestes
explotacions il·legals, que "la superfície reconeguda pel govern
central és el doble que les àrees qualificades com zones verdes
en el planejament de la ciutat de Saragossa, o com 1.300 camps
de futbol, aproximadament".

****************************************************

LA PLATAFORMA EN DEFENSA DE L’EBRE EN CAMPANYA CONTRA EL 
PRIMER PAS DEL TRASVASSAMENT DE L’EBRE CAP AL NORD

La Plataforma en Defensa de l'Ebre es troba immersa en una
campanya de recollida d'al·legacions contra la connexió del
Consorci d'Aigües de Tarragona i el Consorci d'Aigües del
Ter-Llobregat, connexió que suposa el primer pas del
transvasament de l'Ebre cap a la zona de Barcelona ja que permet
tècnicament l'enviament a Barcelona dels 190 hectòmetre cúbics
prevists en el Pla Hidrològic Nacional.
	
Aquesta campanya d'al·legacions és l'inici de la tardor calenta
que la Plataforma ha anunciat per a plantar cara al
transvasament de l'Ebre cap al nord i cap al sud que contempla
el PHN. Les al.legacions foren entregades a les seus de
l'Agència Catalana de l'Aigua a Barcelona i Reus el 4 de
setembre, en total sumant les més de 30.000 recollides per la
PDE, més les recollides per grups ecologistes i diverses
organitzacions polítiques i socials, es van presentar unes
40.000 al.legacions.

****************************************************

EL GOVERN DEL PP AUTORITZARÀ DURANT 6 ANYS MÉS L'EXPLOTACIÓ 
DE LA CENTRAL NUCLEAR DE ZORITA

Malgrat la campanya que grups ecologistes i organitzacions
socials porten a terme pel tancament de la central nuclear de
Zorita (Guadalajara), el govern espanyol proposarà renovar el
permís d'explotació d'aquesta central fins el 2008. Zorita és la
central nuclear espanyola més antiga (va ser construïda en 1968)
i el permís d'explotació finalitzarà el pròxim 15 d'octubre. Per
a seguir funcionant, sols fa falta ara que el Consell de
Seguretat Nuclear elabori un informe favorable per a avalar la
decisió del govern.
	
Zorita té una tecnologia obsoleta i unes instal·lacions
desfasades, ha sofert nombroses incidències i fallades de
funcionament, i existeix un ampli moviment d'oposició que demana
el seu tancament definitiu.

*****************************************************

ECOLOGISTES EN ACCIÓ SEGUEIX ENDAVANT AMB LA VIA JURÍDICA 
CONTRA L'EMBASSAMENT DE RIALB (Lleida)

Ecologistes en Acció de Catalunya i Pentadius han presentat
Recurs d'Alçada contra la resolució del Director General d Obres
Hidràuliques i Qualitat de les Aigües.
	
Atès que el Director General d'Obres Hidràuliques i Qualitat de
les Aigües el passat 27 de juny ens va denegar tres de les
quatre sol·licituds que li vàrem presentar, l'enderrocament de
la presa, l'accés a la informació i la paralització cautelar de
l'embassament, Ecologistes en Acció de Catalunya i Pentadius han
interposat recurs d'alçada contra l'esmentada resolució. D'altra
banda, se'ns comunica que l'acció de nul·litat sol·licitada de
l'aprovació definitiva del projecte ha estat tramesa a la
Secretaria Tècnica del Ministerio de Medio Ambiente per motius
de competència, al qual, a partir d'ara, ens remetrem al tenir
constància del procediment de revisió de nul·litat del projecte
que aquest òrgan administratiu ha obert. 
	
La resolució ha denegat l'enderrocament de la presa perquè entén
que compleix la normativa de seguretat de preses i embassaments.
Ecologistes en Acció de Catalunya i Pentadius no comparteix
aquest parer perquè no ha estat valorat cap dels incompliments
greus de les condicions de seguretat que comporten
l'enderrocament de la presa i la restitució al seu estat
anterior i, subsidàriament modificar el projecte, realitzar les
pertinents inspeccions i controls, tal com acreditem mitjançant
els diversos informes aportats, sobre els quals no es fa cap
apreciació.
	
També ha denegat la nostra sol·licitud d'accés a la informació
en referència a l'Arxiu Tècnic de la Presa i a les inspeccions,
revisions i modificacions realitzades de la presa de Rialb per
motius de seguretat que constin en l'esmentat arxiu. La
justificació d'aquesta denegació ha estat considerar que s'ha
realitzat una sol·licitud genèrica. Al respecte considerem que
la sol·licitud d'accés a l'Arxiu Tècnic de la presa de Rialb i
les inspeccions, revisions i modificacions realitzades a la
presa que no constin a l'arxiu és una demanda totalment
específica i que l'accés a la informació ambiental ve exigida
per la Llei 38/1995, la qual estableix que ....totes les
persones físiques i jurídiques tenen dret a l'accés a la
informació en matèria d'aigües.... 
	
Finalment també ens ha denegat la paralització cautelar de
l'embassament a l entendre que aquesta tramitació s'ha de
relacionar amb el procediment de nul·litat que atén un altre
òrgan administratiu del mateix Ministerio. Aquesta decisió
tampoc la compartim, perquè aquesta mesura provisional també
s'ha de relacionar als greus problemes de seguretat i la total
falta d'avaluació d'impacte ambiental de la presa i
l'embassament de Rialb.
	
Al recurs d'Alçada hem tornat a demanar, l'enderrocament de
Rialb per greus motius de seguretat, tenir accés a la informació
sol·licitada així com la del Pla d'Emergència de la presa i
s'acordi la mesura provisional de suspensió de la construcció,
paralització de la posada en càrrega o explotació de la presa de
Rialb pels greus problemes de seguretat i total falta
d'avaluació d'impacte ambiental de la presa i embassament de
Rialb. 

Ecologistes en Acció de Catalunya
Passeig Fabra i Puig núm 274. Barcelona 08031
e-mail: ecologistesenaccio.cat@pangea.org 
web: http://www.ecologistesenaccio.org

*****************************************************

EL GEPEC DENUNCIA BASF AL MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE 
PERQUÈ LA TRAMITACIÓ DE LA CENTRAL TÈRMICA DE CICLE COMBINAT 
DE TARRAGONA HA OBVIAT LES COMPETÈNCIES DE MADRID EN EL 
TEMA

Dintre del Site que Basf española té previst ubicar al polígon
sud de Tarragona s’hi troba la creació d’una central tèrmica de
cicle combinat de 400 MW de potència. Aquesta central tèrmica,
s’ha tramitat per la Generalitat de Catalunya quan en realitat
òrgan competent per donar l'autorització definitiva era el
Ministerio de Medio Ambiente atesa la potència que es vol
instal.lar. A més cal un informe preceptiu del Ministerio de
Economia sobre el projecte que tampoc s’ha realitzat.
	
El GEPEC, a través del seu advocat, Albert Calduch, ha denunciat
els fets a les administracions concurrents: l’Ajuntament de
Reus, de Tarragona, la Generalitat i el propi Ministerio de
Medio Ambiente, sol.licitant l’aturada immediata de les obres
que es realitzen als terrenys de la Basf. 
	
El GEPEC també ha denunciat:
- L’incompliment de la distància mínima de 2000 metres que
establia el RAMNIP, en vigor al moment de donar la llicència,
respecte dels nuclis de població. 
- La manca d’informació pública adequada de l’estudi d’impacte
ambiental ja que es va fer per publicacions al taulell
d’anuncis, en el cas de Reus, o no es va fer, en el cas de
Tarragona. 
- Les obres i funcionament de la planta de deshidrogenació i les
torxes quan encara no ha superat la visita de comprovació de
Reus o Tarragona. 
- Modificacions substancials respecte al projecte original que
faci que s’hagi de tornar a analitzar tot l’expedient. Per
exemple, en aquests dos anys ha aparegut la central tèrmica en
el projecte quan inicialment no hi era.
	
Es per això que,
	
Davant el funcionament flagrant e impune de l’activitat sense
que encara hi hagi visita de comprovació a la llicència atorgada
i atès que l’autorització ambiental estaria donada por un òrgan
incompetent,
	
Demanem
	
La Paralització Immediata de totes les obres de construcció de
les centrals de cicle combinat promogudes per Endesa e Iberdrola
a Tarragona, per no disposar de la llicència d’obres, en
conformitat amb l’art. 256 DL 1/90 de 12 de juliol, que aprova
el text refós en matèria urbanística a Catalunya. 
	
En cas de que hi hagués llicència d’obres, però no declaració
favorable d’impacte ambiental del Ministerio de Medio Ambiente o
no disposar de l’autorització administrativa i de l’aprovació
del projecte per part del Ministerio de Economia, s’ordeni
IMMEDIATAMENT LA PARALITZACIÓ DE TOTES LES OBRES 
de construcció de les centrals de cicle combinat a Tarragona. 
	
Que s’iniciï expedient sancionador i a la restauració de la
legalitat urbanística. 

Ecologistes en Acció també denuncia a la fiscalia irregularitats
en les centrals tèrmiques del polígon petroquímic de Tarragona

	
Ecologistes en Acció, que ja havia presentat una denúncia el
passat juny a la fiscalia de Medi Ambient de l'Audiència, també
va presentar a finals d'agost, igual que el GEPEC, una denúncia
per presumptes irregularitats contra les obres de les centrals
tèrmiques promogudes per Tarragona Power SL als terrenys de
l'empresa BASF i per Endesa Generación SA als terrenys de
LSB/IQA, denúncies que pretenen la paralització de les obres i
l'inici des de zero de tota la tramitació. Els ecologistes han
declarat que si la fiscalia no actua portaràn el tema als
tribunals.

******************************************************

FORUM SOCIAL A ARGENTINA: EL DESAFIAMENT DE CONSTRUIR
L’ALTERNATIVA AL NEOLIBERALISME 

La manera de posar en pràctica teories diverses d'alternativa al
model neoliberal imperant, que va dur l'Argentina al col·lapse
econòmic, i la forma d'encausar el vast moviment social que se
li oposa, van ocupar el centre del debat del Fòrum Social, que
ha tingut lloc a la capital argentina entre el 22 i el 25
d'agost.
	
L'acte de llançament del Fòrum Social Mundial es va realitzar
amb més de 25.000 persones en la Plaça Houssay enfront d'una
llotja des d'on van parlar diverses personalitats. Es van
llançar consignes, es va llegir la convocatòria i es van nomenar
les organitzacions participants. A la majoria que va arribar amb
la marxa procedent de Plaza de maig se li va afegir un important
nombre que es va concentrar directament en el lloc. Enfront
d'una llotja satisfeta de persones de les distintes
organitzacions convocants, durant més de dues hores l'heterogeni
grup va escoltar als oradors de distintes nacionalitats.
	
Es van llançar distintes consignes, la majoria a favor de la
unió dels pobles llatinoamericans, en contra del ALCA, el
neoliberalisme i encoratjant l'organització i lluita popular.
Van parlar Joao Felicio (Brasil), Evo Morales (Bolívia), Ana
Esther Ceceña (Mèxic) i Nora Cortiñas de Madres de Plaza de Mayo
Línea Fundadora. També es va llegir la convocatòria i es van
nomenar les organitzacions participants.
	
Intel·lectuals, polítics, sindicalistes i capdavanters de grups
no governamentals locals i de l'exterior van coincidir durant
aquests dies que el desastre d'Argentina és una mostra dels
efectes devastadors del neoliberalisme i la manera que es trobi
per a sortir de la situació actual servirà per a demostrar que
un altre món és possible. Sols en els tres primers mesos de
l'any, el 30 per cent de la població adulta de la província de
Buenos Aires va participar d'algun tipus de manifestació. Va
haver-hi, en aquest mateix període, 1.500 talls de ruta i sol en
un dia -el 29 de maig, que va coincidir amb l'atur convocat per
la CTA- va haver-hi 600 accions, 250 talls de ruta, 29 olles
populars i 24 "escraches". És evident que alguna cosa s'està
movent a l'Argentina.
	
Els distints camins per a l'organització d'un moviment
alternatiu van ser examinats en el Fòrum Temàtic a Argentina, la
primera trobada específica de les programades pel Fòrum Social
Mundial (FSM) en la seva segona edició realitzada al començament
d'aquest any en la meridional ciutat brasilera de Porto Alegre.
	
El capítol d'Argentina del FSM va ser convocat per més de 400
organitzacions de la societat civil per a discutir sobre la
crisi d'aquest país i les alternatives de canvi. Referent a
això, el sociòleg argentí Atilio Borón va advertir que tot el
potencial sorgit al desembre, quan un conjunt heterodox d'actors
socials va enderrocar al ministre d'Economia, Domingo Cavallo, i
al govern de Fernando de la Rúa (1999-2001), "corre risc de
diluir-se si no hi ha organització".
	
El Fòrum Temàtic va aconseguir la participació de milers de
persones distribuïdes en els 300 tallers, conferències i
exposicions que es desenvoluparen en diverses seus de la
Universitat de Buenos Aires i en els carrers de la ciutat. 
	
Gairebé tots els convidats llatinoamericans van coincidir a
manifestar la seva estupor per la reculada que afronta Argentina
des que es va accelerar la crisi.
	
També es portaren a terme assemblees multitudinàries en les
quals s'han plantejat les raons del rebuig a la creació del Àrea
de Lliure Comerç de les Amériques, mentre que grups de dones
debatien proposades de sortida a la crisi.

Propostes i conclusions del Fòrum Social Mundial d'Argentina

La cita era a les 9 del matí d'un diumenge. Però a aquesta hora
en el lloc convingut no havia ningú. La batalla semblava
perduda. I el que és pitjor, en mans d'un temptador coixí. No
obstant això, a poc a poc, va anar caient gent al ball. O millor
dit, a l'assemblea. Perquè en l'aula magna de la Facultat de
Medicina es va realitzar l'assemblea oberta de les
organitzacions socials, on cadascun dels tallers realitzats en
el Fòrum Social Temàtic de l'Argentina va exposar les seves
propostes i les seves conclusions. Sis-centes persones van
escoltar a un centenar d'oradors. La contundència de les seves
paraules va demostrar, en veritat, que el despertador va sonar i
ja es va començar a construir un altre món possible. La batalla
tot just comença.
	
Al llarg de gairebé quatre hores de minidiscursos va haver-hi
tres temes que van sobresortir: la militarització d'Amèrica
llatina, l’ALCA i el deute extern. Cap sembla prioritari en
l'agenda política i mediàtica argentina. Però sí ho van ser en
els debats del Fòrum.. 
	
Els grans temes geopolítics van ser permanentment lligats a
problemàtiques concretes que avui pateix el país. Així es van
barrejar aquests debats amb les propostes perquè distints
organismes públics fabriquin medicaments genèrics i perquè es
difonguin els qüestionaments que li caben a la producció
agrícola transgènica.	
	
Als temes polítics els van travessar permanentment les
discussions organitzatives. ¿Com passar de la catarsi a la
construcció? ¿A la globalització cal enfrontar-la amb la
resistència global o local? ¿Com fer perquè convergeixin els
moviments horitzontals amb aquells que són territorials, com els
"piqueteros" o les assemblees de barri? Com si fos poc també va
estar present la falsa dicotomia entre "el polític" i "el
social", que per fi va semblar saldada amb el reconeixement
col·lectiu que tot aquell acte que busqui una transformació
social implica una acció política.
	
En aquest balanç, la diversitat d'oradors va ser inusual. Va
haver-hi argentins de gairebé totes les províncies,
representants de comunitats originàries, peruans, colombians,
equatorians, mexicans, brasilers, entre altres. Alguns eren
camperols, uns altres eren professionals, sindicalistes, petits
empresaris, mestres, mèdics o simples veïns. Va ser el
representant dels quilmes un dels més ovacionats, quan va fer
flamejar la wiphala -l'emblema indígena que duu els colors de
l'arc de Sant Martí- i va demanar no només eliminar l'enemic
exterior sinó també l'interior. Va ser el primer que va parlar
de les victòries culturals que va obtenir el capitalisme i va
apel·lar als presents a renunciar a tot acte d'individualisme i
egoisme.
	
En les exposicions, també va haver espai per a l'autocrítica.
Els representants dels estudiants universitaris van reconèixer
la seva escassa participació en el Fòrum a causa de la
impossibilitat de resoldre la seva fragmentació política.
	
Un representant dels "piqueteros" de Barrios de Pie va
reconèixer certa dificultat inicial per a ajuntar-se amb gent
que peticionaba per problemàtiques en aparença alienes.
Finalment va concloure que es tracta de falses divisions i que
en aquest Fòrum van aprendre que l'important és sumar, que són
més importants les coincidències que les dissidències. Un
aplaudiment que va estar a punt de durar cinc minuts va
sintetitzar quins són aquestes coincidències. Es va produir quan
es va demanar un homenatge per a Felipe Vallese, les víctimes de
la Massacre de Trelew, els 30.000 desapareguts, els assassinats
el 19 i 20 de desembre i els caiguts en el piquet d’Avellaneda.
Tots precursors d'una lluita global que està en plena
efervescència.

Està previst publicar a www.forosocialargentino.org la
documentació dels tallers i panells que s'han realitzat.

Primer informe sobre el Fòrum Social Mundial en Argentina
Redacció de SERPAL
Vertebrant les lluites dels pobles del món

El Fòrum Social Mundial va néixer fa poc més de dos anys, com
expressió alternativa al Fòrum Econòmic de Davos, on anualment
es reunien els representants del capital mundial més concentrat,
els funcionaris dels organismes de crèdit internacional i
algunes delegacions governamentals. Va ser la ciutat brasilera
de Porto Alegre la que va albergar la primera experiència del
Fòrum Social Mundial. Els primers acords van ser l'unànime
rebuig del model globalitzador imposat pels grans grups
econòmics i els països desenvolupats, i la seva seqüela de
pobresa, marginació, misèria, destrucció del medi ambient en el
planeta.
	
Es va produir la convergència de moviments socials diversos, amb
les seves històries, els seus projectes, els seus dubtes. Però
prevalent l'interès a compartir les seves experiències i
conjunyir els seus esforços per a construir alternatives que
permetin superar aquest injust ordre internacional ..
En les seves arrels immediates - entre altres situacions- està
el sorgiment de la rebel·lió zapatista, les protestes de
Seattle, l'avanç i organització dels moviments camperols i
indígenes en defensa dels seus drets i les mobilitzacions
socials contra les Cimeres del G-8 i altres grups que
administren la política mundial d'acord amb els seus propis
interessos.

Perquè el Fòrum d'Argentina
	
La crisi argentina ha estat considerada un model quant a
l'aplicació de les polítiques econòmiques neoliberals. Durant el
període menemista ( governs del justicialista Carlos Menem), es
van privatitzar les principals empreses i recursos argentins, i
es van seguir les receptes del Fons Monetari Internacional. El
govern que li va succeir, suposadament amb altra orientació
política, també va continuar aquesta senda econòmica recollint
els mateixos efectes devastadors en la societat. El laboratori
social muntat a Argentina espanta al món per igual. És per això
que l'organització del capítol argentí del Fòrum Social Mundial
que va acabar ahir a Buenos Aires va despertar un especial
interès, no només dintre del país, sinó en tota Amèrica Llatina.
Així ho evidencien els centenars de persones que van omplir les
sales de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de
Buenos Aires durant el desenvolupament dels distints pannells,
tallers i debats entre el 22 i el 25 d'agost. Al ja reconegut
lema de "Un altre món és possible", aquesta vegada es va afegir
: "Una altra Argentina és possible".

Unanimitat contra l’ALCA
	
L’ALCA, ( Àrea de Lliure Comerç per a les Amériques ) i que en
essència és el projecte imperial per a consolidar el control i
la dependència de les economies regionals fins el sud del
continent americà, va ser el blanc de moltes de les
intervencions i de les propostes del Fòrum. L'Assemblea Nacional
contra l’ALCA va convocar una participació nombrosa i entusiasta
que va concloure en l'acord d'impulsar una campanya local contra
la iniciativa del govern nord-americà. La intenció és cobrir la
buidor d'informació que disposen els ciutadans, a les esquenes
dels quals es continuen realitzant les negociacions sobre normes
i mesures que definiran el seu futur en aspectes econòmics
vitals com la producció, comercialització i mercats.
	
L'economista argentí Julio Gambina va destacar referent a això
“el secret amb el qual s'estan fent les negociacions sobre
l’ALCA, alertant alhora que la iniciativa respon a l'estratègia
dels capitals transaccionals. Va recordar que "no existeix un
capitalisme humanitari, el capitalisme és sempre depredador i no
cau sol. Al capitalisme cal vèncer-lo amb lluita, però no són
temps de lluites d'il·luminats ni de lluites d'avantguardes. Són
temps de respectar les formes de lluites que vénen
organitzant-se des de baix, amb els seus temps i amb els seus
propis mètodes."
	
Les intervencions van ser coincidents en la urgència a difondre
les característiques i possibles conseqüències de l’ALCA, ja que
a diferència de Brasil i altres països del continent, a
Argentina el projecte és pràcticament desconegut. Sandra
Quintela, una brasilera que forma part del comitè que organitza
un referèndum popular sobre l’ALCA en el seu país, va explicar a
l'assemblea detalls de la consulta. Està previst que es realitzi
en tot Brasil entre el 1 i el 7 de setembre pròxim, i va afegir
que una de les preguntes que se li formularan a la població és:
¿"Estàs disposat que Brasil lliuri una base militar als Estats
Units"? en referència a la Base d'Alcántara, a Maranahao. La
representant de Jubileu Sud va explicar que el govern del seu
país va signar un conveni referent a això amb Estats Units,
afegint que existeixen raons per a sostenir que la base serà
utilitzada amb fins militars i controlarà l'oest de la selva
amazònica.

Una democràcia limitada
	
Atilio Borón, secretari del Consell Llatinoamericà de Ciències
Socials ( CLACSO) i un dels organitzadors del Fòrum, es va
referir a les limitacions de les formes democràtiques existents
que va definir com “merament electorals”. Va suggerir aconseguir
una democràcia substancial, de fons, en la qual es millori
notablement la situació de la ciutadania “perquè una democràcia
no es pot sostenir amb la meitat de la població vivint sota la
línia de pobresa.”
	
Per la seva banda, el brasiler Joao Machado, economista del
Partit dels Treballadors que té possibilitats de guanyar amb
Lula les eleccions presidencials del pròxim octubre, va afirmar
que el poder desmesurat dels mercats és el condicionant mes fort
que tenen les democràcies llatinoamericanes. Va afirmar que el
poder financer ha condicionat, a la llum de l'experiència en la
regió, aquelles virtuts que sempre es van creure pròpies del joc
democràtic. El respecte pels drets humans, l'accés a la salut,
educació, alimentació, el treball, estan en escac en aquesta
conjuntura. 	Quan l'Estat i els governs van abandonar la seva
responsabilitat en aquestes àrees, les poblacions de tot el
continent van sortir a reconquistar aquests espais vitals per a
la seva supervivència i desenvolupament. Així va anar com els
moviments socials es van multiplicar en el continent, assumint
el protagonisme d'intentar solucionar aquestes manques i aquest
abandó dels dirigents polítics. Referent a això va haver
coincidències a assenyalar que a nivell continental partits
polítics centenaris han caigut en un profund descrèdit,
incapaços d'assumir les exigències populars i es mostren febles
o servils amb les polítiques de les transaccionals. Aquest
fracàs de les dirigencies polítiques tradicionals, consumides
per l'egoisme, la corrupció i la ineficàcia, es tradueix en la
creixent abstenció electoral en les convocatòries recents a
Colòmbia, a Hondures, a Costa Rica i en les argentines de maig
passat, on el 42 per cent dels ciutadans no va votar o ho va fer
en blanc o impugnant.

Altres formes de democràcia
	
Molts dels participants van coincidir en la necessitat
d'implementar noves formes de participació democràtica, on el
ciutadà compleixi un paper mes actiu en la construcció del futur
de la comunitat. Es va seguir amb atenció l'explicació sobre
l'experiència del municipi de Porto Alegre, on de comú acord
entre el govern municipal i la població, es discuteixen aspectes
del Pressupost, prioritats, la destinació de les partides, i el
control de l'ús dels recursos públics.
	
També es van enumerar els recents exemples de mobilitzacions
populars que han aconseguit detenir processos de privatització.
Entre ells, la “pueblada” dels Arequipeños a Perú, que va
aconseguir frenar la privatització de les empreses energètiques;
el treball d'un grup de costarricenses que va impedir que
l'eficient empresa estatal d'energia passés a mans privades ;
també els esforços dels camperols del Moviment Sense Terra de
Brasil, per a fer valer els seus drets; les importants
mobilitzacions dels indígenes equatorians i la lluita dels
camperols bolivians que van impedir la privatització del sistema
d'aigua potable. També es van esmentar les experiències dels
moviments de barri i “piqueteros” d'Argentina en l'organització
autònoma, amb l'engegada de fàbriques de blocs per a construir
habitatges, fleques, hortes orgàniques, fàbriques de sabatilles.
Fins i tot les més recents d'ocupació i control obrer de
fàbriques abandonades pels seus amos, així com la recuperació
per assemblees barriades de terrenys o habitatges abandonats per
a utilització social.
	
El sociòleg peruà Aníbal Quijano, del Centre d'Investigacions
Socials de Lima, va anar més lluny i va afirmar que fins i tot
la democràcia participativa resulta limitada. Va defensar la
democràcia directa com l'única que pot generar formes
d’autogestió, que si resulten reeixides poden arribar a
reemplaçar a l'Estat. Segons la seva definició, en aquest
sistema, els electors deuen convertir-se en controladors de
gestió. Quijano creu que només la autoorganització popular pot
reconquistar l'espai que correspon al poble i democratitzar la
societat.
	
Manuel Masaquiza, director de Relacions Internacionals de la
CONAIE ( Confederació de Nacionalitats Indígenes de l'Equador ),
va recordar que els indígenes tenen els seus costums, les seves
formes i les seves herències ancestrals. Però va afegir que la
democràcia tal com ha estat exercida pels polítics del seu país,
no els ha respectat. "Són racistes, va afirmar. I mai han pres
en compte nostre cultura". La nostra tasca- va afegir- duu uns
510 anys però no hem acabat. La potència destrueix i ve per més.
Nosaltres ens mobilitzem, al costat d'estudiants, dones, nens i
altres fronts socials, i així vam enderrocar als governs de
Abdalá Bucaram i de Jamil Mahuad”.
	
Aquesta lluita dels pobles indígenes també va ser defensada i
argumentada pel líder bolivià Evo Morales, que va concentrar
l'atenció de gran part dels participants. Va dir que el model
econòmic i el sistema no permeten que hagi una participació
decisiva dels pobles en les democràcies formals.
Joao Velicio, president de la CUT (Central Única de
Treballadors) de Brasil va dir que "després de la tristesa ve la
indignació i després de la indignació, arriba l'acció". "I
aquest Fòrum és la nostra acció, la nostra forma de tenir
consciència, d'unitat perquè puguem tenir un futur a Amèrica
Llatina".
	
El secretari general de Convergència Sindical de Panamà, Luis
Alberto González va afirmar: "Volem ser gestors de la nostra
pròpia destinació". Va afegir que "en els dotze anys de
democràcia participativa a Panamà, ha quedat clara la
implementació de models econòmics que no necessàriament són del
nostre interès. Podem escollir els nostres governants, però està
demostrat que la democràcia és més que això. Avui, el model,
s'imposa per sobre de nosaltres."
	
La diputada nacional argentina Alícia Castro va afirmar que era
molt important que el Fòrum Social s'hagi realitzat en
l'Argentina "enmig d'aquest caos". "El nostre país va agregar-
és la prova de laboratori més completa i terrible dels resultats
de la política neoliberal: un país ric on la majoria dels
habitants són pobres i indigents. Estem enfront del final d'un
règim de saqueig i endeutament planificat durant la dictadura
cívic-militar; saqueig de les empreses públiques; saqueig dels
salaris i les jubilacions; dels drets socials i laborals, i
finalment la confiscació dels estalvis". El Fòrum va treballar
sobre la convicció que compartim, que "altra Argentina és
possible", però no n'hi ha prou amb bonics discursos, cal
posar-se mans a l’obra.
	
Juan José Gorriti, de la Confederació General de Treballadors de
Perú, va dir: "Hem de construir un ordre social completament nou
que reconegui a l'ésser humà com fi suprema. Em nego que els
homes segueixin vivint com simples supervivents o com ciutadans
de segona o tercera categoria. Espero que la destinació sigui
comú, perquè el futur està en la nostra integració".
Beverly Keene, de l'organització argentina Diàleg 2000 va
afirmar: "nosaltres no som deutors, som creditors d'un enorme
deute històrica , social, ecològica i el poble té dret a exigir
que aquest deute li sigui pagat."
	
Gilberto Pareja García, membre de la Central Unitària de
Treballadors de Colòmbia va afirmar que el seu país "sofreix una
crisi general, econòmica, social, política i fins i tot en algun
aspecte, cultural." va afegir que Colòmbia està en fallida, i va
donar algunes xifres com exemple: Mes de la meitat de la
població està aturada o subocupada; hi ha 24 milions de pobres i
nou milions en la misèria. Va sostenir que el "Pla Colòmbia" amb
l'oberta ajuda nord-americana s'ha convertit en un instrument
que instiga la guerra en la regió andina o amazònica. 
	
I molt més...
	
És impossible abastar la riquesa de les intervencions, la
diversitat de temes, d'enfocaments que van donar vida a aquest
Fòrum Social Mundial a Argentina. Per això SERPAL intentarà
redactar un segon informe ampliant alguns dels temes resumits en
aquest primer que estem compartint amb tots els nostres
subscriptors.
	
En Argentina, els mitjans de comunicació excepte poques
excepcions- van minimitzar els abastos del Fòrum. En alguns
casos es van dedicar a cròniques superficials, destacant
aspectes frívols o secundaris, però desdibuixant el potencial
transformador de les propostes, el contingut de les
intervencions, i l'entusiasme d'un públic que en molts casos va
suportar condicions difícils en locals per a 500 persones que
van arribar a duplicar aquest nombre. Tots els pannells i
tallers van convocar a centenars de persones, totes les aules,
fins i tot les més espaioses, van resultar petites.
	
Potser la síntesi dels milers de missatges entrecreuats en
aquests quatre dies del Fòrum Social, estigui en l'expressió
"Atinchic" pronunciada per Juan José Gorriti de la CGT peruana.
Atinchic en quechua vol dir "Junts podem". Una referència que
segurament hauran recollit els assistents argentins. I una clau
compartida amb la resta dels germans del continent.

Redacció de SERPAL, 26 d’agost de 2002 
serpal@wanadoo.es

******************************************************

LA VIOLENCIA CAP ALS INDÍGENES DE CHIAPAS AGUMENTA I QUEDA
IMPUNE

En les últimes setmanes varis indígenes han mort o han estat
atacats en l'estat mexicà de Chiapas. Entitats socials i de
drets humans denuncien que els violents queden impunes i demanen
l'actuació de la comunitat internacional.
	
La situació de la població indígena de Chiapas no millora, a
pesar de les promeses realitzades per l'actual president mexicà,
Vicente Fox, els primers dies del seu manament. Els
esdeveniments violents s'han disparat els últims dies, el que ha
dut a diverses comunitats a demanar la intervenció de la
comunitat internacional per a frenar les agressions a membres de
les bases de suport de l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament
Nacional a les mans de supòsits militants del ex governant
Partit Revolucionari Institucional (PRI) i paramilitars.
	
Els diversos conflictes que sistemàticament estan brollant en
contra de bases de suport del EZLN i Municipis Autònoms, i que
obeeixen clarament a un patró predeterminat, duu a denunciar
emfàticament que la Guerra de Baixa Intensitat instrumentada
pels governs estatal i federal, fa perillar greument la pau a
Chiapas i a tot Mèxic.
	
Totes aquestes denúncies les fa la pròpia població indígena,
recolzada per una quinzena d'organitzacions socials i de defensa
dels drets humans nacionals. Segons aquestes entitats, veïns
dels municipis autònoms Ricardo Flores Magón, 17 de Novembre,
San Manuel i Olga Isabel, entre altres, han estat "assassinats"
o ferits per paramilitars, a més de detinguts de manera "“il·legal".

Els fets abans esmentats, sumats a l'increment d'efectius
militars i transport de material explosiu dintre de la zona de
conflicte, a més d'altres accions ocorregudes en els mesos
recents, són un senyal clar d'amatent i un cridat a la Societat
Civil nacional i internacional, perquè ens mobilitzem en repudi
a aquests actes i EXIGIM JUSTÍCIA
	
Les organitzacions de drets humans i suport als indígenes,
responsabilitzen “directament als governs federal i estatal
d'aquest clima de violència i impunitat que contínua encobrint
als grups paramilitars que existeixen l'estat de Xiapes, a
través de falses ‘polítiques de reconciliació’ i sense fer
justícia”. Per aquest motiu, criden a la societat civil
“nacional i internacional” a mobilitzar-se “per a exigir al
Govern que pari les matances i que investigui els assassinats” i
les agressions.
	
Però la deterioració de les condicions de seguretat també va
acompanyat de l'empitjorament de les condicions de vida de la
població indígena en els àmbits econòmic i social. Durant
aquests dies, entitats com el Col·lectiu de Solidaritat amb la
Rebel·lió Zapatista organitzen xerrades per a difondre les
conclusions de l'últim informe de la Comissió Civil
Internacional per als Drets Humans a Chiapas. El document,
realitzat després de la visita d'un centenar d'observadors
internacionals, alerta de la “dramàtica” situació en els àmbits
de l'educació, salut, alimentació, habitatge, subministrament
elèctric i aigua potable. La caiguda dels preus dels conreus
tradicionals i la falta d'accés a la comercialització dels seus
productes són els principals problemes als quals s'enfronta la
població indígena a Chiapas, segons l'informe.
	
En l'actualitat, 10.000 persones es troben desplaçades a causa
de la violència i sense rebre l'ajuda humanitària necessària per
a subsistir. Com expliquen els observadors internacionals, la
major part d'aquestes persones no s'atreveix a regressar a les
seves cases a causa de la important presència de grups
paramilitars, que "segueixen generant múltiples conflictes,
tancant camins, aplicant una política de terror, assassinats i
d'agressions constants contra les comunitats zapatistes" amb la
complicitat de "les velles estructures municipal i comunals
priístes" i de l'Exèrcit mexicà i amb impunitat.

¡¡¡ SENSE JUSTÍCIA NO HI HA DEMOCRÀCIA !!! 
¡¡¡ RESPECTE ALS MUNICIPIS AUTÒNOMS !!!
¡¡¡ CÀSTIG PENAL CONTRA ELS GRUPS PARAMILITARS I FUNCIONARIS
GOVERNAMENTALS QUE ELS AFAVOREIXEN !!!

Més informació: 

Enllaç Civil 
http://www.enlacecivil.org.mx/ 

Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista 
http://chiapas.pangea.org/ 

Pàgina de l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional
http://www.ezln.org/ 

************************************************
************************************************
************************************************

Confederació General del Treball (CGT) 

Realizat per CGT Reus: baixc-p@cgt.es

Si no desitges rebre el butlletí, avisan’s.


*******
   ****** Servicio de noticias A-INFOS *****
 Noticias de, y de interés para, anarquistas

-SUSCRIPCIONES: lists@ainfos.ca
-RESPONDER: a-infos-d@ainfos.ca
-AYUDA: a-infos-org@ainfos.ca
-WWW: http://www.ainfos.ca/org
-INFO: http://www.ainfos.ca/org

Para recibir a-infos en un idioma solamente escribir para lists@ainfos.ca
la mensage seguinte:
                                    unsubscribe a-infos
                                    subscribe a-infos-X
con X= ca, ct, pt, en, fr, etc (i.e. el codigo del idioma)