A - I n f o s

una agència de notícies multilingüe de i per a anarquistes
News in all languages
Last 30 posts (Homepage) Last two weeks' posts Arxius A-Infos

The last 100 posts, according to language
Castellano_ Català_ Deutsch_ English_ Français_ Italiano_ Português_ Russkyi_ Suomi_ Svenska_ Türkçe_ Altres.llengües
The First Few Lines of The Last 10 posts
First few lines of all posts of last 24 hours

(ct) Butlletí Contrainformatiu nº 62

From CGT Reus <baixc-p@pangea.org>
Date Fri, 9 Aug 2002 14:04:31 -0400 (EDT)


BUTLLETÍ CONTRAINFORMATIU Nº 62 
Secretaria de Comunicació del Comitè Confederal de Catalunya de la CGT.
29-07-02. 


Continguts: 

- II JORNADES DE FORMACIÓ DE CGT, 20, 21, 22 SETEMBRE, RUESTA 
L'anarcosindicalisme en els temps de la còlera 

- AUGMENTA UN 17% EL NOMBRE D'ACCIDENTS LABORALS MORTALS EN 
EL PRIMER SEMESTRE DE 2002 A L'ESTAT ESPANYOL 

- ES PREPARA UNA TARDOR CALENTA A L'ENSENYAMENT DESPRÉS DE 
L'APROVACIÓ DE LA LLEI DE QUALITAT 

- SOLIDARITAT AMB ELS TREBALLADORS DE SMATSA (SABADELL) PER UN 
CONVENI DIGNE 

- S.O.S. NETEGES DE L'HOSPITAL RAMON Y CAJAL. EL COMITÈ D'EMPRESA 
ACOMIADAT, EN VAGA DE FAM 

- LA CGT NO SIGNA L'ACORD DE GESTIÓ DE LES AUTOPISTES DE 
CATALUNYA

- ECOLOGISTES EN ACCIÓ EXIGEIX LA PARALITZACIÓ DEL 
TRANSVASAMENT JÚCAR-VINALOPÓ 

- ALTEDICIONES, XARXA DE SUPORT MUTU ENTRE PROJECTES 
EDITORIALS ALTERNATIUS 

- RÀDIO RESISTÈNCIA (MADRID) TORNA A OCUPAR EL SEU LLOC EN EL 
DIAL 

- 1000 PERSONES DESPLEGUEN MOSAIC OKUPA A L'ESTADI OLÍMPIC I 
DOS ACTIVISTES ES PENGEN A L'ESCENARI 

- L'ALCA INTENTA CONSOLIDAR EL MODEL DEPENENT I EMPOBRIDOR 
PER A AMÈRICA LLATINA

 -----------------------------------------------------------------------------


II JORNADES DE FORMACIÓ DE CGT, 20, 21, 22 SETEMBRE, RUESTA 
L'anarcosindicalisme en els temps de la còlera. 

Bona part de la població i, sobretot, la immensa majoria de les persones 
actives contra la globalització i la política liberal dels governs, actuen
perquè estan fartes de donar respostes per la via delegativa, estrictament
jurídica o timorata i es van produint, cada vegada més, actuacions que
transcendeixen aquest escenari i en les quals l'acció directa (en absolut
necessària i/o únicament violenta), la desobediència civil, les respostes
massives i les accions contundents, rotundes o cridaneres van formant part 
d'un
panorama generalitzat. En aquesta línia d'idees plantegem aquestes jornades. 
        
Com mètode de treball realitzarem al matí els debats en grups reduïts sobre 
els
sis temes predeterminats (tres el primer dia i tres el segon) les conclusions
dels quals plantejarem en la sessió de tarda al conjunt d'assistents per a
rediscutir i elaborar les conclusions definitives. 
       
En els tallers hi haurà un moderador/a per a tractar que s'arribi a conclusions
que puguin ser presentades en la sessió de tarda per algú del grup. No es
tracta d'arribar a un sol acord en cada taller, sinó a unes primeres respostes,
afirmatives o negatives, a aquests interrogants i, a partir d'allí establir un
text de discussió / formació. 
        
La proposta de temes és la següent: 

- Drets per a tots/as (emigració, dona, opció sexual, ocupació, insubmissió,
...) 
        
Ja no es tracta de tenir papers o no, es tracta d'arribar a una societat que,
realment, ens consideri a tots iguals. Hi ha redactats uns fantàstics textos
sobre drets de la infància, de la dona, dels pobles indígenes, de... Hi ha
també uns acords a l'ONU... Però hi ha, sobretot, unes lleis locals, uns
governs, uns cossos repressius, uns interessos econòmics, unes ideologies, ...
que fan paper mullat de totes aquestes llistes de bones intencions i de tots
els esforços que multitud de persones fem per a transformar el món. ¿Ens
equivoquem en els mitjans?, ¿en les formes?, ¿en el fons de la qüestió?, ¿no
tenim res que fer perquè “ells” sempre són més forts? ¿només les dones han
d'estar en els col·lectius de defensa de la seva lluita? ¿són els immigrants en
el nostre país els que han d'actuar? ¿hem de donar suport al desenvolupament
“en origen”? ... 

- Vigència de la crítica de l'Estat i defensa dels serveis públics (debat de
defensa sindical i d'aprofundiment ideològic) 
        
El liberalisme està privatitzant els serveis públics, defensar el seu
manteniment és defensar qualitat de servei i llocs de treball. És a més
defensar la universalitat de la seva prestació, els nivells de seguretat
laboral, frenar la precarietat,... L'anarquisme va considerar sempre a l'Estat
com un enemic al que destruir; l'anarcosindicalisme inicial també: ¿estem avui
fluixos ideològicament al demanar que es preservin els serveis públics en mans
de l'Estat? ¿és només una estratègia temporal perquè després passin a les 
mans
de tots? ¿defensar avui a l'Estat és defensar la propietat col·lectiva que
abans no existia enfront de la privada? ¿n'hi ha prou amb aconseguir que un
servei públic quedi en mans de l'Estat perquè realment tingui un ús social
positiu o cal reivindicar més? ¿la Sanitat Pública ha de ser només el
repartiment accessible de medicaments o cal retornar a una 
medicina “natural”?
¿el ferrocarril ha de ser públic o ha de tornar a arribar a llogarets gairebé
perduts perquè gairebé tots tinguem possibilitat d'accés físic? ¿el metre de
les ciutats, a l'ésser públic, ha de ser gratuït? ¿és mentida que alguna cosa
que vam pagar via impostos sigui gratuït? ¿l'escola ha d'educar, formar,
guardar, ... sota quins Plans? 

- Construcció de l'alternativa sindical en el camí de la construcció d'un nou
marc de relacions i drets socials i laborals. 
        
En el món del treball venim sofrint la política de pactes que el liberalisme ha
imposat i que les centrals amb més afiliació han acceptat gustosament per a
tenir la seva quota de poder. Les veus discrepantes s'agrupen en diverses
organitzacions sindicals que combaten, a vegades només a nivell de centre de
treball o empresa, a vegades a nivell territorial o sectorial o en col·lectius
crítics dintre de les centrals majoritàries. A nivell de tot l'Estat espanyol i
tots els sectors som l'única oposició real a aquest model. ¿Podem treballar
junts? ¿Podem actuar junts puntualment? ¿Hem de fer-ho? ¿On estan els 
mínims de
coincidència i on els límits de futur? 

- Superació dels “ismes” en el procés de construcció social d'una nova societat

        
Anarquisme, anarcosindicalisme, marxisme, leninisme, feminisme, 
ecologisme,...
tots els grans “ismes” del segle XIX i alguns del XX han anat caient o s'han
obert a modificacions substancials; antiautoritarisme, anticapitalisme,
federalisme, ... altres conceptes d'idea política útil per a diversos corrents
recuperen centralidad o cauen en desús; globalització (o anti), feminització,
lluita contra les desigualtats, pels drets humans, ... marquen noves pautes en
el procés de lluita social. Darrere de tot això hi ha una lluita frontal contra
l'autoritat imposada i contra el liberalisme polític i econòmic; també està el
naixement de nous grups, processos, formes de treballar o la recuperació de
parts de les velles idees. En qualsevol cas sembla que l'estructura forçosament
verticalista de gairebé totes les noves organitzacions ha caigut i s'imposa el
treball horitzontal, en xarxa, els moviments, ... La recuperació / renovació /
reformulación de les "velles” estratègies i estructures organitzatives té un
pes fonamental en tot això al costat de l'ús (on és possible) de les noves
comunicacions informàtiques. ¿Han desaparegut les sigles, les organitzacions
clàssiques? ¿només les associacions temporals d'individus, els moviments 
tenen
futur? ¿per a construir un nou model de societat cal arrasar amb tot i 
començar
de zero? ¿es poden aprofitar les millors parts de cada idea per a formar una
nova? ¿el model anarcosindicalista és referència per la seva versatilitat i la
seva llibertat? 

- Estratègies de violència/no violència en els processos reivindicatius i
transformadors. 
        
La desobediència civil com estratègia. La legitimitat de la violència. ¿contra
les persones? ¿contra la propietat privada? ¿com autodefensa? ¿no future? ¿té
més efectivitat una manifestació massiva que trencar aparadors? ¿no es poden
barrejar els actes no violents i els violents en un mateix escenari? ¿només la
destrucció permet la reconstrucció sobre bases noves? ¿és el lent, paulatí i
progressiu procés de formació de consciència en els oprimits el que realment
engendrarà un món nou? Thoreau va escriure i va exercir la desobediència civil
en els EUA ¿és una estratègia suficient per si mateixa? ¿només ha de ser
pacífica? ¿qüestiona al sistema negar-se a anar a la mili o a pagar els
impostos o a acatar les lleis que vulnerin els nostres drets? ¿és desobediència
trencar els vidres d'una ETT? 

- Manipulació de la informació en els mitjans de comunicació (premsa, ràdio,
televisió, ...) 
        
¿Què dir aquí que no s'hagi dit ja?. ¿A qui serveix “El País” o “El Mundo” o
qualsevol publicació de partit o sindicat? ¿Perquè la guerra de xifres en les
manis? ¿A qui serveix la televisió pública? ¿i la privada? ¿Són les Ràdios
Lliures l'únic forat sense contaminar en el món de la informació? ¿Ho és
indymedia o a-infos? ¿Què és l'objectivitat i què és la veracitat? ¿Com s'usen
els llenguatges (escrits, imatges, ...) en cada mitjà? ¿tenim, podem, capacitat
o obligació de construir mitjans lliures? ¿no serà mai possible? 

Aquests són els temes inicialment oberts (es poden ampliar a un parell més) i
aquests els interrogants inicials proposats per a obrir el debat. 
        
Facilitaré almenys un parell de textos per a cadascun d'ells, enviant-los a les
Federacions Locals amb la major antelació possible a la realització de les
jornades. 
        
No són unes jornades per a prendre acords, sinó per a enriquir-se amb el 
debat.
Tampoc són per a filosofar sense cap finalitat, sinó per a compartir les
opinions i fer-les extensibles. 
        
Esperant que el programa us resulti atractiu quedo, com sempre, a l'espera de
qualsevol suggeriment. 
        
Per a formalitzar les inscripcions heu de dirigir un correu electrònic a 
sp -f.internacional@cgt.es 
o fax al 914453132 assenyalant el vostre nom, sindicat i telèfon, mail o fax de
contacte. 

Salut. 
Àngel Bosqued. Secretari Relacions Internacionals i Formació. Comitè
Confederal. CGT 

************************************************************
**************


AUGMENTA UN 17% EL NOMBRE D'ACCIDENTS LABORALS MORTALS EN EL
PRIMER SEMESTRE DE 2002 A L'ESTAT ESPANYOL 

        
El nombre de morts en accidents laborals va créixer el 17% en el primer
semestre de 2002 en ralación amb el mateix període de 2001, una estadística 
que
ve a reflectir clarament la passivitat del govern i la patronal en la lluita
contra la sinistralitat laboral. Les defuncions en aquest semestre han estat
397, 60 més que el primer semestre de l'any passat. 
        
Els principals increments d'accidents mortals s'han donat en els sectors de
serveis (30,6%) i construcció (13,4%), sectors on la precarietat laboral té
gran incidència, i en la indústria, on l'increment ha estat del 15,7%. 
        
Enfront de l'increment d'accidents mortals, el total d'accidents amb baixa va
experimentar un lleuger descens, encara que els accidents greus van tenir un
lleuger increment. 
        
Des dels sindicats, davant aquestes xifres, s'ha tornat a exigir el compliment
de la normativa de prevenció de riscos laborals, que s'actui de forma
contundent contra les empreses que la incompleixin, i que es controli i limiti
considerablement la subcontractació i el treball temporal com importants
fomentadores de la sinistralitat laboral.

 *****************************************************
*******************


ES PREPARA UNA TARDOR CALENTA EN L'ENSENYAMENT DESPRÉS DE 
L'APROVACIÓ DE LA LLEI DE QUALITAT 

        
El 26 de juliol el govern del PP va aprovar la Llei de Qualitat de
l'Ensenyament, llei que ha suscitat el rebuig dels sindicats d'ensenyament, de
les associacions d'estudiants i d'importants sectors de la societat. 
        
A falta de concretar el calendari definitiu, una sèrie de sindicats i
associacions, entre elles la CGT, estan preparant un llistat d'actes i
mobilitzacions que inclourà vagues i manifestacions per als mesos d'octubre i
novembre, en protesta per aquesta llei i per la prepotència del govern. 

********************************************************
**************
 

SOLIDARITAT AMB ELS TREBALLADORS DE SMATSA (SABADELL) PER UN 
CONVENI DIGNE 

        
Des de la Confederació General del Treball (CGT) volem fer una crida a la
solidaritat dels treballadors i treballadores i del conjunt de la ciutadania de
la nostra ciutat davant la greu situació que es viu en l'empresa Serveis Medi
Ambient (SMATSA), concessionària de l'Ajuntament per als serveis de neteja
viària, recollida selectiva i d'escombraries de Sabadell. 
        
Aquesta empresa, en agraïment a l'ampliació per 10 anys de la seva contracta,
planteja una retallada brutal dels drets de la seva plantilla formada per més
de 250 treballadors/es. Aprofitant com excusa la introducció dels camions de
càrrega lateral, la direcció de SMATSA vol augmentar els seus beneficis
aplicant un sistema rotatiu de festius que redueix els caps de setmana lliures
amb pràcticament la mateixa jornada laboral, ampliant els períodes de 
vacances
a tot l'any i oferint una proposta salarial inacceptable. 
        
Davant d'això els treballadors/es de SMATSA van exigir un increment salarial
del 8% del salari base, un 6% en la resta de conceptes, pujades en quantitats
específiques en l'ajuda escolar i en el Fons Social, equiparació social de tots
els serveis en les millors condicions implantades, increment de les baixes al
100% en tots els supòsits i reducció de jornada a 35 hores setmanals. 
        
Des de CGT també volem denunciar la campanya d'intoxicació de l'opinió 
pública
organitzada per la direcció de SMATSA mitjançant anuncis en la premsa, així 
com
el lamentable paper de l'Ajuntament governat suposadament des de l'esquerra 
que
permet aquesta situació en una empresa concessionària en comptes de vetllar
pels interessos dels treballadors/es. Esperem que en aquesta ocasió el Sr.
Bustos no utilitzi la policia municipal per a tornar a trencar la mobilització
de la plantilla de SMATSA com ja va fer en la vaga de novembre del 2000. 
        
CGT no tolerarà aquest atac als treballadors/es i amb motiu de la vaga
convocada des del 4 de setembre, coincidint amb la Festa Major, cridem a la
comprensió i la solidaritat. 

Sindicat d'Activitats Diverses CGT de Sabadell · Secció Sindical de SMATSA 

*********************************************************
****************


S.O.S. NETEGES DE L'HOSPITAL RAMON Y CAJAL. EL COMITÈ D'EMPRESA 
ACOMIADAT, EN VAGA DE FAM EN DEFENSA DELS DRETS LABORALS, LA 
LLIBERTAT SINDICAL I LA SALUT PUBLICA ENS HAN ACOMIADAT PER 
INTENTAR FER BÉ EL NOSTRE TREBALL, NO PER NEGAR-NOS A FER-LO. 

        
A pesar de no tenir obligació legal, hem acceptat netejar el mobiliari clínic
quirúrgic sense més condició que la dotació de personal, formació i mitjans de
treball necessaris per a garantir que una tasca tan sensible es realitzi de
manera adequada. 
        
El veritable origen del problema comença amb la compra per part de Ferrovial,
de la contracta de neteges Eurolimp, a la qual pertanyem. La irrupció, fa 6
mesos, de Ferrovial suposa l'incompliment sistemàtic del nostre conveni
col·lectiu i la fustigació constant al Comitè d'Empresa. Ens vam veure
obligades a convocar una vaga, que va ser desconvocada gràcies a la 
intervenció
de l'anterior Gerència de l'hospital. El 21 d'abril de 2002, vam subscriure un
acord tripartit entre Ferrovial-Eurolimp, el nostre Comitè d'Empresa i la
direcció del Ramón y Cajal. Els responsables de l'hospital, van comprendre que
la voracitat de Ferrovial generava una alteració constant de l'ordre en
l'hospital, així com una permanent inseguretat laboral, jurídica i sanitària.
L'acord va establir les condicions per a noves contractacions, formació i
terminis perquè el personal de neteges assumís les noves tasques. 
        
Amb la recent arribada d'un nou equip de direcció a l'hospital,
Eurolimp-Ferrovial torna a l'atac. Incompleix els termes de l'acord, no dotant
el personal de neteja suficient per a actuar res més acabar una operació,
provocant amb això constants retards en la neteja de quiròfans. Això és
precisament el que va ocórrer el dia 17 de juny en el quiròfan de 
Traumatología
de la primera planta. Quan el Comitè d'Empresa de Neteges va arribar, havia
passat gairebé una hora sense que l'encarregada de Eurolimp es personés 
amb les
treballadores que devien netejar el mobiliari clinico-quirúrgic. El metge,
assistit de raó va elaborar un informe que, manipulat per Eurolimp, amb la
complicitat de la Direcció de l'hospital, constitueix la base sobre la qual la
contracta de neteges ens acomiada, culpant-nos de fets que, realment, no van
succeir. Fins la data, la Gerència de l'hospital es nega a rebre'ns per a
escoltar la nostra versió dels fets. AIXÒ DEMOSTRA QUE EN AQUEST 
HOSPITAL MANA FERROVIAL. 
        
ENS HEM VIST OBLIGADES A CONVOCAR UNA VAGA, NO NOMÉS COM 
TREBALLADORES, EN DEFENSA DELS NOSTRES DRETS LABORALS I 
SINDICALS, SINÓ TAMBÉ, COM CIUTADANES, EN DEFENSA DE LA SALUT 
PÚBLICA. No obstant això, no podem fer la vaga. Uns serveis
mínims de més del 90% de mitjana, desbordats en la pràctica pels 
encarregats de
Eurolimp, que exerceixen una pressió insoportable sobre moltes companyes,
provoquen situacions constants, no només de llàgrimes d'impotència, sinó 
també,
de companyes amb atacs de nervis que han de ser ateses en urgències. 
Aquesta
actitud despietada i il·legal, fa impossible el dret de vaga. Estem sofrint
molt. Ens estan provocant per a generar incidents que, degudament 
manipulats,
originin més repressió, més acomiadaments. PER AIXÒ, COM ÚLTIM 
RECURS, ENS POSEM EN VAGA DE FAM. 
        
TOT AIXÒ NO SERIA POSSIBLE SENSE LA COMPLICITAT DE LA DIRECCIÓ DE L'HOSPITAL,
convertida en instrument d'una gran empresa privada que, perseguint 
solament
l'augment de productivitat i de beneficis, desconeix els acords col·lectius,
les lleis laborals, i els drets i llibertats democràtiques. Aquest atemptat a
una plantilla de 300 treballadores i als seus representants sindicals, resumeix
una realitat que estan patint milions de treballadors en aquests moments.
Qualsevol resistència social als abusos que generen les polítiques de
privatització i precarización de les administracions del Partit Popular, ha de
ser eliminada. ¿Quina classe de democràcia és la que permet que aquesta
privació dels drets socials i de les llibertats polítiques es produeixi
impunement? 
        
FEM UNA CRIDA A TOTS ELS ESTAMENTS DE L'HOSPITAL, AIXÍ COM ALS 
MALALTS,
FAMILIARS I VISITANTS PERQUÈ COMPRENGUIN LA JUSTÍCIA DE LES 
NOSTRES RAONS. 
        
DEMANEM SOCORS ALS MOVIMENTS SOCIALS, LES ORGANITZACIONS 
D'ESQUERRA I AL POBLE
DE MADRID. 
        
ACUDEIX A VISITAR DURANT LES 24 HORES DEL DIA A LES COMPANYES EN VAGA DE FAM.
COMUNICA LA TEVA PROTESTA PER FAX O CORREU ELECTRÒNIC A: 
Director Gerent de l'Hospital Ramón y Cajal: Julián Pérez Gil 
Email: gencia@hrc.insalud.es 
Director de Gestió de l'Hospital Ramón y Cajal: 
Fax 913368079 
FERROVIAL: email: jforonda@ferrovial.es. Fax: 915862619 
EUROLIMP: fax: 914169823. 

PEL RESTABLIMENT DELS DRETS I LLIBERTATS VULNERATS. JA N'HI HA PROU DE
PRIVATITZACIONS I PRECARIETAT READMISSIÓ IMMEDIATA DELS ACOMIADATS. 

Madrid 25 de Juliol de 2002 
Comitè d'Empresa de neteges de l'Hospital Ramón y Cajal 


COMUNICAT 7è. DIA DE VAGA. 5è. DE VAGA DE FAM/ FULLA Nº 5 
        
Els incidents del dia 17 de Juny en el quiròfan de traumatología de la primera
planta, utilitzats com justificació del nostre acomiadament, no van ser un fet
aïllat. Les treballadores de la neteja vam dur mesos rebent la justa indignació
de metges, enferm@s i familiars, pels retards en la neteja dels quiròfans. No
obstant això, la veritable causa d'aquests problemes, és l'incompliment de la
contracta Ferrovial-Eurolimp de les seves obligacions d'incorporar i formar el
personal adequat per a la neteja del mobiliari clínic quirúrgic. 
        
Dels informes elaborats sobre aquests successos, no es dedueixen en absolut les
acusacions que s'han abocat sobre nosaltres. El Gerent de l'Hospital, Julián
Pérez Gil, va canviant les causes del nostre acomiadament, segons aquests
testimonis van, a poc a poc, negant l'abús que s'ha fet del seu testimoniatge.
Mentre Ferrovial-Eurolimp, veritable culpable d'aquests desordres, roman
còmodament en l'ombra, Julián Pérez, que encara no s'ha dignat rebre'ns per a
escoltar la nostra versió dels fets, li fa el treball brut, gastant-se davant
l'opinió pública. 
        
Ens han provocat per a anar a la vaga i ens esperaven amb una vaga impossible,
amb mínims de més del 90% i constants coaccions sobre les treballadores. Ens
han empès a accions desesperades per a seguir acomiadant i acabar d'una vegada
per sempre. Estem pagant un alt preu. Sabem que la Comunitat de Madrid és avui
avantguarda de les polítiques del Partit Popular en la privatització de la
Sanitat Pública. El Cèntim Sanitari de les gasolines a partir de l'un d'Agost
servirà, sobretot, per a greixar el trasllat de la tutela de la salut
ciutadana, des de les institucions públiques a les empreses privades. 
        
Després de tot el que estem passant ens preguntem ¿ Per què tanta ferotgia
contra nosaltres?. Sempre hem complert amb les nostres obligacions. Ens hem
defensat dels abusos de la contracta sense perdre de vista els drets dels
altres estaments de l'hospital, de malalts i familiars. Hem unit la defensa
dels nostres drets laborals incomplits, amb la defensa de la llibertat sindical
i amb la defensa de la salut, que són de tots. Se'ns ha intentat presentar com
un col·lectiu que només té en compte els seus interessos egoistes, quan
realment no és així. El nostre problema és que l'ALIANÇA PER LA PRIVATITZACIÓ
entre Ferrovial i la Direcció de l'hospital, no tolera un col·lectiu íntegre
que sofreix, denúncia i s'oposa a tantes irregularitats. No accepten més
llibertat que la llibertat del capital privat per a folrar-se, duent-se per
davant els drets i llibertats que faci falta. 
        
Per això ens fan el que ens fan: han incomplit el conveni col·lectiu i l'acord
tripartito (contracta-comitè-hospital), han donat una imatge distorsionada de
nosaltres per a enfrontar-nos amb alguns estaments, ens han convertit en el boc
expiatori dels seus maquinaciones, han fet impossible el nostre dret a la
representació sindical i a la vaga. Han acomiadat al nostre comitè d'empresa
amb acusacions prefabricades i calumniosas. Han violat els nostres drets i ens
han impedit defensar-los per procediments democràtics. 
        
Per això, com fan les persones privades de llibertat, per a defensar la nostra
causa, ens vam agredir a nosaltres mateixes posant-nos en vaga de fam. Mai
haguéssim imaginat haver d'arribar a això. Veure'ns en els mitjans de
comunicació, sotmetre a les nostres famílies a aquesta prova, veure a algunes
companyes en vaga de fam ingressades en urgències. No obstant això, el nostre
sofriment individual es converteix en força col·lectiva. Els nostres dubtes i
pors es converteixen en defensa ferm dels nostres drets i llibertats. La nostra
solitud, a pesar de l'espès silenci còmplice d'alguns, genera un suport de
moltes persones que reconeixen en nosaltres el que els estan fent a elles,
impunement, cada dia.
        
NECESSITEM AJUDA. Demanem solidaritat a les persones amants de la llibertat i
el diàleg com forma de resoldre els conflictes, a tots els estaments de
l'hospital, als moviments socials, les organitzacions d'esquerra i al poble de
Madrid. 
        
VISITA A LES COMPANYES EN VAGA DE FAM EN EL VESTÍBUL DE L'HOSPITAL. SUMA'T A LA
VAGA DE FAM. 
        
Agraïm a l'Associació en Defensa de la Sanitat Pública, a Esquerra Unida de
Madrid, i a la C.G.T de l'hospital, així com a nombrosos col·lectius, les
mostres de solidaritat i suport. 

PEL RESTABLIMENT DELS DRETS I LLIBERTATS VULNERATS. 
JA N'HI HA PROU DE PRIVATITZACIONS I PRECARIETAT. 
EN DEFENSA DE LA SANITAT PÚBLICA. 
READMISSIÓ IMMEDIATA DELS ACOMIADATS. 

Madrid 29 de Julio de 2002 
Comitè d'empresa de neteges de l'Hospital Ramón y Cajal 

*************************************************************************


LA CGT NO SIGNA L'ACORD DE GESTIÓ DE LES AUTOPISTES DE CATALUNYA

        
La Confederació General del Treball (CGT), sindicat participant al Grup de
Treball de Reordenació dels Peatges de Catalunya des del seu origen, va decidir
no signar l’acord sobre el Model de Gestió de Vies d’Altes Prestacions que s’ha
presentat aquesta setmana.

        
La CGT, única entitat que es va negar a signar aquest acord, participa al grup
de treball en la seva condició de sindicat majoritari al Comitè d’empresa
d’AUTEMA (Autopistes Terrassa –Manresa) i ha apostat, des de l’inici, per
abandonar la cultura de les subvencions, per revisar els temps de concessió,
per constituir un ens públic o semipúblic pel manteniment i la gestió de les
autopistes, per establir un preu polític per a tota la xarxa d’autopistes i per
mantenir la clàusula social dels treballadors del sector, tal i com va palesar
en les propostes que va presentar en aquest grup de treball. 
        
Per contra, la CGT creu que el document aquesta setmana aposta per la cultura
de la continuïtat i només s’entén des del punt de vista polític com una nova
manera d’excusar-se en el Govern de Madrid per evidenciar la manca d’un model
propi d’autogestió en el tema dels peatges i autopistes catalans. 
        
La CGT està convençuda que el Govern de l’Estat rebutjarà la proposta i això
servirà com a excusa per al Grup de Treball per tancar la carpeta de propostes
i mantenir les coses com estan. Sobre els quatre punts aprovats per el Grup de
Treball, la CGT opina: 
        
1. Sobre el restabliment dels peatges de manera que els usuaris no notin
l’increment de l’IVA en virtut de l’execució de la sentència del Tribunal de la
Unió Europea sobre el tipus d’IVA. El model que es busca està basat en la
cultura de la subvenció, sigui autonòmica sigui estatal. D’aquesta manera,
tothom paga la rebaixa dels peatges a canvi de qui utilitza el servei. Es dona
la paradoxa que la població sense carnet de conduir acabarà pagant per uns
peatges que no utilitza, sense cap cost per a les grans empreses
concessionàries que cobraran el diferencial a anys vençuts sense cap reducció
dels seus beneficis multimilionaris. 

2. Sobre l’estudi d’un nou model de gestió d’infrastructures d’altes
prestacions, homogeni i harmònic en el conjunt de l’Estat i Catalunya. En
aquest punt s’intenta seguir la màxima de que si Catalunya paga peatges, que
l’Estat espanyol també els pagui, en comptes de començar aquest model rescatant
peatges catalans i intentant que la situació dels peatges de les autopistes
catalanes vagin reduint-se fins l’equiparació amb el model estatal d’autovies.
Aquí, la Generalitat de Catalunya te competència sobre diversos trams
d’autopistes i s’excusa amb la dinàmica estatal per no executar competències
que depenen de la mateixa Generalitat. Creiem que el model ha de ser el
d’unificació de les competències sobre autopistes desenvolupant el grau
d’autonomia que el Govern català hauria de tenir en aquesta matèria i podent,
gradualment, fer efectiva la reducció o anul·lació de peatges. 

3. Sobre la constitució d’un Fons de Transició a càrrec dels impostos sobre els
usuaris i les concessionàries, complementat per aportacions de les Comunitats
Autònomes amb càrrec als seus pressupostos. A més de significar un dels majors
lobbyes econòmics del País, aquesta proposta va en el camí de retornar a les
concessionàries d’autopistes els seus impostos recaptats en forma d’inversió, a
més de aconseguir inversions de les Comunitats Autònomes amb càrrecs als
pressupostos, sense exigir a les mateixes concessionàries cap esforç econòmic
per part seva. 

4. Sobre la concreció, per part de les concessionàries, de les actuacions que
pensen dur a terme un cop definit el model. En aquest punt només es parla de
suggeriments, mentre que en els altres tot eren obligacions. Els principals
interessats a millorar els serveis i els peatges haurien de ser les pròpies
concessionàries, així funcionen les coses en qualsevol empresa. L’única
explicació a que això no sigui així és la important capacitat monopolística
d’aquestes empreses que s’aprofiten, i potencien, la manca d’inversió en alguns
trams de la xarxa viària lliure de peatges (Manresa –Terrassa, Manresa –Abrera,
Igualada –Cervera,...). En alguns casos s’ha arribat a suggerir els passis
gratuïts per als veïns d’una zona que haurien de portar en el cotxe un Teletac
de la Caixa de Pensions de Catalunya, quan, curiosament, aquesta entitat
bancària és la màxima accionista de la concessionària en qüestió i el Teletac
podria ser, fàcilment, municipal. 

       
La CGT lamenta que el grup de treball creat amb la intenció de millorar
l’estructura viària de les vies d’altes prestacions es conformi amb un document
que no s’aprovarà en el Govern de l’Estat i no adopti mesures de caire
autonòmic, que són possibles sense la decisió estatal i que es podrien aplicar
sense passar per Madrid. Així mateix, la CGT també lamenta la complicitat, per
activa o per passiva, d’entitats cíviques, partits polítics i sindicats, amb
els organismes empresarials. 

Manresa, a 26 de juliol de 2002 

************************************************************************


ECOLOGISTES EN ACCIÓ EXIGEIX LA PARALITZACIÓ DEL TRANSVASAMENT JÚCAR-VINALOPÓ 

        
La necessitat de redactar un nou projecte per al transvasament Júcar-Vinalopó,
amb l'excepció del primer tram d'impulsió, ja licitat i adjudicat, ha dut a la
Direcció General d'Obres Hidràuliques del Ministeri de Medi Ambient a
sol·licitar informe urgent d'afecció ambiental, d'aquest nou projecte, a la
Direcció General de Conservació de la Naturalesa del mateix Ministeri. Aquest
informe pretén ser utilitzat pel govern espanyol per a acompanyar a la
sol·licitud de cofinançament comunitari per a aquest projecte. 
        
Ecologistes en Acció considera un veritable escàndol que aquest tràmit
necessari de l'estudi de les afeccions mediambientals del nou projecte
pretengui ser realitzat, amb un sospitós secretisme en l'interior del Ministeri
de Medi ambient, sense sotmetre el projecte a la redacció d'un veritable Estudi
d'Impacte Ambiental i el seu posterior període d'exposició pública. 
        
Ecologistes en Acció recorda que l'Estudi d'Impacte Ambiental del primer
projecte va rebre no menys de quinze mil al·legacions, tant de la ribera
valenciana del Júcar com dels pobles de la Serra del Caroche i fins i tot de
comarques d'Alacant, directament afectats per les obres previstes. El rebuig
provocat per aquest projecte, des d'aleshores no ha fet més que créixer davant
les declaracions del passat mes de maig del President de la Confederació
Hidrogràfica del Júcar, J.M. Aragonés, en el sentit que per a aquest
transvasament "compten també amb les aigües dels acuífers" en una clara
al·lusió als acuífers de l'interior valencià, de la Serra del Caroche. Unes
declaracions que són un veritable reconeixement de l'absència d'aigües
trasvasables en el riu Júcar, pretesa finalitat d'aquest projecte.  Ecologistes
en Acció vol igualment cridar l'atenció sobre el veritable sentit dels
reiterats anuncis de "col·locació de la primera pedra" d'aquest absurd projecte
per part del Ministeri de Medi Ambient i autoritats valencianes. Davant
l'evidència que el govern espanyol encara no ha sol·licitat cofinançament per a
aquest transvasament a la Unió Europea, qualsevol possible inici de les obres,
si més no anecdòtic, duria a la Unió Europea a rebutjar el cofinançament de
l'obra atès que no és política comunitària concedir fons per a obres ja
iniciades i sense que hagi existit sol·licitud prèvia d'ajuda. De fet, en
aquests moments, ni tan sols existeix projecte aprovat per a la major part del
traçat del transvasament del Júcar al Vinalopó, ni per a la presa de San Diego
a Villena, punt final de la conducció.    Ecologistes en Acció valora aquests
desacreditats anuncis d'inici d'obres com un acte propagandístic destinat a les
comarques alacantines a les quals es manté enganyades sobra els grans problemes
que acompanyen a aquest projecte i les denúncies contra el mateix, en fase
d'estudi en els serveis de la Comissió Europea. 
        
La possible negativa del MIMAM d'exigir la redacció de l'Estudi d'Impacte
Ambiental del nou projecte i la seva exposició pública, serien objecte de nova
denúncia davant la Comissió Europea per part d'Ecologistes en Acció. 
http://www.ecologistasenaccion.org/ 

************************************************************************


ALTEDICIONES, XARXA DE SUPORT MUTU ENTRE PROJECTES EDITORIALS ALTERNATIUS 
        
        
Altediciones va néixer al març del 2001 durant una trobada
d'editors/distribuïdores realitzada a Logronyo. Al febrer del 2002, durant la
Mostra del Llibre Anarquista celebrada a València, va tenir lloc la segona
trobada de la xarxa, de la qual formen part, entre altres, Virus Editorial,
Traficantes de Sueños, DDT, Octaedro, Alikornio, Mala Raza, Al Margen,
Maldeojo, Literatura Gris, etc. A continuació el text de presentació que
acompanya al primer tríptic amb un llistat de llibres editats per col·lectius
de la xarxa. 
        
        Altediciones som una xarxa de suport mutu entre projectes editorials de
diferents procedències geogràfiques i teòriques però unides per un propòsit
comú: procurar la difusió d'anàlisi, testimoniatges i creacions concebuts com
una crítica pràctica al statuts quo que patim. 
        
A diferència d'altres experiments editorials, marcats per un oportunisme
mercantilista que els duu a publicar textos contraris a les seves formes
quotidianes d'actuació, les distintes iniciatives que aquí ens vam englobar vam
sorgir des de les pròpies files de la dissidència social i cultural, i ha estat
el trajecte de les seves lluites en el qual ens hem conegut i en el qual ha
anat creixent la nostra afinitat.         Des de les diverses possibilitats
organitzatives (projectes militants, professionals o amateurs) les nostres
edicions volen entrar en conflicte tant amb les lògiques que regeixen les
relacions socials vigents, com proposar altres diferents i enfrontades a les
primeres, mitjançant la difusió de testimoniatges de les lluites pretèrites o
immediates, de la publicació d'anàlisis teòriques que aprofondeixin en els
debats i la seva comprensió, així com mitjançant l'edició de creacions que el
seu delecti ens situa fora de la lògica d'un art mercantilitzat. 
        
Tots els formats són vàlids, des del fullet anticopyright fins el llibre
tradicional, i entre nosaltres cap qualsevol que, des d'una pràctica de
confrontació, se situï fora de les maneres que imposa el mercat de la cultura. 
        
El nostre primer projecte comú ha estat la realització d'una pàgina web
conjunta www.altediciones.com on pots conèixer la totalitat de les nostres
edicions, així com adquirir-les o utilitzar el seu punt de documentació. Les
nostres publicacions les pots trobar en les xarxes de distribució alternativa o
en diverses llibreries. D'altra banda, no dubtis en posar-te en contacte. 


*************************************************************************


RÀDIO RESISTÈNCIA (MADRID) TORNA A OCUPAR EL SEU LLOC EN EL DIAL 

        
Des del diumenge 28 de juliol ¡torna a sonar RÀDIO RESISTÈNCIA en bona part de
Madrid en el seu 101 de la FM! (a més amb la nostra flamant emissió
informatitzada, gràcies a l'estupend programa linuxero de l'amic Fernando de
Ràdio Jabato, ¡monstre!). 
        
L'EMISSORA COMERCIAL PIRATA CADENA MAX HA DEIXAT D'EMETRE EN EL 101 DE LA FM
freqüència que va envair al gener d'aquest any i en la qual RR duu funcionant
des de les seves primeres emissions en 1998 . 
        
¿Victòria de Ràdio Resistència i de la gent solidària? ¿Ajustaments en
l'emissió o problemes tècnics dels invasors de la Cadena Max Mafiosa? A hores
d'ara no ho sabem, però és un gust tornar a escoltar a l'emissora libertaria de
Madrid. 
        
Proposem aprofitar aquest moment i donar-los una bona brasa durant tota la
setmana que ve PERQUÈ NO TORNIN A ENVAIR EL 101 DE LA FM. ¡¡¡Que no se'ls
ocorri!!! 
        
Així que per terra, mar, aire i internet us vam convidar una setmana massiva de
boicot a la Cadena Max: 
En els telèfons de l'emissora: 91 486 14 13 91 486 14 09 (marcant abans 067 no
poden veure des de quin nombre els flames) 
En el fax: 91 643 37 91 
A internet i des de l'Estat Español pots enviar faxos gratis des de 
http://www.navegalia.com/portal/ofiweb/fax/ 
En el seu xat d'internet:
http://www.irc-hispano.org/demochat/canal.html?ca=cadenamax 
En els seus correus electrònics: 
director@cadenamax.com 
andres@cadenamax.com 
comercial@cadenamax.com 
administracion@cadenamax.com 
programas@cadenamax.com 
webmaster@cadenamax.com 
programacion@cadenamax.com 

Mai MAX en el 101 FM 
RADIO RESISTENCIA RESISTEIX 
Per cert, si vius a Madrid, aprofita per a escoltar-nos. 

Fractura de Radio contra el control de pensament 
www.fractura.cjb.net 
fractura@madrid.com 
Radio Resistencia 101 FM emissora libertària de Madrid 
www.radioresistencia.cjb.net 
resistencia@madrid.com 

***********************************************************************
 

1000 PERSONES DESPLEGUEN MOSAIC OKUPA A L'ESTADI OLÍMPIC I DOS ACTIVISTES ES
PENGEN A L'ESCENARI 

En el 10è aniversari dels Jocs Olímpics i la presentació del Fòrum 2004 

1.000 persones aixequen un mosaic okupa a l'Estadi Olímpic 

        
Un mosaic gegant integrat per 1.000 cartolines DIN A1 amb el símbol del
moviment okupa ha estat desplegat en les grades del Estadi Olímpic en el decurs
de la celebració institucional del 10è aniversari dels Jocs Olímpics i la
presentació del Fòrum 2004. 
       
L'acció organitzada pel moviment okupa s'ha produit poc després de que Jordi
Pujol i Joan Clos prenguessin la paraula. Després de l'encesa de bengales, el
logotip del moviment okupa -prop de 500 metres quadrats- s'ha fet visible
davant de la tribuna. L'acció, que ha durat més de cinc minuts, ha fet visible
a tot l'Estadi Olímpic el símbol del moviment okupa. 
        
El desplegament del macromosaic s'ha realitzat per denunciar la repressió
policial que va acompanyar els Jocs Olímpics de 1992 i per denunciar els
processos especulatius i financers que van caracterizar tant les olimpíades com
el projecte de "l'operació Fòrum 2004", ambn la careta de falsos continguts
étics i socials. En tots dos casos, l'especulació i l'urbanisme "postmodern"
han vingut confrontats directament a les necessitats socials, han fet crèixer
les desigualtats socials i territorials, han empitjorat geometricament les
condicions de vida i augmentat els procesos d'exclusió social i marginació i
han revifat la "bombolla financera i inversionista" que tornarà a fer més rics
als rics i més pobres als pobres. El Fòrum 2004 és l'acceleració de la GRAN i
FASTUOSA BARCELONA, plena de coses per fora i buida per dins. 
        
El Forum 2004 enlluerna els megaprojectes firmats per arquitectes de prestigi,
i només fomenta els projectes de gran finançament que beneficien el gran
capital i grans promotors inmobiliaris, que van el negoci a costa del dret a
viure dignament. El matexi projecte amaga la Barcelona que no es veu, la de la
manca d'equipaments ()per exemple, l'Ajuntament ven els terrenys de
Renfe-Meridiana a El Corte Inglés), la que necessita més trasnport públic i
gratuit, la ciutat més cara de l'Estat espanyol, la que té 70.000 vivendes
buides i que cada cop mperd més població jove, la ciutat dels 3000 sense
sostre, la dels nens del carrer, la dels immigrants desallotjats a les places
públiques. 
        
30 MINUTS DESPRÉS DOS ACTIVISTES HAN DESPLEGAT DES DEL TRAVESSER DE L'ESCENARI
UNA PANCARTA DE 10 METRES ON S'HI PODIA LLEGIR "1992 REPRESSIÓ, FORUM 2004
ESPECULACIÓ".

NO HI HA REPRESSIO QUE ATURI L'OKUPACIÓ. 

1992 Repressió 
2004 Especulació 

*************************************************************************


EL ALCA INTENTA CONSOLIDAR EL MODEL DEPENENT I EMPOBRECEDOR PER A AMÈRICA
LLATINA 

        
El ALCA, és el Area de Lliure Comerç de les Amèriques, sota l'innocent nom del
qual, es desenvolupa un projecte estratègic de recolonització i absorció
d'Amèrica Llatina i el Carib. La idea va néixer al juny de 1990 sota la
presidència de George Bush pare. Es va presentar com la proposta per a crear
una zona de lliure comerç que anés des de Alaska fins Terra del Foc. En aquell
moment es va presentar amb tres objectius: augmentar el comerç en l'hemisferi,
incrementar les inversions nord-americanes al sud del Riu Gran i reduir el
deute extern llatinoamericana. Els països devien complir dues condicions per a
accedir a les negociacions: el compromís d'alliberament del comerç d'Amèrica
Llatina i la reforma de l'Estat. 
       
A la Cimera de les Amèriques que convoca el president Clinton al desembre 1994,
aconsegueix el compromís de 34 presidents de països del continent per a iniciar
les negociacions. No estava Fidel Castro, ja que Cuba òbviament no participa
d'aquest projecte d'annexió. Es fixa un calendari de reunions de presidents, de
cancellers i de comissions de treball. Queda per davant que el primer de
novembre pròxim Brasil i Estats Units assumeixin presidència conjunta del ALCA
fins el 31 de desembre de 2004. Al gener del 2005 deurien estar acabades totes
les negociacions i signats els acords, per a ser elevats a ratificació dels
parlaments dels països involucrats. Finalment, al desembre del 2005, els acords
deurien estar ratificats pels Parlaments perquè ­com límit- l'últim dia
d'aquest any el ALCA comenci a funcionar. 

El govern de Bush fica pressa 
       
El govern nord-americà ha intentat accelerar els terminis, i pretenia que fos
l'any 2003 el de vigència plena del ALCA. Va trobar la resistència de Brasil,
el govern del qual desitja tenir una posició estratègica més favorable en el
continent abans de la seva aprovació definitiva. Les raons de la premura del
govern Bush són els apetits estratègics del domini nord-americà sobre la regió,
en la seva pugna amb altres centres de poder econòmic i les debilitats de
gairebé tots els governs llatinoamericans que mostren subordinació i fidelitat
als dictats de Washington. 
       
EUA està a les portes de la crisi econòmica de major potencial destructiu de la
postguerra i vol tenir un alleugeriment comercial amb preferència al seu
capital transnacional. Als Estats Units cauen el PIB i la producció industrial,
augmenten l'atur, el dèficit extern i el pànic; se sumen els escàndols per
fraus comptables en algunes de les mega-empreses producte de fusions dels anys
90. L'última bancarrota, la de WorldCom, és la major fallida empresarial de la
història dels Estats Units. El propi president Bush apareix esquitxat per
alguns dels escàndols-com el de la ENRON, i molts ciutadans nord-americans creu
que menteix quan es refereix a la seva gestió al capdavant de la companyia
petroliera Harken Energy. El vicepresident Dick Cheney hauria tolerat el
maquillatge “comptable” de la petroliera Halliburton mentre va estar al
capdavant de l'empresa. Ara la sensació de vulnerabilitat en la població
nord-americana influeix en tota la seva vida social i en l'economia. En això
col·laboren les gairebé diàries alarmes dels més alts funcionaris del govern
nord-americà sobre eventuals catàstrofes provocades pel terrorisme
“internacional”. 

L'estratègia de la neocolonització 
        
Aquest clima intern i mundial li ha permès expandir la seva estratègia
d'intervenció i control militar en àrees del seu interès en tot el planeta. En
territori llatinoamericà va accelerar la seva intervenció a Colòmbia, la
utilització de la base equatoriana de Manta sobre el Pacífic i eventualment
sobre la resta de la zona Andina. Aquestes qüestions són part d'un tot que
inclou transformar a la resta d'Amèrica en “el pati del darrere” d'Estats Units
en termes econòmics i socials. Per això tracten de convertir l'espai regional
amb el ALCA en vedat exclusiu del capital nord-americà, eliminats els d'origen
europeu i asiàtic, per a explotar força de treball barata, apoderar-se del que
resta per privatitzar i bolcar sobre mercats desprotegits mercaderies i serveis
que destruirien el poc que queda dels febles sistemes de la regió. 
        
Si els pobles llatinoamericans no ho impedeixen, l'ALCA es constituiria així, a
finals del 2005 en la culminació d'un procés de subordinació i annexió dels
països del continent als Estats Units. Per als 224 milions de pobres i 90
milions d'indigents llatinoamericans i caribenys representaria més de la
mateixa política que els va empobrir, per la qual cosa derrotar l'ALCA i crear
simultàniament l'alternativa popular, solidària i antimperialista al model
neoliberal és el gran repte que encara la regió. 

¿Qui, quants saben que és l'ALCA i com incidirà en les seves vides i en el seu
futur? 
        
Els pobles del continent, excepte els seus sectors socials més actius i
compromesos en la defensa de la seva sobirania i autodeterminació, estan al
márgen dels plans que han incubat els seus governants, còmplices de la voluntat
imperial nord-americana. 
        
La societat civil no participa dels complexes tractats de l'ALCA, dels quals
dependran tantes coses del seu futur. Estats Units s'ha negat a la
transparència i a la participació dels directament interessats. Ells
prefereixen negociar entre bastidors amb governants dòcils. I aquests
servilment segueixen avant sense explicar als seus pobles i menys encara,
consultar-los. Gran part de la població llatinoamericana és analfabeta, o semi
analfabeta, milions manquen d'accés a mitjans de comunicació amb algun grau
d'independència. La disponibilitat d'Internet és mínima. Els seus governs
utilitzen els canals oficials per a la prèdica partidària, per a ocultar, per a
enganyar, mai per a informar el que realment succeeix. En això col·labora un
entramat de mitjans de comunicació privats, cada vegada concentrat en menys
mans, que respon als interessos dels grans capitals. Un entramat al servei de
l'estratègia imperial, com va quedar en evidència en la complicitat dels
principals mitjans de comunicació veneçolans en els plans colpistes per a
enderrocar a l'incòmode president Chávez, que més enllà del que pugui resultar
el seu govern, pretén mantenir un criteri independent i compte amb el suport
dels desposseïts del seu país. 

Difusió, suport i solidaritat 
        
Per això és urgent redoblar tots els esforços per difondre el que estan
negociant els presidents a esquena dels seus pobles, en cimeres i reunions de
fotos i somriures, mentre els governants redacten els acords que condemnarien
als pobles del continent a ser mà d'obra barata, factoria de matèries primeres,
a formar part de països virtuals, perquè més que mai haurien alienat la seva
sobirania i el seu avenir independent. 
        
És imprescindible donar suport als moviments i organitzacions socials que
lluiten contra aquests plans que pretenen formalitzar i consolidar la
dependència i l'empobriment dels països llatinoamericans. Cal utilitzar totes
les formes de solidaritat perquè els pobles germans puguin rebutjar aquestes
imposicions i construir les seves pròpies alternatives en l'exercici de la seva
sobirania i autodeterminació. 

Redacció de SERPAL, Servei de Premsa Alternativa. 
23 de juliol de 2002 
serpal@wanadoo.és 

****************************************************************
****************************************************************
****************************************************************


Confederació General del Treball (CGT) 

Realitzat per CGT Reus: baixc-p@cgt.es 

Si no desitges rebre el butlletí, fes-nos-ho saber. 



*******
   ****** Servicio de noticias A-INFOS *****
 Noticias de, y de interés para, anarquistas

-SUSCRIPCIONES: lists@ainfos.ca
-RESPONDER: a-infos-d@ainfos.ca
-AYUDA: a-infos-org@ainfos.ca
-WWW: http://www.ainfos.ca/org
-INFO: http://www.ainfos.ca/org

Para recibir a-infos en un idioma solamente escribir para lists@ainfos.ca
la mensage seguinte:
                                    unsubscribe a-infos
                                    subscribe a-infos-X
con X= ca, ct, pt, en, fr, etc (i.e. el codigo del idioma)




A-Infos
News