A - I n f o s

una agència de notícies multilingüe de i per a anarquistes
News in all languages
Last 30 posts (Homepage) Last two weeks' posts Arxius A-Infos

The last 100 posts, according to language
Castellano_ Català_ Deutsch_ English_ Français_ Italiano_ Português_ Russkyi_ Suomi_ Svenska_ Türkçe_ Altres.llengües

(ct) BUTLLETÍ CONTRAINFORMATIU Nº 57 Pt.II

From CGT Reus <baixc-p@pangea.org>
Date Mon, 1 Jul 2002 06:33:45 -0400 (EDT)


BUTLLETÍ CONTRAINFORMATIU Nº 57
Secretaria de Comunicació del Comitè Confederal de la CGT.
10-06-02.


Continguts:

- DAVANT  L’AVANTPROJECTE DE LLEI D’ESTATUT MARC DEL SISTEMA 
NACIONAL DE SALUT

- REGULACIÓ DE DRETS A CORREUS 
Primeres propostes parcials de la Direcció

- PROJECTE MAKÁ DEL PARAGUAI 

- NOVA MANIFESTACIÓ A TERRASSA CONTRA EL CAMP DE GOLF DE 
TORREBONICA

- ELS GRUPS ECOLOGISTES S’OPOSEN A L’AMPLIACIÓ DE L’ESTACIÓ 
D'ESQUÍ DE BAQUEIRA-BERET

- EL CANAL XERTA-CÀLIG: PRIMER PAS DELS TRANSVASSAMENT DE 
L'EBRE CAP EL SUD?

- CONTRA EL PROJECTE D'INSTAL.LACIÓ D'UNA CENTRAL TÈRMICA DE 
CICLE COMBINAT ALS TERRENYS DE SOLVAY-MARTORELL

- COMUNICAT DE LA PLATAFORMA PER A LA DEFENSA DEL TERRITORI 
DE VANDELLÒS-L'HOSPITALET DE L'INFANT SOBRE L'ESTUDI 
D'IMPACTE AMBIENTAL DEL PROJECTE DE CENTRAL TÈRMICA

- CAN MASDEU RESISTEIX L'ESPIRAL NEOLIBERAL

- REPTES DE LA RESISTENCIA GLOBAL, per Carlos Taibo

-----------------------------------------------

DAVANT DEL AVANTPROJECTE DE LLEI D’ESTATUT MARC DEL 
SISTEMA NACIONAL DE SALUT

Aquest avantprojecte de Llei consta de 96 articles i diverses
disposicions, recollint tant les propostes de les diverses
Conselleries de Sanitat, com alguna de les propostes presentades
en la taula de negociació per CCOO, CSIF, CEMSATSE i UGT, que
com coneixereu pels seus esborranys, eren molt negatives per als
interessos dels treballadors i usuaris del sector.
No es recullen ni les 35 hores setmanals, ni l'equiparació entre
Autonomies, ja que es creen les bases per a legitimar les
enormes diferències salarials i laborals entre Serveis de Salut.

Es crea un Fòrum Marc Estatal en el qual estaran representats
aquells sindicats que hagin obtingut el 10 % o més dels
representants "en el conjunt dels Serveis de Salut", és a dir
els majoritaris limiten la participació de la resta de forces
sindicals.

Es mantenen els Plans d'Ordenació de Recursos Humans

S'estableix com un deure participar i col·laborar en la
consecució dels objectius imposats per l'Administració.

S'estableix l'ordenació del temps de treball en cada centre
sanitari (legitimació 
de les diferències), establint-se la possibilitat de jornades
especials per sobre de les 48 hores /setmana.

Es mantenen els nomenaments eventuals "per a garantir el
funcionament permanent dels centres".

S'estableix la mobilitat forçosa temporal i / o definitiva, fora
de l'àmbit del nomenament (no es garanteix el respecte a la
localitat de destinació) "prèvia resolució motivada" o a través
d'un Pla d'Ordenació de Recursos Humans.

S'introdueixen els nomenaments a temps parcial i els serveis
sota altre règim jurídic (laboralització / privatització).

S'endureix considerablement el règim disciplinari.

SINDICAT D'OFICIS VARIS MADRID SUD-EST -CGT
SECCIO SINDICAL SANITAT 

*********************************************************


REGULACIÓ DE DRETS A CORREUS 
Primeres propostes parcials de la Direcció

Com ja esmentàvem en el nostre últim comunicat, la Direcció de
Correus ha iniciat el tram final de la seva carrera per eliminar
bona part dels drets que fins ara crèiem tenir consolidats. A
pesar que preveiem que la “proposta definitiva” sobre Estatut i
Conveni no es facilitarà fins finals del mes de juliol, per a
CGT és imprescindible que tots/es els treballadors/es coneguem
el procés des del principi. Les primeres propostes de la
Direcció, quan encara no s'ha pronunciat sobre els temes mes
importants (retribucions, posats de treball, negociació
col·lectiva...) ens les ha fet arribar en les taules dels dies 9
i 14 de maig i contenen “perles” com les següents:

1 . Flexibilitat horària, passant el terme mitjà de 37,5 hores 
de còmput 
trisemanal a anual, limitant l'horari de dilluns a divendres a
un màxim de 7 hores (el que augmenta l'horari en dissabtes),
introduint la "jornada partida quan les necessitats del servei
ho requereixin” i la “adaptació a qualsevol incidència que
pogués produir-se” a través del quadre de serveis on figurarà el
“horari que cada treballador/a degui ocupar a cada moment”.
2 . Augment de la repressió mitjançant un nou règim disciplinari
que inclou com faltes greus el no dur l'uniforme o no treure el
rendiment “normal o pactat” (quan no ho considerin falta molt
greu) i del que lleven qualsevol referència a les sancions
als/les caps per no voler donar les ordres per escrit.
3 . Deixadesa total de funcions en l'apartat de salut laboral.
Com  informaran als/les treballadors/es del perill existent en
el seu treball si no existeixen avaluacions inicials de riscos
per llocs?. A més, els reconeixements mèdics, en lloc de servir
per a prevenir futurs accidents i malalties professionals volen
dirigir-los a reprimir l'absentisme
4 . Disminució del diners destinat a acció social per a
destinar-lo a un Pla de Pensions que beneficia al Deustche Bank
i solament a una part de la plantilla.
5 . Uns altres, com cursos obligatoris de formació que poden ser
fora de la jornada laboral per causes justificades o l'augment
de les restriccions per a poder gaudir permisos (distància de
50Km per a poder agafar el permís de 4 dies en els casos de
naixença d'un fill o mort o malaltia de familiar, temps
indispensable per a exàmens finals en lloc d'un dia complet...)

En breu, informarem a tots/es els/les treballadors/es de com és
l'alternativa que hem presentat en les taules “de negociació” i
com creiem que ha de defensar-se per a no anar perdent un
després d'un altre els drets consolidats

En CGT pensem que és un bon moment per a no quedar-nos
callats/es i reivindicar millores en les nostres condicions
laborals que, repercutirien positivament en la prestació d'un
servei públic de qualitat per a tots/es els/les ciutadans/es, i
l'única forma d'aconseguir-lo no passa per pilotejar en reunions
bilaterals fins arribar on vol la Direcció sinó perquè tot el
col·lectiu conegui el que ens estem jugant i estiguem disposat a
defensar aquelles alternatives sindicals que reforcin o millorin
els nostres drets

Sindicat Federal de Correus i Telègrafs de la CGT
federal.cgtcorreos@nodo50.org

********************************************************


PROJECTE MAKÁ DEL PARAGUAI

El Sindicat de Sanitat de la C.G.T. de Màlaga ha assumit un
projecte de suport a la Comunitat Indígena del Maka del
Paraguai. Projecte que hem emmarcat dintre de la Campanya
d'Objecció Fiscal per a aquest any,  esperem el vostre suport.

Tenim obert un compte a UNICAJA, en la sucursal nº 2034.2
(Mercado de la Merced), que el seu numero és
2103.2034.26.0030004376, en suport al projecte Maká del Paraguai
(compres inicials de materials per a la fabricació i distribució
d'artesania de les dones indígenes).

Us fem una exposició de qui són i per què necessiten els Maká
nostre suport solidari:

Els Indígenes de l'ètnia Maká són originaris de la zona del
Chaco Paraguaià. Originalment es dedicaven a la caça, la pesca i
la recol·lecció. Després de la guerra entre Paraguai i Bolívia
van haver d'abandonar les seves terres, ja que les mateixes
havien estat venudes a grans estades.

Després de passejar pel Chaco paraguaià, canviant-se d'un lloc a
l'altre i a fi de preservar la unitat de la comunitat i la seva
cultura, van rebre finalment permís per a romandre en els
voltants del Jardí Botànic de la ciutat capital d'Asunción.

Prop de la ciutat i davant la necessitat de guanyar diners es
van convertir en atracció turística del jardí botànic. Davant
les noves circumstàncies i a fi de mantenir la seva cultura, el
consell d'ancians va optar per potenciar la fabricació i venda
d'artesania com font principal d'ingrés de la comunitat. Així
les dones Maká, seguint les indicacions de les ancianes mestres
van començar a fabricar i a vendre hamaques, flassades, ponxos,
jaquetes, motxilles, etc. els teixits de les quals es fabricaven
artesanament en precaris telers, mantenint els dissenys
ancestrals.

Els Maká van ser traslladats en 1975 a una reserva, a 18 km de
la capital, Asunción on per primera vegada el govern els va
lliurar títols de propietat de les seves terres. Sense cap
infrastructura i construint les seves cases de plàstic, cartró i
fusta es van assentar 250 famílies Maká en les 10 hectàrees de
la reserva. Per l'escassesa de terres, la impossibilitat de
conrear, es va mantenir la fabricació i venda d'artesania com
principal font d'ingrés dels indígenes Maká. Els Maká van
aconseguir lentament, i a pesar de la difícil situació econòmica
del Paraguai en els últims anys, crear una xarxa de distribució
i venda de les seves artesanies.

Amb la inauguració del Centre Comunitari i el taller de dones
que disposa actualment de 4 màquines de cosir i un teler es
presenta la possibilitat de millorar i augmentar la producció de
l'artesania i d'aquesta manera també les condicions de vida dels
indígenes Maká, tenint en compte que fins ara produïa cada
família de manera aïllada en els seus precaris habitatges.

Amb una ajuda inicial per a la compra de material, eines i una
àmplia i dirigida campanya de difusió es convertiria el taller
en una cooperativa, on no només es produiria més i millor, si no
també on les joves indígenes podrien realitzar aprenentatges no
només respecte a la fabricació, si no també quant al maneig de
caixa, comptabilitat, márqueting, etc.

OBJECTIUS:
· Enfortir el treball de les dones. 
· Oferir possibilitat d'aprenentatge per a les joves. 
· Mantenir els coneixements sobre la fabricació ancestral dels
teixits indígenes Maká 
· Augmentar la producció de l'artesania 
· Millorar la xarxa de distribució d'artesania 
· Millorar els ingressos i les condicions de vida de la
comunitat 
· Donar a conèixer la riquesa i la realitat de la cultura
indígena a través d'una àmplia campanya de difusió.

En relació a aquest tema, hem rebut una carta amb data 23 de
maig de 2002 en nom de l'Asociación Patio de Luz i la Comunitat
Indígena Maká, en agraïment pel suport que li estem brindant i
que beneficiaran a tots els integrants de la parcialitat
indígena.

Sindicat de Sanitat de Màlaga de la C.G.T.
C/Madre de Dios23, 3º; 29.012-MÁLAGA. Tlf. 952216886 Fax
952223174

**********************************************************

NOVA MANIFESTACIÓ A TERRASSA CONTRA EL CAMP DE GOLF DE
TORREBONICA

El 26 de maig va tenir lloc a Terrassa una nova mobilització
contra les obres de construcció del camp de golf de Torrebonica.
Unes 3.500 persones es van manifestar per la paralització de les
obres del camp de golf que està construint el Real Club de Golf
El Prat, un projecte que ja duu acumulades, a més de nombroses
activitats de protesta, 23.000 signatures de rebuig, el
posicionament contrari de 170 entitats i col·lectius, i 28
contenciosos administratius.

En la lectura del manifest final després de la manifestació, els
opositors al projecte, qualificat de salvatge atemptat
mediambiental, van remarcar que encara que les obres ja s'han
iniciat continuessin amb a campanya d'oposició, "en defensa de
l'ús públic i no mercantilista dels espais naturals amenaçats
per l'egoisme d'uns pocs", "i en defensa d'un ús racional de
l'aigua" ja que el camp consumirà l'equivalent a una ciutat de
30.000 habitants. També es va criticar durament a l'ajuntament
de Terrassa per permetre la tala il·legal d'arbres que s'ha
produït i se li va exigir que pari immediatament les obres.

Manifest: Atureu les obres del golf!

Amics i amigues. Ciutadans i ciutadanes. Avui ens hem manifestat
amb l'objectiu de denunciar la destrucció salvatge de
Torrebonica i Can Bonvilà per a la construcció d'un camp de
golf. Tres anys després de l'anunci del projecte, ens hi seguim
oposant fermament, aglutinant setmana rera setmana més suport,
més entitats i associacions en la defensa de l'ús públic i no
mercantilista dels espais naturals amenaçats per l'egoisme d'uns
pocs. Seguim oposant-nos al camp de golf donat que defensem amb
fermesa i dignitat tres qüestions que, llastimosament, semblen
haver oblidat els qui diuen representar i defensar els
interessos de la ciutadania.

En primer lloc, defensem l'accés públic i alhora la protecció
dels espais naturals. Aquesta defensa esdevé imprescindible al
Vallès en circumstàncies com les actuals. En els darrers vint
anys, a la comarca s'ha endegat un procés de transformació en
direcció contrària a les formes modernes, avançades i
sostenibles que haurien de prevaldre en el segle XXI. La
continua urbanització del territori, la construcció desmesurada
i irracional de noves autopistes o la proliferació de camps de
golf són les nostres principals amenaces. El camp de golf de
Torrebonica és un exemple més d'aquest model territorial ja
caducat. Amb l'agreujant que representa la privatització d'un
espai natural que "la Caixa" va rebre en donació. Per això,
defensem l'ús públic i la protecció dels espais naturals... diem
no al camp de golf de Torrebonica!.

En segon lloc, defensem també l'ús racional de l'aigua. Als
països de la mediterrània l'aigua és un bé escàs, i per tant cal
utilitzar-la de forma sostenible. Els camps de golf posen en
perill la sostenibilitat de territori malbaratant l'aigua i
contaminant els aqüífers. El camp de golf de Torrebonica tindrà
una despesa equivalent a una ciutat de 30.000 habitants. Per
això, donat que defensem l'ús racional de l'aigua, som
favorables a una nova cultura de l'aigua i contraris al "Plan
Hidrológico Nacional"... diem no al camp de golf de Torrebonica

En tercer lloc, defensem que les administracions públiques
vetllin pels interessos generals de tota la ciutadania, i no pas
pels interessos particulars dels qui més diners i més poder
tenen. En el tema del camp de golf, l'Ajuntament de Terrassa i
la Generalitat de Catalunya no han actuat en tot el procés
seguint aquests criteris bàsics. En primera instància donaren
tots els vist-i-plaus a un projecte absolutament impopular i
rebutjat per més de 170 entitats i 23.000 signatures. I en
segona instància, les administracions públiques han actuat amb
connivència amb el Real Club de Golf del Prat i han permès la
tala il·legal de milers d'arbres, cremes il·legals i la
destrucció de restes arqueològiques així com d'espècies
protegides. Després de les reiterades denúncies de les entitats
ecologistes la Generalitat de Catalunya va reconèixer les tales
il·legals i l'Ajuntament de Terrassa es va veure obligat a
aturar les tales temporalment. Aquesta mesura és del tot
insuficient per garantir la protecció dels milers d'arbres que
el Real Club de Golf del Prat encara pretén talar a Torrebonica
i Can Bonvilà... diem no al camp de golf de Torrebonica.

Finalment, els ciutadans i ciutadanes no podem admetre el que
està passant a Torrebonica i Can Bonvilà ni l'actitud de
l'Ajuntament de Terrassa de permetre al Real Club de Golf del
Prat fer el que vulgui. Per això demanem a l'Ajuntament de
Terrassa que aturi les obres del camp de golf de Torrebonica i
Can Bonvilà.

No al camp de golf!

Entitats Contra el Camp de Golf de Torrebonica i Can Bonvilà.
Terrassa, a 26 de Maig de 2002

***********************************************************

ELS GRUPS ECOLOGISTES S’OPOSEN A L’AMPLIACIÓ DE LA ESTACIÓ
D’ESQUÍ DE BAQUEIRA-BERET

Després que el passat 15 de maig la Comissió Provincial
d'Urbanisme de Lleida va aprovar el pla especial que permetrà a
l'estació d'esquí de Baqueira-Beret (Vall d’Aran) ampliar les
seves pistes cap al veí Vall d'Arreu (Pallars Sobirà), els
col·lectius i organitzacions ecologistes de Catalunya i d'altres
parts de l'Estat espanyol han iniciat una nova campanya
d'oposició al projecte, que causarà un impacte ambiental sever i
destrossarà una vall d'una gran riquesa natural, un dels millor
conservats de tota Europa. Aquesta campanya duu com lema "Salvem
la Vall D'Àrreu d'un projecte especulatiu i corrupte".

Els ecologistes denuncien la connivència entre la Generalitat de
Catalunya i l'empresa Catalana d'Occident promotora del
projecte, i no descarten denunciar a la Generalitat davant la
Fiscalia Anticorrupció al considerar que alguns organismes
autonòmics catalans han pogut falsejar informes i estudis amb la
finalitat de beneficiar a Catalana d'Occident, accionista
majoritària de Baqueira-Beret.

Els col·lectius ecologistes consideren irregular que, per a
escometre l'ampliació, la Generalitat hagi exclòs la futura àrea
esquiable de la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea; també
assenyalen que existeixen altres alternatives econòmiques per a
millorar la vida dels habitants de la zona que no impliquin la
destrucció de l'entorn natural, per a donar suport a la qual
cosa remarquen que l'esquí ha estat desplaçat al tercer lloc per
altres activitats que permeten als seus practicants el contacte
amb la naturalesa, pel que no té sentit augmentar el domini
esquiable al Pirineu.

*************************************************************

EL CANAL XERTA-CÀLIG: PRIMER PAS DELS TRANSVASSAMENT DE L'EBRE
CAP EL SUD?

Sobre la concessió de més de 8 m3/s amb la possible ampliació de
fins a 10 m3/s (i més que en pot portar lo canal), sabent que la
necessitat de reg de les zones del Baix Ebre i Montsià que
suposadament han de regar lo canal és de 2,2 m3/s, considerem
que és totalment incompatible amb la política de la nova cultura
de l'aigua i que no es pot permetre perquè representa la porta
del transvasament previst al PHN. 

El fet de concedir molta més aigua de la necessària només té
sentit si es pensa en lo transvasament d'aigua cap a les zones
turístiques de Castelló, sent per tant una part del
transvasament. Cal recalcar que seran les zones turístiques de
la província de Castelló les que se 'n beneficiaran, i no
l'agricultura, atenent-se al preu de l'aigua. Es veu clar, tal
com des de fa temps hem suposat, que l'agricultura i la pagesia
tradicional és l'excusa del transvasament de manera que que el
tram Xerta-Sénia seria un primer pas d'un posterior allargament
del canal cap al País Valencià.

Per si esta exagerada concessió d'aigua fos poc, les
declaracions del dirigent del PP Alberto Fernández Díaz, dient
que l'aigua aprofitaria lo canal per marxar cap a la província
de Castelló, i les ja massa nombroses declaracions que diversos
polítics han fet als mitjans de comunicació del País Valencià i
Múrcia alegrant-se de que s'hagi donat un pas molt important per
al transvasament de l'Ebre, posen totalment de manifest que lo
transvasament de l'Ebre començarà literalment, quan se facen les
obres de reparació, imminents, del canal Xerta-Càlig (altrament
conegut ara com Xerta-Sénia). Este fet és especialment perillós,
ja que indicaria lo començament d'una de les obres grans del
transvasament dins de les Terres de l'Ebre (TTEE), zona molt
especialment perjudicada pel transvasament. 

Hem analitzat el perquè de la poca oposició que hi ha hagut en
contra d'esta obra i segurament obeeix a la utilització
malintencionada per part de l'Administració dels interessos dels
pagesos de la zona. Vagi per davant que des del GEPEC-ACTE estem
totalment a favor de que es dispose d'aigua els pobles i els
pagesos de les TTEE sempre que s'utilitzen noves tècniques de
regadiu que afavoreixin l'estalvi i l'ús racional de l'aigua
(rec a manta no). Però molt mos temem que per a un pagès de la
zona li serà ben difícil pagar les despeses que originarà el
portar lo regadiu a les terres de secà que actualment ocupen
aquella zona, ja que la quantitat que ha de gastar-se el pagès
per tal de portar lo reg puja a 450.000 pts per jornal de terra.
Posant com a exemple que un jornal de terra d'arròs pot costar,
depenent de la zona i el moment de compra, entre 400.000 i
500.000 pts (estem parlant d'una terra que és de per sí de
regadiu i una de les millors terres de conreu de les TE ), i
tenint en compte la rendibilitat de l'arròs (almenys de moment)
en front al secà, costa molt de creure que un pagès pugui i
vulgui invertir tants de diners en portar lo reg a les seues
terres de secà. Si més no, és fàcil adonar-se que seria
impossible a curt termini cobrir la inversió.

Per tant, dins de les mateixes TTEE , qui són los que se'n
podrien beneficiar? Únicament, per eliminació, serien los
especuladors de terra, experts en fer grans transformacions de
terra, sobretot terres de secà o zones forestals o matollar, en
conreu de cítrics. I operacions de blanqueig de diner negre. 

Ja avui dia hi ha grans explotacions de "regadiu" a les TTEE
sense aigua provinent de canal. Són explotacions regades per
pous, els quals sembla que l'ACA dóna llicències per explotar
sense un criteri ja no de sostenibilitat, sinó de sentit comú.
Són zones de secà, que no estan només a les planes interiors del
Baix Ebre i Montsià. Es tracta ja de zones enclavades dins les
serres, o en turons. Estes zones no estaven irrigades fa uns
pocs anys, i estan posant en perill los aqüífers d 'estes
comarques (alguns d'ells protegits). 

Especialment escandalós és lo tema de les explotacions a les
serres o a zones de pendent, ja que suposen una inversió de
diners que difícilment es recuperaran i a part de l'impacte
ambiental que suposen, demostren quins són los beneficiaris
finalistes de l'aigua del subsòl de les TE, i qui seran
segurament los beneficiaris de l'aigua del canal Xerta-Càlig. Se
tracta de gent que no té res a vore en la pagesia tradicional,
que exploten la terra a base de grans inversions que desfiguren
lo paisatge, desforesten o eliminen los conreus tradicionals, i
sobretot exploten les valuoses reserves d'aigua del subsòl . I
això no és compensat per les míseres aportacions econòmiques que
estes obres puguen fer a les comarques. És lícit malgastar
l'aigua així quan en èpoques de sequera a pobles com la Sénia
tenen dificultats per obtenir aigua per a rentar-se? 

No creiem en absolut que l'aigua del canal face cap a qui
realment la necessita pels motius que exposem. Los pagesos de la
zona seran els "efectes col·laterals" d'aquesta gran operació
estratègica. I si no, fixem-nos en exemples d'on fa cap realment
l'aigua: s'han fet i s'estan fent explotacions a la Serra de
Godall (prop de la font de l'Arboç, a la Serra del Montsià (zona
del Racó de Pilar de Gaspar), entre lo poble d'Amposta i la
Torre de la Carrova, a la zona de Mianes, entre Tortosa i Bítem
(on l'impacte visual és potser lo més brutal), o a lo que era la
finca de Miralles, (al Mas d'en Carrasca, a les faldes de
Montsià). Paradoxalment, una gran part d'aquestes
transformacions han estat fetes per empreses provinents de la
Comunitat Valenciana (del sector industrial de la ceràmica),
zona beneficiària de l'aigua (sobretot pels seus complexos i
infrastructures lúdiques, urbanístiques i hosteleres).

Per tot això, demanem que esta obra sigue paralitzada, que
realment s'utilitze l'aigua per les necessitats reals de la gent
i no de les empreses, i invitem a la PDE a expressar-se de la
mateixa forma, i a exigir l'anul·lació del canal Xerta-Càlig, ja
que per desgràcia, no té l'objectiu de cobrir les necessitats
reals d'aigua dels pobles del Baix Ebre i Montsià i molt menys
de la dels seus pagesos, i suposa un pas de gegant per portar a
cap lo transvasament previst al PHN. 

GEPEC-ACTE

***********************************************************

CONTRA EL PROJECTE D'INSTAL.LACIÓ D'UNA CENTRAL TÈRMICA DE CICLE
COMBINAT ALS TERRENYS DE SOLVAY-MARTORELL

Darrerament hem tingut coneixement del projecte de l’empresa Gaz
de France de construir una central tèrmica de cicle combinat als
terrenys de l’empresa Solvay al municipi de Martorell, les
persones, associacions, institucions etc. que sotascrivim aquest
manifest, considerem: 

- Que la comarca del Baix Llobregat ja pateix l’existència de
nombroses empreses emissores de gasos i residus contaminants, i
que per tant, afegir-hi una nova font de contaminació és
contribuir a malmetre, encara més el ja prou castigat medi
ambient de la zona, per comptes del que hauria de ser un
plantejament de reducció de la contaminació generada per
aquestes empreses. 

- Que aquest projecte implica una repercussió negativa per a la
qualitat de vida i per a la salut de les persones que hi viuen a
la zona (i estem parlant d’una àrea que afecta uns 29 municipis
densament poblats, i amb una clara tendència a l’augment de la
seva població), amb greus impactes atmosfèrics, electromagnètics
i territorials. Implica també una degradació de la qualitat de
l’aire que respirem, ja fortament contaminat a la zona, tal com
ja demostren les medicions ja efectuades d’emissions de gasos
nocius, que en força ocasions han superat amb escreixos els
límits recomanats per les diferents directives, i no fa esment
de la possible utilització (contemplada en aquest tipus de
central tèrmica) d’altres tipus de combustible ( gas-oil) en cas
de manca de subministrament de gas natural, amb el conseqüent
augment de les emisions contaminants. 

- Que de cap manera podem acceptar que es vulgui justificar la
implantació d’aquesta central tèrmica, adduint el suposat
dèficit energètic que provoca la gran presència d’empreses a la
zona, quan moltes d’aquestes empreses ja disposen a les seves
instal·lacions de plantes co-generadores d’energia per tal de
cobrir aquestes necessitats, que fins i tot generen excedents
que son venuts a la xarxa general. 

- Que pel que fa a la generació d’electricitat pel consum
general, la construcció d’aquesta central tèrmica no té cap
justificació des del punt de vista de gestió de la demanda, ni
des de la perspectiva d’un canvi del sistema energètic cap a la
sostenibilitat. Els impactes ambientals associats a la generació
d’energia elèctrica (canvi climàtic, pluja àcida, dispersió de
residus radioactius, etc.) fan necessari que es portin a terme
polítiques d’estalvi i eficiència energètica, i de potenciació
de les energies renovables, que minimitzin els seus efectes
sobre el medi ambient i la salut de les persones. Dins aquesta
mateixa línia entenem que, de la mateixa manera que ara comença
a prendre força el concepte de la "nova cultura de l’aigua",
s’haurien de començar a cercar vies de conscienciació, tant a
nivell de les empreses com a nivell dels ciutadans i les
institucions, per a començar a parlar d’una nova "cultura de
l’energia", basada en els criteris abans enunciats 

- Que considerem que aquest projecte presenta serioses lagunes
legals i vulnera, com a exemple, les ordenances municipals
respecte a la distància d’ubicació d’aquest tipus d’industria
respecte a nuclis habitats. 

Per tant, apel·lem a la responsabilitat de totes les instàncies
de l’administració per tal faci servir la seva potestat de no
donar els permisos necessaris i de manera que no es pugui
construir aquesta central tèrmica, pel bé de les persones que hi
viuen a la zona, i pel bé del medi natural que les envolta.

S’adhereixen a aquest manifest:
·Associació Martorell Viu 
·CEPA-Ecologistes de Catalunya, Molins de rei 
·Plataforma Cívica per Sant Vicenç dels Horts 
·DEMASAB - Defensa del Medi Ambient Sant Andreu de la Barca 
·A.N.D.A. Associació Naturalista D’Abrera 
·Entesa per Sant Esteve (Sant Esteve Sesrovires) 
·Associació de Veïns Can Bros (Martorell) 
·Associació D.U.C. de Colllbató 
·Ecologistes en Acció de Catalunya 
·EUiA d’Abrera 	·Col·lectiu Llavor Ecologista de Sant Esteve 
Sesrovires 
·Moviment de Resistència Global d’Abrera 
·Endavant (OSAN) Baix Llobregat 
·Centre Social La Vila (Martorell) 
·Associació Veïns Martorell 
·DEMAC Castellbisbal 
·Assemblea Entitats Ecologistes de Catalunya 
·Associació de veins El Teió, Castellvi de Rosanes 
·C.G.T. Baix Llobregat 
·Unió de Pagesos del Baix Llobregat 
·Entesa per Pallejà 

Per adhesions al manifest us podeu adreçar a la Plataforma
Antitèrmica del Baix Llobregat (cburillo@airtel.net)

*************************************************************

COMUNICAT DE LA PLATAFORMA PER A LA DEFENSA DEL TERRITORI DE
VANDELLÒS-L'HOSPITALET DE L'INFANT SOBRE L'ESTUDI D'IMPACTE
AMBIENTAL DEL PROJECTE DE CENTRAL TÈRMICA

Desprès de la celebració de la segona reunió de la comissió de
seguiment del projecte de Central Tèrmica de 800 MW promoguda
per l'empresa Gas Natural, on es va fer la presentació de
l'estudi d'impacte ambiental per part del Grup d'Anàlisi i
Gestió Ambiental de la Universitat Rovira i Virgili, la
Plataforma i el Gepec-Acte volem fer constar les següents
consideracions: 

Sobre l'estudi d'impacte ambiental: 

1- No està justificada la necessitat d'instal·lar aquesta
central de 800 MW en aquest municipi, sobretot tenint en compte
que les comarques de Tarragona produeixen actualment el 73% de
l'energia que es consumeix a Catalunya. El Pla de l'Energia de
Catalunya a l'Horitzó 2010, només esmenta que seran necessaris
d'instal·lar 2400 MW en Centrals Tèrmiques de Cicle Combinat
d'aquí al 2010, i tenint en compte que ja funcionen 800 MW a St.
Adrià i s'estan construint 800 MW al polígon industrial de
Tarragona (ampliables a 1600MW), la Central Tèrmica de
l'Hospitalet no està justificada. Segons el mateix Pla de
l'Energia, aquestes noves instal·lacions han d'anar acompanyades
del tancament de les centrals de producció energètica més
perilloses i contaminants,i en l'estudi d'impacte ambiental en
cap cas es considera el tancament de cap central d'aquesta mena.


2- L'estudi d'impacte ambiental no presenta cap justificació ni
garantia que el suministre de gas natural per al funcionament
normal de la Central Tèrmica estigui plenament assegurat. Tenint
en compte les limitacions actuals en l'oferta de gas natural,
que el consum domèstic té preferència sobre el consum
industrial, i que la Central Tèrmica de l'Hospitalet podrà
funcionar amb gasoil, es bastant probable que els dies de
funcionament amb gasoil siguin bastants més que els que en un
principi es justifiquen (màxim 20 dies a l'any). 

3- No es considera que la excedirà en el període de funcionament
nocturn els nivells sonors màxims permessos per les ordenances
locals. La Central Tèrmica emetrà 70 dBA durant el seu
funcionament, mentre les ordenances locals tenen estipulat un
màxim de 60 dBA entre les 23h i les 8h. 

4- Tot i que els nivells de contaminació que generarà la central
estan per sota de la legalitat vigent, no s'han evaluat
suficientment els efectes sobre la salut humana que causaran els
contaminants químics, quan està científicament demostrat que
existeixen unes afectacions clares sobre la salut, especialment
relacionades amb problemes respiratoris i cardiovasculars. 

5- El model de dispersió de contaminants utilitzat nomès té en
compte les dades meteorològiques d'un any (2000) i corresponents
a l'estació del Perelló, situada 20 km al sud de l'emplaçament,
amb la qual cosa els resultats del model no són un clar relflexe
del comportament dels contaminants a l'atmosfera, tenint en
compte que per a què un estudi d'aquest tipus sigui més o menys
significatiu, es necessiten com a mínim sèries climàtiques de 30
anys (per a temperatura i precipitació) i de 15 anys (per
vents), i que les estacions d'obtenció de dades estiguin el més
aprop possible de l'indret on hi hauria el punt d'emissió (cal
tenir en compte que a 0'5 km de l'emplaçament previst pel
projecte hi ha l'estació meteorològica de la CN Vandellòs I). A
més, aquest model nomès s'ha aplicat a dos contaminants (NO2 i
SO2), i per tant no es poden conèixer els efectes dels altres
contaminants. 

6- Els efectes a llarg termini i acumulatius de la contaminació
atmosfèrica no estan suficientment avaluats. 

7- No s'han evaluat els efectes de l'ozó troposfèric (O3) sobre
els sistemes naturals, quan s'està demostrant
(http://www.ciemat.es/proyectos/pdiaeecotoxico.html) que si que
n'hi ha. 

8- L'estudi d'impacte ambiental no contempla alternatives a la
ubicació de la central tèrmica quan segons el RDL 1302/86 de 28
de Junio de Evaliación de Impacto Ambiental diu que l'evaluació
ambiental d'un projecte té com a objectiu bàsic "...introducir
la variable ambiental en la toma de decisiones sobre los
proyectos con incidencia importante en el medio ambiente,
proporcionando mayor fiabilidad y confianza a las decisiones que
deban adoptarse, al poder elegir, entre las diferentes
alternativas posibles, aquella que mejor salvaguarde los
intereses generales desde una perspectiva global e integrada y
teniendo en cuenta todos los efectos derivados de la actividad
proyectada." 

9- L'estudi no considera l'impacte sobre l'avifauna protegida,
quan la zona propera a l'emplaçament del projecte és hàbitat
d'especies rapinyaires protegides. 

10- L'estudi considera compatible la central tèrmica amb el
turisme que es vol desenvolupar a l'àrea d'influència de la
central, i considerem que instal·lar una central d'aquest tipus
provocarà justament l'efecte contrari. L'estudi tampoc esmenta
una més que probable depreciació dels béns immobiliaris com a un
efecte negatiu de la central. 

11- L'impacte visual de la central serà perceptible des de 20 km
al sud, i en molts indrets de la part nord, la qual cosa
significarà la pèrdua de qüalitat de vida per aquest motiu, així
com la pèrdua del potencial turístic de la zona. 

12- L'estudi considera a partir d'un model teòric que la
construcció de la Central Tèrmica significarà l'atracció
d'empreses a la zona, quan està demostrat amb 20 anys de
convivència amb les Centrals Nuclears que aquest efecte atractor
no ha estat així. 

Sobre la Comissió de Seguiment:

1- La decissió de l'empresa gas Natural d'iniciar els tràmits
administratius sense donar opció a la Comissió de Seguiment de
debatre el projecte, ha estat tota una sorpresa, donat que en un
primer moment es va fer palessa la bona voluntat de l'empresa
per debatre el projecte. Amb aquesta decissió es tanca tota
possibilitat de participació des de la Comissió de Seguiment, i
ja nomès queda el període d'al·legacions que tot ciutadà té com
a dret i que nosaltres excercirem en el seu monent. 

2- Deduim que aquesta decissió de l'empresa ve motivada per la
pressa que tenen per intentar tenir instal·lada la central abans
de Juny de 2004, data en la qual l'Estat Espanyol haurà d'haver
trasposat (adaptació en forma de llei o reglament) la Directiva
2/2001 d'Avaluació Ambiental Estrègica de Plans i Programes que
significarà que tot pla haurà d'avaluar-se des del punt de vista
territorial i ambiental. En el cas de l'energia, serà necessari
doncs la realització i aprovació d'un pla energètic i que aquest
sigui evaluat ambiental i territorialment, i estableixi les
necessitats energètiques, els tipus i potència de les centrals,
així com les localitzacions més idonies. Tot això hauria de
significar que caldria instal·lar centrals més petites i més
aprop dels llocs de consum important. L'empresa va reconèixer
que tenia uns interessos empresarials per sobre dels
territorials i ambientals, i és per aquest motiu que tenen
pressa per tenir enllestits els tràmits administratius abans
d'aquella data per no veure minvats els seus ingressos
econòmics. 

3- Quan Gas Natural faci efectiu l'inici dels tràmits
administratius del projecte, les dues entitats Plataforma i
GEPEC abandonarem la Comissió de Seguiment al considerar que
s'han acabat totes les possibilitats de participació ciutadana i
de debat del projecte, i iniciarem altres activitats
d'informació i mobilització ciutadanes. 

La Plataforma per la Defensa del Territori de Vandellòs i
l'Hospitalet de l'Infant abandona la Comissió de Seguiment de la
Central Tèrmica de 800 MW de l'Hospitalet de l'Infant

El dilluns 27 de maig de 2002 la Plataforma per la Defensa del
Territori de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant va presentar a
la Secetaria de Comissió de Seguiment la renúncia a la
participació en la Comissió de Seguiment per la possible
implantació d'una central tèrmica de cicle combinat, pels
següents motius: 

En la primera reunió de la comissió de seguiment celebrada en
data 30 de gener de 2002, l'empresa gas Natural es va
comprometre a presentar tota la informació referent a la
proposta de Central Tèrmica de Cicle Combinat de 800 MW, per al
seu posterior debat i anàlisi. Això suposava tenir enllestit el
projecte i el corresponent estudi d'avaluació d'impacte
ambiental, documents que l'empresa va confirmar que es
presentarien als voltants del mes d'abril del present any. 

En data 22 de maig de 2002 assistim a la segona sessió de la
comissió de seguiment sense que a l'ordre del dia hi constés la
presentació de l'estudi d'impacte ambiental realitzat pel Grup
d'Anàlisi i Gestió Ambiental de la Universitat Rovira i Virgili.
Durant la presentació de l'estudi d'avaluació d'impacte
ambiental van quedar paleses les mancances i deficiències que
aquest presentava (al final del document les presentem de manera
resumida), sent les explicacions donades pels ponents poc
satisfactories i en alguns casos contradictories amb el
contingut de l'estudi. 

Donades les impresicions de l'estudi d'impacte ambiental, les
quals mereixerien un debat més extens i pausat, i la bona
voluntat expresada en la primera sessió de la comissió de
seguiment per part de l'empresa Gas Natural per tal de debatre
el projecte, suposavem que la presentació de l'estudi seria el
primer pas per realitzar l'esmentat debat des de l'interior de
la comissió de seguiment. La decissió de l'empresa Gas Natural
de presentar a tràmit administratiu el projecte de central
tèrmica de cicle combinat de 800 MW sense donar peu a la
discussió del projecte en la seva magnitud un cop la comissió ha
disposat de tota la informació adeqüada, suposa el trencament de
la bona voluntat de l'empresa així com de l'esperit amb el qual
se suposava s'havia creat la comissió de seguiment. Entenem que
l'empresa trenca el seu compromís de bona voluntat per debatre
el projecte, ja que presentant a tràmit adminstratiu el projecte
l'única via de participació ciutadana que queda és la de
realitzar al·legacions, deixant la comissió de seguiment sense
una de les funcions per la qual s'havia creat. Atenent als
esmenetats motius, la Plataforma per la Defensa del Territori de
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, decidim abandonar la
comissió de seguiment, i traslladar al territori el debat sobre
la conveniència d'aquesta central tèrmica de 800MW. En aquest
sentit s'anuncia la presentació pública de l'informe "Efectes en
la salut humana dels contaminants atmosfèrics de la central
tèrmica de cicle combinat de la Plana del Vent" i del qual se'n
farà la difussió pública arreu del territori perque tota la
població sàpiga els efectes adversos en la salut que provocaria
aquesta central (aspecte que en l'estudi d'impacte ambiental no
és tractat en la profunditat i rigorositat que un tema com
aquest es mereix).

L'estudi mèdic "Efectes adversos en la salut humana dels
contaminants atmosfèrics de la central tèrmica de cicle combinat
de la Plana del Vent (Hospitalet de l'Infant)" fou presentat al
Col.legi de Periodistes de Tarragona el passat 30 de maig.

La presentació va ser a càrrec del Dr. Josep Ferrís (coordinador
de l'informe) i de Sergi Saladié (portaveu de la Plataforma). El
Dr. Josep Ferrís exerceix a la Unitat d'Oncologia Pediàtrica de
l'Hospital Infantil Universitari La Fe de València, i és el
Coordinador del Grup de Treball de Salut Mediambiental de la
Societat Valenciana de Pediatria.  

A partir de la presentació pública, des de la Plataforma
s'iniciaran una sèrie de xerrades informatives i assemblees
públiques pels diversos municipis més directament afectats pels
efectes de la contaminació atmosfèrica que, si es construeix,
podrien provocar el funcionament d'aquesta central tèrmica, amb
la intenció d'informar a la ciutadania. 

Científicament està demostrat cada cop més, que les emissions
provocades per centrals que utilitzen combustibles fòssils (gas
natural, fuel, carbó), tot i estar per sota dels límits legals,
tenen uns efectes negatius en la salut de les persones que més
directament estan exposades a les seves emissions, a banda de
l'impacte global que causen en el medi ambient per l'efecte del
canvi climàtic. Molt sovint, i en el cas de l'estudi d'impacte
ambiental fet pel grup de recerca d'Anàlisi i Gestió Ambiental
(AGA) de la URV així ha estat, els efectes de les emissions
sobre la salut estan insuficientment analitzats i avaluats, i
sovint es limiten a concloure que en estar per sota dels límits
legals no hi ha afectació sobre la salut. 

L'informe mèdic coordinat pel Dr. Josep Ferris demostra, a
partir de l'anàlisi d'una extensa bibliografia científica
contrastada amb les emissions que segons la memòria-resum del
projecte emetria aquesta central tèrmica, que les emissions
d'aquesta mena de centrals tenen efectivament unes afectacions
en la salut humana. 

Des de la Plataforma volem informar a tota la població
potencialment afectada per aquesta instal·lació de quins són
aquests efectes. El mateix document servirà per presentar les
al·legacions al projecte. 

Més informació: 
977 342604, Gepec-Ecologistes de Catalunya 
636-38.61.69 Damià Vernet 
gepec@gepec.org 
Sergi Saladié, portaveu de la Plataforma Vandellòs-Hospitalet,
al telèfon 636.52.11.32
www.geocities.com/plataformvande 
plataformvande@yahoo.es

**********************************************************

CAN MASDEU RESISTEIX L'ESPIRAL NEOLIBERAL

La masía de Can Masdeu (Barcelona) ha estat gairebé més de mig
segle abandonada. Durant 47 anys s'ha tancat el casalot i els
seus voltants, però desde que nosaltres vam arribar el passat 22
de desembre, s'ha obert l'accés a les terres i a la casa i molts
veins ja s'hi passegen. El delicte no es va començar a cometre
el passat desembre, el delicte s'ha comés durant els 47 anys
anteriors. Un indret que ha estat en desús i pel qual no hi cap
bon us previst, s'està usant actualment sota els següents
criteris: 

Us agroecològic. S'està cultivant prop d'una hectarea de
terreny. S'està recuperant l'antic sistema de rec. S'han
recuperat les mines d'aigua. S'està treballant en un projecte
d'energia solar. S'està rehabilitant la casa. S'estàn recuperant
els jardins. Totes aquestes iniciatives estan enmarcades en un
projecte de permacultura orientat a l'us racional i sostenible
dels recursos i al tancament dels cicles de la materia, l'aigua
i l'energia. 

Us social. El barri de Canyellas pateix un greu dèficit
d'infraestructures. Entre d'altres mancances, no existeix cap
centre cívic ni cap casal de joves ni cap hotel d'entitats. El
nostre espai és un espai pel barri. Ens estem coordinant també a
nivell de districte de 9 barris, participant activament en el
seu teixit associatiu. Hem format part de la cavalgata de reis i
del carnaval. Actualment estem preparant la primera festa major
de Canyellas. L'assamblea de Can Masdeu ha tingut també un paper
actiu en les movilitzacions per una nova cultura de l'aigua i la
campanya contra l'europa del capital, col.laborant també amb
entitats com l'Ateneu de 9 Barris o els Casals de Joves de
Prosperitat o Roquetes. A més a més, els veins ens comenten que
es senten més segurs desde que nosaltres vivim a la vall. Per
últim, afegir que la casa també serveix per a la realització
d'activitats i trobades populars, com les diferents jornades que
hem fet fins ara o la trobada del passat febrer on es van reunir
150 activistes d'arreu del món en contra del canvi climàtic. El
nostre projecte compta ja amb el suport de 50 organitzacions.
Entre elles la gran majoria de les entitats del districte de 9
Barris, especialment de la Coordinadora Cultural, de les xarxes
ecologistes i de la Plataforma Civica en defensa de Collserola,
dels veins que es passen a visitar-nos o a seure als bancs de
l'entrada, de xarxes internacionals com EYFA o Rising Tides i
per últim la Campanya de l' Europa contra el capital i la
guerra. 

Restauració. Durant 47 anys s'ha comés seriosa negligència amb
un indret que està catalogat com a patrimoni històric. L'abandó
concient ha provocat un seguit de problemes d'infraestructura
que acabarien amb la casa tard o d'hora de no fer-s'hi res.
Nosaltres no estem aquí malmetent el patrimoni històric o
artístic. Tot el contrari, la nostra presència resol un greu
problema de manteniment. L'abandó és el causant dels problemes
actuals. De totes maneres, aquests problemes, que ja estan sent
subsanats, no representen un perill d'habitabilitat. Arquitectes
sense fronteres dona suport tècnic al projecte i ha realitzat un
informe- amb el segell del col.legi d' Arquitectes de Barcelona-
sobre la masía en el que detalla que l' estructura de la casa
roman sòlida gràcies a les obres de restauració fetes en els
tres primers mesos d' ocupació.  La conducta de  la Fundació de
l' Hospital de Sant Pau envers a la masía ha estat fraudolenta.
D'una banda, l' abandó el que ha sotmés aquest conjunt històric
i d' altra banda, un informe d' un arquitecte privat definint la
casa en situació de runes són arguments que ens fan pensar en
una història especulativa similar al macroprojecte de presò que
anys ençà (1998) la mateixa Fundació projectà a Can Masdeu i la
Vall de Sant Genís. Té sentit parlar de Fundació o és més
apropiat dir de lobbie especulador ?  

Habitatge. 30 persones estan vivint a la casa permanentment. Que
és més important, el dret 
constitucional a l'habitatge o el delicte d'usurpació? 

Així doncs el seu projecte sintetitza el model neolliberal que
denunciem. L'Hospital de Sant Pau promou la precarització
laboral i els acomiadaments massius dels seus treballadors
mentres especula amb el seu patrimoni. Ja fa dos anys,
l'Hospital va desallotjar el Rancho Grande, casa okupada del
barri de Sant Andreu. A la Vall de Sant Genís, on està ubicat
Can Masdeu, s'està especulant aprofitant que es tracta d'una
zona d'equipaments, classificació que deixa la porta oberta a
tota mena d'agressions. Nosaltres en canvi estem rehabilitant un
espai mort oferint alternatives viables als problemes que
denunciem. El nostre projecte agroecològic i social és un
experiment alternatiu, imperfecte però necessari, davant d'un
model agroalimentari i econòmic dominant que està acabant amb
l'equilibri natural del planeta i condemna la majoria dels seus
habitants a la pobresa. 

Llarga vida a Can Masdeu !

*********************************************************

REPTES DE LA RESISTENCIA GLOBAL

per Carlos Taibo
Professor de Ciència Política en la Universitat Autònoma de
Madrid i autor del llibre "Cent preguntes sobre el nou
desordre".

Encara que qualsevol afirmació referent a això és per força
aventurada, la macromanifestació celebrada a Barcelona el 16 de
març i les seves recents seqüeles en altres llocs semblen
cridades a dibuixar, almenys entre nosaltres, un abans i un
després en els moviments de resistència global. Han revelat,
d'antuvi, que aquests no són una moda passatgera i prescindible,
i que el seu creixement, malgrat un sens fi d'obstacles, sembla
ara per ara imparable. I això molt més com que el seu és
preguntar-se pel nombre de ciutadans que s'hagués congregat en
el centre de la capital catalana, i en altres ciutats, si amb
anterioritat no s'hagués fet sentir una tramada campanya de por.

L'ona d'optimisme que s'ha aixecat no ha de ser motiu, no
obstant això, per a esquivar una consideració realista de quins
són les expectatives, i quins els problemes, dels moviments. I a
aquest efecte la primera observació, inevitable, recorda que les
aspiracions d'aquests són molt ambicioses. En elles despunta un
propòsit unànime: el de donar rèplica a la globalització
neoliberal o, el que és el mateix, a una voràgine d'operacions
especulatives, fluixos deslocalitzadors, propaganda pestilent,
organitzats crims, vaporosos controls, màquines d'apiconar
culturals, hegemonies prepotents i generals ratificacions de la
desigualtat i de l'expoli del planeta.

Però hi ha, també, altres dues dimensions sotmeses, aquestes sí,
a disputa i generadores de diferències. Si la primera ens parla
de l'ascendent que en la gestació dels moviments haurien exercit
les noves minories actives sorgides a la calor de la precarietat
i de l'enduriment de les condicions del treball assalariat, la
segona entén que les xarxes de resistència global responen, en
la seva matriu més profunda, al designi d'eradicar molts dels
vicis ancorats en l'esquerra tradicional, a l'empara de partits
burocratitzats que postulen discursos cada vegada més caducs,
sindicats dramàticament desproveïts d'una vocació contestatària
o organitzacions no governamentals sovint bolcades en una
mesquina defensa de ben pagats llocs de treball.

Per cert que, i dit sigui entre parèntesi, temps haurà per a
sospesar en virtut de quines atzaroses circumstàncies acaben per
instal·lar-se entre nosaltres determinats conceptes. Així, sense
anar més lluny, la paraula globalització va adquirir a mitjan
decenni de 1990 un eco mediàtic que abans no li corresponia: era
menester trobar un terme que, en el magma del nou ordre
internacional airejat en 1991 pel pare de l'actual president
nord-americà, permetés arraconar la imatge negativa que, malgrat
tants esforços, seguia i segueix arrossegant el capitalisme.
Clar que, i per altra banda, per a explicar la irrupció dels
propis moviments de resistència global també cal invocar algunes
claus cronològicament precises. Si en mesura no menyspreable les
ONG van sortir a la palestra -a cavall dels decennis de 1980 i
1990, i en el mateix moment que es desfondaben la URSS i el seu
bloc- com una resposta, des de la societat civil, enfront de les
aberracions estatistes que havien impregnat al gruix de
l'esquerra, és legítim aventurar que els moviments han vist la
llum, després d'una dècada, en un moment que es palpava que la
revolució no gubernamentalista tampoc donava els fruits
desitjats. 	El fracàs, bé que relatiu, de molts d'aquests
esforços ha de posar-nos sobre avís, naturalment, davant el risc
de que el que avui sembla nou i saludable acabi per
experimentar, demà, un rumb semblant. No deixa de tenir la seva
molla, en fi, la discussió que aixeca el terme -moviments
antiglobalització- que s'ha obert pas, amb immerescuda vocació
de permanència, entre nosaltres. Si per a uns suscita rebuig
puix que retrata xarxes obstinades en una primària i negativa
contestació, per a uns altres distorsiona el que amb freqüència
és una aposta, no contra la globalització, sinó en defensa d'una
globalització diferent. No falten qui pensen, això si, que la
preeminència contemporània de la globalització neoliberal ha fet
que l'adjectiu acompanyant marqui de forma tan poderosa al
substantiu que ho preferible sigui rebutjar també aquest en
profit d'alguna altra construcció en la qual encaixin millor les
adhesions a un projecte globalizador de perfil distint.

Però deixem endarrere tan denses discussions i abordem els
problemes que en aquestes hores arriben a als moviments. El
primer d'ells ho provoca el seu per ventura excessiva vinculació
amb la contestació de les cimeres, i altres parafernalies,
organitzades pel fons Monetari, l'Organització Mundial del
Comerç o el grup dels vuit. Malgrat l'ocorregut a Barcelona i
altres escenaris, el que en principi va ser un actiu formidable
per als moviments duu camí de convertir-se en una rèmora que
genera una frenètica activitat però tot just rendeix beneficis
en matèria d'assentament organitzatiu, propostes concretes o
campanyes de sensibilització. Hora és de preguntar-se, per
exemple, què està cridat a succeir amb les nostres xarxes quan
al juny, i al cap d'una dotzena de contracimeres, conclogui la
presidència espanyola de la UE.

Una segona discussió, que produeix butllofes, s'interessa pel
referent polític dels moviments de resistència global. Les
respostes referent a això són substancialment tres. Mentre la
primera entén que les formacions polítiques de sempre aporten un
raonable escenari perquè la contestació trobi el seu llit, la
segona suggereix cautelosament que cal prendre's de debò la
possibilitat d'articular forces de nou tipus i la tercera
considera que tots els recursos deuen encaminar-se a engreixar
els moviments, aprofundint al temps en la seva primigènia
vocació llibertària, antiautoritaria i cotidianista. 	Per
darrere de tals opinions el que s'aprecien són, d'una banda,
recels mutus entre els grups de base -no confonguem, per cert,
moviments i manifestants- i les cúpules partidàries i sindicals,
i, per l'altre, una competició soterrada entre dos grans
pulsions: la que es reconforta en la possibilitat d'influir
poderosament en el comportament dels altres i la que aposta amb
claredat pel creixement dels moviments enfront d'aquests altres.
Encara que, i per raons que salten a la vista, les sensibilitats
en el que pertoca a aquestes qüestions varien molt a mesura que
a l'origen -grups de recentísima creació, segments de l'esquerra
tradicional, sectors procedents del món de les ONG- de les
xarxes, en gairebé totes parts es percep una consciència que les
propostes d'aquestes, amb la inequívoca reivindicació de canvis
en sentit no desarrollista i no consumista, tenen difícil
encaixament, entre nosaltres, en termes de màrqueting electoral.

En un terreny afí, i en tercer lloc, aquesta és l'hora de
recordar que a Porto Alegre, a la fi de gener, es va oficiar el
desembarcament estelar de significades fraccions de la
socialdemocracia en el món de la resistència global. Com cabia
esperar, les reaccions, de nou, han estat molt dispars: si en
uns casos s'ha rebut com aigua de maig al nouvingut, en uns
altres ha predominat el recel davant el que s'intuïa era una
inquietant operació de supeditació a interessos espuris. La gran
pregunta és, en suma, qui té influència sobre qui: seran els
moviments els quals acabin per redreçar el tort discurs de la
socialdemocracia o serà aquesta última la qual acabarà per
anul·lar l'autonomia d'aquells i per convertir-los en el que
ella mateixa és als ulls de molts: una jacobina guinda
legitimadora de la globalització neoliberal? Ara per ara, en el
gruix dels moviments només s'albira un esperit que, després de
beure en les fonts del radicalisme autolimitat, s'acull
cautelosament a allò de per les seves obres els coneixereu.

La quarta tessitura delicada -que afecta més al debat en els
mitjans de comunicació que als propis activistes- és la de la
violència. Amb Gènova en la retina podem afirmar que hem
dispensat massa atenció a la violència de carrer protagonitzada
per determinats sectors de la resistència global, i molt poca,
en canvi, a la interessada violència desplegada per uns aparells
policials sovint lliurats a una doble tasca de demonització i
criminalització dels moviments. En el si d'aquests molts són els
que pensen que si la violència antiglobalització no existís, les
necessitats objectives dels sistemes que vivim -i en lloc
singular la d'allunyar a molts ciutadans d'una voluntat de
contestació cada vegada més arrelada- reclamarien la seva
creació. I, per cert, una de les estratagemes més abjectes dels
últims mesos és la que, amb el franc concurs de molts mitjans de
comunicació, utilitza inopinadament un mateix fetitxe, la
paraula violència, per a descriure conductes tan distintes com
el apedregament d'un aparador i el tir en el clatell.

Com pot intuir-se, la relació amb els mitjans, i gairebé sempre
la dependència pel que fa a aquests, configura un cinquè
problema de pes.

Convé subratllar, de qualsevol manera, que si no falten els
mitjans de comunicació que participen amb pundonor en la
demonització de les xarxes de resistència global, el tractament
informatiu de l'ocorregut en Porto Alegre permet albergar alguna
esperança. Són molts els estudiosos i publicistes que, fins i
tot des de posicions conservadores, han acabat per entendre que
els discursos del Fons Monetari i del Banc Mundial manquen per
complet de credibilitat. No només això: l'afirmació que el
principal problema planetari no és el terrorisme, sinó la
pobresa, que en la tarda del 11 de setembre hagués provocat un
immediat linxament moral, té avui -o almenys així ho sembla- més
partidaris que detractors.

Agreguem, en fi, que entre les prioritats dels moviments ha de
contar-se la de perfilar propostes clares -qui d'això saben
afirmen que en Porto Alegre tot just es va innovar en el terreny
programàtic- i fer-lo, per afegiment, amb un llenguatge pla i
assequible que, sense rebaixar la radicalitat i sabent
conjuminar les diferències, serveixi per a atreure a grups
socials i generacionals que la seva presencia ha estat fins avui
marginal. Si això ocorre és més que probable que els moviments
treguin el partit que mereix a les seves tres grans virtuts: la
d'aportar una contestació global enfront de les propostes
parcialitzades dels seus antecessors, la d'enfilar sense
excessius problemes amb els sectors més lúcids del moviment
obrer -conceptes com els d'explotació, exclusió i feminització
de la pobresa faciliten la tasca- i la de contar amb xarxes
transaccionals que, després de mitigar imaginables tirades
etnocéntriques, ofereixen un incipient contrapès a la resposta,
que instàncies com l'ONU o la Unió Europea esgrimeixen davant la
prepotència de Bush i els seus mecenes.

********************************************************

************************************************

Confederació General del Treball (CGT) 

Realitzat per CGT Reus: baixc-p@cgt.es

Si no desitges rebre el butlletí, avisan’s.



*******
   ****** Servicio de noticias A-INFOS *****
 Noticias de, y de interés para, anarquistas

-SUSCRIPCIONES: lists@ainfos.ca
-RESPONDER: a-infos-d@ainfos.ca
-AYUDA: a-infos-org@ainfos.ca
-WWW: http://www.ainfos.ca/org
-INFO: http://www.ainfos.ca/org

Para recibir a-infos en un idioma solamente escribir para lists@ainfos.ca
la mensage seguinte:
                                    unsubscribe a-infos
                                    subscribe a-infos-X
con X= ca, ct, pt, en, fr, etc (i.e. el codigo del idioma)




A-Infos
News