A - I n f o s

una agència de notícies multilingüe de i per a anarquistes
News in all languages
Last 30 posts (Homepage) Last two weeks' posts Arxius A-Infos

The last 100 posts, according to language
Castellano_ Català_ Deutsch_ English_ Français_ Italiano_ Português_ Russkyi_ Suomi_ Svenska_ Türkçe_ Altres.llengües

(ct) Butlletí_Contrainformatiu_nº57_(1ª_part)

From CGT Reus <baixc-p@pangea.org>
Date Mon, 24 Jun 2002 14:55:36 -0400 (EDT)


BUTLLETÍ CONTRAINFORMATIU Nº 57
Secretaria de Comunicació del Comitè Confederal de la CGT. 10-06-02.
----------------------------------------------------------------------------
---------------------------------------------------------

Continguts:

- 20 de juny: a la VAGA GENERAL
Per la protecció social plena, els drets laborals i les llibertats! 
Contra la política econòmica del govern! 

- ENS SOBREN ELS MOTIUS...
¡ A LA VAGA GENERAL ! 

- CONTINGUTS BÀSICS DEL "DECRETAZO" SOBRE ATUR I PROPOSTA DE 
REFORMA DE LA LLEI BÀSICA D'OCUPACIÓ

- SEVILLA VERMELLA I NEGRA 2002, UNA MOBILITZACIÓ LLIBERTÀRIA 
CONTRA L'EUROPA DEL CAPITAL

- CIMERA ALTERNATIVA DE SEVILLA ORGANITZADA PEL FORUM SOCIAL 
DE SEVILLA

- MARXA-CARAVANA ALMERÍA-SEVILLA, 15-21 JUNY 2002

- CRIDA PER LA LLIBERTAT
Jerez de la Frontera, 20 i 21 de juny de 2002

- TROBADA A LES ALPUJARRAS: IMPACTES AMBIENTALS I SOCIALS DEL TURISME I
L’"HORTA EUROPEA" EN EL LITORAL ANDALÚS

----------------------------------------------------------------------------
---------------------------------------------------------

20 de juny: a la VAGA GENERAL
¡Per la protecció social plena, els drets laborals i les llibertats! 
¡Contra la política econòmica del govern! 

A DIFERÈNCIA DELS SINDICATS MAJORITARIS, LA CONVOCATÒRIA DE 
LA CGT NO ESTÀ BASADA UNICAMENT EN EL RD-L 5/02, SINÓ QUE 
S'ESTÉN A REFORMES ANTERIORS

La Confederació General del Treball (CGT) va presentar el 5 de juny davant
el Ministeri de Treball, la convocatòria de Vaga General per al pròxim 20
de juny. Els motius de la CGT per a realitzar aquesta convocatòria de
manera diferenciada, es basen en la gran diferència de motius per a la
convocatòria de la mateixa.
Mentre UGT-CCOO en la seva convocatòria només al·ludeixen a raons degudes
a l'últim “decretazo” del govern per a la reforma de la protecció per atur,
la CGT considerant molt greu aquesta reforma, entén que existeixen motius
tan importants com aquest i que han quedat anteriorment sense la resposta
adequada.

1.- Reformes de la Legislació Laboral, que generen més: 
- Temporalitat. 
- Precarietat. 
- Sinistralitat. 
- Inaccessibilitat laboral per a les Dones. 
- Desregulació de la Negociació Col·lectiva.

2.- Reforma de la Protecció per Atur.

3.- Reforma del Sistema de Seguretat Social.

4.- Reformes Sociopolítiques. 
- Llei d'Estrangeria. 
- Pla Hidrològic Nacional. 
- Llei de Qualitat de l'Ensenyament. 
- Llei Orgànica d'Universitats. 
- Llei de Formació Professional. 
- Privatització dels Serveis Públics.

5.- Reformes en els Impostos de Renda i de Societats i Polítiques
econòmiques aprovades en 
els Pressupostos Generals de l'Estat.

****************************************************************************
********************************

ENS SOBREN ELS MOTIUS...
¡ A LA VAGA GENERAL !

Amb el RD-L 5/2002 -“Reforma del sistema de protecció per atur”- imposat
pel govern de manera autoritària i intolerant, es consuma una nova agressió
contra la classe treballadora en el seu conjunt i especialment, contra els
sectors - més desfavorits: les persones aturades o amb ocupació precària.
Amb aquesta salvatge imposició i les pròximes reformes ja anunciades, el PP
avança en una nova precarització completa del treball:
· Obligant a acceptar qualsevol lloc de treball, concorde o no amb la
formació o vida laboral prèvia, sense possibilitat d'elecció per negatives
que siguin les condicions del mateix, sota amenaça de perdre els ingressos
de la prestació o subsidi per atur.  
· Incrementant la Mobilitat Geogràfica de persones aturades, que són
obligades a acceptar llocs de treball fins 30 Km. de distància o 2 hores
del seu domicili.
· Avançant en l'ACOMIADAMENT GRATUÏT suprimint els salaris de tramitació
que ha pagar l'empresari en cas d'un acomiadament improcedent.
· Acabant amb la percepció del subsidi agrari (PER) amb l'objectiu
d'eliminar-lo a curt termini.
· Limitant la protecció per atur de contractes fixos discontinus i
emigrants retornats.
· Comptabilitzant el cobrament de l'atur amb el treball obligant, en
determinats supòsits, a treballar al mateix temps que es cobra el subsidi
per atur, estalviant-se l'empresari aquesta part del salari del treballador.
· Potenciant les fórmules més precàries de contractació temporal.

Ens trobem davant la imposició del model econòmic i social purament
neoliberal, en el qual la precarietat generalitzada i l'exclusió de sectors
cada vegada més amplis s'ha convertit en norma. El govern legisla per a les
grans empreses, a les quals afavoreix perquè incrementin els seus beneficis
mentre s'empobreix a una gran majoria social: treballadors i treballadores,
persones aturades o precàries, immigrants, joves a la recerca d'ocupació,
dones en l'economia submergida o a temps parcial, jornalers i jornaleres
del camp...

Per a la CGT, detenir aquesta nova agressió és indispensable si no volem
que els nostres drets siguin trepitjats. Però a més, és necessari lluitar
contra altres agressions que han quedat anteriorment sense la resposta
adequada:
· Reformes Laborals: abaratiment de l'acomiadament fins 33 dies per any i
màxim 24 mensualitats. Augment de l'eventualitat en l'Administració.
Flexibilitat del contracte a temps parcial....
· Acord de Pensions: pactat per la patronal, el govern i CCOO. Amplia els
anys cotitzats per al càlcul de la base reguladora a la totalitat de la
vida laboral i elimina la jubilació forçosa als 65 anys.
· Llei d'estrangeria: condemna a milers de persones a una situació de
màxima explotació i marginació al ser-los negats els més elementals Drets
Humans (associació, circulació, igualtat davant la llei...).
· LOU, la Llei de Qualitat i la Llei de FP: converteixen l'ensenyament
públic en subsidiària de la privada, introduint criteris economicistes en
detriment de la qualitat així com valors classistes i reaccionaris.
· Acord Interconfederal 2002: signat per CCOO-UGT i el Govern. Imposa la
congelació salarial, la jornada en còmput anual amb distribució d'hores en
mans de l'empresari, la mobilitat funcional i geogràfica absoluta.
· Privatitzacions de serveis públics. En els últims anys s'ha desmantellat
i privatitzat la majoria del sector públic en benefici dels amics del
govern d'Aznar.
· Retallades de les llibertats públiques. El govern del PP ha retallat o
modificat moltes de les llibertats públiques que es van aconseguir després
de la dictadura., reprimint amb duresa tota contestació social de qualsevol
índole: treballadors, estudiants, pensionistes, moviments socials....
· Agressions al medi ambient. El Pla Hidrològic Nacional pretén ser aprovat
malgrat l'oposició de centenars de milers de persones afectades pel mateix.

No hem d’oblidar com és la nostra realitat:

La política econòmica del govern, concretada en matèria econòmica a través
d'uns Pressupostos Generals cada any més regressius i una reforma fiscal al
servei dels interessos del capital, així com la complicitat mantinguda pel
model sindical de CCOO-UGT, ha suposat que, en l'estat espanyol, els últims
anys hagin estat de permanent reculada:

Constant pèrdua de poder adquisitiu (una vegada més l'IPC previst - 2% per
al 2002 - és superat per l'IPC real - 2,1% al maig amb un acumulada anual
del 3’6 que supera en molt el 2´9 pactat de mitjana en els convenis.). Una
perduda que es fa especialment significativa per a la Funció Pública, per a
qui cobren el salari mínim (el menor de tota la UE) i per als salaris més
baixos.

L'índex d'atur és el major de la UE, tenim la major taxa d'eventualitat
(33%) en l'ocupació i en la contractació (92%). En el primer trimestre
l'atur ha augmentat en 189300 persones, destruint-se 65000 ocupacions netes.

Cada dia moren cinc persones en accident laboral. Es produeixen cinc mil
accidents diaris, trenta-tres d'ells greus. Tenim el doble d'accidents que
la mitjana europea.

Contem amb el major percentatge d'assetjament laboral en el treball sofert
majoritàriament per les dones, la taxa d'ocupació femenina duplica la del
masculí a pesar que la seva taxa de “activitat” és la menor de tota la UE,
el salari mig de la dona és el 30% menor que el de l'home i el seu índex
d'eventualitat i ocupacions atípiques és major.

És possible i necessari donar la volta a aquesta situació i la CGT aposta
per un procés de mobilització SOSTINGUT EN EL TEMPS, en el qual una vaga
general de 24 hores no sigui un fet aïllat. Una mobilització que abasti
cada vegada més sectors: treballadores i treballadors, ecologistes,
estudiants, immigrants, parats... amb l'objectiu d'organitzar una resposta
social àmplia, plural, profunda i continuada a les polítiques neoliberals
del PP.

Una mobilització amb objectius concrets:
· Contra la reforma de la protecció per atur.
· Per la protecció social plena. Serveis públics i prestacions socials
suficients. Sanitat i Ensenyament públics i de qualitat. Pensions
garantides. Salari Social per a tots/es
. · Pels drets laborals. 35 hores setmanals per llei, ocupació estable ni
ETT’s ni subcontractació- condicions de treball dignes. Papers per a tots i
totes.
· En defensa dels serveis públics. Sanitat Pública i Ensenyament gratuïts,
públiques i universals. Ni LOU, ni llei de Qualitat ni de FP.
· Per l'equiparació real de la dona.
· Per les llibertats individuals i col·lectives.

20 de juny: VAGA GENERAL

Mes informació: www.cgt.es

****************************************************************************
********************************

CONTINGUTS BÀSICS DEL "DECRETAZO" SOBRE ATUR I PROPOSTA DE 
REFORMA DE LA LLEI BÀSICA DE TREBALL

REFORMA DE LA PRESTACIÓ PER ATUR 
REIAL DECRET-LLEI 5/2002.

Mesura: ELIMINACIÓ DELS SALARIS DE TRAMITACIÓ

Afectats: 
Treballadors/as acomiadats/as als quals per sentència es declara la
Improcedència de l'acomiadament.

Conseqüències: 
Es consumeix l'atur, encara a pesar que la relació laboral no està
extingida per no haver sentència ferma. 
Es percep la prestació per atur des del mateix dia que té efecte
l'acomiadament 
Cap protecció per als acomiadats/des que no hagin generat dret a prestació.

Normes afectades: 
Llei General de Seguretat Social 
Llei de l'Estatut dels Treballadors 
Llei de Procediment laboral


Mesura: ELIMINACIÓ DE LA PRESTACIÓ PER ATUR PER ALS FIXOS 
DISCONTINUS NO SUBJECTES A CRIDA

Afectats: 
Treballadors fixos discontinus dels no regulats en l'article 15.8 de
l'Estatut dels Treballadors.

Conseqüències: 
En les èpoques de no activitat no percebran la prestació per atur.

Normes afectades: 
Llei General de Seguretat Social


Mesura: ENDURIMENT DEL RÈGIM D'INFRACCIONS I SANCIONS EN 
L'ATUR

Afectats: 
Tots els/les aturats/des.

Conseqüències: 
La no signatura del compromís d'activitat o el rebuig d'un treball adequat
implica una sanció que va des de la suspensió temporal de la prestació per
atur, fins l'extinció de la mateixa.

Normes afectades: 
Llei d'Infraccions i Sancions de l'Ordre social


Mesura: RENDA ACTIVA D'INSERCIÓ

Afectats: 
Els/les Aturats/des que hagin esgotat les seves prestacions i que percebin
la renda activa d'inserció. 
Col·lectius més desfavorits..

Conseqüències: 
Han de subscriure el compromís d'activitat, participar en tutories
individualitzades, itineraris d'inserció laboral, sotmetre's a gestió
d'ofertes de col·locació, incorporació a plans d'ocupació i formació en
obres i serveis d'interès general i social, a més d'accions de voluntariat.

Normes afectades: 
Reforma el Reial decret 781/2001 pel qual es regula la renda activa d'inserció


Mesura:REGULACIÓ DEL COMPROMÍS D'ACTIVITAT

Afectats: 
Tots els/les treballadors/es aturats/des.

Conseqüències: 
Si no es subscriu el compromís d'activitat no s'està en situació legal
d'atur i en conseqüència no es genera el dret a la prestació per atur.

Normes afectades: 
Llei General de Seguretat Social


Mesura: S'INTRODUEIX UN NOU CONCEPTE D'OCUPACIÓ ADEQUADA

Afectats: 
Tots els/les treballadors/es aturats/des demandants d'ocupació.

Conseqüències: 
Ocupació adequada és qualsevol ocupació, amb independència del tipus de
contractació, durada de la jornada o que es trobi a 30 quilòmetres de
distància des del domicili de l'aturat/a. Sent l'INEM el que decideix quan
una ocupació és adequada. 
Si no s'accepta es retira la prestació per atur, en un primer moment de
forma temporal però pot arribar a ser definitiva la retirada.

Normes afectades: 
Llei General de la Seguretat Social 
Llei d'Infraccions i Sancions de l'Ordre Social


Mesura: MODIFICACIÓ DEL CONCEPTE DE RENDES A L'EFECTE DEL 
SUBSIDI D'ATUR

Afectats: 
Els beneficiaris del subsidi per atur.

Conseqüències: 
S'incorpora la indemnització per acomiadament en la renda de l'aturat, el
que pot donar lloc a la no percepció del subsidi per atur. 
S'inclou l'habitatge en propietat com renda.

Normes afectades: 
Llei General de Seguretat Social


Mesura: REDUCCIÓ DEL SUBSIDI PER ATUR PER ALS EMIGRANTS 
RETORNATS

Afectats: 
Treballadors/es espanyols/es que hagin treballat en l'estranger i retornin
a Espanya.

Conseqüències: 
Haver treballat com a mínim dotze mesos en els últims sis anys. No procedir
d'un país de la UE o de l'Espai Social Europeu, o amb els quals no
existeixi conveni per atur.

Normes afectades: 
Llei General del Seguretat Social 
Reial decret 625/1985, de protecció per Atur


Mesura: LA SITUACIÓ LEGAL D'ATUR ES PRODUEIX TRANSCORREGUDES 
LES VACANCES NO GAUDIDES A LA FINALITZACIÓ DE LA RELACIÓ 
LABORAL

Afectats: Treballadors als quals se'ls finalitzi la relació laboral amb
independència de si és per finalització de la mateixa o per acomiadament.

Conseqüències: 
La pèrdua de la retribució corresponent a les vacances anuals que han de
ser retribuïdes amb el que el treballador acomiadat o el que finalitza el
contracte perd la retribució de les mateixes, si aquestes no han estat
abonades en la liquidació.

Normes afectades: 
Llei General de la Seguretat Social


Mesura: REDUCCIÓ DELS SUPÒSITS DE LA MODALITAT DE PAGAMENT 
ÚNIC DE LA PRESTACIÓ PER ATUR

Afectats: 
Aturats/des per a ser socis/es treballadors/es d'una cooperativa de treball
associat o SAL, o treballadors minusvàlids per a ser treballadors autònoms.

Conseqüències: 
Quan així ho estableixi algun programa de foment de l'ocupació podrà abonar
per una sola vegada el valor actual de l'import, total o parcial, de la
prestació per atur de nivell contributiu.

Normes afectades: 
Llei General de Seguretat Social


Mesura: CONTRACTE D'INSERCIÓ

Afectats: 
Els treballadors que estan contractats sota la modalitat d'inserció.

Conseqüències: 
No tindran dret a la protecció per atur

Normes afectades: 
Llei General de Seguretat Social


REFORMA DEL SUBSIDI AGRARI (RD-L 5/2002) I DE LES COTITZACIONS, 
ALTES I BAIXES EN L'ATUR AGRARI (RD 459/2002)

Mesura: ELIMINACIÓ I REORDENACIÓ DEL SUBSIDI AGRARI

Afectats: 
Treballadors/es Eventuals del Camp d'Andalusia i Extremadura.

Conseqüències: 
Reducció dels Beneficiaris del subsidi per atur al no tenir accés al mateix
aquells/es que no hagin percebut el subsidi en els tres anys anteriors.

Normes Afectades:
Reial decret 5/1997, en el qual es regulen els beneficiaris del subsidi agrari


Mesura: S'ELIMINA EL SISTEMA DE PEONADES PASSANT AL SISTEMA DE
COTITZACIÓ PER ATUR DEL RÈGIM GENERAL

Afectats: 
Treballadors/as Eventuals del Camp d'Andalusia i Extremadura.

Conseqüències: 
Molt pocs treballadors/es accediran a aquesta prestació, doncs les jornades
de treball en el camp en cap moment són assimilables a les dels altres
sectors.

Normes afectades: 
Llei General de Seguretat Social


Mesura: ELS TREBALLADORS EVENTUALS DEL CAMP NO TINDRAN DRET 
AL SUBSIDI PER ATUR

Afectats: 
Treballadors/as Eventuals del Camp.

Conseqüències: 
Menor protecció per atur que el règim general.

Normes afectades: 
Reial decret 5/1997, en el qual es regulen els beneficiaris del subsidi agrari


Mesura: OBLIGACIÓ AMB ANTERIORITAT A LA PRESTACIÓ DEL TREBALL 
DE DONAR D'ALTA I LES DADES CORRESPONENTS A LES JORNADES 
REALS

Afectats: 
Treballadors/as Eventuals del Camp.

Conseqüències: 
Desapareix el caràcter d'assimilació a l'alta en seguretat social que
oferia el cens agrari 
Reial decret 84/1996 Reglament General sobre Inscripcions d'Empreses i
Afiliació, Altes, Baixes i Variacions de Dades de Treballadors en la
Seguretat Social.

Normes afectades: 
Llei General de Seguretat Social


Mesura: S'ENDUREIXEN, ELS REQUISITS DE PERMANÈNCIA EN EL RÈGIM 
ESPECIAL AGRARI

Afectats: 
Treballadors/as Eventuals del Camp.

Conseqüències: 
Obligatorietat de cotitzar per mesos naturals.

Normes afectades: 
Reial decret 84/1996 Reglament General sobre Inscripcions d'Empreses i
Afiliació, Altes, Baixes i Variacions de Dades de Treballadors en la
Seguretat Social 
Llei General de Seguretat Social


PROPOSTES PENDENTS DE LEGISLAR. 
REFORMA DE LA LLEI BÀSICA D'OCUPACIÓ

Mesura: PARTICIPACIÓ EN LA GESTIÓ AMB ELS SERVEIS PÚBLICS 
COMPETENTS D'ENTITATS COL·LABORADORES PÚBLIQUES I PRIVADES.

Afectats: 
Tots/es els/les treballadors/es i aturats / des.


Conseqüències: 
Incorporació de la gestió privada de l'atur. 
Control o fins i tot la utilització per a aquestes fins a les ETT, les
organitzacions empresarials o a les empreses.

Normes afectades: 
Llei Bàsica d'Ocupació


Mesura: TRANSFERÈNCIA A LES COMUNITATS AUTÒNOMES DE LA 
POLÍTICA D'OCUPACIÓ

Afectats: 
Tots/es els/les treballadors/es i aturats / des.

Conseqüències: 
Desplaça la responsabilitat de la política sobre l'ocupació. No existeix
referència alguna a l'actuació del govern central en aquesta matèria.

Normes afectades: 
Llei Bàsica d'Ocupació


Mesura: ELS CONTRACTES D'INSERCIÓ S'ESTENDRAN NO SOLS AL 
SECTOR PÚBLIC SINÓ QUE ES DONARÀ ENTRADA A LES EMPRESES 
PRIVADES

Afectats: 
Els treballadors que estan contractats sota la modalitat d'inserció.

Conseqüències: 
Abaratiment dels costos empresarials, al no cotitzar per aquesta contingència.

Normes afectades: 
Llei 12/2001, reforma laboral de l'any 2001.


REFORMA DE LA INCAPACITAT TEMPORAL A PARTIR DEL 1 DE GENER 
DE 2002
(s'inclou en el present document, malgrat que es va incloure en la Llei
d'Acompanyament 2002 i va entrar en vigor al gener doncs té incidència
directa sobre la prestació per atur)

Mesura:QUAN EL TREBALLADOR ES TROBI EN SITUACIÓ D'INCAPACITAT 
TEMPORAL I ES PRODUEIXI L'EXTINCIÓ DE LA RELACIÓ LABORAL 
AQUEST PASA AUTOMÀTICAMENT A LA SITUACIÓ D'ATUR

Afectats: 
Treballadors/es en IT als quals se'ls extingeixi la relació laboral.

Conseqüències: 
Pèrdua de prestacions per atur doncs no es manté en situació de IT fins la
finalització de la mateixa

Normes afectades: 
Llei General de la Seguretat Social

****************************************************************************
*********************************

SEVILLA VERMELLA I NEGRA 2002

Calendari d'activitats vermellesinegres contra la Cimera de Caps d'Estat de
la Unió Europea a Sevilla*

Dijous 20 :
· 20.00: Cacerolada a la delegació de Govern. (Organitza Dones
Llibertàries-CGT Sevilla) 
· 21.00:Inauguració de la Caseta vermellainegra (permanent durant tota la
contracimera) 
· Festa-trobada de dones del bloc vermell i negre 
· 23.00h:Concert de Flamenc i musica ètnica.

Divendres 21: 
· 13.00: Acte de protesta contra les institucions financeres simbolitzades
en el Banc d'Espanya. Acordonament de persones nues voltant “La
globalització capitalista ens està deixant en boles” (organitza Dones
Llibertàries- CGT Sevilla) 
· 19.00:Marxa contra la Precarietat i l'exclusió social (pels barris
populars de Sevilla) 
· 21.00: Refrigeri i nit de música i ball (fins la matinada o el que el cos
aguanti)

Dissabte 22: 
· 11.00: El moviment associatiu al Marroc (Xarxa Chabaka). Caseta
vermellainegra 
· 13.00: L'ascens de l'extrema dreta a França, Itàlia i Espanya (xerrada de
Frank Minz). Caseta vermellainegra.
· REUNIONS INTERNACIONALS (local CGT Sevilla C/ Alfonso XII, 26) 
· 16.00: Taula rodona sobre el futur del antimilitarisme. 
· 17.30: Assemblea Vermella i Negra. (Caseta vermellainegra) 
- Valoració de la Vaga General, de les activitats vermellinegres a Sevilla... 
- Organització del bloc vermellinegre per a la manifestació 
· 20.00: MANIFESTACIÓ UNITÀRIA. BLOC VERMELLINEGRE (CGT, SAC-
Suècia, Unicobas-Itàlia, CNT-França...) 
· 22.00: MÍTING LLIBERTARI INTERNACIONAL (en el Prat de S. Sebastián)

Diumenge 23: 
· 9.00: Desdejuni mediterrani, assemblea internacional del bloc
vermellinegre, conclusions... 
· A mitjan dia acabament i comiat.

EXPOSICIONS PERMANENTS EN LA CASETA VERMELLAINEGRA: 
LA IDEA CASAS VIEJAS 

* AQUEST CALENDARI ESTARÀ EN CONSTANT ELABORACIÓ. Si vols 
organitzar alguna activitat dintre del bloc vermellinegre, demana un espai i una 
hora.

Informació actualitzada: www.cgt.es/spcgta



SEVILLA VERMELLA I NEGRA 2002, UNA MOBILITZACIÓ LLIBERTÀRIA 
CONTRA L'EUROPA DEL CAPITAL

Els pròxims dies 21, 22 i 23 de juny es celebrarà a Sevilla la Cimera del
Consell Europeu, amb la qual finalitzarà la presidència espanyola de la
Unió Europea. Aquest semestre ha servit per a demostrar que existeix una
oposició creixent a la barbàrie del capitalisme global, amb capacitat de
mobilitzar a milers de persones com s'ha vist a Barcelona, València,
Madrid,... Però que també ha estat capaç de teixir una xarxa de
resistències socials en cada barri, poble o ciutat, fent possible que
durant sis mesos s'hagin produït centenars de manifestacions, accions,
debats,...

I mentre en el carrer la protesta s'estén i la nostra alternativa es fa
visible, els presidents dels països de la UE, recluíts en els seus hotels
de luxe i blindats darrera de milers de policies, es disposen a continuar
amb els seus plans de construcció d'una Europa al servei del gran capital
financer, de la indústria militar i de les transaccionals agroquímiques:

- Legislant per a precaritzar les condicions de treball (flexibilitat,
temporalitat, acomiadaments, sinistralitat,...) i de vida (retallades,
privatitzacions, indefensió, exclusió,..) de la majoria de la població per
a beneficiar a les empreses i al capital multinacional.

- La UE és avui en dia el segon productor i exportador d'armes del món
després dels EEUU i està impulsant una política clarament militarista.
L'objectiu és dotar als països membres d'una capacitat militar d'acord amb
els interessos geoestratégics del capitalisme en el conjunt del planeta.

- Vaques boges, pollastres amb dioxines, aliments transgènics... són
conseqüència de la política neoliberalista de la UE (Política Agrària
Comú), imposant un model de producció agrícola i ramader intensiu que
menysprea la salut humana i que està suposant una situació d'abandó i
envelliment de les zones rurals, utilització massiva d'abonaments químics,
productes fitosanitaris i llavors modificades genèticament, contaminació de
rius i aquífers, pèrdua de fertilitat del sòl, desaparició de la flora i la
fauna.

- Una altra de les conseqüències del procés de construcció de la UE és una
important retallada de les llibertats democràtiques. Lleis antiterroristes
per a reprimir la dissidència, el tractat de Schengen, acords d'extradició,
videovigilancia, els intents de legislar i controlar Internet, la privació
de drets als immigrants, els tribunals d'excepció, la criminalització dels
moviments o persones que s'oposen als seus designis. L'Europa dels
mercaders necessita més de la seguretat que de la llibertat, i control
social perquè els seus negocis no perillin.

Aquesta és l'Europa real, del gran capital i de les multinacionals,
l'Europa Fortalesa davant l'arribada de persones que busquen un treball i
unes condicions de vida que en els seus països són impossibles, entre
altres coses pel paper imperialista de l'Europa dels mercaders. El procés
de construcció no pot deslligar-se de l'actual procés d'expansió del
capitalisme global. Per tant, oposar-se a la Unió Europea és lluitar contra
la globalització capitalista.

La CGT no creu en els discursos que parlen d'una Europa "social" ni que
sigui possible reformar la tirania del capital tal com esgrimeixen alguns
polítics, doncs constatem que, cimera darrera de cimera, aquesta Europa va
reforçant el seu caràcter clarament repressiu i antisocial.

Les retallades en les prestacions socials, les privatitzacions de serveis
públics, les reculades en les llibertats civils... són l'agenda diària dels
polítics de la UE. Després de Sevilla hi haurà unes altres moltes ocasions,
per a estendre la rebel·lia anticapitalista i la il·lusió llibertària per
crear un món millor: just, lliure i solidari.

Confederació General del Treball (CGT)

****************************************************************************
*********************************

CIMERA ALTERNATIVA DE SEVILLA ORGANITZADA PEL FORUM SOCIAL 
DE SEVILLA

20/6/2002 Tallers de debat 
21/6/2002 Dia d'Acció Internacional descentralitzada i Tallers de debat 
22/6/2002 Assemblea Plenària, Manifestació Barqueta-Prado, Concert i Festa

Tota la informació sobre el Fòrum Social de Sevilla, activitats, materials,
etc:
forosocialsevilla@forosocialsevilla.org
http://www.forosocialsevilla.org

****************************************************************************
********************************

MARXA-CARAVANA ALMERÍA-SEVILLA, 15-21 JUNY 2002

A partir del 15 de juny les resistències socials contra l'Europa del
Capital s'engeguen. A Cadis i la seva badia, a Rabat i a Tànger començaran
amb unes jornades de lluita social, al mateix temps que a Almeria emprendrà
el seu caminar cap a Sevilla la Marxa-caravana de les resistències socials.

Aquesta Marxa en forma de caravana recorrerà més de 500 quilòmetres per
tot el litoral mediterrani andalús, assaltat en nits de lluna plena per
pasteres carregades d'immigrants, persones desitjoses d'entrar en el
“paradís” europeu. A Algesires homenatjarem als que van enterrar els seus
cossos i somnis en aigües de l'Estret per a dirigir-nos a Sevilla, capital
en aquests dies de l'Europa fortalesa.

Aquesta Marxa és internacionalista, comptarà amb la participació
d’Euromarxistes i de gent de l'Altra Riba mediterrània, però sobretot serà
l'expressió de les resistències socials de cada localitat per on transcorri
la caravana. Activitats de carrer i Trobades de lluites socials es
repetiran al llarg de la Marxa.

Activitats de carrer: 
- Caravana animada amb músics, malabars, percusionistes, repartidora de
pamflets, instigadora de murals i pintures contra l'Europa del Capital. 
- Teatre rondaire, exposicions, menjars, concerts, manifestacions i
“reclamar el carrer”. 
- Sorpreses.

Trobades de lluites: 
- 16 de juny a Órgiva (Las Alpujarras): El litoral, entre el geriàtric i
l'horta europea: Aigua, Alimentació i Indústria Turística. 
- 19 de juny a Màlaga: Dones i precarietat, la feminització de la pobresa. 
- 20 i 21 de juny en Jerez: La fortalesa europea i la Crida per la Llibertat.

El calendari previst de la Marxa-caravana és el següent:

15 de juny: Almeria - Motril - Lanjarón - Órgiva. Sortida d’Almeria a las
12 del matí. Des de la part baixa de La Rambla fins al Passeig Marítim.
Acte públic: manifest sobre el mestissatge.
Motril. Acte contra la invasió del plàstic. Hivernacles.
Lanjarón. Acte contra les multinacionals de l'aigua mineral.
16 de juny: Órgiva - Almuñecar. Almuñecar: Trobada debat "El litoral, entre
el geriàtric i l'horta europea: Aigua, Alimentació i Indústria Turística".
17 de juny: Almuñécar. caravana per Salobreña y Almuñecar. Actes contra
l'especulació immobiliària. 
18 de juny: Almuñecar - Màlaga. Caravana per la Axarquía: Torrox i Vélez
Málaga. Actes contra l'especulació immobiliària. 
19 de juny: Màlaga. Rua pel centre de la ciutat. Trobada debat: "Atur,
precarietat, renda bàsica i drets socials".
20 de juny: Màlaga - Jerez. 
Algesires. Concentració de suport a la Vaga General. Trobada amb la
delegació marroquina. 
Tarifa. Acte denúncia del genocidi en l'estret. 
Jerez. Caravana per la ciutat. Acte públic a la plaça del Mercat. Festa. 
21 de juny: Jerez -Sevilla.
Jerez. Trobada debat: "La fortalesa europea". Debat sobre immigració. Rua
per la ciutat.
Sevilla. 19,00 h. Marxa-caravana pels barris populars. La cita a Sevilla és
en el cantó d'Av. de la Paz amb Ronda del Tamarguillo (Centre comercial
Alcampo).

Moments a destacar de la Marxa:

- 15 de juny: Rebuda dels marxistes a Almeria i lectura del Manifest pel
mestissatge. 
- 20 de juny: Rebuda dels marxistes de l'Altra Riba a Algesires i actes de
carrer al costat de les Trobades a celebrar en Jerez en la tarda del 20 i
el matí del 21 
. - 21 de juny: Actes de carrer a la vesprada-nit en l'entrada de
Marxa-caravana a Sevilla, pels barris populars de la ciutat.

Marxa amb nosaltres contra l'Europa del Capital, viatja amb nosaltres en
aquesta experiència de nomadeig  i de lluita, de la caravana del voler viure.

****************************************************************************
********************************

CRIDA PER LA LLIBERTAT
Xerès de la Frontera, 20 i 21 de juny de 2002


Aquesta Crida forma part de la Marxa de les resistències socials, que
partirà des d’Almeria el 15 de juny. El dia 20 la Marxa surt d'Algesires la
frontera sud i en la tarda-nit del 21 arriba als barris populars de
Sevilla, ciutat on es reuneix aquest dia el cim de caps d'Estats de
l'Europa - Fortalesa. En la tarda del 20 i en el matí del 21, estan
previstes a Jerez, la celebració de les Trobades de la Crida per la Llibertat.

1. Mentre que els grans focus mediàtics inicien la Convenció,
subministradora de paraules i discursos per a un nou Tractat Constitucional
en la UE de 2004, la situació que vivim és de més fronteres i menys
llibertat. Fronteres que posen obstacles a lliure circulació de persones en
els carrers i ciutats, entre països. Fronteres com dispositius de contenció
de la voluntat de llibertat i autonomia de la gent en la recerca i
experimentació de la pròpia vida. Fronteres que vam alçar cada individu com
fórmula per a convertir el ric i vital procés de la singularitat en alguna
cosa funcional, marcat i fitat espacial i psíquicament. Frontera com
metàfora viva del Control social.
El terror és el ciment amb el qual es construeixen les fronteres; la por és
el lubrificant que ha fet funcionar històricament tot tipus de barreres.
L'esdeveniment del 11 de setembre de 2001 està servint per a alçar encara
més les fronteres, declarar l'Estat-guerra i retallar la llibertat en tot
el planeta. En la vella Europa, aprofitant la fatídica data, es reforça la
Fortalesa: “L'espai de llibertat, seguretat i justícia” que pregona la
política interior de la UE, per a reprimir tot moviment contra la
globalització capitalista, tota lluita social “contra l'Europa del
Capital”. I no dubten en estendre el muntatge polític d'identificar les
resistències socials amb el terrorisme. A totes les persones, col·lectius i
organitzacions que vulguin trencar fronteres, fem aquesta Crida per la
Llibertat perquè acudim el 20 i el 21 de juny a Jerez de la Frontera, molt
prop de Sevilla on se celebrarà la cimera europeu de Caps d'Estat.

2. Jerez, la terra de “La Mà Negra”, té en la seva història local un dels
més coneguts muntatges polítics-policials: En 1869 els jornalers i els
treballadors dels cellers xeresans s'alcen contra la recluta de quintos i
els impostos al consum. Demanen l’abaratiment dels productes bàsics, el
cessament del sistema de quintes, terra i llibertat. La revolta se saldarà
amb desenes de morts. En 1872 una nova rebel·lió del poble contra les
autoritats en demanda de pa i treball és reprimida durament. Durant tota la
dècada, els obrers i artesans i, sobretot els jornalers seran els
protagonistes d'un moviment obrer insurgent animat per activistes
revolucionaris. La influència de les societats llibertàries, de la
Internacional creix durant la dècada a Jerez. En els anys 80, el moviment
jornaler posa en escac als senyorets i potentats de la ciutat. Apareixen en
la ciutat i en els camps varis cadàvers; els assassinats són atribuïts a
l'organització anarquista “La Mano Negra”, no arribant-se mai a saber quant
va haver de muntatge de la burgesia local, per a justificar una brutal
repressió que duraria fins ben entrat el segle XX.
Els líders jornalers van ser jutjats i ajusticiats públicament en la Plaça
del Mercat de Jerez, però cap d'aquestes atrocitats van aconseguir contenir
la revolta. En 1892 altre aixecament de jornalers, conegut com “l'assalt
camperol” per a enderrocar el govern municipal és sufocat a sang i foc. El
nou segle porta un llarg període de silenci social en la ciutat. Silenci
trencat per les lluites socials a partir de 1910 promogudes per noves
organitzacions llibertàries i que tindran el seu màxim exponent en la vaga
general de 1918.
En l'última dècada del segle XX i en els inicis del XXI, les lluites
socials contra els efectes perversos de la globalització capitalista van
recórrer el món. Des de Chiapas el 1994 a Amsterdam el 1997, des de Seattle
a Gènova voltant les cimeres de les institucions capitalistes, milers
d'activistes van dir NO a la globalització; els cadenats i cadenes que
tancaven ments i lligaven cossos van saltar, el perillós virus de la
llibertat novament caminava solt. El 11S va subministrar un poderós
antibiòtic, la por va penetrar en les nostres venes. La guerra global
contra el terrorisme, no només és la coartada del muntatge polític-policial
dels nostres dies per a acabar amb les lluites socials: és la declaració
d'un Estat-guerra per part de tots els governs del món a la humanitat, en
el qual tots podem ser sospitosos i a totes les persones se'ls demanda la
col·laboració, la delació.

3. L'Europa Fortalesa un procés en construcció permanent- ha avançat
ostensiblement després de Gènova i el 11S, de tal manera que l'any 2004 la
famosa Convenció aportarà sols literatura, norma jurídica a una política de
fets consumats. Com regal a la presidència espanyola de la UE, a la fi de
l'any passat es van produir una sèrie de canvis legislatius que
possibiliten engegar mesures dràstiques per a consolidar “L'espai de
llibertat i seguretat”, en matèria de política interior, de vigilància i
control del ciberespai, de les fronteres exteriors, de la immigració.
Canvis legislatius operats sense tenir en compte els formalismes de la
democràcia occidental, donada la preeminència de l'executiu en la UE
convertida en una adornada dictadura del capital.
El pilar bàsic de l'entramat legal és la definició de terrorisme que fa i
aprova la UE: s'equipara la bomba i l'assassinat amb els “”rebentavidres”,
amb els desobedients que puguin alterar l'ordre comunitari en les
manifestacions antiglobalització; tota la població és sospitosa de
terrorisme i com a tal ha de ser tractada. L'amenaça terrorista permet no
fer diferències entre seguretat exterior i interior. Es creen les Forces
d'Intervenció Ràpida per a intervenir en qualsevol punt del globus terraqui
a les ordres de l'Imperi i els exèrcits dels països membres són mobilitzats
per a coaccionar a la població, fent-li sentir la seva impotència davant
grolleres demostracions de poder com els desplegaments “preventius” -en les
cimeres de Gènova i Barcelona- d'avions, vaixells, míssils antiaeris i
avions espies prestats per l'OTAN.
El narcotràfic i el terrorisme serveixen de justificació legal a l'engegada
de l'Euro-ordre per a extradir al moment -one line- als “presumptes”,
saltant-se les garanties jurídiques anteriorment vigents en cada Estat
membre de la UE. Amb aquesta normativa la Europol i la Eurojust, policies,
jutges i fiscals europeus tenen les mans lliures per a vigilar, actuar i
executar... el seu treball. Un d'ells consisteix en l'acord de
col·laboració entre les policies d'Espanya, Portugal, Itàlia i Grècia per a
perseguir al terrorisme anarquista i radical del sud europeu; altre
muntatge polític-policial, -basat en suposades o reals activitats criminals
aïllades- amb el qual tracten d'incriminar tota desobediència al sistema i
a les expressions organitzades, llibertàries o autònomes que les animen.

4. Preocupats per les repercussions mediàtiques de les contracimeres,
després de Gènova l'Escola Europea de Policia imparteix seminaris sobre
polítiques preventives per a dissuadir l'assistència a les manifestacions o
com mal menor, que les protestes siguin ordenades, previsibles. Aquesta
política és una combinació d'ensenyar la ferocitat de les forces
antidisturbis en entrenaments televisats i de negociació amb els
organitzadors més disposats a pactar el temps i el lloc, l'ordre en les
manifestacions i actes de protestes contra la globalització capitalista.
Prevenció que en la setmana de les cimeres s'executa amb el tancament de
fronteres, l'ocupació policial de la ciutat, la identificació de milers de
persones en els carrers -cal ajudar al policia que portem dintre- vigilant,
voltant i reprimint si fa falta les activitats programades pels
“perillosos” antiglobalització. A pesar de tot això, a Barcelona el 16 de
març es van manifestar pels carrers de la ciutat centenars de milers de
persones contra l'Europa del Capital, la manifestació ordenada que ens van
deixar fer, el gest de rebel·lia que vam permetre als nostres cossos al
desfilar per la ciutat.
“Más Europa” és el lema de la presidència espanyola de la UE, que passarà a
la història constructora de la Fortalesa per la seva proposta per a crear
una llista de revoltosos antiglobalització, i iniciar els preparatius
perquè molt aviat siguin realitats el carnet d'identitat electrònic i el
passaport amb trets facials, documentació bàsica de la ciutadania europea
per a poder desplaçar-se per carrers, entre països o en l'ample món En cap
racó faltaran les cameres video-vigilants que controlin els nostres
moviments, la nova legislació facilita tot atac a la intimitat. I el
ciberespai encara estarà més controlat, des de les escoltes telefòniques a
Internet; als satèl·lits espies i a Echelón se li sumarà Galileo el
supersatélit europeu amb grans utilitats comercials i capaç de controlar el
moviment de les persones en quadrícules cartogràfiques inferiors a un
metre. Tot un somni per als senyors de la guerra, per al Gran Germà.

5. Les fronteres s'han vist enfortides per les lleis d'estrangeries
aprovades en els països membres de la UE: internaments d'immigrants
indocumentats en centres especials, deportacions expeditives i selectives,
vigilància i murs electrònics en la frontera sud, vaixells de guerra ( de
la Guàrdia Civil, la Marina, o els Carabinieris) que impedeixen l'arribada
de pasteres i embarcacions plenes d'immigrants “al paradís europeu”. Tot
sigui per controlar l'abundant mercat de treball multinacional que tenen a
la seva disposició les empreses de la UE, permetent solament la
contractació de mà d'obra en origen, retallant la llibertat de moviment de
les persones, alimentant les actituds racistes i xenòfobes.
L'auge electoral de l'extrema dreta en diversos països de la UE, (Àustria,
Dinamarca, Holanda, Bèlgica, França... ) es correspon amb les polítiques
racistes dels governs i les oposicions, de dreta o d'esquerra,
culpabilizant als immigrants de l'explosió de desordre (increment de la
delinqüència, dels comportaments “desviats”, de les màfies, etc.) que
provoca el capitalisme global, la monetarizació de la vida. Corresponent a
les polítiques xenòfobes dels Estats membres, la UE aposta per la creació
de la Xarxa Europea de Vigilància i Control de Fronteres, encarregada de
gestionar la política comuna de fronteres exteriors, mitjançant l'ocupació
d'arxius amb dades biomètriques numèrics, mitjans tècnics de teledetecció i
la utilització del sistema Galileo previst per a l'any 2008. D'antuvi,
aproven la creació del Cos Europeu de Policia de Fronteres a la disposició
de les quals posen helicòpters, patrulleres i avions amb sofisticats
mitjans electrònics.

6.- L'Europa-Fortalesa és una institució regional de l'Imperi, que es
construeix sobre la base d'una societat enformada pel productivisme
industrialista del segle XX, i que en el nou mil·lenni ha acceptat
dòcilment la maquinització social amb polítiques urbanístiques i de control
que converteix a les ciutats en presons; és el panóptic universal
constantment vigilat per guardians de la seguretat, cameres de
video-vigilància i satèl·lits.
El pas següent és la maquinització de les persones. En els últims anys, en
la UE elaboren i executen nombrosos programes educatius amb l'objecte de
reduir el pensament a mentalitat productiva, reutilitzar idees que
serveixin al diners i reciclar la ment humana perquè respongui com una
màquina eina. L'enginyeria genètica és el monstruós malson, el somni del
capital per a robotizar a l'individu, aconseguint així una ruptura total
amb la societat orgànica, no a força d'implants mecànics, si modificant els
gens. La utopia del capital necessita d'una Europa -Fortalesa i Presó-
poblada de ments transparents, de cossos els desitjós dels quals puguin ser
conduïts cap al guany...
Cridem a les persones, col·lectius i organitzacions que treballen des d'un
ànsia vital perquè floreixi la nostra autonomia i llibertat, batallant
contra totes les fronteres que tracten de limitar i contenir el contagi, la
contaminació, el mestissatge, la desobediència i la insubmissió del voler
viure. Us Cridem a Jerez el 20 i el 21 de juny de 2002, on tindrem
oportunitat de Trobar-nos i buscar creativament espais desocupats de poder
a partir d'intercanviar experiències, manifestant públicament el rebuig a
les fronteres i les ganes de llibertat.

****************************************************************************
********************************

TROBADA EN LES ALPUJARRAS: IMPACTES AMBIENTALS I SOCIALES 
DEL TURISME I L’"HORTA EUROPEA" EN EL LITORAL ANDALÚS

Trobada a Las Alpujarras
Órgiva, 16 de juny de 2002


1.- El Mediterrani és una de les majors destinacions turístiques del món;
tots els anys rep la visita de prop de 300 milions de turistes,
concentrant-se les estades (entorn del 80%) en la temporada estiuenca i en
quatre països de la riba nord: Espanya, França, Itàlia i Grècia. El litoral
mediterrani andalús s'ha convertit en una gran conurbació-factoria de la
indústria més poderosa del planeta, en guanys i ocupacions, el turisme. En
el mateix litoral, des d’Almeria a Màlaga-ciutat, el turisme i
l'agricultura industrial dels hivernacles es disputen el terreny. El mar de
plàstic assorteix durant tot l'any a les llars europees d'hortalisses,
fruites i flors. Dos grans grups de pressió, el lobby turístic i el
agroalimentari han pressionat a la Unió Europea per a finançar
infrastructures que afavoreixin els seus negocis en la zona, especialment
l'autovia del Mediterrani, (amb els seus enllaços respectius) els grans
embassaments i transvasaments que calmin la set d'aquestes dues indústries.
Tot això sense tenir en compte els greus impactes ambientals que produeixen
aquestes infrastructures en la fràgil franja litoral i en les comarques
serranes adjacents.

2.- La Unió Europea amb les seves polítiques d'ocupació, ha regulat
legalment la precarietat laboral que necessiten aquests dos sectors per a
extreure beneficis en dues activitats molt “temporeres”. Les persones, les
seves vides, els pobles i ciutats del litoral són posades a treballar al
ritme que els marquen l'agricultura industrial i el turisme: baixos
salaris, inestabilitat en l'ocupació, horaris abusius en “temporada”,
treball sense contracte, consum banal i cultura homogeneïtzada simbolitzada
en el menjar escombraria, els centres comercials, els excessos alcohòlics,
el bacallà-pastiller, els parcs temàtics i el sexe ràpid. A tota velocitat
com requereix el capital per a seguir en la seva espiral acumulativa.

3.-Dues indústries, l'agricultura intensiva i la del turisme obtenen els
seus beneficis a costa de l'explotació dels treballadors immigrants i per
romandre una bona part de les estructures d'ambdues activitats en
l'economia submergida. L'exemple a exposar és la situació en el litoral
mediterrani andalús (Almeria, Granada i Màlaga). El conreu sota plàstic
-els hivernacles- en el territori de l'Estat espanyol abasta una superfície
propera a les 50.000 hectàrees, de les quals 30.000 estan en la província
d’Almeria i unes poques milers en la costa granadina i l’Axarquía
malaguenya. Més de 60.000 persones treballen en els hivernacles i fàbriques
d'envasats de la producció hortofrutícola (magatzems, corregudes,
alhóndigas...), de les quals, unes 40.000 són immigrants d'altres països (
la meitat aproximadament “sense papers”) i la resta, unes 20.000 són
treballadores, la majoria immigrants d'altres regions ( i per descomptat,
també les hi ha “locals”) i províncies de l'Estat espanyol. Les persones
que tenen contracte legal estan subjectes als convenis provincials del camp
o de l'envasat, convenis que legalitzen i regularitzen la precarietat
laboral. Però com a la patronal agrària no li és suficient amb això,
mantenen a un bona part dels treballadors en la il·legalitat de l'economia
submergida, sense drets laborals de cap tipus.

4.- Els treballadors immigrants, no només són explotats en els centres de
treball, sinó que manquen dels més elementals drets socials que els permeti
dur una vida digna i aconseguir el reagrupament familiar. El dret a
l'habitatge els és negat als treballadors immigrants, sobretot als d'origen
magrebí (els més organitzats i protagonistes de les primeres resistències
socials en la zona). En el ponent almeriense, no només l'alcalde popular
del Ejido, també els alcaldes socialistes de la comarca, s'han dedicat des
dels atacs racistes de primers de febrer de 2000, a “bombardejar” amb
maquines excavadores, les infraviviendes dels immigrants, els cortijillos i
barraques han estat convertits en enderrocs juntament amb les escasses
pertinences dels immigrants. Simplement se'ls vol per a treballar, però
se'ls priva dels drets socials que com veïns haurien de tenir. En
paral·lel, el govern espanyol i els sindicats institucionals signen acords
amb altres governs per a portar immigrants d'anada i tornada, només per a
campanyes específiques. Això és un engany, ja que el treball intens en
hivernacles i envasadores dura tot l'any almenys deu mesos. En la costa
granadina ocorre el mateix amb el problema de l'habitatge, arribant-se al
cas d'experiències de semiesclavitut com els ocorreguts en Albuñol.

5.- En el sector turístic domina el treball il·legal, tant per la
estacionalitat del treball com per una estructura de petites empreses,
comerços, bars i treball “informal” que aglutina a la major part de la mà
d'obra del sector. Els immigrants treballen en els mercadillos i venda
ambulants, en les “rebotigues” dels negocis, amagats al públic en
magatzems, cuines i el sector auxiliar de la construcció. Esment a part
mereix la prostitució: més de 15.000 dones són explotades per xulos ( en
club o en el carrer) en el litoral mediterrani andalús, la major part
d'elles immigrants esclavitzades sotmeses a un tracte inhumà. En el sector
també treballen molts menors obligats per a sostenir el negoci familiar i
molts joves, dones i homes en els establiments públics (bars, pub,
discoteques, etc.) que serveixen de “carnassa” sexual per al turista,
encara que la carnassa sigui un fals reclam. Aquestes condicions són les
quals permeten els immensos guanys al negoci turístic i converteix al
litoral mediterrani andalús, juntament amb altres places (Balears,
Canàries, Llevant) en les grans fàbriques de la indústria de sol.

6.- El mercat de treball en els inicis del segle XXI, on tots ens veiem
obligats a ser mercaderies, a vendre el nostre temps al capitalisme
globalitzador es regeix avui en dia per la desigualtat de drets i el seu
àmbit és internacional a causa de els fluixos migratoris i a la
deslocalització de les activitats productives a la recerca de llocs on els
costos laborals siguin més reduïts. Milions de persones emigren des del
nord d'Àfrica, els països subsaharians, Amèrica Llatina, Orient pròxim,
Pakistan, Índia, el sud-est asiàtic per a treballar a Europa. EUA Canadà,
Austràlia, Nova Zelanda, Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs. És el graó més
baix del mercat de treball, els pitjor remunerats, els quals tenen les
pitjors ocupacions, “carn” d'economia submergida i els quals manquen de
gairebé tots els drets socials, doncs per centenars de milers són
considerats il·legals per les autoritats estatals en els territoris que
resideixen. En els últims anys els immigrants estan protagonitzant lluites
socials i organitzant resistències socials en tots els continents per la
igualtat de drets i els papers per a tots.

7.- Al costat de l'absència de drets laborals i socials en l'agricultura
intensiva i la indústria del turisme camina l'absència de llibertat en tots
els sentits. Absència de llibertat per a opinar o dissentir del patró,
doncs sense papers o amb un contracte precari tens guanyat el carrer si
parles. Falta de llibertat per a lluitar i reclamar per la igualtat de
drets, ja que equipar a l'altre, l'immigrant, el temporer, el foraster, amb
un nadiu significa l'exclusió social directa en el poble on visquis. Si ets
immigrant, temporer, foraster o prostituta, la teva llibertat ja està
condicionada pel racisme i la xenofòbia i si a més ets d'un país
majoritàriament musulmà, pot ser ratllat de terrorista dormint. La
llibertat que dóna el ser un territori obert a l'arribada i presència de
més gent d'altres móns, la llibertat que dóna el mestissatge és retallada
per un major control social, que no consisteix només en la vigilància de
les autoritats i forces de l'estat, sinó en l'assumpció de comportaments
xenòfobs per part d'amplis sectors de la població cap als altres. No els
importa ficar-se al llit amb una eslava o una negra (pagant), ni viure dels
lloguers d'habitatges a immigrants “respectables”, a forasters obligats a
treballar en litoral per la mobilitat laboral o a joves i vells que no
tenen mitjans suficients per a comprar-se una casa, i molt menys els
importa que els fregui els plats o els envasi la fruita una equatoriana,
però no passen per que la seva filla tingui un nuvi negre, que de veïns
suportin a sorollosos magribins, o que decideixin participar en l'activitat
social els forasters, sobretot si aporten idees i projectes autogestionaris.

8.- El turisme i l'agricultura intensiva són responsables de greus impactes
ambientals i paisatgístics en litoral mediterrani, deteriorant les
condicions de vida de tots els seus habitants. A més l'agricultura
intensiva i en particular la d'hivernacles amb la utilització de productes
químics altament tòxics i la previsible introducció massiva de transgènics
són un perill per a la salut de tots els consumidors, la “bomba”
alimentària que falta per esclatar a Europa, després de l'oli de colza, les
vaques boges i els pollastres amb dioxines. Turisme i Agricultura
necessiten de molta aigua per a poder sobreviure pel que les grans obres
hidràuliques del PHN /embassaments i transvasaments) estan destinades a dur
aigua a litoral mediterrani perquè el negoci dominat per les empreses
transaccionals de l'alimentació i el turisme segueixin extraient sucosos
beneficis.

9.- Tot l'aquí exposat està enllaçat, unes situacions depenen d'unes altres
i totes conformen un model de societat, el de la globalització capitalista
que té en la Unió Europea (UE) una institució regional al servei del
capital. Les resistències socials també deurien estar enllaçades. Convergir
en accions comunes, buscar el suport mutu per a anar guanyant en la
igualtat de drets, en la llibertat de moviment de les persones, en equitat
social, en la defensa de la diversitat i del patrimoni natural. Aquest és
el sentit de la Marxa-caravana que recorrerà el litoral mediterrani
andalús, sortint el 15 de juny des d’Almeria per a arribar el 21 del mateix
mes a Sevilla, capital en aquests dies de la Unió Europea.


En la nit del 15 de juny, la Marxa-caravana de les resistències socials
arribarà a Órgiva i durant el cap de setmana, haurà, entre altres
activitats, teatre de carrer, concert i la Trobada sobre aquests temes que
celebrarem el dia 16. 
Per a debatre i aportar les vostres reflexions podeu escriure a la llista
de correus-e:
encuentroelbosque@elistas.es

****************************************************************************
****************************
****************************************************************************
****************************
****************************************************************************
****************************

Confederació General del Treball (CGT) 

Realitzat per CGT Reus: baixc-p@cgt.es

Si no desitges rebre el butlletí, avisan’s.



*******
   ****** Servicio de noticias A-INFOS *****
 Noticias de, y de interés para, anarquistas

-SUSCRIPCIONES: lists@ainfos.ca
-RESPONDER: a-infos-d@ainfos.ca
-AYUDA: a-infos-org@ainfos.ca
-WWW: http://www.ainfos.ca/org
-INFO: http://www.ainfos.ca/org

Para recibir a-infos en un idioma solamente escribir para lists@ainfos.ca
la mensage seguinte:
                                    unsubscribe a-infos
                                    subscribe a-infos-X
con X= ca, ct, pt, en, fr, etc (i.e. el codigo del idioma)




A-Infos
News