A - I n f o s
a multi-lingual news service by, for, and about anarchists **

News in all languages
Last 30 posts (Homepage) Last two weeks' posts

The last 100 posts, according to language
Castellano_ Català_ Deutsch_ English_ Français_ Italiano_ Polski_ Português_ Russkyi_ Suomi_ Svenska_ Türkçe_ All_other_languages
{Info on A-Infos}

(ct) Butlletí Contrainformatiu nº67 (2ª part)

From CGT Reus <baixc-p@pangea.org>
Date Thu, 26 Sep 2002 06:09:40 -0400 (EDT)



 ________________________________________________
      A - I N F O S  N E W S  S E R V I C E
            http://www.ainfos.ca/
        http://ainfos.ca/index24.html
 ________________________________________________



BUTLLETÍ CONTRAINFORMATIU Nº 67 
Secretaria de Comunicació del Comitè Confederal de Catalunya de
la CGT. 
21-09-02. 

* * * * *

Continguts:

- CONVOCADA UNA MANIFESTACIÓ UNITÀRIA EL 28 DE SETEMBRE A 
MADRID "ATUREM LA GUERRA CONTRA IRAK ABANS QUE COMENCI"

- CRIDA DE LA COMISSIÓ CONFEDERAL DE SOLIDARITAT AMB CHIAPAS

- CONVOCATS ACTES A BARCELONA EN SOLIDARITAT AMB CHIAPAS

- JORNADES DEL MOVIMENT DE RESISTÈNCIA GLOBAL DE GIRONA A
PALAFRUGELL 27,28,29 SETEMBRE

- MANIFEST DE LA PLATAFORMA CATALANA PER LES LLIBERTATS
DEMOCRÀTIQUES I CONTRA LA LLEI DE PARTITS

- REALITZADA A MADRID UNA MANIFESTACIÓ DE LA COORDINADORA
D'IMMIGRANTS

- REALITZADA LA CONFERENCIA ANARCOSINDICALISTA INTERNACIONAL
i2002 A ALEMANYA

- LA CIMERA QUE NO ES VA PODER SALVAR A SÍ MATEIXA, per Naomi
Klein 
Sudàfrica: Les grans empreses imposaren l'agenda

- ARENES MOVEDISSES PER A BUSH, per Carlos Taibo

* * * * *

CONVOCADA UNA MANIFESTACIÓ UNITARIA EL 28 DE SETEMBRE A 
MADRID "ATUREM LA GUERRA CONTRA IRAQ ABANS DE QUE COMENCI"

Dissabte, 28 de setembre - 19:00 h, Cibeles-Sol 
Manifestació unitaria a Madrid 
(Iniciativa internacional contra la guerra) 
Aturem la guerra contra Iraq abans de que comenci 
Contra el suport de l'Estat espanyol a la guerra 
Bases fora

Manifest de la convocatoria 
Aturem la guerra contra Iraq abans de que comenci

Després de la intervenció a Afganistan, el pròxim escenari de la
denominada "guerra global contra el terrorisme" de
l'Administració Bush serà L'Iraq. Immediatament després dels
successos del 11 de setembre de 2001, EEUU va engegar els
preparatius militars i mediàtics per a desencadenar contra
L'Iraq una guerra de grans dimensions que condueixi finalment a
la invasió i ocupació del país i al canvi del seu règim polític.

	
Si bé l'objectiu d'imposar militarment un canvi de règim a
L'Iraq va ser ja formulat explícitament per l'anterior
Administració Clinton, el president Bush ha trobat en els
successos del 11 de setembre de 2001 la justificació per a
procedir a l'assalt final de L'Iraq. Després d'haver intentat
sense èxit implicar a L'Iraq en els atemptats de Washington i
Nova York, i després en els enviaments de cartes amb àntrax,
l'Administració Bush considera ara que no és necessari trobar
una connexió entre aquests successos i L'Iraq per a justificar
l'atac contra aquest país. En l'actualitat, l'Administració Bush
afirma fins i tot que ni tan solament una eventual tornada a
L'Iraq dels inspectors de desarmament de Nacions Unides seria
determinant per a evitar la intervenció, al mateix temps que
saboteja tota iniciativa negociadora en aquest tema. 

L'objectiu d'aquesta nova guerra en Orient Mig, d'inimaginables
conseqüències i per a la qual ja s'ha iniciat el compte
endarrere, no és instaurar la democràcia a L'Iraq ni protegir a
les seves minories, com tampoc ho és preservar la seguretat
regional o internacional. EEUU i Gran Bretanya no han pogut
aportar cap evidència de que L'Iraq estigui fabricant o disposi
d'armes de destrucció massiva, el principal argument de la Casa
Blanca per a justificar aquest assalt final contra L'Iraq. 
	
L'amenaça d'aquesta nova guerra i la desinformació oculten que
L'Iraq és avui un país devastat per més d'una dècada de sancions
econòmiques i agressions militars continuades: segons dades de
Nacions Unides, en aquests 12 anys més d'un milió de persones
-d'elles, 800.000 menors de 5 anys- han mort a causa de
l'embargament. Com reiteren experts, funcionaris de Nacions
Unides i fins i tot membres d'anteriors Administracions
nord-americanes i governs britànics, L'Iraq no és una amenaça i
ha complert substancialment les obligacions que li van ser
imposades després de la Guerra del Golf. 
	
L'objectiu d'aquesta nova guerra és sotmetre definitivament a
L'Iraq després de 12 anys de sancions genocides i, amb això,
afermar el control complet -polític, econòmic i militar- del
conjunt de la regió, zona de dependència energètica d'EEUU i els
seus aliats occidentals: després d'Aràbia Saudita, L'Iraq
alberga les segones reserves petrolíferes del planeta. No és
casual que la previsió d'una nova guerra contra L'Iraq estigui
sent precedida de la brutal escalada militar del govern Sharon
contra el poble palestí, igualment justificada com "lluita
contra el terrorisme". El que es prefigura després dels
successos en Palestina i l'amenaça d'ocupació de L'Iraq és la
devolució manu militari del conjunt de la regió àrab al més vell
ordre colonial, cimentat en la supremacia estratègica d'Israel i
el sosteniment en el poder de règims àrabs encarregats de
gestionar el mercat petrolífer internacional i reprimir als seus
pobles. 
	
EEUU pretén imposar-nos la lògica que aquesta nova guerra és
inevitable. Però res pot justificar-la, ni res pot legitimar-la,
tampoc una votació en el Consell de Seguretat, un organisme al
que EEUU ha manipulat al seu antull durant aquesta dècada
desbaratant amb accions militars unilaterals tota iniciativa de
solució negociada de la qüestió iraquiana. Malgrat això, sabent
que l'Administració Bush menteix i que la guerra sol serveix als
interessos hegemónics d'EEUU, aprofitant en benefici 
propi la doctrina antiterrorista sorgida després del 11 de
setembre, el govern espanyol ja ha anunciat que recolzarà en
qualsevol cas la intervenció militar contra L'Iraq. El president
Aznar cedirà a EEUU l'ús de les bases conjuntes en sòl espanyol,
que li són imprescindibles per a perpetrar aquest nou crim
contra el poble iraquià. Sent com som majoria qui en l'Estat
espanyol ens oposem a la guerra, el repte que ens compromet de
manera urgent és parar-la aquesta vegada abans que comenci. 
	
La mobilització és el primer pas.

Dissabte, 28 de setembre - 19:00 h, Cibeles-Sol, Madrid

******************************************************

CRIDA DE LA COMISSIÓ CONFEDERAL DE SOLIDARITAT AMB CHIAPAS

A tota la CGT (Confederació General del Treball) de l'estat
espanyol. 

A tots els col·lectius i organitzacions que lluiten per un món
més just, lliure i igualitari. 

A la societat civil internacional en general

SOLIDARITAT AMB CHIAPAS

Aquest comunicat és un crit de denúncia i repulsa davant la
realitat quotidiana i el gravíssim increment de violència al que
estan exposats els indígenes en l'estat mexicà de Chiapas. 
	
A la permanent guerra de desgast que vénen sofrint des de fa
anys, a partir del passat gener i amb major intensitat en aquest
mes d'agost, s'ha deslligat una campanya d'agudització de la
fustigació i assetjament contra les bases de suport i municipis
autònoms zapatistes, perpetrant-se nombroses agressions amb
resultat de diversos morts i nombrosos ferits, segrestats o
desapareguts. 
	
Els responsables d'aquests covards atacs són membres de grups
paramilitars que operen sota el paraigua oficial de la més
absoluta impunitat i estan dirigits per persones sobradament
conegudes per les seves activitats en la vida política o
empresarial. 
	
A aquesta creixent activitat paramilitar se suma un alarmant
augment de la militarització a Chiapas, amb el reforçament amb
centenars de soldats de les casernes situades principalment en
la zona de Montes Azules. 
	
Dits successos es presenten en els mitjans de comunicació
oficiosos i reaccionaris com enfrontaments entre índígenes per
problemes agraris, religiosos o familiars, en un bast intent de
tergiversar la veritat per a confondre i manipular a l'opinió
pública nacional i internacional. 
	
No obstant això, cada assalt a una comunitat i cada agressió a
les bases de suport zapatistes, com els propis indígenes i
múltiples associacions de drets humans denuncien en els seus
comunicats, són part d'una estratègia contrainsurgent curosa i
minuciosament dissenyada per les autoritats civils i militars
del país que persegueixen amb això afeblir el moviment zapatista
per mitjà del terror, desacreditar-lo davant l'opinió pública i
anar preparant les condicions que justifiquin un atac militar
massiu per a expulsar de les seves comunitats a milers
d'indígenes assentats en la Selva Lacandona, en la zona de
Forests Blaves, que amb la seva presència,cultura, maneres de
vida i resistència, impedeixen la implantació de projectes
econòmics com el Plan Puebla Panamà que només responen a
interessos multinacionals i les conseqüències dels quals seran
el saqueig i depredació dels béns i riqueses naturals de la
selva així com la condemna a una vida miserable dels pocs o
molts indígenes que sobrevisquin a aquests despietats atacs de
les noves formes de colonialisme. 
	
Per tot això i més, EXIGIM als presidents i governs de Mèxic i
de l'estat de Chiapas: 
1) Detenció definitiva de la estrategia d'agressió, assetjament
i mort als indígenes. 
2) Aclariment dels fets violents contra les comunitats, bases de
suport i autoritats civils zapatistes, al costat de la detenció
i condemna dels culpables directes i els seus instigadors
ideològics. 
3) Desarmament i desmantelació dels grups paramilitars. 
4) Desmilitarizació de l'estat de Chiapas i de tots aquells que
sofreixen la mateixa realitat. 
5) Revocació de la Llei de Drets i Cultura Indígenes aprovada
pel congrés de la Unión. 
6) Compliment íntegre dels Acords de San Andrés.

Comissió Confederal de Solidaritat amb Chiapas de la CGT 
comisionchiapas@cgt.es 
www.cgt.es/chiapas

*********************************************************

CONVOCATS ACTES A BARCELONA EN SOLIDARITAT AMB CHIAPAS

Davant el panorama polític-social que actualment es viu a Mèxic
i per a denunciar l'escalada de violència que, especialment
durant el mes d'agost, ha ocasionat greus esdeveniments a
Chiapas, amb l'assassinat de quatre indígenes zapatistes,
diversos ferits, desplaçats i nombroses agressions a les
comunitats. Davant aquesta greu situació, exposem el nostre
calendari d'actuacions i manifestacions que tindran llocan la
nostra ciutat i que són les següents.

9 d'Octubre a les 19.30h. 
Acte públic a càrrec de Bárbara Zamora (advocada i activista de
DDHH) 
Centre Cívic Cotxeres Borrell 
C/ Viladomat, 2

14 d'Octubre a les 19.30h. 
Conferència a càrrec de Bárbara Zamora. 
Col·legi Oficial d'Advocats de Barcelona 
C/ Mallorca, 283.

20 d'Octubre a les 12h. 
En l'aniversari de l'assasinat de Digna Ochoa, Concentració i
marxa de protesta. 
Des de Plaça Universitat fins al Monument a Colón.

Alhora anem a presentar una proposta de moció als Ajuntaments de
Catalunya perquè es posicionin sobre la situació actual i la
facin arribar al govern mexicà i al govern de Xiapes.

Coincidint amb el pròxim primer aniversari de l'assassinat de
l'advocada Digna Ochoa, ocorregut el 19 d'octubre del passat
any, i convidada per la Comissió de defensa dels drets de la
persona del Col·legi d'Advocats de Barcelona, anem a rebre la
visita de Bàrbara Zamora, companya de Digna Ochoa i també
advocada amenaçada de mort, ex assessora del EZLN en els diàlegs
de San Andrés i que va participar en la presentació de les
controvèrsies constitucionals sobre la Llei Indígena. 	Entenem
la nostra campanya com internacional pel que aquestes propostes
queden obertes a altres iniciatives posteriors. També
plantejarem a les institucions que es manifestin i en concret al
Parlament Europeu li plantejarem la possibilitat de realitzar
una visita d'una delegació de parlamentaris dels diferents grups
polítics, a Chiapas perquè vegin sobre el terreny la gravetat de
la situació, l'avaluïn i incideixin per a buscar la possibilitat
d'obrir vies a una solució justa i digna per mitjà del diàleg. 
	
Com part de la societat civil catalana i internacional atenta al
desenvolupament del conflicte i que s'ha mobilitzat moltes
vegades en defensa dels drets individuals i col·lectius dels
pobles indígenes i en suport de les comunitats indígenes
zapatistes, volem manifestar la nostra preocupació i la nostra
mobilització per a incidir en el poder i que reconegui els drets
i cultura indígenes amb l'ànim de parar l'escalada de violència
en contra de les comunitats en resistència.

Col.lectiu de Solidaritat amb la Rebel.lio Zapatista 
C/ de la Cera, 1 bis, 08001 Barcelona 
tel: 34-93-4422101 y 3290643 
fax: 34-93-3290858 
email: ellokal@pangea.org 
NOVA PAGINA ACTUALIZADA http://www.pangea.org/ellokal/chiapas

********************************************************

JORNADES DEL MOVIMENT DE RESISTÈNCIA GLOBAL DE GIRONA A
PALAFRUGELL 27, 28, 29 SETEMBRE

Cada cop es fa més evident que els ciutadans, per molt que ens
parlin de democràcia, participem menys en les coses que ens
afecten directe o indirectament. L’economia capitalista ens està
portant cap a un món cada vegada més injust, amb augment de les
diferències entre pobres i rics, més insostenible
mediambientalment, més autoritari, més irrespectuós, etc.
	
És per això, amb la voluntat de participació en la gestió del
nostre món que fem una crida a tots els grups, persones,
organitzacions, etc. de les comarques gironines (i d’arreu), a
participar en les esmentades jornades i intentar crear
alternatives a l’actual model socioeconòmic.
	
El programa previst és el següent (no està tancat i per tant hi
podrien haver canvis):

Divendres, 27: 
Tarda, recepció de participants.
20h. Cinema: CAMINANTES
DOCUMENTAL SOBRE ELS FETS DE GÈNOVA
COL·LOQUI

Dissabte, 28:
10h. PRESENTACIÓ AGP (Acció Global dels Pobles)
12h. PRESENTACIÓ DE LA CSE (Consulta Social Europea)
14h. DINAR
17h. TAULA RODONA “LA SALUT DE LA TERRA”
JOHANESBURG “RIO+10”
20,30h. SOPAR
22h. CONCERT-FESTA

Diumenge, 29:
A partir de les 10h TALLERS:
-TRANSNACIONALS
- MOVIMENT ZAPATISTA
- COOPERACIÓ
- IMMIGRACIÓ
14h. DINAR
17h. ASSEMBLEA I ACCIÓ (a concretar)

Estem preparant una zona d’acampada per qui es vulgui quedar a
dormir. Feu-nos-ho saber enviant un e-mail a la nostra direcció
electrònica. Així podrem preparar-ho millor.

Un grup s’encarregarà de preparar el dinar, vegetarià.,
ecològic... 

Estem oberts a qualsevol sugerència, consell, aportació o tot el
que ens vulgueu comentar. Poseu-vos en contacte amb nosaltres.

L’espai del diumenge a la tarda podria servir per realitzar
alguna assemblea com ara “Salvem l’Empordà”, o del MRG (Moviment
de Resistència Global), etc. Si teniu alguna idea, digueu-ho.

Esperem poder comptar amb una nombrosa participació i mostrar
així:
- el nostre rebuig al capitalisme i qualsevol sistema autoritari, 
- la voluntat de posar èmfasi en un model d’estructura
horitzontal i descentralitzat, socialment just i basat en
l’ètica i l’equilibri ecològic.
- la solidaritat amb els moviment emancipatoris d’arreu del mon,

- una actitud confrontativa i no tan sols crítica o reformista
del ordre social, practicant la desobediència civil i l’acció
directa no violenta.
- pluralitat i respecte a les diferències
- transparència en el funcionament i democràcia directa, presa
de decisions per consens.

En definitiva mostrar que: 

UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE

ARÍTJOL, Setembre del 2002

Per posar-vos en contacte amb nosaltres:
aritjolpalafrugell@hotmail.com

********************************************************

MANIFEST DE LA PLATAFORMA CATALANA PER LES LLIBERTATS 
DEMOCRÀTIQUES I CONTRA LA LLEI DE PARTITS 

Manifest distribuït en la recent Diada de l'11 de Setembre. La
Plataforma va constuir-se el passat mes de juny per fer front a
les agressions en cadena que s'estan produint arran de
l'aprovació de la Llei de partits i la il·legalització de
Batasuna. Més de 500 signatures de persones i entitats van
donar-li suport i posteriorment va realitzar-se una manifestació
el juny a Barcelona i una concentració a la Plaça Sant Jaume de
la mateixa ciutat, el dia del Ple del Congrés espanyol contra
Batasuna. 

Malauradament, i malgrat els prop de 500 assistents, els mitjans
convencionals no van donar compte de l'esdeviment.
	
La Plataforma no es planteja tan sols una postura de
solidaritat, sino que considera que aquesta situació és un greu
perill també, entre altres, per al conjunt del Països Catalans.
La recent campanya de criminalització d'ERC està donant
clarament la raó a aquest plantejament.
	
Per això volem animar a tots els sectors conscients de la nostra
nació a sumar-se a la plataforma, a constituir grups locals,
organitzar actes, etc. 
	
Podeu posar-vos en contacte amb ella a través de l'adreça:
llibertats@operamail.com
--------------- 

MANIFEST 

Per les nostres llibertats democràtiques: 
NO a la Llei de Partits. NO a la il·legalització de Batasuna

Les classes político-dirigents de l'Estat espanyol,
representades pel PP i el PSOE, estan consolidant un nou atac
ferotge a les llibertats democràtiques; un atac que té com a
principal exponent la il·legalització de Batasuna a Euskal
Herria, mitjançant la nova Llei de Partits i les partidistes
actuacions del jutge Garzón. Aquesta mesura amaga una ofensiva
que pretén el genocidi nacional dels pobles sotmesos dins
l'Estat espanyol i que, si té una primera fase cruenta a Euskal
Herria, estem convençuts que tindrà també greus conseqüències
als Països Catalans. 
	
Per això un gran nombre de catalans i catalanes, col·lectius i
partits, hem creat la Plataforma 
Catalana per les Llibertats Democràtiques i contra la Llei de
Partits. La il·legalització de Batasuna es basa en la nul·la
voluntat de l'Estat espanyol d'acceptar el dret a
l'autodeterminació de nacions com Euskal Herria, els Països
Catalans o Galiza; i es basa en la intenció d'incrementar la
criminalització i la repressió sobre l'independentisme, sobre
l'esquerra i sobre qualsevol tipus de dissidència. 
	
Però a més, es tracta d'un engany cap al conjunt de la
ciutadania, ja que ben al contrari del què s'anuncia,
l'aplicació de la Llei de Partits i la il·legalització de
Batasuna no només no aportaran res de positiu de cara a la pau,
sinó que obren un escenari que no farà altra cosa que atiar el
conflicte, frenant qualsevol expectativa de solució basada en el
diàleg i el reconeixement del dret a l'autodeterminació, i
generant conseqüències imprevisibles. 
	
Els catalans i catalanes no podem permetre la il·legalització de
Batasuna per solidaritat nacional i perquè això suposa obrir la
porta a una retallada encara més gran de les deficitàries
llibertats democràtiques de què disposem i de les llibertats
nacionals del nostre país; i això atempta també contra els
interessos dels sectors populars. Qualsevol projecte polític o
social que treballi cap a l'aprofondiment dels valors
democràtics, contra l'actual règim de desigualtats socials
capitalista o pel reconeixement nacional del nostre país, que
trenqui amb el marc antidemocràtic que emana de la 
Constitució espanyola, serà durament perseguit per l'Estat
espanyol, a partir d'aquesta Llei de Partits i del precedent de
la il·legalització de Batasuna. 
	
Deixar fora de la llei a milers i milers de bascos i basques per
frenar la voluntat popular lliurement expressada per la societat
basca és antidemocràtic. La Llei de Partits és, en si mateixa,
antidemocràtica i un acte de prepotència política. Les
actuacions jurídicament barroeres del jutge Garzon, prohibint
fins i tot el dret a manifestació, signifiquen la liquidació de
l'Estat de dret i la divisió de poders. Si a tot això hi sumem
la supeditació entusiasta de la major part dels mitjans de
comunicació, en trobem en una situació marcada per
l'involucionisme i l'autoritarisme que cada cop predominen més a
l'Estat espanyol de la mà del PP i el PSOE; un marc on qualsevol
tipus de discrepància, per mínima que sigui i fins i tot dels
seus socis polítics com és el cas de CiU és combatuda mitjançant
dures advertències i amenaces. Tot això configura una situació
d'estat d'excepció encobert, imposada 
contra les minories nacionals i les classes populars. 
	
La repressió no pot ser la fórmula per a la resolució dels
conflictes de caràcter social ni nacional, però tampoc ho poden
ser la manipulació i la violació dels drets més elementals de
les classes populars. És per tot això que volem fer una crida a
reaccionar contra aquesta agressió brutal i a lluitar amb
fermesa per a estendre la mobilització de la societat catalana
en defensa del nostre futur, de la nostra llibertat i, en
definitiva, de la democràcia que ens han segrestat.

CONTRA LA LLEI DE PARTITS I L'ESTAT D'EXCEPCIÓ 
PER LES LLIBERTATS DEMOCRÀTIQUES 
ATUREM EL FEIXISME 
PER LA PAU I LA LLIBERTAT, AUTODETERMINACIÓ 

Plataforma Catalana per les Llibertats Democràtiques i contra la
Llei de Partits 

**********************************************************

REALITZADA A MADRID UNA MANIFESTACIÓ DE LA COORDINADORA
D'IMMIGRANTS 

Va tenir lloc el diumenge 15 a Madrid d'Atocha a Sol, amb els
lemes: 

CAP PERSONA ÉS IL·LEGAL 
SOLIDARITAT AMB LES DETINGUTS EN EL TANCAMENT DE LA 
UNIVERSITAT DE SEVILLA AUTOORGANIZACIÓN LLUITA I SOLIDARITAT 

En ella es va difondre el següent comunicat: 

A LA SOCIETAT CIVIL. 
A LES ORGANIZACIONIZACIONES POLÍTIQUES. 
A LES ORGANITZACIONS SINDICALS. 

El 23 de gener, del 2001 constitueix una data històrica per a la
immigració a l'estat espanyol, data en el qual entra en vigor la
llei d'estrangeria del Partit Popular, llei repressiva i
anticonstitucional que a hores d'ara s'expressa en la política,
d'expulsar a la major quantitat possible d'immigrants. 	El
23-01-01, els immigrants autoorganizats i la solidaritat del
moviment social nadiu, planten baralla a l'actitud
antidemocràtica del govern Aznar, de prohibir drets fonamentals
als immigrants, com associació, sindicació i vaga. Els
tancaments, les vagues de fam, les marxes i mobilitzacions, són
respostos des del govern amb amenaces d'expulsió, i les accions
directes com l'ocupació de la defensoria del poble, arrenquen
del govern, un oferiment de regularització dels sense papers,
oferta incomplida quedant al descobert l'absència de polítiques
d'immigració. La tan anunciada política d'integració no és altra
cosa que el tracte policial, racista i xenòfob que estan sofrint
els immigrants. 
	
Malgrat l'elevat cost que ens fa pagar aquest govern, amb
l'escarment inquisidor de les expulsions a qui ens atrevim
denunciar, mitjançant les lluites en els tancaments, la violació
constant dels drets de ciutadania reconeguts en la constitució
política del regne i el dret internacional, creiem plenament en
la mobilització permanent, en la lluita diària, des de
l'autoorganització com mitjà objectiu per a reivindicar i
defensar els nostres drets. Hem de recordar que ningú emigra per
capritx: milions d'éssers humans es veuen obligats a deixar la
seva terra i les seves famílies, pel saqueig de les
multinacionals, entre elles, les de capital espanyol, que
enfonsen en la misèria a la majoria del planeta. 
	
Estem vivint un procés de pèrdua de drets laborals que afecta al
conjunt de la població treballadora. A l'Estat espanyol, els
interessos de qui detenten el poder, fomenten, a través de les
institucions, la màxima expressió de les quals és la llei
d'estrangeria, un rebuig social cap a les persones immigrants.
Es perpètua una situació laboral precària i de semiesclavitut.
Es pretén amagar desinteressadament, que el col·lectiu
d'immigrants, treballa en els sectors amb pitjors condicions,
menor cobertura social i major índex d'accidents laborals. 
	
En aquest moment hi ha persones empresonades, detingudes en el
tancament de Sevilla, molts d'ells ja expulsats per atrevir-se a
defensar els seus drets i dignitat. Des de la coordinadora
d'immigrants fem una crida a tota la societat civil, perquè doni
suport al projecte d'autoorganització dels immigrants, i
sumar-se a la campanya de desobediència civil contra la llei
d'estrangeria. Nosaltres, els immigrants com moviment social
clar i rotund, declarem que la situació d'emergència social no
acabarà fins que s'aconsegueixi la regularització de tots els
sense papers. 

COORDINADORA D'IMMIGRANTS 
www.nodo50.org/inmigrantes 

********************************************************

REALITZADA LA CONFERÈNCIA ANARCOSINDICALISTA INTERNACIONAL 
i2002 A ALEMANYA 

Va tenir lloc a Essen, Alemanya, del 29 d'agost al 1 de setembre
organitzada per la FAU. Una mica més de 150 persones pertanyents
a 16 països (Alemanya, França, Bèlgica, Polònia, Noruega,
Finlàndia, Suècia, Escòcia, Irlanda, Grècia, Sibèria, Ucraïna,
Japó, Austràlia, EEUU, Espanya) van estar durant tres dies
compartint espai i temps en tallers de debat, menjars i
plenaris. 
	
Es va obrir la conferència amb la lectura de ponències: 
1ª.- La situació internacional sota el prisma de la lluita de classes. 
2ª.- L'acció directa com forma d'actuació. 
3ª.- Anàlisi militant. 
4ª.- Gènere versus lluita de classes. 
5ª.- La situació a Argentina. 
6ª.- Emigració i conflictivitat internacional. 
	
Després es va procedir a la presentació d'algunes organitzacions
i grups de treballadors. 
	
També es van exposar de forma breu les conclusions dels diversos
grups de treball, conclusions que seran presentades per escrit a
principis d'octubre. Els tallers o grups de treball eren: 
- Treballadors de l'educació. 
- Treballadors del transport. 
- Sense Papers. 
- Treballadors de la construcció. 
- Gènere i lluita de classe. 
- Ús d'idiomes en les organitzacions internacionals. 
- Treballadors i lluites a McDonalds. 
- Cooperació amb els països de l'Est. 
- Accidents laborals i precarietat. 
	
A més van ser presentades diverses resolucions per a la seva
aprovació. 
	
En representació de la CGT va acudir a la Conferència Ángel
Bosqued, secretari de formació i relacions internacionals, la
valoració del quals és altament positiva. 

*********************************************************

LA CIMERA QUE NO ES VA PODER SALVAR A SI MATEIXA, per Naomi
Klein 
Sudàfrica: Les grans empreses van imposar l'agenda 

Algú creia que la Cimera Mundial sobre el Desenvolupament
Sostenible podia salvar al món? La pregunta era, més aviat, si
la cimera podria salvar-se a si mateixa. I no va poder. Les
grans empreses van aconseguir evitar acords que tendeixin a
regular-les i els resultats van ser un desengany per a les
nacions pobres. Un desenllaç congruent amb els escenaris que
Johannesburg va oferir en aquells dies: "En els restaurants
gourmet de l'ultraric suburbi Sandton, els delegats literalment
es mengen la seva consternació pels pobres. Mentre, els pobres
són amagats, atacats i enviats a presó com resultat del que s'ha
convertit en l'acte icona de resistència en un món insostenible:
negar-se a desaparèixer" 

JOHANNESBURG, SUDAFRICA. Quan Rio de Janeiro va ser amfitrió de
la primera Cimera de la Terra en 1992, havia tanta bona voluntat
entorn de l'esdeveniment que ho anomenaren, sense ironia, la
Cimera per a Salvar al Món. Ara, a Johannesburg, ningú va
afirmar que la Cimera Mundial sobre Desenvolupament Sostenible
pogués salvar al món. La pregunta era, més aviat, si la cimera
es podia salvar a si mateixa. 
	
L'assumpte que preval és el que els burócrates de l'ONU criden
"implementació" i la resta de nosaltres crida "fer alguna cosa".
Molta de la culpa de la "bretxa en la implementació" es col·loca
als peus d'Estats Units. Va ser George W. Bush qui va abandonar
el Protocol de Kyoto, que conté les úniques regulacions
ambientals significatives que van emergir de la conferència de
Rio. Va ser Bush qui va decidir no venir a Johannesburg, i va
assenyalar que els assumptes que s'estaven discutint aquí des de
sanejament bàsic a energia neta són prioritats menors per a la
seva administració. I va ser la delegació nordamericana la que
va estar bloquejant amb major bel·ligerància totes les propostes
que involucraven ja fos directament regular a les empreses
multinacionals o dedicar significatius nous fons al
desenvolupament sostenible. 
	
Però arremetre contra Bush és massa senzill: la cimera no només
va fallar per alguna cosa que estigués succeint a Johannesburg.
Va fallar perquè tot el procés estava entrampat des del
principi. 

Les condicions de Coca-Cola 

Quan l'empresari i diplomàtic canadenc Maurice Strong va ser
nomenat per a presidir la cimera a Río fa 10 anys, s'imaginava
una massiva reunió que atragués a la taula a tots els jugadors
amb interessos en el tema, és a dir, no només als governs, sinó
també a les organitzacions no governamentals (ambientalistes,
grups indígenes, grups de cabildeo), així com a les empreses
multinacionals. 
	
La visió de Strong va permetre més participació de la societat
civil que cap altra conferència de l'ONU abans, al mateix temps
que va recaptar sumes sense precedent de fons empresarials per
la cimera (va ajudar el fet que la Coca-Cola donés el seu equip
de màrqueting i Swatch va produir una edició limitada del
rellotge de la Cimera de la Terra). Però el patrocini tenia un
preu. Les empreses van arribar a Río amb clares condicions:
adoptarien pràctiques ecològiques sostenibles però només
voluntàriament a través de codis sense compromissos i societats
de "millors pràctiques" amb ONG i governs. En altres paraules,
quan el sector negocis va arribar a la taula a Río, la regulació
directa dels negocis va ser rebutjada. 
	
A Johannesburg, aquestes "societats" han passat a
l'acte-paròdia, amb el centre de conferències replet de
mostradors de "actuacions netes" de BMW i anuncis espectaculars
de diamants De Beers amb el lema "L'aigua és per a Sempre". El
principal patrocinador de la Cimera és Eskom, la companyia
energètica nacional sud-africana que aviat serà privatitzada.
Segons un recent estudi, l'actual reestructuració d'Eskom ha
propiciat que 40 mil llars perdin l'accés a l'electricitat cada mes. 
	
I això duu al cor del debat real sobre la Cimera. 


De les demandes a l'acció directa 
	
El Consell Mundial de Negocis pel desenvolupament Sostenible, un
grup empresarial de cabildeo fundat a Río, insisteix que la via
cap a la sostenibilitat és la mateixa fórmula de degoteig cap
avall ja imposada per l'Organització Mundial del Comerç i el
Fons Monetari Internacional: els països pobres han de mostrar-se
hospitalaris cap a la inversió estrangera, normalment a través
de privatitzar els seus serveis bàsics, de l'aigua i
l'electricitat als serveis de salut. Així com a Río, aquestes
empreses empenyen cap a les "societats" voluntàries en comptes
de cap a les regulacions de "manament i control". 
	
Però aquests arguments sonen diferents avui a fa una dècada.
Després d'Enron, és difícil creure que es pugui confiar que les
companyies duguin en ordre els seus llibres de comptabilitat, ja
no es digui salvar al món. I a diferència de fa una dècada, el
model econòmic de desenvolupament "laissez-faire" és
militantment rebutjat pels moviments populars al voltant del
món, especialment a Amèrica Llatina, però també aquí a
Sudàfrica. 
	
Aquesta vegada, molts dels actors del desenvolupament sostenible
no estaven en la taula oficial, sinó en els carrers o
organitzant conferències contra la cimera per a planejar molt
distintes rutes al desenvolupament: cancel·lació del deute,
posar fi a la privatització de l'aigua i l'electricitat,
reparacions als abusos de l'apartheid, habitatge accessible,
reforma agrària. La més ambiciosa va ser la Setmana dels Sense
Terra, un esdeveniment paral·lel on s'argumentava que les
promeses no complertes de portar a terme una substancial reforma
agrària a Sudàfrica i en el món en desenvolupament postcolonial
han estat la major barrera al desenvolupament sostenible global.

	
L'essencial d'aquests moviments és que ja no estan disposats a
simplement parlar sobre les seves demandes, sino que les estan
portant a terme. En els passats dos anys, Sudàfrica ha
experimentat un ressorgiment de l'acció directa, amb grups com
la Comissió de la Crisi de l'Electricitat de Soweto, el Moviment
dels Sense Terra, el Fòrum de Ciutadans Preocupats de Durban i
la Campanya contra els Desallotjaments de Cape Town,
organitzant-se per a la defensa del dret a l'habitatge, per a
reclamar la terra improductiva i per a reconectar l'aigua i
l'electricitat tallats en els municipis. 

La "nova imatge" de Sudàfrica 

El govern sudafricà sembla haver decidit que si res sorgeix
d'ella, la cimera és, almenys, una oportunitat per a "canviar
les concepcions errònies sobre la seguretat a Sudàfrica [i]
atreure l'atenció dels turistes estrangers i els
inversionistes", en les paraules del policia provincial
comissionat Perumal Naidoo. 
	
El que això significa, en la pràctica, és que mentre rètols en
el carrer convidaven als delegats a "sentir el pols" de "la
Sensacional Ciutat", Sandton, el suburbi ultra ric on va tenir
lloc la conferència es va transformar en una zona militar, amb
tot i avions espies de control remot que patrullaven els cels.
Totes les protestes van estar restringides a un "corral de
lluita" de 1,8 quilòmetres, com molts ho van cridar, i encara
allí, només es feien les marxes autoritzades per la policia. 
	
Els venedors ambulants i els captaires van ser escombrats dels
carrers, els residents dels campaments d'invasors van ser
desallotjats (molts van ser traslladats a llocs menys visibles,
lluny dels carrers més transitats). Moss Moya, un resident del
municipi que s'enfronta a un desallotjament del que ha estat la
seva llar durant 18 anys, té poca esperança que la cimera ajudi
als pobres de Sud-àfrica. "Si ens van a ajudar", diu,
"necessiten veure'ns". Però quan Moya i els seus veïns van
realitzar una manifestació per a resistir els intents de
reubicació endarrere d'un conjunt d'arbres, la policia va
prendre mesures repressives i Moya, un ex simpatitzant del
Congrés Nacional Africà, va rebre un tir en la boca amb una bala
de goma, la qual li va desprendre sis dents. Quan va anar a
aixecar una queixa davant la policia, el van ficar a la presó.
Moya i uns mil residents més del municipi van decidir dur la
seva lluita al centre de Johannesburg, i van realitzar una
manifestació pacífica fora de les oficines del mandatari de
Gauteng, la província en la qual està localitzada Johannesburg.
Just sota un rètol que anuncia "El Poble de Gauteng li dóna la
Benvinguda als Delegats del WSSD a la Província", 77
manifestants van ser arrestats, incloent a tots els líders del
Moviment dels Sense Terra. 
	
El 24 d'agost, la policia fins i tot va atacar una "marxa per la
llibertat d'expressió", que a la llum de centenars d'espelmes es
va portar a terme per a protestar contra els arrests massius. La
marxa organitzada espontàniament es dirigia a la presó en el
centre, però abans que els mil activistes locals i
internacionals haguessin caminat una quadra, la policia
antidisturbis els va envoltar i va fer una barricada en el
carrer. Sense avís, granades paralitzants van ser llançades
contra els manifestants, ferint a tres. 
	
El dilluns 26, durant una manifestació a favor de Palestina que
va tenir lloc en el carrer, fora del recinte on Shimon Peres, el
ministre israelià de l'Exterior, donava un discurs, soldats van
disparar bales de goma i canons d'aigua, ferint a diversos
manifestants. 

*** 

La Cimera Mundial sobre el Desenvolupament Sostenible no va a
salvar al món; simplement ofereix un mirall exagerat d'ell. En
els restaurants gourmet del super ric Sandton, els delegats
literalment se sopen la seva consternació pels pobres. Mentre,
després de les reixes, els pobres són amagats, atacats i enviats
a presó com resultat del que s'ha convertit en l'acte icona de
resistència en un món insostenible: negar-se a desaparèixer. 

(Traducció: Tania Molina Ramírez) 

El llibre més recent de Naomi Klein és "Fences and Windows:
Dispatches From the Front Lines of the Globalization Debat"
(HarperCollins), en procés de traducció a l'espanyol. 
Font: MASIOSARE 
Enllaç: http://www.eurosur.org/rebelion/sociales/klein090902.htm


**********************************************************

ARENES MOVEDISSES PER A BUSH, per Carlos Taibo 

La tossuderia i la prepotència dels dirigents nord-americans
obliguen a concloure que, abans o després, i amb trets més o
menys abrassius, es produirà una agressió d'Estats Units contra
L'Iraq. Si cal guiar-se pel que diu Rumsfeld, a la Casa Blanca
s'entén, d'una banda, que l'operació no precisa cap autorització
de les Nacions Unides i, per l'altre, que són els objectius
militars els que determinen les coalicions de suport, i no al
revés. Queda per als experts determinar el perquè d'aquesta ira
incontinguda. De què es tracta: de rematar la feina deixada a
mig fer el 1991, de ressuscitar una alacaiguda campanya
antiterrorista o de donar regna solta, sense més, a la cobdícia
de la indústria petroliera? Si assumim de bon grat que estem
davant una amalgama d'aquestes tres contingències, la trama
sembla el bastant espessa com perquè Washington hagi decidit
ignorar les moltes dades que conviden a la prudència. 

CARLOS TAIBO, PROFESSOR DE CIÈNCIA POLÍTICA A LA UNIVERSITAT
AUTÒNOMA DE MADRID 

La primera d'aquestes dades ho aporta l'opinió pública
nord-americana, cada vegada més reacia a protegir una aventura
militar. Referent a això té el seu relleu que no hagi estat
possible vincular a Bagdad amb els atemptats del 11-S i que pocs
siguin els que creuen a ulls clucs que L'Iraq constitueix avui
una amenaça. Agreguem que la campanya que es prepara pot
cobrar-se la vida d'un grapat de soldats nord-americans, i
tindrem una explicació raonable de per què el ciutadà del
carrer, malgrat el bombardeig informatiu, ha anat canviant de
criteri. 
	
No són distintes les percepcions dels dirigents europeus, i això
encara que l'experiència suggereix que aquests solen recelar de
les posicions nord-americanes quan es formulen en abstracte i en
la distància, però corren a donar-les suport quan s'afanyen a
adquirir material consistència. L'opció provisional de la UE
passa per oferir-li un últim bleix a L'Iraq i per activar, en
paral·lel, el sistema de les Nacions Unides. Queda per
preguntar-se si les veus dissonants dintre de la UE, de
persistir, s'inclinaran sense més per no participar en una
operació militar o prendran el caire, improbable, d'una franca
contestació. 
	
Amb excepció d'Israel i Kuwait, cap dels aliats d'EUA a Orient
Mig afavoreix una acció armada. L'oposició és ferma a Turquia i
Aràbia Saudita, països que temen els efectes desestabilitzadors
que, de la mà de sengles insurreccions -kurda i chiita- a
L'Iraq, tindria una intervenció nord-americana, que donaria
ales, a més, al descontentament popular. A Riad s'endevina, amb
tot, un recel més: de caure Bagdad sota la urpa de Washington,
passaria a rebre un tracte de favor que al poc es traduiria en
un increment sensible en les seves quotes d'exportació de
petroli en menyscapte de les d'Aràbia Saudita, que podria cedir
a L'Iraq el protagonisme entre els aliats d'EUA en la regió.
Tant Ankara com Riad senten un major temor, en suma, per les
seqüeles d'una agressió nord-americana que per la presumpta
amenaça que implica Saddam. 
	
Tampoc Rússia i Xina estan molt feliços. Pel que fa a la
primera, per ventura ha decidit reaccionar, de manera tardana,
davant les magres recompenses rebudes per la seva servil
col·laboració amb EUA després del 11-S. Els recents acords
comercials amb Bagdad suggereixen que Moscú ha fet oïdes sordes
a les promeses nord-americanes de respectar els seus interessos
a L'Iraq una vegada enderrocat Saddam. Mai en els últims anys
havia amenaçat Rússia -i amb ella Xina, cada vegada més inquieta
davant les llibertats que es pren Washington- amb fer ús del seu
dret de veto en el Consell de Seguretat de l'ONU. 
	
Però, opinions alienes al marge, els problemes d'EUA no són
menors. Obligada a posar fi a les operacions a Afganistan per a
escometre una ofensiva contra L'Iraq, la Casa Blanca ha
d'encarar el risc que, a la desesperada, i gràcies a les seves
armes químiques i biològiques, Bagdad col·loqui a un exèrcit
invasor en situació difícil. A Bush fill poden acorralar-li els
mateixos dubtes que van tenallar a Bush pare deu anys endarrere:
per tal com el risc que L'Iraq es desintegri segueix obert, i
referent a això no és molt estimulant el reclam que ofereix
l'oposició a Saddam Hussein, a última hora podria revelar-se una
sana prudència o, segons una lectura molt estesa, una aposta per
algun dels col·laboradors directes del dictador i, amb ella, la
preservació d'un règim autoritari a L'Iraq. 
	
Tornem, amb tot, a una qüestió delicada: les Nacions Unides no
ofereixen, per desgràcia, garanties sòlides que la justícia i el
dret s'obriran camí en el que a L'Iraq es refereix. La submissió
de l'ONU als interessos nord-americans fa d'ella una instància
sobre la qual recauen moltes sospites. Bastarà amb recordar la
seva incapacitat per a frenar els bombardejos nord-americans i
britànics sobre L'Iraq; el silenci d'un Annan que sembla
acceptar, resignat, que sigui Washington qui respongui a les
ofertes de Bagdad, o la impagable col·laboració dels inspectors
internacionals amb l'espionatge nord-americà i israelià. La raó
es torna en contra, d'altra banda, dels aires intervencionistes
que es respiren a Washington. No hi ha, d'antuvi, dades sòlides
que obliguin a concloure que L'Iraq està fabricant, i es disposa
a emprar, inquietants armes de destrucció massiva. Els efectes
de sancions que en bona mesura són responsables de la mort de
600.000 nens iraquians copegen, per altra banda, a qualsevol
consciència mínimament sensible. I, perquè res falti, els
portaveus nord-americans no deixen lloc a dubtes: encara que
L'Iraq donés satisfacció a les exigències de l'ONU, això de cap
manera frenaria les accions encaminades a enderrocar un règim
per endavant condemnat. 
	
Semblant acumulació de prepotència, capritx i unilateralitat és
difícil que passi distretament en una atribulada regió del
planeta. I referent a això és important ressenyar que els
efectes de la irracionalitat que impera a Washington no tenen
per què revelar-se en el termini, minso, d'uns mesos. Al cap i a
la fi, les seqüeles de la partició de Palestina, en 1947, encara
avui són apreciables, i de quina manera, a l'Orient Mitjà. 

*****************************************************
*****************************************************
*****************************************************

Confederació General del Treball (CGT)

Realizat per CGT Reus: baixc-p@cgt.es

Si no vols rebre el butlletí, fes-nos-ho saber.


*******
   ****** Servicio de noticias A-INFOS *****
 Noticias de, y de interés para, anarquistas

-SUSCRIPCIONES: lists@ainfos.ca
-RESPONDER: a-infos-d@ainfos.ca
-AYUDA: a-infos-org@ainfos.ca
-WWW: http://www.ainfos.ca/org
-INFO: http://www.ainfos.ca/org

Para recibir a-infos en un idioma solamente escribir para lists@ainfos.ca
la mensage seguinte:
                                    unsubscribe a-infos
                                    subscribe a-infos-X
con X= ca, ct, pt, en, fr, etc (i.e. el codigo del idioma)




A-Infos Information Center