A - I n f o s
a multi-lingual news service by, for, and about anarchists **

News in all languages
Last 30 posts (Homepage) Last two weeks' posts

The last 100 posts, according to language
Castellano_ Català_ Deutsch_ English_ Français_ Italiano_ Polski_ Português_ Russkyi_ Suomi_ Svenska_ Türkçe_ All_other_languages
{Info on A-Infos}

(ct) Butlletí Contrainformatiu nº69 (Pt.II)

From CGT Reus <baixc-p@pangea.org>
Date Fri, 4 Oct 2002 09:25:43 -0400 (EDT)



 ________________________________________________
      A - I N F O S  N E W S  S E R V I C E
            http://www.ainfos.ca/
        http://ainfos.ca/index24.html
 ________________________________________________



BUTLLETÍ CONTRAINFORMATIU Nº 69
Secretaria de Comunicació del Comitè Confederal de Catalunya de
la CGT. 
30-09-02. 

* * * * *

Continguts:

- L’ESTAT MEXICÀ TANCA LES PORTES PER A UNA PAU JUSTA I DIGNA
PEL RECONEIXEMENT DELS DRETS I CULTURA INDÌGENES. ATUREM LA
GUERRA A CHIAPAS

- MOBILITZACIONS A WASHINGTON CONTRA LA REUNIÓ ANUAL DEL FONS
MONETARI INTERNACIONAL I EL BANC MUNDIAL

- CAMPANYA INTERNACIONAL PER LA LLIBERTAT DE MUMIA ABU-JAMAL

- NO, EN EL NOSTRE NOM. 
Crida d’intel·lectuals i artistes nord-americans contra la
guerra.


* * * * *

L’ESTAT MEXICÀ TANCA LES PORTES PER A UNA PAU JUSTA I DIGNA PEL
RECONEIXEMENT DELS DRETS I CULTURA INDIGENES. ATUREM LA GUERRA A
CHIAPAS

La resolució de la Cort Suprema de Justícia de Mèxic del dia 6
de setembre d'aquest any rebutjant les més de 300 controvèrsies
constitucionals presentades en contra de la Llei Indígena, tanca
les portes per a una solució justa i digna per la via política
als pobles indígenes de Mèxic. El poder mexicà: el govern, el
Congrés i ara la Justícia; han fet oïdes sordes a les veus de
milions de mexicans i de mexicanes que van participar en la
Marxa per la Dignitat Indígena i han tancat la possibilitat de
trobar una solució justa i digna al conflicte.
	
El EZLN, des de l'aprovació de la Llei pel congrés, ha mantingut
el silenci i la resistència com resposta a la no aprovació dels
tres senyals que va demandar al president Fox per a tornar al
diàleg. Mentre, les comunitats en resistència, apliquen de fet
el que els nega el dret i així elegeixen les seves autoritats,
apliquen la seva justícia, discuteixen i decideixen sobre els
projectes de salut i educació, i tot ho fan amb els seus propis
mitjans, sense rebre cap ajuda per part de l'Estat fins que els
reconegui els seus drets com pobles.
	
Durant el recent mes d'agost s'ha produït una escalada de
violència contra les comunitats amb el resultat de quatre
indígenes zapatistes assassinats, una vintena de ferits i
centenars de nous desplaçats per la violència paramilitar. Per
tots aquests fets i com part de la societat civil internacional
que vam acompanyar des del 94 la rebel·lió zapatista hem decidit
mobilitzar-nos per a aconseguir el reconeixements dels seus
drets i cultura indígenes i per a parar la guerra de baixa
intensitat en contra dels pobles indígenes de Chiapas i de
Mèxic.

Barcelona, setembre de 2002

"Volen convertir en derrota la mobilització de la Marxa per la
Dignitat Indígena, però l'única derrota que asseguren és la
futura d'ells, o és que no hi ha memòria? Si, ja sabem el que
ve: gran campanya de mitjans sobre la "intransigència zapatuda",
augment de la pressió militar i policíaca, reactivació de grups
paramilitars, ofensiva, etcètera. Aquesta pel·lícula ja la vam
veure i el desenllaç és conegut (preguntin-li al Senyor
Zedillo)".
Val. Salut i que consti que per nosaltres no va quedar. 
Des de les muntanyes del Sud-est Mexicà.
Subcomandant Insurgente Marcos.
México, Abril del 2001. 

Col.lectiu de Solidaritat amb la Rebel.lio Zapatista
C/ de la Cera, 1 bis, 08001 Barcelona
tel: 34-93-4422101 y 3290643
fax: 34-93-3290858
email: ellokal@pangea.org
NOVA PAGINA ACTUALIZADA http://www.pangea.org/ellokal/chiapas

******************************************************

MOBILITZACIONS A WASHINGTON CONTRA LA REUNIÓ ANUAL DEL FONS
MONETARI INTERNACIONAL I EL BANC MUNDIAL

La reunió anual del FMI i el BM realitzada el 28 i 29 de
setembre a Washington DC, s'ha trobat una vegada més amb una
important oposició popular: manifestacions i actes en la ciutat,
per tot el país i el continent, a pesar de les retallades en els
drets civils realitzats després del 11-S. L'àmplia repressió
policial ha mostrat una vegada més com el dret de manifestació i
la llibertat d'expressió cada vegada són més una entelèquia i
una ficció en aquesta democràcia policial i autoritària que
domina les societats occidentals desenvolupades.
	
El FMI i el BM van portar a terme les seves reunions anuals a
Washington DC discutint sobre els seus plans de desenvolupament
i la seva estratègia d'inversió global per al pròxim any, dintre
d'unes inestables condicions geopolítiques. L'informe del BM
adverteix: "Els problemes ambientals i el malestar social
amenacen metes internacionals de la reducció de la pobresa".
	
Els manifestants antiglobalització denuncien el suport de les
institucions financeres al desenvolupament de la indústria
transnacional no regulada, com principal factor dels problemes
mediambientals, i sostenen que el malestar social és una
resposta directa als "programes d'ajustaments estructurals"
imposats per les institucions (llegeixi's Argentina i el FMI).
Aquestes institucions són en gran part controlades pels
interessos comercials de l'elit privada.
	
Les reunions es van trobar amb una resposta local, nacional i
internacional, coordinada per grups diversos: Convergència
Anticapitalista, Jubilee USA, 50 Anys és Suficient, el grup
World Bank Bonds Boycott i Mobilització per la Justícia Global
són alguns dels grups que van realitzar crides a les protestes
contra els efectes que les polítiques dels grans bancs tenen
sobre la població. Els manifestants van demanar la condonació
dels deutes externs dels països tercermundistes; l'abolició del
BM, FMI i OMC; la democratització de la política internacional,
la seva transparència; i la sobirania dels pobles nadius
indígenes sobre els seus recursos. Altre tema comú va ser la
petició del desenvolupament econòmic sostenible i la
reivindicació d'estructures socials veritablement democràtiques
que funcionin en una escala manejable per a l'individu de manera
directa.
	
Gran varietat d'actes, accions directes, lectures, etc... van
ser planejades per a desenvolupar-se per tota la ciutat. El 27
es va convocar un "Dia de desobediència i resistència" per part
de la Convergència Anticapitalista, amb accions autònomes en
diversos punts de la ciutat, i una "Marxa per a Ofegar
l’Avaricia Capitalista" en la qual van participar un miler de
persones i va ser durament reprimida per la policia. Milers de
anticapitalistes i ciutadans simpatitzants van coincidir al matí
a Washington DC en un reeixit esforç per destruir l'imperi del
capital (els EEUU). Els manifestants van utilitzar un ampli
ventall de tàctiques per a bloquejar els creus i els carrers,
des de la Critical Mass Bike Ride (passeig amb bicicleta com
protesta) fins el llançament de rodes cremant sobre el Parc
George Washington; assegudes pacífiques en els creuaments de
carrers, etc... Hi ha informes sobre que la "Marxa Serp" va
incitar a diverses persones a trencar els cristalls del
Citybank, un banc internacional capitalista beneficiari de les
polítiques del FMI. Els carrers de Washinton DC estaven deserts
a les com si d'un dia de vacances es tractés. La policia va dir
que van preservar la llibertat en els carrers, però la realitat
és que els anti-capitalistes van bloquejar DC a pesar de les
detencions indiscriminades, en total uns 650 detinguts/es.
	
El dissabte 28 segueixen les accions autònomes i bloquejos, la
policia va continuar realitzant detencions de forma
indiscriminada. La Mobilització per la Justícia Global va
convocar una concentració/concert i una Manifestació en la qual
van participar unes 10.000 persones. Milers de persones es van
concentrar enfront dels edificis del Banc Mundial i el Fons
Monetari Internacional realitzant accions de bloqueig durant 2
hores.
	
El diumenge 29, va haver una manifestació anti-guerra a la
tarda, així com la Cimera Popular i l'Assemblea Popular.

Més informació a:
www.dc.indymedia.org

******************************************************

CAMPANYA INTERNACIONAL PER  LA LLIBERTAT DE MUMIA ABU-JAMAL ELS
ADVOCATS DE MUMIA DEMANEN A LA CORT SUPREMA QUE S'ESCOLTI EL
TESTIMONI DE L'HOME QUE DISPARÀ A DANIEL FAULKNER

Els advocats del periodista en el corredor de la mort Mumia
Abu-Jamal van presentar la seva carta d'apel·lació davant la
Cort Suprema de Pensilvania dijous passat 27 d'agost de 2002. La
carta argumenta que Jamal és una víctima innocent d'un complot
de la policia corrupta i del crim organitzat i demanen la seva
posada en llibertat immediata.
	
Els advocats estan preguntant a la cort per a invocar un
procediment poc usat per a escoltar el propi testimoniatge
realitzat amb un detector de mentides del "ex-home fort
esvalotador" [ex-mob hitman] Arnold Beverly, que va jurar que va
ser contractat per a disparar i matar a l'Oficial de Policia
Daniel Faulkner i que Jamal no té res a veure amb el tiroteig.
	
Beverly declara en un vídeo de la seva confessió que vol
testimoniar davant qualsevol cort. Els advocats de Jamal s'han
negat a revelar el parador de Beverly, declarant solament que
està "en clandestinitat" però que ha promès venir a la cort per
a donar el seu testimoniatge sempre que se li doni una
oportunitat perquè així sigui.
	
L'apel·lació de Jamal també es basa en el jurament de la
Stenógrafa de la Cort Terri Maurer-Carter que declara que,
durant el judici de Jamal en 1982, ella va escoltar que el jutge
de la cort, Albert Sabo, va dir en referència a Jamal: "Si, vaig
a ajudar-los a fregir al negre!". En concordança amb els
advocats de Jamal, Sabo, que va morir sobtadament aquest any,
mai va negar sota detector de mentides que havia fet una
declaració racista atribuïda a ell per Maurer-Carter.
	
En la seva carta els advocats de Jamal posen en relleu a la
Jutge estatal Pamela Dembe per decidir que el racisme de Sabo va
ser irrellevant i que Jamal no té dret a un jutge imparcial,
comparant la seva decisió amb la "Decisió Dred Scott" de la
Guerra pre-Civil en la qual la Cort Suprema dels Estats Units va
decidir que Scott, un esclau Negre suplicant per la seva
llibertat, "no té drets que l'home blanc hagi de respectar".
	
El prominent advocat de Los Angeles Mike Yamamoto, que va ser
nomenat  "Advocat de la Defensa de l'Any" per la Secció de
Justícia Criminal del cos d'advocats del comtat de Los Angeles,
i que és membre de la Associació d'Advocats Americans [House of
Delegates of American Bar Association], va presentar una carta
"amicus" (amic de la cort), carta de suport a Jamal en el nom de
diverses associacions del món sencer, incloent la International
Longshore & Warehouse Union Local 10 (San Francisco),
International Longshore Association Local 1422 (Charleston),
National Association of Letter Carriers Golden Gate Chapter (San
Francisco), National Union of Journalists (United Kingdom), and
Independent Local Unions "Zahyst" and "Uspih" (Kiev, Ukraine).
La carta de Yamamoto argumenta que Mumia és innocent basant-se
en una revisió independent de les proves.
	
Els advocats de Denver, Watson Gallegher y Rich Garcia,
representant al Grup de Drets Humans -Rocky Mountains Human
Rights Law Group-, van presentar una carta amicus de suport a
Jamal, argumentant que les lleis sobre drets humans
internacionals requereixen a les corts de Pensilvania per a
escoltar les proves que demostren que Jamal és innocent,
incloent la confessió de Arnold Beverly.
	
L'advocat de Filadelfia Michael Coard es un conseller local en
les cartes amicus. Mumia Abu-Jamal està representat per
l'advocat britànic Nick Brown, l'advocada de Chicago Marlene
Kamish, de Los Angeles l'advocat Eliot Lee Grossman, i l'advocat
de Filadelfia J. Michael Farrell.

PER A MES INFORMACIÓ: 
Eliot Grossman, tel: 00 1 (626) 943-1945,
innjustice1066@yahoo.com 
Mike Farrell, tel: 00 1 (215) 925-1105; jmfarrell@earthlink.net

El Poder de la Veritat és Final -- ¡Mumia Lliure en 2002!
¡VISITA www.mumia.org I ELS SEUS LINKS PER A IMPORTANTS ACCIONS
D'ALERTA!

International Concerned Family & Friends of MAJ 
P.O. Box 19709 
Philadelphia, PA 19143 
Tel - 215-476-8812/ Fax - 215-476-6180/ E-mail - icffmaj@aol.com


Escribe a Mumia: 
Mumia Abu-Jamal 
AM 8335 
SCI-Greene 
175 Progress Drive 
Waynesburg, PA 15370
USA

LLIBRES DE MUMIA PUBLICATS EN CASTELLÀ EN L'ESTAT ESPANYOL:

DESDE LA GALERÍA DE LA MUERTE 
MUMIA ABU-JAMAL 
Ed. Virus 1996 
Ed. Txalaparta 1996 (i una cuarta reedició en 2002)

BROTA LA VIDA 
MUMIA ABU-JAMAL 
Ed. Txalaparta 1999

Pàgines web en anglès sobre Mumia:
http://www.mumia.org/ 
http://www.thenation.com 
http://www.freemumia.org/EducatorsforMumia.html 
http://www.walrus.com/~resist/mumia/ 
http://www.amnesty-usa.org 
http://www.amnestyusa.org/abolish/reports/mumia/ 
En francès, 
http://www.cosimapp-mumia.org
En castellà, 
http://www.pangea.org/ellokal/mumia/ 
http://www.mumia.nodo50.org/ 
http://www.nodo50.org/mumia/ 
http://www.radioklara.org

Col·lectiu per a la llibertat de Mumia Abu-Jamal i per
l'abolició de la pena de mort
(Col.lectiu Mumia) 
C/ de la Cera, 1 bis, 08001 Barcelona 
Tel. 93 329 06 43 Fax 93 329 08 58 

****************************************************

NO, EN EL NOSTRE NOM. 
Crida d’intel·lectuals i artistes nord-americans contra la
guerra.

EE UU compartirà el petroli iraquià amb els països que li
recolzin en la guerra.
Un assessor de Bush calcula que el cost d'una guerra contra
L'Iraq arribaria al 2% del PIB d'EEUU, entre 100.000 i 200.000
milions de dòlars, el màxim estimat en cas d'un conflicte, i no
haurà d’afectar a l'activitat econòmica ni provocar una recessió
en els EEUU.

CRIDA D'INTEL·LECTUALS I ARTISTES NORD-AMERICANS CONTRA LA
GUERRA. ELS SIGNANTS D'AQUESTA CRIDA CONVIDEN A LA POBLACIÓ
NORD-AMERICANA A RESISTIR A LES POLÍTIQUES I A LES DIRECTRIUS
GENERALS QUE HAN EMERGIT DESPRÉS DE L'11 DE SETEMBRE I QUE POSEN
EN GREU PERILL ALS POBLES DEL MÓN.

NO, EN EL NOSTRE NOM. Que no es digui que als Estats Units la
gent no ha fet res quan el seu Govern ha declarat una guerra
sense límits i ha instaurat noves mesures repressives. Els
signants d'aquesta crida conviden a la població nord-americana a
resistir a les polítiques i a les directrius generals que han
emergit després de l'11 de setembre i que posen en greu perill
als pobles del món.
	
Nosaltres creiem que les persones i les nacions tenen dret a
determinar la seva pròpia destinació, lliures de qualsevol
coerció militar de les grans potències. Creiem que totes les
persones detingudes o perseguides pel govern d'Estats Units han
de tenir els mateixos drets. Creiem que plantejar preguntes,
criticar i dissentir són actituds que han de ser valorades i
protegides.
	
Creiem que les persones amb consciència han d’assumir la
responsabilitat de les accions dels seus governs, i abans de res
hem d’oposar-nos a les injustícies comeses en el nostre nom.
Convidem a tots els nord-americans a resistir enfront de la
guerra i la repressió que han estat llançades sobre el món per
l'administració Bush. És injusta, immoral i il·legítima. Decidim
fer causa comuna amb els pobles del món.
	
Nosaltres també hem contemplat amb angoixa els terribles
esdeveniments de l'11 de setembre del 2001. Nosaltres també hem
plorat els milers de víctimes innocents i ens hem horroritzat
davant la terrible carnisseria, que ens ha portat a la memòria
escenes similars a Bagdad, Panamà o, fa una generació, a
Vietnam. Nosaltres també ens hem preguntat, com milions de
nord-americans, com és possible que alguna cosa així hagi
ocorregut.
	
Però mentre el dolor estava tot just en els seus començaments,
les més altes instàncies han desencadenat el seu esperit de
venjança. Han encunyat una consigna simplista: "bons contra
dolents", que immediatament ha estat adoptada per uns mitjans de
comunicació sotmesos i acovardits. Ens han dit que el mer fet de
plantejar preguntes sobre aquests terribles successos fregava la
traïció. No hi tenia que haver cap tipus de debat. No hi havia
lloc per als dubtes ètics o polítics. L'única resposta possible
era la guerra en l'exterior i la repressió dintre de casa.
	
En el nostre nom, l'administració Bush, amb la gairebé
unanimitat del Congrés, ha atacat Afganistan i s'ha atorgat,
juntament amb els seus aliats, el dret de destruir forces
militars en qualsevol lloc i moment. Les brutals repercussions
s'han fet sentir des de Filipines fins Palestina, on els tancs i
els bulldozer israelians han traçat un terrible sender de mort i
destrucció. I el Govern es disposa ara a emprendre una guerra
total contra L'Iraq, un país que no té cap relació amb els fets
de l'11 de setembre. Quina classe de món serà aquest si es
permet al Govern d'Estats Units llançar comandos, assassins i
bombes onsevulla que desitgi? 
	
En el nostre nom, el Govern ha creat als Estats Units dues
classes de ciutadans: aquells als quals almenys se'ls prometen
els drets bàsics del sistema legislatiu i aquells que ara no
semblen tenir cap dret. El Govern ha arrestat a més de mil
immigrants i els ha empresonat en secret i sense límit de temps.
Centenars de persones han estat deportades i centenars segueixen
a la presó. Per primera vegada en dècades, els procediments
d'immigració sotmeten a determinades nacionalitats a un
tractament desigual.
	
En el nostre nom, el Govern ha desencadenat una onada de
repressió en la societat. El portaveu del president ha intimidat
a la gent dient que "vagin amb compte amb el que diuen". Els
artistes, els intel·lectuals i els professors dissidents veuen
els seus punts de vista distorsionats, atacats i eliminat.
L’anomenat Patriot Act, al costat d'un sens fi de mesures
similars en els diversos estats, dóna a la policia nous i més
amplis poders d'investigació i segrest, amb la cobertura de
procediments secrets.
	
En el nostre nom, l'executiu ha usurpat constantment els papers
i les funcions de les altres branques del Govern. Una ordre
executiva ha posat en funcionament els tribunals militars. Una
signatura presidencial basta per a definir com "terrorista" a un
determinat grup de persones. Hem de prendre'ns molt de debò als
governants quan parlen d'una guerra que durarà una generació i
quan parlen d'un nou ordre. Ens trobem enfront d'una nova
política imperial cap al món i una política interior que genera
i manipula la por per a limitar els drets.
	
Hi ha una estratègia mortal en els esdeveniments dels últims
mesos, que ha de ser vista com el que és i enfront de la qual
hem de resistir.
	
Massa vegades en la història la gent ha esperat per a resistir
fins quan ja era massa tard. El president Bush ha declarat: "O
amb nosaltres o contra nosaltres". Aquesta és la nostra
resposta: ens negem que parli en nom de tots els nord-americans.
No lliurarem les nostres consciències a canvi d'una promesa
buida de seguretat. Diem NO en EL NOSTRE nom. Ens  neguem a ser
part d'aquestes guerres i  rebutgem totes les accions empreses
en el nostre nom o pel nostre benestar. Tendim la mà a qui en el
món sofreixen com a conseqüència d'aquestes decisions.
	
Mostrarem la nostra solidaritat amb les paraules i amb l'acció.
Els signants d'aquesta crida  convidem a tots els nord-americans
a unir-se a aquest desafiament
	
Aplaudim i donem suport a les propostes en curs, alhora que
reconeixem l'exigència de fer molt més per a posar fi a aquesta
bogeria. Ens inspirem en la decisió dels reservistes israelians
que, assumint un risc personal, declaren que hi ha un límit i es
neguen a servir a Gaza i en els territoris ocupats.
	
Ens inspiren els nombrosos exemples de resistència i de
consciència que ens ofereix la història passada d'Estats Units:
des dels que van combatre l'esclavitud fins els que van posar fi
a la guerra de Vietnam incomplint les ordres, negant-se a
incorporar-se a files i donant suport als que resistien. 
	
No permetem que el món que avui ens contempla es desesperi pel
nostre silenci i la nostra incapacitat d'acció. Fem que el món
pugui sentir el nostre compromís. Resistirem enfront de la
màquina de la guerra i la repressió i farem tot el possible per
a detenir-la.

El llistat dels signants:

Michael Albert; Laurie Anderson; Edward Asner, actors; Rosalyn
Baxandall, historiadora; Russell Banks, escriptor; Jessica
Blank, actriu i dramaturga; Medea Benjamin, Global Exchange;
William Blum, escriptor; Theresa Bonpane; Fr.. Bob Bossie, SCJ;
Leslie Cagan; Henry Chalfant, cineasta; Bell Chevigny,
escriptor; Paul Chevigny, professor de Lleis; Noam Chomsky,
politòleg i lingüista; Robbie Conal, pintor; Stephanie Coontz,
historiadora; Kimberly Crenshaw, professora de Lleis; Kia
Corthron, dramaturga; Kevin Danaher, Global Exchange; Ossie
Davis, actor; Mos Def, músic; Carol Downer, directora del Centre
Feminista de Salut de la Dona; Eve Ensler, dramaturga; Leo
Estrada, professor de la UCLA; John Gillis, escriptor; Rutgers
Jeremy Matthew Glick, editor de Another World Is Possible;
Suheir Hammad, escriptor; Rakaa Iriscience, intèrpret de hip
hop; David Harvey, antropóleg; Erik Jensen, actor i dramaturg;
Casey Kasem Robin D.G. Kelly; Martin Luther King III; Barbara
Kingsolver; C. Cl! ark Kissinger, Refuse and Resist!; Jodie
Kliman, psiocóloga; Yuri Kochiyama; Annisette & Thomas Koppel,
cantants i compositors; Dave Korten, compositor; Tony Kushner,
dramaturg; James Lafferty, director executiu de la, National
Lawyers Guild en Los Angeles; Rabbi Michael Lerner, editor de
TIKKUN Magazine; Barbara Lubin; Anuradha Mittal, codirector del
Institute for Food and Development Policy/Food First; Malaquias
Montoya, artista plástic; Robert Nichols, escriptor; Rev. E.
Randall Osburn, vicepresident de la Southern Christian
Leadership Conference; Grace Paley; Jeremy Pikser, guionista de
cinema; Juan Gómez Quiñones, historiador; Michael Ratner,
president del Center for Constitutional Rights; Adrienne Rich,
poeta; Boots Riley, artista de hip hop; David Riker, cineasta;
Edward Said; Starhawk Michael Steven Smith, de la National
Lawyers Guild; Bob Stein, publicista; Gloria Steinem; Alice
Walker; Naomi Wallace, dramaturga; Rev. George Webber, president
emérit del NY Theological Seminary; Leonard Weinglass, abogat;
John Edgar Wideman; Saul Williams, declamador; i Howard Zinn,
historiador.


***********************************************
***********************************************
***********************************************

Confederació General del Treball (CGT)

Realitzat per CGT Reus: baixc-p@cgt.es

Si no desitges rebre el butlletí, fes-nos-ho saber.


*******
   ****** Servicio de noticias A-INFOS *****
 Noticias de, y de interés para, anarquistas

-SUSCRIPCIONES: lists@ainfos.ca
-RESPONDER: a-infos-d@ainfos.ca
-AYUDA: a-infos-org@ainfos.ca
-WWW: http://www.ainfos.ca/org
-INFO: http://www.ainfos.ca/org

Para recibir a-infos en un idioma solamente escribir para lists@ainfos.ca
la mensage seguinte:
                                    unsubscribe a-infos
                                    subscribe a-infos-X
con X= ca, ct, pt, en, fr, etc (i.e. el codigo del idioma)




A-Infos Information Center