A-Infos (ct) Butlletí Contrainformatiu nº46, Pt.I

[From@ainfos.ca:CGT Reus <baixc-p@cgt.es>]

BUTLLETÍ CONTRAINFORMATIU Nº 46
Secretaría de Comunicació del Comitè Confederal de la CGT. 11-03-02.
--------------------------------------------------------------------------

Continguts:

- CAMPANYA CONTRA L’EUROPA DEL CAPITAL I LA GUERRA 
PROGRAMA D’ACTIVITATS 15 i 16 DE MARÇ, BARCELONA 2002

- NO ACEPTAREM MES MORT I VIOLÈNCIA. ACTUEM JA.
Aturem les expulsions i els atacs racistes. Aturem la criminalitzacio els
moviments socials.

- MANIFIEST CONTRA LA PRECARIETAT.
CONTRA L’EUROPA DEL CAPITAL I LA GUERRA, GLOBALITZEM LA 
RESISTÈNCIA. UN ALTRE
MÓN ÉS POSSIBLE. JORNADA DE LLUITA SOCIAL 15 MARÇ.

- FÒRUM SOCIAL DE SALAMANCA PER L’EDUCACIÓ I LA CULTURA, SALAMANCA, 17-19 MARÇ

- CRIDA INTERNACIONAL DE JAMES PETRAS A LA PARTICIPACIÓ AL FÒRUM SOCIAL
TRANSATLÁNTIC DE MADRID, 17 i 18 maig, 2002

- MASSIVA MANIFESTACIÓ A BARCELONA CONTRA EL PLA HIDROLÓGIC NACIONAL, EL
TRASAMENT DE L’EBRE I ELS GRANS EMBASSAMENTS

-------------------------------------------------------------------------------------------------


CAMPANYA CONTRA L’EUROPA DEL CAPITAL I LA GUERRA 
PROGRAMA D’ACTIVITATS 15 i 16 de març/ BARCELONA 2002

http://www.pangea.org/campanyaUE

15 MARÇ, JORNADA D’ACCIÓ DESCENTRALITZADA CONTRA LA CIMERA DE CAPS D’ESTAT DE
L’UNIÓ EUROPEA

        Fem de Barcelona una teranyina de resistències. Jornada d'acció
descentralitzada ignorant la militarització de la Diagonal, deixant als Caps
d'Estat atrinxerats en el seu bunker, visibilitzant les resistències veïnals i
sectorials. Organitzada en el transcurs de tot el dia de forma
descentralitzada. 

CIRC VS IMPERI GLOBAL (zona MACBA) Gran espectacle de circ amb teatre, clown,
trapezi, malabars i actuacions infantils. 

16 MARÇ 

FESTIVAL CONTRA L'EUROPA DEL CAPITAL 

        Gran festival popular durant tot el dia amb debats, música, paella,
actes polítics i carnaval. Sortim al carrer a debatre, a exigir, a construir. 

TROBADA DE LES ALTERNATIVES 

        Debats i conferències sobre un altre model d'Europa. L'educació, els
drets socials i laborals, el transport i l'energia, les finances, les relacions
Amèrica Llatina i Unió Europea des de la perspectiva dels moviments socials. 

9.30 h. Benvinguda i presentació de les taules ( 9.30h Universitat de
Barcelona, Pl. Universitat) 

10 h. Inici de cadascuna de les taules. 

TAULA 1. L'EDUCACIÓ, ¿UN DRET O UN NEGOCI? 

        A càrrec de Rosa Canyadell del sindicat USTEC-STES, membre del moviment
d'estudiants de la UB, Teresa Rodríguez de la Universitat Hispalense de
Sevilla, Sebas Parra del Fòrum d'Educació de Porto Alegre, Miquel Solé de la
Federació de Pares d’Alumnes de Catalunya i Miguel Urbán de la CAEF de la
Universitat Complutense de Madrid. 

TAULA 2. L'EUROPA DEL CAPITAL CONTRA ELS DRETS SOCIALS: ELABOREM I DEFENSEM UNA
CARTA DELS DRETS SOCIALS 

        A càrrec de Júlia López, catedràtica de dret laboral, Diosdado Toledano
de la Campanya contra l’Europa del Capital, membre del Moviment de Resistència
Global, Lluís Blanco, secretari de la IAC, Cándido González del CSI d'Astúries,
Agustín Moreno del sector crític de CCOO, Juan Manuel Sánchez Gordillo del SOC
d'Andalusia, representants de la CGT, de la FTC, de la Coordinadora Sindical de
Madrid, de la Marxa Mundial de Dones, Carmen Sanjosé de la Comissió Sanitat i
Globalització i Cornellà sense Fronteres. 

TAULA 3. ELS PODERS FINANCERS I LES ALTERNATIVES 

        Polítiques de "integració financera” de la UE, amb Miren Etxezarreta.
Moviments en lluita contra alguns aspectes d'aquestes polítiques: Dominique
Mourlane de la Campanya contra els paradisos fiscals a França, Eric Toussaint
de CADTM, Arcadi Oliveres de FETS, Anna Rigol i Anna Maria Garriga de ATTAC
Catalunya, Montse Sagarra de CCOO, membres de la XCADE. 

TAULA 4. LA PRIVATITZACIÓ DEL TRANSPORT I L'ENERGIA A LA UE I LA DESTRUCCIÓ DEL
MEDI AMBIENT 

        Les multinacionals en el nucli de poder de la Unió Europea amb Erik
Wesselius de CEO, organització d'estudi de les multinacionals. Les
repercussions del transport planificat de la UE amb Alfonso Sanz. Contra la
privatització i a favor del que és públic, amb sindicalistes del metro i del
bus de Barcelona: Saturnino Mercade i J.A.Ciércoles de CGT, Jordi Ortega,
ecologista-sindicalista, Roberto Carrasco de CGT, Juan Vinuesa del Sindicat
Ferroviari. El sector energètic Fecsa-Enher-Endesa amb Joaquín Carreró de CCOO.
Per un transport públic i de qualitat amb Alex Roig de la Plataforma Volem
Metro del Baix Llobregat, Miquel Didac de la Plataforma d’Oposició al TAV
Girona i Pedro Jiménez de la Plataforma El Prat contra  AU. 

TAULA 5. L'EUROPA DEL CAPITAL I LA RECOLONIZACIÓ D'AMÈRICA LLATINA 

        Una visió global d'Amèrica Llatina i les resistències a la
recolonització amb Carlos Aznares, director de la revista Resumen
Latinoamericano. Les multinacionals espanyoles i europees a Amèrica Llatina amb
Albert Recio, professor universitari. Debat amb membres de Comitè de
Solidaritat amb Equador, l’Associació Catalana de Brigadistes a Nicaragua,
l’Associació d´Amistat amb el poble de Guatemala, l'Associació Madres de Plaza
de Mayo, Equador Llactacaru, Col.lectiu de Solidaritat amb el Poble de
Veneçuela, Plataforma contra el Pla Colòmbia, Entrepobles, CGT, Batzac,
Associació Cultural Juan Carlos Mariategui. 

13h. INICI DE LA PLENÀRIA (al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona,
c/Montalegre, 5) 

LA CONSTRUCCIÓ D'ALTRE MÓN, DES DELS MOVIMENTS SOCIALS 
        Amb companys/es en suport de la lluita del poble argentí, moviment
contra el Pla Hidrològic Nacional, Fòrum Social Italià, Mares Unides contra la
Droga, moviment dels immigrants, CSO El Palomar, les lluites del moviment
obrer. 

CONCERT I PAELLA POPULAR 
(14.30 h. zona MACBA) Música a càrrec de La Carrau i L’Ensaladilla. Paella
popular per a tots/es. 

MANIFESTACIÓ CONTRA L'EUROPA DEL CAPITAL 
(18 h. Passeig de Gràcia / Gran Via) Manifestació amb música, art, festa i
denúncia: ¡NO a l'Europa del Capital! ¡Sortim totes i tots al carrer! 
La gent de CGT hem quedat a les 17'30 h. a l'encreuament Passeig de Gràcia /
Consell de Cent. 

CONCERT MULTITUDINARI ( 22 h. al Sot del Migdia) Concert amb Ràdio Bemba (Manu
Chao), Cheb Balowski, Javier Muguruza, Xavier Rivalta i Jorge Labanca.

***************************************************************************************

NO ACCEPTAREM MES MORT I VIOLENCIA. ACTUEM JA.
Aturem les expulsions i els atacs racistes. Aturem la criminalització dels
movimients socials.

        Fa poc més d'un any milers de persones es van manifestar a tot l'estat
espanyol contra la nova Llei d'Estrangeria, donant suport als tancaments i les
protestes dels sense papers. I encara que la situació ara és més greu que mai,
correm el perill que els moviments socials ens oblidem de la guerra social que
declara als immigrants “preses de caça”. 

        Més de 400 expulsions en un mes sol a Múrcia. Centenars de persones
empresonades en un vell aeroport de Fuerteventura com esclaus engabiats. Grups
racistes ataquen amb bats de ferro a immigrants jornalers a Huelva. Diàriament
morts a l'Estret. Interior signatura tractats amb països africans per a la
ràpida deportació cap a aquells països i ordena a les delegacions de govern que
neguin permisos de treball i residència. A Barcelona uns guàrdies de seguretat
maten a un Ecuatorià. Els músics en el Metro estan perseguits. Violentes
càrregues policials contra els immigrants sense papers en lluita, amb posterior
expulsió d'alguns. El govern amenaça a tots els immigrants que no estiguin
amagats o invisibilitzats. S'aconsegueix generar una concepció paranoica entorn
de la immigració, estigmatitzant-la com perillosa. Això és una demostració més
d'una aplicació agressiva de la Llei d'Estrangeria i d'una repressió constant
de la població immigrant no sols en l'Estat espanyol, sinó a tota la Unió
Europea. 

        I qui sensibilitza a la societat per a mobilitzar-se contra aquest
estat de coses, es troba ràpidament amenaçat. Com Nico Sguiglia (de la xarxa
Cap persona és il·legal, Málaga) que juntament amb altres 30 persones del
Moviment contra l'atur, la pobresa i l'exclusió social van acampar a les portes
del Centre d'Internament (CIE) de Málaga per a protestar i mostrar la seva
repulsa a les deportacions dels immigrants, sent violentament agredits per la
policia. Nicolás Sguiglia va rebre a més una ordre d'expulsió, acusat de
desordre públic. Encara que el company té la doble nacionalitat italo-argentina
pretenen expulsar-lo atenint-se a un buit legal relacionat amb els casos de
desordre públic per a ciutadans comunitaris. Apliquen l'actual Llei
d'Estrangeria i un article de la Llei Corcuera de Seguretat Ciutadana. Aquesta
ordre d'expulsió es porta a terme per via administrativa, malgrat que el
judici, que demostraria la seva innocència, no ha tingut lloc. Això no és sinó
una demostració més de l'ús de la repressió per part de les forces de l'ordre,
amb el beneplàcit del govern, com resposta a les accions pacífiques i
solidàries que porten a terme els distints moviments socials. 

        En aquests moments s'està creant una consciència mundial que denuncia
els abusos i violacions que es cometen contra drets humans bàsics com el dret
de vida, expressió, manifestació, moviment o residència i s'estan generant
noves interconnexions entre les diferents lluites locals/globals, utilitzant
diverses formes d'expressió, buscant construir un món igualitari, just i humà. 
Davant les mobilitzacions ciutadanes contra la Globalització capitalista en
general, i en contra la presidència espanyola de la UE en concret, el govern
del PP pren mesuress cada vegada més violentes. Detencions extrajudicials com
en el desallotjaments de l'acampada en contra de la LOU a Sevilla. Intentant
dividir els moviments, buscant “interlocutors vàlids”, mitjançant l'actuació de
cossos especials de policies secretes. A Barcelona es posa a prova l'estat
“d'excepció”: ampliar les competències de la judicatura en previsió de
detencions massives i judicis en 24h, l'enviament de tropes policials especials
i que fa mesos que s’entrenen, desallotjament de Centres Socials, control de
telèfons i Internet, vinculació absurda dels moviments socials amb la lluita
armada, etc. 

        La Unió Europea té solsament objectius de beneficis econòmics i la
construcció d'un espai únic monetari, militar i policial; apostant per
l'augment del control ciutadà, restringint els drets humans, definint noves
fronteres cap a dintre i fora dels països europeus. No obstant això la
legitimitat del poder polític econòmic està en crisi, i l'única reacció que els
governs són capaços d'articular és l'ús de la violència i declarar “enemics” o
“terroristes” a les persones que lluiten per la justícia i la dignitat. 

        Davant aquesta situació no n'hi ha prou amb signar declaracions i
lamentar els fets. Hem de fer una reflexió ràpida i una acció política precisa:
dintre i fora dels nostres espais. El fet de la possible expulsió d'un company
ens ha fet pensar, ara hem d'actuar, encara que no coneguem a la gent que
sofreix la violència de l'estat i el diners. Cridem a tots els grups, xarxes,
organitzacions i col·lectius a integrar la lluita per la lliure circulació, el
rebuig de la violència racista i l'organització col·lectiva solidària en contra
l'augment de la repressió i la criminalització dels moviments socials en el seu
treball quotidià. 

Es realitzaran a Madrid: 

- una manifestació dels moviments socials de Madrid en paral·lel a les accions
contra la Cimera de la UE a Barcelona sota el lema “El barri, la ciutat, el món
que volem. Contra l'especulació, anem recuperar els espais públics”. El dia 13
de març a les 20 hores a la Plaza Isabel II (Opera). 
- una manifestació contra la precarietat laboral i l'exclusió social, 15 de
març a les 20 hores de Colon a Alonso Martínez. 
- i us invitem a reflexionar i actuar coordinadament els dies 21 de març (Dia
Internacional contra el Racisme) i al mes d'abril contra la reunió de la UE a
Canàries sobre Immigració. 

NO A LES LLEIS DE ESTRANGERIA

PROU DE BRUTALITAT POLICIAL 

CONTRA LES DEPORTACIONS I ELS CENTRES D'INTERNAMENT

TOTS SOM IMMIGRANTS I TOTS SOM CLANDESTINS

****************************************************************************************

MANIFEST CONTRA LA PRECARIETAT.
CONTRA L’EUROPA DEL CAPITAL I LA GUERRA, GLOBALITZEM LA 
RESISTÈNCIA. UN ALTRE  MÓN ÉS POSSIBLE. 
JORNADA DE LLUITA SOCIAL 15 MARÇ.

Manifest unitari de l'eix de precarietat de la Campanya contra l'Europa del
Capital, per a la Jornada de Lluita Social del 15 de març. 

        La globalització capitalista repercuteix de forma determinant en tots
els aspectes de la nostra vida. En el món del treball, la precarietat és fruit
de la globalització i té un efecte devastador entre la classe treballadora,
sobretot en les dones i els joves: inseguretat i vulnerabilitat personal,
deteriorament de la salut, retallades de drets i protecció social, baixos
salaris, alta sinistralitat per sobre de la mitjana dels treballadors estables,
falta d'activitat sindical per por de l'empresari i deteriorament de la
solidaritat entre els propis treballadors. 

        La situació actual té el seu origen en el canvi de les característiques
de l'ocupació en les últimes dues dècades, provocat per l'hegemonia del
neoliberalisme i la globalització. Els treballadors es converteixen en
adversaris entre si, al ser utilitzats com instruments de la competència, i
pateixen una degradació contínua de les seves condicions de vida per a
preservar la competitivitat davant la presència d'economies més productives o
amb costos salarials més baixos. La voracitat de les multinacionals no té
límits, i s'imposa als treballadors amb l'amenaça de traslladar els seus
centres de producció a zones amb menors drets laborals. D'aquesta manera,
doncs, la lluita per a frenar les agressions i millorar la vida dels
treballadors i treballadores passa, inexorablement, per posar-li límit a la
globalització capitalista. 

        La Unió Europea s'ha forjat exclusivament sobre interessos econòmics,
oblidant els drets socials i polítics dels homes i dones que viuen en ella. La
moneda única força als Estats a l'estabilitat monetària i fiscal, impedint
adaptar les polítiques econòmiques de cada país a les seves necessitats reals.
No tots els països afronten el mercat i la moneda únics des de la mateixa
situació i és evident que la convergència monetària no duu aparellada la
convergència dels drets de tots els ciutadans i ciutadanes. Les restriccions
que imposa l'euro juntament amb la flexibilitat econòmica de la globalització
“” han acabat per aixecar un cercle de ferro contra els treballadors. 

        En el nostre país, la duresa dels successius governs ha dut a contínues
reculades en els drets dels treballadors, que s'havien aconseguit després de
molts anys de lluita. En concret, la precarietat laboral no té parangó amb els
països europeus (a la UE la mitjana no arriba al 15% mentre a Espanya supera 
el 30%), arriba a graus aberrants en alguns sectors, gairebé el 100% de les
plantilles, quan no ocorre que la pròpia precarietat és el fonament de negocis
com en el cas de les ETTs. Les successives reformes laborals no han tingut mai
el propòsit de reduir la precarietat ja que és un instrument bàsic del sistema
per a alimentar els beneficis, retallar els salaris, desarmar als treballadors
enfront dels patrons i afeblir la força de la classe obrera i les seves
organitzacions. 

        El llibertinatje empresarial s'aprofita de la indefensió dels precaris.
Es desborden les lleis i cau en la il·legalitat. Les fórmules i el grau de la
precarietat són molt variats. En el sector privat, la fórmula més institucional
són els contractes temporals, l'espectacular desenvolupament dels quals està
lligat a les pràctiques empresarials de l'externalizació i la subcontractació
de tot tipus d'activitats, béns i serveis. Les grans empreses recorren a
aquests mètodes per a reduir els costos salarials, disminuir les plantilles
fixes i, també, per a dividir, afeblir i amenaçar als treballadors. Els
contractes a temps parcial no deixen de ser també expressió d'una greu
precarietat al no ser, en la majoria de les ocasions, una opció voluntària sinó
producte de la seva desesperació. I la legalitat es degrada a mesura que es
descendeix en la categoria de l'empresa, arribant a portar a molts assalariats
a les condicions laborals escandaloses del segle XIX: les contractes i
subcontractes, els contractes d'arrendament de serveis, d'execució d'obra que
es confonen amb contractes per obra i servei, de falsos autònoms, els becaris,
les pràctiques laborals gratuïtes… L'economia submergida descansa en una
absoluta falta de legalitat, que afecta especialment als treballadors
immigrants, agreujada la seva situació per les condicions personals i socials
de desarrelament i llunyania de l'entorn familiar. 

        La precarietat afectava fins ara bàsicament al sector privat, però
cobra ja les mateixes característiques en els serveis i administracions
públiques. Els objectius de reduir les despeses públiques, d'equilibrar els
pressupostos, de reduir costos de gestió, duen implícit un augment de la
precarietat. Les privatitzacions dels serveis públics, ja sigui plena o sol de
la gestió, amb independència de complir altres preceptes del neoliberalisme,
obren les portes a la conversió de funcionaris en treballadors sotmesos a les
lleis del mercat i per tant al seu alt grau de precarietat. Fins i tot els
propis funcionaris es veuen afectats al reduir-se la seva estabilitat a través
de les modificacions introduïdes en la legislació. 

        La corrosiva situació de la precarietat laboral recorre el conjunt del
sistema econòmic, alimentant els beneficis en detriment dels drets elementals
dels treballadors. És necessari combatre-la amb fermesa, recuperar els drets
arravassats i aconseguir estendre'ls a la resta dels països, especialment en
aquells que sofreixen amb major crueltat els efectes de la globalització
capitalista. 
        
        Per a això reclamem i exigim: 

· L'abolició de les ETTs. 

· Recuperar la causalitat en la contractació temporal i l'estabilitat en
l'ocupació. 

· Desaparició de totes les formes de contractes i subcontractes fraudulents.
Són precises reformes legislatives per a reforçar els elements de
responsabilitat de l'empresa principal, els drets col·lectius i reivindicant
els d'informació, audiència i participació dels representants dels
treballadors. 

· Reducció de la jornada a 35 H, per llei, comput setmanal i sense reducció de
salari. Prohibició de les hores extraordinàries excepte les de força major. És
impossible concebre una societat de plena ocupació sense reduir la jornada. 

· Papers per a tots els immigrants, que eviti la contractació il·legal.
Igualtat de drets. 

· Salari Mínim suficient. En l'actualitat el SMI és un dels més baixos
d'Europa, representa sol el 35% del salari mig i està 24,5 punts per sota del
nivell considerat digne per la Carta Social. 

· Aprovació internacional de la Carta de Drets Socials, amb penalització per
als Estats que no la compleixin. 

        Aquests objectius, tan justos com assolibles, només s'aconseguiran si
lluitem per ells. Des del Moviment Antiglobalizació  cridem a construir una
gran aliança social per a promoure la mobilització sostinguda amb la finalitat
d'aconseguir un món i unes societats més solidaris i menys perversos. Fem una
crida a la participació en les manifestacions que tindran lloc durant la
presidència espanyola de la Unió Europea, i convoquem una jornada de lluita el
dia 15 de març a tot l'Estat espanyol, amb accions que han concretar-se a cada
província, per a denunciar la precarietat laboral i conscienciar a tots els
ciutadans i ciutadanes que UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE. 

MANIFESTACIÓ A MADRID CONTRA L’ENTREGUISME SINDICAL I LA 
GLOBALITZACIÓ CAPITALISTA 
DIVENDRES 15 MARÇ A LES 19:00
RECORREGUT: COLÓN  ALONSO MARTÍNEZ, PER C/ GÉNOVA

******************************************************************************************

FORUM SOCIAL DE SALAMANCA PER L’EDUCACIÓ I LA CULTURA, SALAMANCA, 17-19 MARÇ

PROGRAMA GENERAL D'ACTIVITATS 

-Dissabte 16 

 Taules de recepció en estacions de tren i autobús des de les 18.00h 

-Diumenge 17 

Espai activitats: Aulari Facultat de Medicina, Campus Unamuno


Matí (10.00h a 14.00h) 

Aula 1, (eix 2) 
-10.00-11.45, Taller d'Educació Ambiental (Assemblea de CC. Ambientals de
Salamanca) 
-11.45-12.15, descans 
-12.15h-14.00h, Escola Lliure (Paideia, Mèrida) 

Aula 2, (eix 2) 
-10.00h-11.45h, Psicologia Crítica (Pau, revista contrapsicología "El rayo que
no cesa") 
-11.45-12.15h, descans 
-12.15h-14.00h, El moviment estudiantil des de la dècada dels 80 (CAEF-Madrid) 

Aula 3, (eix 3) 
-10.0h-11.45h, Sobre educació: memòria i oblit a Uruguai i Argentina (Enrique
Coraza, investigador Univ. Salamanca) 
-11.45h-12.15h, descans 
-12.15h-14.00h, Taula sobre Informació i Contrainformació (CUPACS-Salamanca,
Observatori Global, Butlletí Ona Alternativa) 

Aula 4, 
-10.00h-14.00h, àrea de treball sobre polítiques educatives (coordinació
europea del moviment estudiantil) 

ordre del dia: 
-declaracions europees sobre educació 
-l'educació com servei 

Aula 5,
10.00h-14.00h, assemblea de la CEME (Coordinadora Estatal del Moviment
Estudiantil) 

Dinar: 14.00h-16.00h 


Tarda (16.00h-20.00h) 

Aula 1, (eix 1) 
-16.00h-17.30h, Educació Secundària (Raimundo Cuesta, prof. Història 
IES "Fray Luis de Leon") 
-17.30- 19.15h, Alternatives a la LOU, LOCE, Llei de FP (Loles Dolz, IU
Educació, i Marisa Castro, diputada IU) 

Aula 2, (eix 1) 
-16.00h-17.30, Educació Primària i Secundària (Avelino Mata, CGT) 
- 17.30h-19.15h, Sobre Educació Pública (Mariano Fdez. Enguita, catedr.
Sociologia Univ. Salamanca). 

Aula 3, (eix 3) 
-16.00h-17.30h, Sobre el passat recent d'Argentina (Guillermo Mira Delli-Zotti,
prof. Història Moderna Univ. Salamanca) 
-17.30h-19.15h, Sobre el Fòrum Social Mundial de Portoalegre (Manuel 
Monereo, IU-El Viejo Topo) 

Aula 4, 
16.00h-20.00h, àrea de treball sobre polítiques educatives (coordinadora
europea del moviment estudiantil) 


ordre del dia: 
- harmonització europea de les titulacions universitàries (ECTS) 
- ajudes a la mobilitat estudiantil a Europa 


Aula 5, 
-16.00h-20.00h, assemblea de la CEME (Coordinadora Estatal del Moviment
Estudiantil) 


Posada en comú, informació: 
-19.15h-20.00h, Aula de Convergència (a determinar) 

Cacerolada de Malvinguda als ministres de la UE 
20.30h, Plaça Major 

Assemblea general del Fòrum Social de Salamanca 
-23.00h, Aulari Facultat de Medicina


- Dilluns 18, 

Espai activitats: Facultat d'Educació (Passeig de Canalejas) 

Matí (10.00h a 14.00h) 

Aula 1, (eix 2) 
-10.00h-11.45h, L'educador com professió, present i futur (Grup de Treball de
la Facultat d'Educació de Salamanca) 
-11.45h-12.15h, descans 
-12.15h-14.00h, Experiències educatives (Jesús Garrote, Escuela Santiago 1, 
de la Fundación Lorenzo Milani de Salamanca) 

Aula 2, (eix 2) 
-10.00h-11.45h, Summerhill i Escola d'Educació d'Adults de La Prosperidad de
Madrid (Noelia Corb, de l'Assemblea d'Estudiants de Vigo, i gent de La Prospe) 
-11.45h-12.15, descans 
-12.15h-14.00h, Centre Alternatiu d'Aprenentatge CALA, Badajoz (Noelia
Reverendo de CALA) 

Aula 3, (eix 3) 
-10.00h-11.45h, Moviments Socials enfront de la Globalització i Consulta Social
Europea 2004-RCADE (Salvador Martí, prof. Ciència Política Univ. Autònoma
Barcelona) 
-11.45h-12.15, descans 
-14.00h-14.00h, de Seattle a Portoalegre (Pedro Marset, eurodiputat IU) 

Aula 4, 
-10.00h-14.00h, àrea de treball de la CEME 

ordre del dia, 
-qualitat de la docència i organització dels estudis 
-investigació 
-relació universitat-societat

Aula 5, 
-10.00h-14.00h, assemblea coordinació moviments estudiantils europeus 

Aula 6, 
-10.00h-12-00h. video-fórum (projecció contínua) 

Dinar: 14.00h-16.00h 


Tarda (16.00h-20.00h) 

Aula 1, (eix 2) 
-16.00-17.30h, Polítiques neoliberals i educació (Jorge Rouchet, Joventuts
Comunistes) 
-17.30h-19.15h, La LOU en el marc de les polítiquesneoliberals (Juan Carlos
Monedero, catedr. Ciències Polítiques Univ. Complutense de Madrid) 

Aula 2, (eix 1) 
-16.00h-17.30h, Sobre Educació Superior (Enrique Clemente Cubillas, prof. de
Geografia Univ. Salamanca) 
-17.30h-19.15h, educació i mundialització econòmica (Charo Chávez de
ATTAC-Castella-Lleó i Grup de Treball d'Educació de ATTAC-França) 

Aula 3, (eix 3) 
-16.00h-17.30h, Els mitjans de comunicació davant la globalització (Ángel
Badillo, prof. Comunicació Social Univ. Salamanca) 
-17.15h-19.15h, Llibertat i seguretat després del 11-S (Jorge del Cura) 

Aula 4, 
-16.00h-20.00h, àrea de treball de la CEME 

ordre del dia, 
-finançament 
-govern 
-accés 

Aula 5, 
-16.00h-20.00h, assemblea coordinació moviments estudiantils europeus 

Aula 6, 
-16.00h-17.30h, vídeo-fórum 
-17.30h-19.15, Marginació i escola (Fernando Gil Vila, catedr. Sociologia) 

Posada en comú, informació: 

-19.15h-20.00h, Aula de Convergència (a determinar) 

Concert, 
21.00h, Plaza de San Román 
amb Els Gitanos de Buenos Aires (Salamanca), 12 espirales (Salamanca), Al 
Hoyo (Salamanca), Korrosiva (Segòvia), Los Tostones (Valladolid) 


- Dimarts 19, 

-11.00h-12.00h, Grup de Contacte de la Manifestació unitària (Espai: Aulari de
la Facultat de Medicina)

Manifestació Multicolor Internacional 
12.30h, itinerari per confirmar 

No a la cultura del capital 
L'educació no està en venda 
Una altra educació és possible 

Assemblea general del Fòrum Social de Salamanca i Presentació de la 
Declaració de Salamanca 
17.00h-20.00h, Aulari de la Facultat de Medicina 



MANIFEST 

L'EDUCACIÓ NO ESTÀ EN VENDA! 

Convocatòria d'una campanya de protesta a nivell europeu el 2002: 

* Fòrum social de Salamanca per l'Educació i la Cultura, 17-19 de Març de 2002
(manifestació unitària dimarts 19 de març, 12.30h) 

* Fòrum sobre Educació i manifestació del bloc internacional d'estudiants -
Sevilla 21-22 de Juny. 

* Protestes descentralitzades a Europa durant el segon semestre. 

        Taxes, retallades pressupostàries, desregulación, privatització, falta
de democracia.  L'educació està canviant a gran velocitat en tots els països
europeus ( i en la resta del món ). Nosaltres també volem un canvi en les
polítiques educatives, però no aquestes transformacions neo-liberals impulsades
des de la Unió Europea i els seus estats membres. 


¿Perquè volen reformar els sistemes educatius? 
        "Potencials inversors" han valorat les escoles del Regne Unit en 25
bilions de lliures esterlines. El sistema educatiu nord-americà va ser valorat
en 700 bilions de dòlars. A nivell mundial, l'educació està valorada en
trillons de dòlars ( les dades exactes procedeixen de l'Organització per a la
Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Si un país pogués treure
beneficis d'una porció d'aquest mercat, la seva economia podria superar la
crisi i assegurar-se un gran avantatge en la competència amb altres països. I
no estem parlant només del Regne Unit, aquesta és la principal raó dels canvis
en el sistema educatiu europeu. Cada vegada més l'educació és no només una 
font de capital humà, sinó una font de capitals, un gran negoci. 

Noves lleis a Europa 
        A Alemanya s'estan introduint noves taxes per la porta del darrere. Hi
ha molts tipus de taxes que en la majoria dels casos no reben aquest nom. Així,
els estudiants de Berlín han de realitzar un pagament de 50 euros per semestre
per a "despeses burocràtiques". En altres landers els estudiants que duen més
de 13 semestres a la universitat estan obligats a pagar unes taxes
complementàries. Al juliol de 2001 un Alt Tribunal va declarar aquesta mesura
il·legal. Els polítics alemans sostenen que a Alemanya no es paguen taxes
universitàries i segueixen debatent sobre la seva introducció, però els
exemples abans citats posen de manifest que això no és cert. La introducció de
taxes sembla ser només una qüestió de temps. A causa de la seva autonomia, 
les universitats han d'arreglar-se-les per a buscar finançament més enllà dels
pressupostos estatals, augmentant el finançament privat.  Això equival no només
a posar-se al servei dels interessos econòmics, sinó que comporta grans canvis
per als estudiants. Ara és possible que algunes universitats expulsin als
estudiants que duguin un cert nombre d'anys matriculats sense graduar-se. 
        A Àustria el govern va introduir les taxes l'any passat. 
        Al Regne Unit els polítics estan elaborant al costat de líders
econòmics un sistema privatitzat de taxes desregulades, al mateix temps que el
govern ha introduït per primera vegada la privatització en les escoles
primàries. 
        A Itàlia el govern té plans per a privatitzar escoles i universitats. 
        A Holanda, el ministre d'Educació Hermans és un gran admirador del AGCS
(Acord General sobre el Comerç dels Serveis) . 
        A Espanya el govern ha tret avant una nova llei, la LOU, que suprimeix
els òrgans directius de les universitats, substituint-los per uns altres que
segueixen criteris empresarials, permeten el control del sector privat sobre la
universitat i fomenten l'autofinançament de les universitats mitjançant la
competència per a atreure capital privat. Les directives que pretén imposar el
govern del PP són un fidel reflex dels postulats capitalistes i de les
polítiques més dretanes.
        A Dinamarca el nou govern neo-liberal té majoria parlamentària i
prepara una retallada especifica en els pressupostos educatius del 15% en els
pròxims tres anys. A més, el sistema educatiu danès ha augmentat el nombre
d'estudiants en 6000 (una xifra molt elevada per a aquest país) sense cap
augment pressupostari. 
        A França, durant molts anys, les reformes universitàries han estat
dirigides a la reducció del finançament públic i ha portar a terme un pla de
privatització encoberta. En 1998 l'Informe Attali recomanava reformes per a fer
que les facultats paguin, igual que es fa en els països anglosaxons, el que
destruiria els serveis públics d'educació. Aquest informe, en particular,
recomanava un nou sistema de títols, amb graduats de 3'5 i 8 anys d'estudis.
Les recomanacions d'aquest informe han estat posades en pràctica pels
Secretaris d'Estat per a l'Educació Claude Allègre, amb el seu pla de
desenvolupament Universitat Tercer mil·lenni (O3M), així com les més recents
portades a terme per l'actual Secretari, Jack Lang, qui va encara més lluny, a
l'instituir els títols puntuats, com per exemple el ECTS (Sistema Europeu de
Transferència de Crèdits). Les vagues estudiantils intenten oposar-se a aquesta
lògica de lliure mercat (aviat les empreses podran invertir en les
universitats) i defensar el dret de tot el món a accedir a una educació de
qualitat. Aquestes vagues van tenir lloc al novembre i desembre de 1998 i al
març de 2001 
        A la universitat francòfona de Brusel·les els estudiants han de pagar
pels cursos d'idiomes, només els exàmens són gratis. El govern belga va afirmar
que mai privatitzaria l'educació superior. El que volien dir és que garantien
que les universitats públiques belgues donessin els títols, però en la pràctica
les universitats deleguen en empreses privades la labor docent. Els alumnes
"compren" els cursos a una empresa, que s'encarrega de donar les classes, i
s'examinen en la universitat de forma gratuïta. 
        A Irlanda es discuteix la imposició de taxes entre 3.000 i 4.000 euros.
La reimposició de taxes per als estudiants a temps complet és una de les dos
severes mesures que estableix l'esborrany d'un informe del govern irlandès. 
        A Turquia, el govern proposa noves lleis per a preparar-se per al AGCS.

Taula Rodona d'Empresaris Europeus (ERT) 
        De forma gradual, les reformes necessàries per a privatitzar l'educació
pública s'estan portant a terme en tota Europa. Sota la pressió de la Taula
Rodona d'Empresaris Europeus (ERT), la Comissió Europea ha decidit prendre
cartes en l'assumpte, i les noves tecnologies de la informació i la comunicació
li ofereixen el pretext ideal per a això. Cada sis mesos, la ERT es reuneix amb
el President de la Unió Europea per a discutir prioritats. Des de 1999 aquest
grup de pressió està dirigit per Morris Tabaksblat, president de l'empresa
Anglo-germana Reed-Elsevier, que ha declarat la seva intenció de convertir-se
en líder mundial del sector de l'educació i difusió per internet. 
        La ERT també ha establert un grup de treball de relacions econòmiques
externes que supervisa el desenvolupament de les reunions de l'Organització
Mundial del Comerç (OMC). Aquest grup està encapçalat per res més ni ni més 
ni menys que el director de BP-Amocco, Peter Sutherland, anteriorment director
general de GATT. Aquest lobby té molt clar el que vol que facin els governs:
"La responsabilitat en l'educació ha de ser d'una vegada per sempre assumida
per la indústria financera. L'educació ha de ser posada al servei de
l'economia". Els sistemes d'educació públics no desapareixeran per complet.
Segons la lògica de l'economia neo-liberal, en la qual es privatitzen les
entitats que produeixen beneficis i les deficitàries es mantenen amb els
impostos, els governs tindran un paper que ocupar. L'OCDE va escriure: "L'únic
paper del sector públic serà garantir l'accés a l'educació per a aquells que
mai seran un benefici per al mercat, i l'exclusió del qual de la societat
s'accentuaria mentre els altres continuen progressant." 

El Procés de Bolonya i el AGCS 
        A Holanda, el Ministre Jorritsma (del partit liberal Holandès, VVD) va
afirmar que calia jutjar a les universitats d'acord a la seva capacitat de
mercat. Aquest comentari s'enquadra en el marc de la Declaració dels ministres
d'Educació de la Unió Europea feta pública a Bolonya, i en l'Acord General
sobre el Comerç dels Serveis (AGCS, més conegut com GATS en les seves 
sigles en anglès) adoptat per la OMC. Les escoles i universitats europees estan
necessitades d'una reforma per a poder ser competitives enfront dels països no
europeus. 
        A Alemanya, s'està reestructurant el sistema educatiu d'acord a les
propostes de grups d'experts neo-liberals, com el CHE (centre per al
desenvolupament universitari, estretament lligat al grup empresarial
Bertelsmann). Entre les propostes realitzades està la de transformar
l'estructura dels estudis universitaris, passant de l'actual sistema obert de
diplomatures i mestratges a un més restrictiu de llicenciatures i postgraus.
Aquesta estructura significaria dividir l'educació entre una versió més
senzilla per a la majoria i especialitzacions per a uns pocs escollits, el que
comporta una major pressió per a acabar els estudis (encara que el 75% dels
estudiants alemanys es veuen obligats a treballar per a pagar-se la carrera).
També suposarà una reducció de continguts, especialment els que puguin ser
considerats més crítics. L'estructura llicenciatura-postgrau és part del procés
de Bolonya. Amb aquest sistema les universitats poden competir entre elles més
facilment. 
        Estan intentant vendre aquesta estructura als estudiants amb el reclam
de la mobilitat, però, mobilitat per a qui? Per als que s’ho puguin permetre. 

L'AGCS
        Un dels últims tractats de la OMC, l'AGCS (Acord General sobre el
Comerç dels Serveis, més conegut com GATS en les seves sigles en anglès) 
afirma que els serveis públics (estatals), com l'educació i la sanitat, han de ser
considerats com recursos comercials. Com a conseqüència s'està començant a
negociar a tot el món la liberalització d'aquests sectors. Estats Units, Nova
Zelanda i Austràlia han començat a realitzar proposades per a una negociació
dels serveis educatius en el marc del AGSC. La Comissió Europea (el "govern
no-electe" de la Unió Europea, que negocia a la OMC representant als estats
membres de la UE) ha fet públic el seu compromís per a liberalitzar els serveis
públics. 
        La UE ja ha accedit a obrir els seus mercats per a aconseguir una
propietat compartida (pública i privada) dels serveis d'educació primària,
secundària, superior i d'adults. Ja que aquestes negociacions encara no han
conclòs, existeix el perill que la UE vagi més enllà. Després de la declaració
de principis de la Comissió Europea, que defineix el AGCS com, un instrument 
al benefici dels negocis", al quedar inclosa l'educació en el AGCS, es fomentarà
la incursió de la iniciativa privada en l'educació a tots els nivells i en tot
el món (el 1 de gener de 2002 havia 144 països membres de la OMC). 
        A la Quarta Conferència Ministerial de la OMC celebrada a Doha (Qatar)
al novembre de 2001, els estats membres de la OMC van acordar enviar abans 
del 30 de juny de 2002 requeriments als països perquè obrin el seu sector 
serveis als capitals estrangers, i les ofertes de liberalització dels sectors hauran 
de ser remeses abans del 31 de març de 2003. Les negociacions i els acords 
sobre els serveis hauran d'estar conclosos a principis de 2005. Les normes del 
AGCS evitaran que els governs puguin aportar subvencions selectives als 
serveis públics. 
        L'AGCS alberga dos principis comercials fonamentals, dissenyats per a
limitar la intervenció pública en el sector serveis. Així, segons el principi
de tractament nacional, quan un govern liberalitzi un servei s'enfrontarà a
sancions de la OMC si afavoreix als inversors locals enfront del capital
estranger. Les conseqüències funestes d'aquesta política es posaran de 
manifest
a l'observar la qüestió de les subvencions estatals. Així, quan s'hagi
desenvolupat el AGCS, els estats que ofereixin subvencions als proveïdors
nacionals de serveis, deuran oferir una subvenció equivalent als proveïdors
estrangers que operin en el país. 
        D'aquesta manera, podrem trobar-nos amb un sistema educatiu
governamental, amb subvencions estatals per als proveïdors tant públics com
privats al mateix temps que es permet que els individus amb major poder
adquisitiu paguin elevades taxes als proveïdors d'universitats de elite, o
adquirint extres educatius opcionals (màsters) amb un recàrrec addicional en
les seves matrícules. 
        En altres paraules, l'AGCS podria de forma dramàtica acabar amb el dret
universal a una educació gratuïta, pública i de qualitat (una cosa a la que mai
s'ha arribat, però que és un dels objectius universals de la humanitat),
substituint-la per uns sistemes educatius basats en la capacitat econòmica dels
alumnes. 
        Un altre gran problema és que els programes educatius canviaran allí on
hagi major competència entre escoles i universitats públiques i privades. Les
institucions privades només ensenyaran als seus alumnes el que el "gran
capital" vulgui que aprenguin. Les escoles i universitats públiques es veuran
obligades a imitar-les, ja que en cas contrari correrien el risc de perdre
alumnes. La major amenaça que planteja l'AGCS és una amenaça a la democràcia 
        Una vegada que es prenen les decisions seguint les directrius del AGCS,
les activitats estatals en el sector serveis que siguin considerades
ingerències en l'esdevenir comercial s'enfrontaran a accions legals per part de
la OMC. L'AGCS significa que si un govern escolta el clam popular i respon
realitzant canvis en aquestes polítiques, s'enfrontarà a l'amenaça de les
accions legals portades a terme per la OMC. 
        Per raons polítiques i comercials serà més fàcil "comerciar" amb
l'educació superior perquè les empreses europees accedeixin a altres mercats.
Els interessos són molts. Pascal Lamy, comissari de comerç de la UE va
declarar: "El sector serveis és essencial per a la UE. Som els primers en el
món i representem el 26% del comerç mundial. Els serveis representen dos 
terços
del PIB de la Unió Europea". En una altra ocasió, va afirmar sobre comerç dels
serveis: "Si volem millorar el nostre accés als mercats externs no podem
mantenir els nostres sectors protegits a l'ombra. Hem de ser oberts i estar
disposats a negociar-los si volem tenir material per a arribar a grans acords.
Tant als Estats Units com a Europa, això suposarà canvis dolorosos en alguns
sectors, però un guany generalitzat en uns altres, i ambdues parts sabem que
anem a prendre una decisió costosa referent a això per a aconseguir el que
volem". Alexa McDonough, dirigent del Partit Demòcrata del Canadà, va afirmar
que l'AGCS constitueix "la major transferència de poder econòmic i polític de
la història que passarà de comunitats i nacions estat a les mans d'un petit
nombre de corporacions globals". 

Conseqüències: 

* Cada dia es privatitzen més escoles i universitats a Europa. 
* S'introdueixen o augmenten les taxes. 
* El dret a una educació de qualitat és, cada dia més, una qüestió de diners. 
* Es retallen els drets democràtics dels estudiants a col·legis i universitats.

* El que aprenem és cada vegada més el que les empreses volen que aprenguem. 

¡Volem un sistema educatiu al servei dels ciutadans, no del capital! 

        No permetrem que institucions no democràtiques com la Unió Europea, la
OMC o empreses privades dictin les polítiques educatives. Estudiants,
professors i pares han de decidir quin tipus d'educació volen. 

        Hem d’actuar a escala local i global per a frenar aquesta agressió, ja
que s'està portant a terme a nivell mundial. 

Per una campanya internacional durant el segon semestre de 2002. 

        Proposem començar una campanya internacional contra aquestes polítiques
durant el segon semestre de 2002. Al desembre de 2001 estudiants de diversos
països europeus van protestar contra la privatització de l'educació amb vagues,
ocupacions i manifestacions. Creiem que aquesta curta campanya va ser un 
pas en
l'adreça encertada. Volem pressionar a qui prenen les decisions i desenvolupar
alternatives per a un nou tipus d'universitat. Per això hem convocat a tots els
estudiants a participar al Fòrum Social d'Educació i Cultura i a la
manifestació internacional d'estudiants que tindran lloc a Salamanca entre el
17 i el 19 de març. També vam cridar a unir-se al bloc internacional
d'estudiants i al Fòrum d'Educació que se celebrarà a Sevilla els dies 21 i 22
de Juny. En els mesos previs als fòrums i les protestes, des d'Espanya hem
demanat a tots els estudiants que organitzin protestes locals contra la
privatització de l'educació i que lluitin pels nostres drets democràtics a LES
NOSTRES universitats. 

Contacte: 
eustudenten@gmx.net 
salamanca@antilou.org 

Webs: 
http://int-protest-action.tripod.com 
http://www.antilou.org 
http://www.geocities.com/observaglobal

Llistes de correu: 
Anglès (The international list):
http://groups.yahoocom/group/international-pupil-and-studentactions
Alemany: http://de.groups.yahoo.com/group/int-schueler-und-studentenaktionen
Holandès: http://groups.yahoo.com/group/int-scholieren-en-studentenakties

INSCRIPCIO DE PARTICIPANTS 

Necessitem que ens envieu com més aviat millor les confirmacions de
participants, ja que si bé no hi ha cap problema per a l'espai on es
realitzessin els tallers estem tenint problemes per a l'allotjament i
necessitem tenir un nombre confirmat de participants per a valorar les
diferents opcions . 

Podeu anar enviant les vostres confirmacions a: 
salamanca@antilou.org

- Universitat o organització a la qual pertanyeu: 
- Lloc de procedència. 
- Nombre de participants. 
- Ajuda que podeu donar per a la realització del Fòrum: 
- Econòmica: al compte de Caixa Duero nº 2104/0199/18/9124247221 
- Tècnica: Traductors, advocats, sanitaris.... 
- Mitjans tècnics: ordinadors portàtils. videocámares? 

Existeix un equip d'advocats els telèfons dels quals es proporcionaran a
l'arribar a Salamanca. 

Per a qualsevol informació escriure a salamanca@antilou.org o podeu trucar al
626 93 75 78 (Fernando) i 616 84 23 49 (Jónathan) 

********************************************************************************************

CRIDA INTERNACIONAL DE JAMES PETRAS A LA PARTICIPACIÓ EN EL FORUM SOCIAL
TRANSATLÁNTIC DE MADRID, 
17 i 18 maig, 2002

        Els pròxims dies 17 i 18 de maig tindran lloc a Madrid dues trobades
internacionals que reflecteixen la profunda polarització socioeconòmica i
política que existeix en les relacions trasatlántiques i dintre de cada regió:
d'una banda, la cimera de Caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea (UE),
Amèrica Llatina i El Carib; per una altra, el Fòrum Social Trasatlántic, en el
qual participaran grups solidaris d'Europa i activistes vinguts d'Amèrica
Llatina i El Carib. 

        El propòsit de la cimera oficial és discutir la cada vegada més
profunda crisi econòmica d'Amèrica Llatina i la creixent rebel·lió popular que
amenaça el vast imperi financer i els beneficis extrets durant la passada
dècada. És per això particularment significatiu que sigui el president Aznar
qui hagi de presidir aquesta reunió, atès que el capital espanyol, entre els
dels països de la UE, és el qual més ha invertit i més beneficis ha obtingut a
Llatinoamèrica, tan sol superat pel de Estats Units. La cimera oficial no
debatrà la ingent transferència de capitals derivada dels beneficis
empresarials, del pagament dels interessos del deute extern i dels royalties,
de les privatitzacions i de l'evasió de capitals, que és la causa de la
creixent pobresa, de la corrupció i de les violacions dels drets humans a
Llatinoamèrica: serà el Fòrum Social Trasatlántic el qui abordarà aquestes
qüestions invisibles. 

        El principal propòsit de la cimera oficial de Madrid és discutir com
consolidar i expandir el control regional en l'actual context de crisi
econòmica mundial, creixent rebel·lió popular -exemplificada en la revolta
popular a Argentina- i competència de l'imperialisme neomercantil nord-americà.

        Per a legitimar el projecte de recolonització de la UE, la Cimera
oficial ha inclòs en la seva agenda algunes aparents preocupacions populars,
com el deute extern, els drets humans, la corrupció o el medi ambient. No
obstant això, els debats de la Cimera dissociaran aquests problemes del marc
imperialista en el qual estan inserits: el deute extern contret pels corruptes
gestors del neoliberalisme i pagat als monopolis financers de la UE; les
violacions dels drets humans, derivades de l'enduriment de les draconianes
polítiques d'ajustament estructural imposades pel FMI i el Banc Mundial, per
Washington i pels Governs de la UE i d'Amèrica Llatina; la massiva corrupció
que acompanya la privatització de les empreses públiques i la transferència de
la riquesa cap a la UE; la retòrica de la lluita contra el terrorisme i les
drogues, que serveix com excusa per a la militarització de la regió i la
repressió de la resistència popular a les polítiques i les institucions
neoliberals sostingudes per la UE. 

        Per contra, la cimera oficial discutirà tots aquests problemes a fi de
neutralitzar la creixent oposició, inclosa la pròpia Europa. És per això pel
que el Fòrum Social Trasatlántic és una trobada crucial: només el Fòrum Social
Trasatlántic mostrarà els problemes fonamentals -que revelen la responsabilitat
dels dirigents de la UE i dels governants clientelistes d'Amèrica Llatina- i
oferirà alternatives progressistes. 

        El lloc de la convocatòria -Madrid- és apropiat per diverses raons. En
primer lloc, la capital espanyola ha estat l'avantguarda de la UE en el saqueig
d'Amèrica Llatina: els bancs espanyols s'han apoderat de xarxes financeres
claus a Argentina, Brasil o Xile; i monopolis espanyols de telecomunicacions,
línies aèries i hidrocarburs s'han ensenyorit d'algunes de les empreses
públiques més lucratives d'Amèrica Llatina, explotant-les despietadament

        En segon lloc, l'Estat espanyol, conjuntament amb EEUU i el FMI, se
situa a l'epicentre de la major revolta popular de la història recent del
continent, l’“argentinazo” de 2001 i 2002: el president Aznar i l'expresident
González han assumit com qüestió essencial intervenir a Argentina en defensa 
de les multinacionals espanyoles i en contra del poble argentí. 

        En tercer lloc, el govern espanyol està assumint un paper de lideratge
en el suport al Pla Colòmbia dintre del grup denominat 'Amics de la Pau a
Colòmbia'. Mentre parla de pau, el govern Aznar està jugant un destacat paper
en l'intent de forçar a la insurgència popular a renunciar al seu programa
progressista en canvi d'una pau neoliberal. 

        La confrontació entre la Cimera oficial i el Fòrum Social Trasatlántic
expressa la creixent polarització entre l'Estat espanyol i les multinacionals,
per una banda, i els milions de piqueteros famolencs i aturats, i les
desesperades classes mitges argentines, d'una altra. Aznar i els Caps d'Estat i
de govern que han de reunir-se a Madrid estan enfrontats als cocalers de
Bolívia, als sense terra de Brasil, als zapatistes de Mèxic, a la insurgència
popular de Colòmbia, als indígenes d'Equador i de Guatemala, als camperols de
Paraguai, als desheretats de la ciutats de Santo Domingo i Haití. Els
intel·lectuals, els sindicalistes, els activistes contra la globalització, pels
drets humans i el medi ambient, els immigrants, i els moviments de solidaritat
i feministes d'Europa i -molt particularment- de l'Estat espanyol tenen una
especial responsabilitat en implicar-se en aquesta confrontació dels dies 17 i
18 de maig a Madrid. 

        Hi ha un temps per a l'anàlisi, el debat i la discussió, i hi ha un
temps per a l'acció. La cimera de les multinacionals i dels caps d'Estat i de
Govern tenen el diners i la policia; el Fòrum Social Trasatlántic compta amb el
poder de la gent dels carrers i les places de l'Estat espanyol, i dels
moviments populars del camp i les ciutats d'Amèrica Llatina. El poble argentí
ha demostrat que l'acció directa pot derrocar règims neoliberals, detenir el
pagament del deute extern i erigir nous moviments. La insurgència colombiana 
ha crescut al llarg de 38 anys de lluita. Els moviments equatorians han derrocat
dos presidents en els últims cinc anys. I cent mil activistes d'Amèrica
Llatina, Europa, EEUU, Món Àrab, Àsia i Àfrica es van trobar en Porto Alegre
des del passat 4 de febrer per a repudiar el model neoliberal. 

        Estem entrant en un temps d'aprofundiment de la recessió econòmica i de
guerres, repressió i fam desesperada; però també caracteritzat per una nova 
ona
d'acció directa popular. El neoliberalisme només pot sobreviure a través de la
guerra i de la repressió. Als ulls de centenars de milions de llatinoamericans
el neoliberalisme és ja sol una colossal estafa que enriqueix a les elits
-especialment, als potentats estrangers- i empobreix als treballadors, als
camperols i a la classe mitja. El Fòrum Social Trasatlántic de Madrid és un
punt de partida significatiu per a construir una poderosa Assemblea
Trasatlántica de moviments antiimperialistes vinculats a activistes implicats
en l'acció directa. La revolució no pot realitzar-se des d'una caserna general
situat sota un llit. Les revolucions tenen rostres i llocs precisos: en la
primera línia de les lluites populars. Nosaltres, els intel·lectuals, tenim la
possibilitat d'elegir entre ser part de la solució o ser part del problema. 

James Petras

*******************************************************************************************


MASSIVA MANIFESTACIÓ A BARCELONA CONTRA EL PLA HIDROLÓGIC NACIONAL, EL
TRASVASSAMENT DE L’EBRE I ELS GRANS EMBASSAMENTS

        El diumenge 10 de març Barcelona va ser escenari d'una impressionant
manifestació "Per una nova cultura de l'aigua" convocada per la Plataforma en
Defensa de l'Ebre amb el suport de nombrosos col·lectius i organitzacions
ecologistes, socials, sindicals i polítiques. 
        Unes 400.000 persones, segons dades de l'organització, van acudir a la
convocatòria, que va col·lapsar completament el centre de Barcelona, provinents
principalment de Catalunya i Aragó, però també amb representacions desplaçades
des del Pais Valencià, Andalusia, Murcia, La Rioja, Euskal Herria,... 
        La lluita per estendre entre la població una nova cultura de l'aigua ha
donat doncs un nou i important pas avant. Cal acabar amb el malbaratament i la
mercantilizació de l'aigua que promouen el PP, CIU i importants grups
empresarials. Cal parar el PHN, el transvasament de l'Ebre i la construcció de
grans embassaments. La lluita contínua... 



************************************************************
(CGT) Confederació General del Treball

Realitzada por CGT Reus: baixc-p@cgt.es

Si no desitges rebre el butlletí, fes-nos-ho saber